30 de juny 2008

Alternativa a la volta al Port



Després de la discussió de si feiem la “Volta al Port” sencera, mitja o un trosset, vam acabar per decidir d’aplaçar-la per més endavant, a veure si així la gent te menys escuses por poder fer-la, ja direm quin cap de setmana sirà amb antelació, intentarem que no hi hagi cella al Port o cap casament a la vista.
En quant a la sortida alternativa d’unes 5 o 6 horetes proposada pel PTL Perales, s’acabat convertint en un infern de quasi 12 hores pujant i baixant colls i no precisament com diu la cançó “...a la sombra de los pinos...”.
Haviem quedat a les 6:30 a quatre camins, i com que no hi ha cap bar obert a n’aquelles hores, sortim ràpidament cap a Cova Avellanes, un cop allí ens replantegem el recorregut i sortim dels Clots d'en Pastor més a prop de Carlares, es l’únic tros del recorregut proposat per Perales que finalment modifiquem.
Començem a caminar i anem fins el mas de Carlares, allí pugem amb l'intenció de trobar l'antic camí del Regatxol, i evidentment no el trobem a la primera, la qual cosa ens obliga a fer una mica lo mona, però tot molt divertit al menys per a Perales que amb aquestes “ambarcades” se sent com peix a l’aigua. Finalment i gràcies al KPS de Pakolo trobem el bon camí i es com el recordava, margenat amb algunes solcides i molt xulo, el seguim i ens deixa prop de la baixada dels ullals de la Figuerassa. Baixem a l’Ulldemó i emprenem la primera pujada forta del dia, la de la Canal del Rito uns 400 metres per anar fent gana per l’esmorzar que ens fotrem al Maset del Lino, lloc ideal per fer la primera parada i avituallar-mos una mica. Aquí dubtem de si continuem o ens quedem a passar lo cap de setmana, per que reialment lo lloc es idíl·lic i s’estava divinament, però com que Perales no estava per a tonteries, finalment ens fa continuar.
Ara el recorregut es una llarga baixada cap el Mas de les Oliveres, un altre cop al riu Ulldemó, aquí ens refresquem una mica, carreguem d’aigua i sense fer dos metres plans, emprenem la pujada cap el Mas de Pollí i lo coll de Ganxo, aquesta es la més llarga de totes les que farem, uns 600 metres de desnivell i baix un sol de justícia.
Un cop arribem al coll en dirigim al mas de Ganxo i continuem en busca del Mas de la Balanguera i com que anar pel camí marcat ens avorreix, pos la tornem a liar i anem pel barranc del Racó de Güera, també mol divertit i amb la seva grimpadeta corresponent. Al mas de la Balanguera ens estaven esperant uns cirerers fantàstics, carregadets de cireres per a natros, evidentment no els hi vam fer un feo i abans d’emprendre la baixada cap al Parrissal d’uns 400 metres més, els vam aclarir una mica.
Ja baix al “carregador de les mines”, carreguem els “camels” a la font i anem en busca d’un bon lloc on poder fer un mos i refrescar-mos una mica (si mireu les fotos veureu a Claudia fent top les amb lo tanga roig), ja son més de les 2 de la tarde i es hora de dinar.
El camí del Parrissal ja sabeu lo que es, anar creuant les passareles i el riu fins arribar a les Gubies, un lloc que per molts cops que hi hagis anat sempre t’impressiona.
La pujada del Romeret per aquesta part no te cap dificultat, i quant arribar el moment de baixar cap a l’altre costat, natros emprenem la pujada cap a les Moletes d’Arany; aquí ja portem unes 10 hores de marxa durilla i ara hem de fer uns 500 metres més de desnivell amb el sol a la màxima potencia, les cares que feiem eren un poema, menys mal de les grimpadetes que ens fan parar una mica i aprofitem per alenar i contemplar l’impressionant paisatge del Parrissal.
Un cop a les moletes d’Arany s’han acabat les pujades fortes i només ens queda una passejadeta d’unes dos hores fins als cotxes.
Resumin una sortida impressionant amb grans desnivells i una calor de justícia, i com sempre amb bona companyia, los dos pete-eles que van com la Honda de Pedrosa, lo Pack Utmb, que van com a motets, i si segueixen així sense “passar-se” arribaran al Mont Blanc com la Ducati d’Stoner, Pakolo que va com la Yamaha d’il Dottore, Messier Marten ara Mister Màrtin que despues de l’operació i les vacances a tornat a pujar a la moto, tot i que li va fer una mica la perla al coll de Ganxo, els xertolins Karim i Sergi, que probablement a hores d’ara, a casa els hagin prohibit tornar a fer una sortideta amb los de la uec, ni a peu ni en moto, i jo que anava com un velosolex trucat, però amb la satisfacció d’haver acabat lo dia sense cap llaga als peus.
Pd (1) Si vos pregunteu que va passar amb oudur, només dir-vos que no va poder venir per que encara no li ha passat lo de la cella.
Pd (2) Per cert algú em pot dir les classificacions de Moto GP de la carrera de Assen que me la vaig perdre ....
By kf
Les fotos AKI i les de Karim AKÍ

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Verge de l'amor hermos!!!!!

Menos mal que no vaig venir, sinó, dps d'esta sortida penjo les corredores, uf!!!

Jo quan he vist les fotos, ho he vist tant xulo, tant divertit, tant cabreta... però no sabia jo que era tant llarg.

Pot ser... es podria posar per a l'any que ve al No-Raid, jeje!!

Quins entrenos de qualitat que feu!! Molt bé.

Bye. Xica trail!

P.d.: Kf, la crònica s'ha fet esperar, però ha valgut la pena ;)

Anònim ha dit...

Al final lo de oudur no va ser per la cella, es veu que encara no s'acavat la preparació de la Lambretta.

Anònim ha dit...

Que conste,que el PTL va anar a mig gas,i en plan tranki,per respecte als companys.Natros mos veem capaços de fer-ho en menos
de 7 Hrs

CUCUT ha dit...

Que conste,que el PTL va anar a mig gas,i en plan tranki,per respecte als companys.Natros mos veem capaços de fer-ho en menos
de 7 Hrs

Anònim ha dit...

Hei,CUCUT ets una mica fantasma NO???

MARTEN ON TOUR ha dit...

XEICS DESPUES DE LA PARADA OBLIGADA,I EN LO POC CONEIXEMENT QUES TE ALS 52 ANYS ,MAI EMBARCAT EN UNA SORTIDA DE 1a DIVISIO,MOLT BONICA,PERO PER MI UN POC DURA,GRACIES QUE TOTS-ES MAU AJUDAT ,.SALUT I COURAGE,

MARTEN ON TOUR ha dit...

XEICS DESPUES DE LA PARADA OBLIGADA,I EN LO POC CONEIXEMENT QUES TE ALS 52 ANYS ,MAI EMBARCAT EN UNA SORTIDA DE 1a DIVISIO,MOLT BONICA,PERO PER MI UN POC DURA,GRACIES QUE TOTS-ES MAU AJUDAT ,.SALUT I COURAGE,

Kaiko ha dit...

Pakolo, me pots passar el track de la ruta?
Lo meu mail: karim.chouaib@gmail.com
Gràcies.

PD: A veure si faig una petita crònica per la gent de Xerta jo també...

Kaiko ha dit...

Crònica xertolina:

http://www.ccex.cat/2008/06/volta-pels-ports-cova-avellanes.html

roquetero69 ha dit...

Amb la enveja que em torneu a fotre, crec que passaré de les curses per no lesionar-me i esperaré a aquestes sortides...joé, quina enveja!!! ja ho havia dit no?...