Matxotes 2008

Diumenge a la matinada, quan encara em semblava que no m’havia adormit, ja em va tocar el despertador i “ufff!, quina peresa, però si tinc molta son!! Però no era moment de lamentacions, a les 2:50 Joan i Elena m’esperaven davant el Consell per a anar a buscar a Carlos i sense encantar-mos de camí cap als “Matxos”.
Carlos, per a més “matxoman” no s’havia ni gitat, i això que era el que havia de conduir. Durant el trajecte, entre badall i badall, intentàvem portar una conversa per tal de que el nostre xofer no s’adormis.
Finalment vam arribar a Torelló i volta que voltaràs pel poble sense trobar el punt de sortida, fins que vam anar a la policia local per tal que ens ho indiqués. Ja al punt de la sortida algunes cares conegudes, i com no molts nervis (al menys per part meua) només de pensar el que ens esperava i la incertesa de si la podria acabar; perquè com ja sabem tots té la fama i ben merescuda de que aquesta marxa és molt dura.
Comença la marxa a les 6:30 i de seguida va començar a ploure, encara que d’una forma intermitent i poca quantitat.
El recorregut preciós, amb vistes espectaculars, a pesar de que el dia estava tapat. La majoria de l’itinerari va transcórrer per corriols i senders que creuaven prats molt verds i boscos tots coberts de fulles. El fang també va ser un element present que ens va acompanyar tot el camí. Els desnivells eren molt forts; després de pujar al Puigsacalm (1515 m.) punt culminant del recorregut, hi havia un descens bastant llarg amb cordes fixes, molt tècnic complicant-se amb les lliscades produïdes pel fang. En arribar al Prat de la Vola ens esperava una botifarrada bonísima que en 10 minuts vam enllestir per emprendre una altra pujada forta: Cabrera. A partir d’aquí que estàvem al Km 37 fins al final de la marxa vam tenir com a protagonista la pluja, la qual en alguns moments va ser prou intensa i això feia que les baixades amb fang fossin apoteòsiques; inclús pensant en algun moment que estavem a “l’Eternal Running”. Els darrers 20 quilòmetres es van fer molt llargs, però finalment ho vam aconseguir.
Vull agrair als nostres “matxosmen” (Carlos i Joan) la seua companyia i protecció durant tot el camí.

By Isa

La Classificació AKI

Més fotos AKI