10 d’agost 2008

Una crònica nocturna: Tivissa-Lakala, 9 i 10 agost 2008

Amb una mica de retard després de passar llista, mos embarcàvem als dos autobusos, que un cop ben remenats per les curves de Vandellòs, mos van tirar als afores Tivissa. Ni la dolça companyia de Marga i de Rosa, ni la conversa gastronòmica de les caleres del seient de detràs van evitar que arribés més marejat que una sopa. Per sort Mr. Martin em va convidar a un cafè i ja reubicat, vam tornar a la plaça de l’església, des d’on es donaria la sortida.
Vaig retrobar molts coneguts, la Reyes, Jabalí, L’Ester d’Ocisport, los extremteams tots uniformats i molts d’altres. Los jesusencs, patrocinats, molt mudats amb un modelet una mica demodé, de Patagaz. Ja em feia falta tornar al “ruedo”. De la UEC també estàven Rafa i Sebas, però al fer la foto devien estar al pub.
Un cop empomades les explicacions inservibles de rigor, empreniem la marxa, caminant en busca de la Llena, lo mateix coll que inicia la Cursa de Tivissa. Feia molt bonic la cuca de llum enfilant-se per la muntanya i m’emocionava amb les seves veus “loooooteriaaaa” i altres d’irreproduïbles.
Després de coronar, vaig començar a trotar molt fluixet i al primer avituallament dels tres que hi havia, ja ens vam ajuntar un grupet que fariem casi tot lo recorregut junts: Les dos floretes del Montblanc, Xaski, Rvdo. Johnny, Jordi, Benaiges de Miravet, un servidor i algú més. A les pujades, poques i suaus, les xiques tiraven l’ancla “jeeeeu Colomaaa!!!” i la resta ho trotavem aguantant un ritme molt còmode, sort d’això.
Passem lo segon avituallament, ben assortit i una seixantona calera que el regentava es volia lligar les xiques. Només amenaçant-la amb fer-la famosa per internet com “la kalera bollera”, ens va deixar marxar, no sense abans fer-nos tastar la seva truita de patata (puajjj!!!).
Seguiem suant a xorro, sense un alè d’aire, però gaudint d’un cel estrellat magnífic, d’estels fugaços i la lluna roja que s’amagava rera les ombres, quan de sobte, per efecte del meló de moro o perquè portava un frontal a la cintura com jabalí (però en el meu cas més apretadet és clar, com la lligassa d’una baldana), un forti dolori di ventri em va obligar a aturar-me. Ràpidament vaig expressar la meva profunda satisfacció i com se me n’anaven les llebres vaig apanyar-me amb dos còduls escantellats que van fer lo fet, encara que amb doloroses conseqüències. Tot s’entrena però espero no haver de menester tan ingrata experiència.
Recuperada la dolça companyia, vam arribar al tercer i últim avituallament. A partir d’aquí vam anar perdent unitats i el desig d’arribar tots junts que haviem demanat a un estel, es va esvaïr amb la pols del camí.
Los últims quilòmetres d’asfalt van ser agònics malgrat els esforços de Xaski per distreure'm a base d'històries de lligallos i jabalins enamorats. Mai una costa avall se m’havia fet tan empinada. A falta de 2,5 km per al final vaig fer veure que parava a pixar per deixar anar al company, que em portava mig puntet per sobre de les meves possibilitats i vaig seguir sol fins a meta, al cap de 3:40 hores de marxa. Al Pavelló de l’Ametlla l’únic ambient era el dels pocs corredors que tot comentant la jugada feien temps per marxar. I Puça, que va arribar lo primer, esperant a Mr. Martin per seguir la marxa fins a l’Ampolla. N’hi ha que no en tenen mai prou.
Ja perdonareu l’extensió, però he perdut la capacitat de síntesi.

MES FOTOS AKÍ
I AKI TAMBÉ

by oudur

29 comentaris:

Anònim ha dit...

