marimuntanya.com (versió muntanya)

lo kroketero fent lo xona

A les 10:40 Leo s’embarcava al flamant Opel Astra conduït per Magüi, que mos traslladava al Corral de la Lluenta, als Reguers. Sort d’alguns rústics que mos han ajudat a trobar-lo, deprés de preguntar molt.
A l’hora estàvem al puesto, però los de les bicicletes feia rato que pelaven la pava al de Calau. Han deixat les bicis al corral, kin panorama! Les kaparres prenent posicions als sillins, los vampiros esperant el seu moment i los taurons immobiliaris, especulant amb la supevivència de les puces autòctones.
Hem celebrat lo cumple d’Elena, que està entrant en la edat fèrtil (per al trail), i mos ha convidat a uns pastissets i uns bollycaos i una copa de cava (jo dos). Sense que se n’enterés ningú, m’ha fotut uns polvos... al cava, que m’han fet efecte fins ara, que ja m’està baixant lo pedal.
Deixem lo jardí zen d’Elena ben enfangat i enfilem de cara al port pel camí de la plaça de bous, asfalt, asfalt, asfalt... intentem la Vall Cervera, però baixa un xumani que ni amb manguitos.
Tira pakamunt en busca del Toscà. Per sort anem a petar a un MR degudament senyalitzat amb argilagues de 2 metres i tifes fresques de bou.
En tot això, anem passant lo rato i los mòbils no deixen de sonar
- Xicaaaaa, antastàs!!!????
- tranki colegui ke ancara no hem arribat al Toscà
Sort que Leo i Albert anàven marcant un ritmet per arribar a bona hora al restaurant i los demés apretàvem lo que fós per seguir-los.
Com sol passar, lo xumani ve per baix i han estat memorables alguns passos de barrancs (veure foto) i rieres amb aigua fins a la seginera, dels quals us estalviaré més informació gràfica pel vostre bé.
Un cop al Toscà, enfilem cap a la Vall Figuera pel GR (ara sí). Lo barranc l’hem passat amb facilitat, després de que lo Manso hagués “posat” un còdul de 80 kg al mig del barranc, però hem passat per un altre lloc.
Anava plovisnant la destil•lació del núvol que ens acaronava i progressàvem deliciosament per la sendera (lo veritable racó del Cucut?) que porta als primers xalets. Unes clapetes de neu, eren un record del metre que s’havia acumulat dimecres. Tot i així, un goig deixar l’empremta de les bambes sobre la neu fresca.
Als Pous de la Neu, birres i caldos, olla barrejada, costelles a la brasa, ternasko... lo suyo. N’ham sigut 10 al dinar. La sortida és d’un 10 sobre 10. Lo dinar domés m’os ha costat 10 euros. Li he tornat los 10 euros que li devia a Cèsar. La loteria s’ha acabat en 10.
Feliz 2008, si te como el txotxo

LES AFOTOS DE L'OUDUR AKÍ

I LES DEL KROKETERO AKÍ

alguns del que no van vindre