Bueno nois no esta mal la marxeta que hem portat este dissabte.
Primer que tot la sortida amb btt que hem realitzat paquirri, lo jesusenc i yo lo roquetero on hem sortit a les 2h 30 de la tarde i hem arribat a tivissa a les 7h 30 despres de patir una calor descomunal i salvar tots els desnivells que ens anavem troban, total 5 h 60km i un desnivell buuufff ( sempre que havia anat a tivissa hem semblava planerot, pos joodeer ) una volta a tivissa ens deixen remullar a la picina, bon detall i sortim fresquets i recuperats o això semblava, carreguem les bicis al cotxe, gran feina la del pare del jesusenc i anem a sopar. Despres del sopar ja tenia unes altres sensacions pensava que mentres sopava m'havien canviat les cames, quan hem vaig aixecar buuufff deu meu quin mal les potes, però estavem preparats per sortir i afrontar els 33km amb l´intenció de seguir amb el nostre volum, allí a la plaça molta gent coneguda i fins i tot van sortir a fer la marxa la meva mare i novia que la van acabar amb 7 hores molt bé per elles. Jo vaig tenir un comensament molt calmat però pujant la primera pujada i vore aquell munt de frontals per davant i al donar la volta a les curves miraven cap a vall i m'enlluernaven hem van fer ganes d'apretar i avans de coronar hem vaig ficar 1er i ja fins la meta total 2h 21min despres va arribar fitxeta de jesus i hem va dir que detras d'ell venia mun germa i si 5 min despres de fitxa alli estava en 3a posició no esta gens malament, a poc a poc anaven arribant, però quan arribaven els que haviem dit d'anar cap a l'ampolla anaven dien que allí acabava tot, vaja desepció ja que sol no anava en lloc però ja esta bé amb la marxeta que vam portar jo encara vaig fer 5 0 6 km mes anant a rebre al meu cuñat i a la meva mare i novia, en fi que bon entreno per al UTMB i ultima tirada llarga.

Anònim ha dit...

Enhorabona a Puça&Javi, i a tots los night runners&walkers que ens vam trobar ahir per fer un rato lo kabalí per les serres de Tivissa i les planes de la Cala. Vam ser una bona sortida, amb molta conya i millor companyia. Lo duet femení campredonenc se'n va tornar a sortir!
Felicitacions també a la organització, que ens va oferir uns avituallaments descomunals (i si no, que li diguin als budells d'Oudur!) i molt bon ambient.

Maggie ha dit...

Feia temps que no disfrut�vem de les teves cr�niques. Felicitats!!
Jo em solidaritzo en lo teu forti dolori di ventri. Esta "kalera bollera" algo mos va posar al beure. Tant t�pica iaiona de poble que semblava... Ja mos fotran, ja!

Anònim ha dit...

roseta silvestre, envia'm les fotos a pacomurall@tinet.org

Anònim ha dit...

Molt be a tots, jo per part meva no hem pennsava que hem sortiria i que aguantaria tant be,fisicament m´he trobat be el problema es muscular ja que he estat massa tems parat i tinc la musculatura endropida al final el que conta es que: ROQUETENC 2 -JESUSENC 1, El proxim any i despres de veure els avituallaments la fare caminant ja que no vaig poder disfrutar-los, per el recorregut força be, llevat del asfalt que com a la majoria el tenin entravessat

Anònim ha dit...

Oudur bona crònica!! Sort dels teus crits per la pujada de la Llena que donaven ambient a l'asunto.. ja que la gent estava sosa, sosa!!

Al jesusenc foteu-li una estirada d'orelles que un servidor encara l'espera ara, abans de començar la marxa! ;)

Al flecha de Puça, l'enhorabona, lo tio està que se sale!!!

I a la resta, lo bon ambient que doneu en este increible mundillo de la muntanya!!

Molta sort a tots/es per França i hasta la pròxima! ;)

saludos desde Tivissa

Anònim ha dit...

Bones estes cròniques, bones!!!!!

ja us he posat el link de les fotos, ara falten les de Chasqui, així els companys podran coneixer a la doneta de l'avituallament 2.

Au xiquets,

Besets de nanit!

Anònim ha dit...

Enhorabona a tots/es, esteu que von sortiu, així m'agrada que on anessem es senti parlar.

Albert, deu-ni-do no se on aniras a parar, a aquest pas al UTMB es parlarà d'algú més que de Marc Olmo,jeje

Anònim ha dit...

les fotos de Xaski estan al primer link.
despres has de clicar l'etiqueta verda que posa Guest Access.

krusty ha dit...

Una sortideta en molt bon ambient i q natros vam poder fer a un ritme alegre pro sense ser asfixiant!! al final bon resultat!

Javi,
si mirem la classificació dels 20 primers la truita de Roquetenc:2 Jesusenc: 1 canvia substancialment!! no??
Oudur,
demodé!?!?? això vol dir passat de moda?? no mos afonesseu destes maneres!! q x una vegda q anem tots uniformats (hasta lo jesusenc!!)...i en los pintxets q anem natros!!

Va animem!!!! ;)

Paco Murall ha dit...

krusty, on està la classificació?

si posa "demodé" és passat de moda (entenguis de fa vuit temporades lo menos)
també podria posar "friki" u "hortera" però allavons me jugo l'equipació que em vau prometre si era benevolent

Anònim ha dit...

Bones,

qùe vol dir l'equipació que et van prometre?? Fran igual, tb vol l'equipació dels jesusencs. sou uns venuts!!!!

Recordeu que us vaig dir que la doneta de l'avituallament em recordaba a un personatge del Robin Williams, pos per a qui tingui curiositat he posat un parell de fotos de la peli al picassa.

Jesusenc, doan-li records a tun pare de part de les xiques trail. Quina desil·lusió no poder-lo saludar ;)

Xica Trail,

p.d.: jesusencs que no us fotin el pel, no podeu anar regalant l'equipació a "totquisqui", com a molt... pot set podrieu incorporar a un parell de xiques, jeje!!!

Anònim ha dit...

LA MEUA EXPERIENSIA HA ESTAT MOLT BE.BONA ORGANISASIO, LO RECORREGUT ES LO QUE HI HA I ESTE QUE TREURE LA PART POSITIVA JA QUE A MOLTS DE TRAILS TAMBE MOS TROBAREM PISTES INTERMINABLES,ASFALT I SOLITUD COM JO QUE VAIG ESTA 3 HORES SOL PER NAQUELLES SERRES,DESPRES DE LA MEUA TORNADA LO CAP MOLT BE LES CAMES LES FALTEN UNA MIQUETA ,AVUI COMENSO VACANCES I FARE MES FONDO.AHIR A LA TARDE A LA PLATJA DE L'AMPOLLA ME VAN FER UN MASSATGE A LES CAMES PER 10€ I ESTIC COM NOU.LA MASSAGISTA ES DE ESCOCIA I VIU AL PERELLO,I A LA PLATJA ESTA AL COSTAT DEL XIRINGUITO.SALUT I COURAGE

Anònim ha dit...

pos jo vaig parar a que em fessen un completo al jabalí enamorado i me va sortir gratis amb lo forfait de la cursa

Anònim ha dit...

i ara m'en vaig a la piscina dels reguers, que m'han dit que hi ha una rossa que et fa un massatge i et deixa tot lluent.

Anònim ha dit...

...Afegitons a “com es trenquen els desitjos”.....

Amb Mr. Marten puntual com un clau i Betin i family esperant-mos a l’Ampolla, arribem a l’Ametlla quan encara s’estava pescant lo peix. Sopem (berenem?) a les escales de l’arribada esperant que algun bus arribés.

L’arribada a Tivissa, amb les banderoles del ball preparades, feia previndre que tocaria ballar....seria amb la més fea? I com aquell que no vol la cosa, visita turística a la villa fins arribar a la plaça del clero on passaven llista, però per sort no eren els monaguillos qui la passaven....

Per començar, sorprès per la participació, més de l’esperada i amb les/els uequeres/os omplint la plaça del clero de Tivissa....inclosos uns de blanc amb dues ratlletes fosforitos al darrera que responien a les sigles EMD.....i una ociosportiva sense els guants de muntar escenaris....

La sortida, forta, forta pels carrers de Tivissa, tot saludant als abuelos/abueles, amb lo personal controlant-se abans d’engegar lo frontal....però xiquet quan es van acabar les faroles, mols/moltes vam fer un interior al camió que fotia nosa i ens vam acalorar a base de bé sendera amunt. Trencant la dita de ballar amb la més fea, vaig tenir una companyia de gala: les montablanqueres que pujaven a ritme PTL i em feien somniar amb Perales. També un record per Elena, perquè pujant, pujant amb aquelles sherpes al davant, encara tenia forces per parlar...i el ritme no era suau, no; de fet, ens vam quedar sense ningú al davant ni al darrera, fet que feia de la vista sendera avall un preciòs “sendero luminoso”.

I els primers efectes de l’alçada els va pagar Roseta; abans d’arribar al coll, pobreta, ja veia la llum del bituallament....llàstima que a la següent corba de la sendera se n’adonés que aquella llum era la Lluna (i no precisament lo pub....) i que no servia ni peres ni aigua.....de cop, la pista, i a ritmooooooooo encara amunt. Aquí Rosa va començar el seu recital de “en busca del dorsal perdido” (crec que en tota la cursa en va recuperar 3) i això feia que els gladiadores en grup de l’EMD s’apropessen i ens passessin, a la captura del pipiolo (que aquest buscava una altra captura....jeje).

I amb menys canes i més jove (jeje), tirant fins lo primer bituallament on ens cacen Jordi Cid, Pac Oudur i Javi Xasqui i vam poder formar el grup siglat com DTT (Dark Tivissa Team), amb la companyia dels miravetencs (Benaiges il company) i un espia de l’EMD que va preferir la nostra companyia (o no?). Llàstima quel Messié M. no arribés per poc al grupet.

I avall, avall, amb els oportuns “Jeeeeeppppp!!!” del mínim pendent contrari de la pista, més silenciosos que parlant, no fossa que l’intrús de l’EMD passés informació als equipats.



Per aquesta pista, tot i anar sendera avall sota un cel brutalment estrellat amb Cassiopea de testimoni principal i amb un parell d’estels fugaços que feien dir en veu alta els desitjos (ja se sap....mala estrugança si els dius) d’arribada conjunta del DTT, amb cap núvol a la vista, Marga “la del vestidet” començava a pagar els efectes retardats de la pujada a ritme PTL i notava, to de sobte, que plovia (curiosament només sobre ella..)...sort que vam passar prou perquè per aquella pista, mires amunt i de cop et trobes lo front enterra.....així, descartant que lo miravetenc encara estés sacsant la seva manguera (o manguereta, qui lo sá) després de fer una paradeta, al cap de pocs quilòmetres se n’adonà quel seu camelback anava per lliure i regava la pista....

Corba a l’esquerra i segon bituallament. Aquí discrepo d’Oudur i com que vaig ensetar la truita de patata (soc un tragon i hi ha coses que no es perdonen, ni cursa ni punyetes...què hi farem!!) i encara em vaig refermar en un segon mos abans de marxar, només puc dir que la senyora Calera anònima (això de bollera....emmm...feo, no?) va ser de lo més destacat; almenys provocà somriures i comentaris (i fotos, pel que veig) tot i saber que encara havien 12Qm. fins el proper bituallament (també amb truita?).

I seguim per pista, burridota tota ella, trencat per algun comentari miravetenc de l’estil “cocacola asesina, carajillo al poder....” i algun maset amb espectadors als quals animàvem més natros a ells que no al contrari; i així, fins el qm. 17-18 on es trencà el gran grup, primer amb els miravatencs i després amb peces soltes de l’UEC que després de plantar pinets anàven més soltets... (i, sí, lo jesusenc en natros, que no l’amollàvem ni a la de tres...jeje).

I toquem l’asfalt, sí, aquell gran amic de les curses de muntanya, amb el DTT trencat fins el reagrupament del tercer bituallament, tot i que aquí, Marga confirmà que a més del camel back, el seu estòmac també anava per lliure i es quedà amb Jordi. Per davant Chasqui i Oudur marcaven ritme, un pel massa alt per Rosa i per mi. Òndia!!! Il jesusenc? Pó no sé, imagino que es quedà amb Marga i Jordi....

I així vam anar tirant, amb la llumeta regal de la Blau que portava oudur sempre a la vista, però massa lluny com per tancar-li, i amb Carmeta la Calera i el seu company de cursa fent-nos continus relleus (caminant i trotant) fins decidir anar junts els darrers 3 quilòmetres.

Amb la veloç puça rebent-nos sota el pont previ a l’arribada al pavelló, baixem les escales a les 2,45 de la matinada i ens diuen que sí, que dels tres primers, els germans Giné (“jo roquetenc!!!”), han fet primer i tercer. Il del mig? Com no, un jesusenc!!!...no, pipiolo, no; aquest en va tenir prou arribant on va arribar.....; per cert, Rosa i Carmeta la calera, terceres dones !!!! (darrera d’Esterossisport i Reyes)

Lo dubte era: qui s’apunta per seguir la GR fins l’Ampolla? Entre els btt’ros que estaven cansants, lo del globo del mas de les oliveres que semblava un camel back tot ell a l’arribar (per la suor que llençava), només quedàvem Messié i mi. Com podeu imaginar, la GR l’Ametlla-l’Ampolla segueix sent un misteri per mi.....

krusty ha dit...

Oudur!!
pos mos van fotre lo pèl!! mos van dir q era d'esta temporada!! això passa x no mirar les revistes del cor, que totes van a la última!! pro bé q demanaves...potser xq tens gustos retro???

Xica trail!! tranki q esta samarreta no la portarà mai cap roketero!! encara q son germà de Fran ne va portar una durant molts anys!! i hasta ell venia a entrenar al Jesús Catalònia!! ai!! ai!! Tots tenim un passat!!

Noies campredonenques, pos vos haurem d'afillar xq de moment a Jesús no s'anima cap noia a córrer x estos andurrials!! i a mi sincerament me faria molta il·lusió tindre noies a l'equip!!

krusty ha dit...

Roquetero69, l'espia de Jesús ja mos ha passat tota la informació q necessitàvem!! ;)

Anònim ha dit...

Ei Fran, que guai la crònica!!!

Però, que tu i jo no teniem un pacte pel mig??? que ja no recordes lo del bocata u que???bUeno, si anem a mitges en los 100€ del de Miravet ho passaré per alt, jeje!!!


Krusty, tindrem en compte l'invitació. I en lo de les noies, pot ser si les porteu d'excursió i les mimeu una miketa s'acaben animant!

Ens veiem!

Recors a JR alias Pitxo, que segur que tot no us ho ha contat!!!

krusty ha dit...

Ja les mimem i les invitem...pro no ho acabem de fer bé!!!

JR después de molt torturar-lo ha cantat hasta "o Sole mio" en Do menor!! ;)

Anònim ha dit...

pare johnny, lo rollo del bollo ho va comencar ella, si recordes

Anònim ha dit...

Jajaja!!

pos que polifasétics que sou a Jesús!!

Anònim ha dit...

per parts:
- roseta: lo bocata nol vaig veure....
- krusty: ets massa jove.....vaig jugar prou anys al catalònia, i precisament pel passat reclamava la samarreta, però ja veig que uns donen la suor pel club i l'EMd s'ho passa pel forro
- od: no recordo res del bollo (aquella dona va dir moltes coses i a tothom)...però reitero que la truita estava de nassos.....

algú més? ay patóos....

Anònim ha dit...

puça: fem samarretes ja!!!!!

Anònim ha dit...

krusty, asta que no no canvieu lo personal que corre per jesus, ni en teniu ni en tindreu.....si em mimeu i m'inviteu a mi, vindré un dia amb la melena al viento, fet?

krusty ha dit...

Roquetero69, no sé si recordes (tothom m'oblida molt ràpid!! snifF1 snif!!) q vam entrenar junts!! encara q en akella època de melena al viento ben poca!!
Suposo q a l'últim post te deus referir a les noies!! no?? quin personal tenim??? si casi tots som la mar de majos!! sempre hi ha alguna excepció...
Ah!! i gràcies x dir-me jove!! la veritat és q ja no massa xq ja m'han tret lo carnet jove i lo +25!!

Anònim ha dit...

samaretes a gogo de JO ROQUETES estes si que triunfen i parlant de samaretes per al montblanc que tenim equipatges o estem en crisis??

Anònim ha dit...

Tranquils que no vaig passar tota la informació. Tot i que la tortura psicologica ha estat molt dura.

Per cert gràcies per haver-me fet passar la cursa rapidament i en companyia. Ja em pensava que me tocaria tragar tota la cursa totsol.

P.D Que bona que estava la truita en pataka de l'abuela calera

Anònim ha dit...

Moltes gràcies a tots i totes per aquesta bonica experiència!! Ara a entrenar per la pròxima, un cop passada aquesta setmana. Espero a la pròxima fer-la tota correns.

A10!!