17 de setembre 2008

Finalment los del GRP (los otros) s'han decidit a compartir la seva experiencia pel pirineu.

Sensacions i impressions d’un (EJEM) mig ultrafondista.


Vagin per davant dos punts:

- l’enhorabona més sincera i envejable pels/les UTMB’s i sobretot PTL’s. Després d’acabar la ‘pétit” GRP com n’hi deien els francesos (petit de què? Ni que l’haguessin acabat tots!!.....anda queeeee.....), tinc encara més clar el que puc i el que no puc (i no vull) fer. O sigui l’any vinent faré cap Xamonics (si em volen) al Centre Comercial de Caminada (CCC, no?)

- I no em cansaré des d’aquest altar, de donar les gràcies als que em vareu dir que agafés los punyeteros bastonets (i sobretot a l’esperit sant de Martí que vés a saber perquè en portava de sobres i m’en va facilitar un...); sense els bastonets encara estaria per algun d’aquells cingles o ja m’hagués badat lo cap.....

A partir d’aquí, inicio la retòrica amb un salmo responsarial: “si l’abuelo de Heidi em veu l’estil amb els bastons, em fot de clatellades fins que em torna al tunel de Bielsa...”

Pos bueno, pujada amb cotxe conjunta de la Karim family, els Cartoixa i mi amb les meves nenes; aturada per dinar a Ligüerre de Cinca (sentro de vacasiones....i no, no posa “Laguarra de la finca” per més que s’hi semble): bon buffet, sí senyor!! I plovent i darrera un camionot amb troncs baixem del tunel de Bielsa cap a Saint Lary Soulan (seu inicial de la cursa, després canviada a Vieille Aure....vamo, má de lo mijmo....). L’hotelet de conya, i l’únic resaltable és que t’acollonien amb tant monument a l’ours (=ós) del Pirineu: fontetes, museu, pins, adhesius.....i natros pensant: estos bitxos, estan en època de tenir gana?....pobre Martí, una mica més i es compra una faca de les que fan història...jeje

llegir més...

By Fran


8 comentaris:

Anònim ha dit...

XEIC FRAN MAS FET EMOCIONAR.UNA CRONICA MOL BONA,JO HI GUARDO MOL BON RECORD,LOS DIES QUE VAM ESTAR ALLI HO VAM PASSAR MOL BE,PEL RECORREGUT JA HET DIC JO QUE ES 1A DIVISIO I SI ARREGLEN LOS FALLOS DESTA VEGADA SIRA BONA DE TORNARI.
SALUT I COURAGE ARA JA ETS TRAILERO

Kaiko ha dit...

Pos si, quins records més bons, quin patiment! jeje
A veure si los organitzadors se posen les piles de cara les proximes edicions i solucionen los fallos d'enguany que per sort no mos van afectar gaire (a part lo tema de la samarreta esclar!)
Jo trobo que si pel 2009 no entro al sorteig de Chamonix, pos anire a donar una volta pels Pirineus...

Monrasin ha dit...

Queremos "afoto" de la camiseta!!

Anònim ha dit...

se ha intentado fotografiarla con el triste resultado de 3 objetivos y un flash roto. proximamente se hará dibujo a mano alzada

Anònim ha dit...

Per tenir-ne una idea: la samarreta te la poden regalar a Verduras Lechuguez o a Pintures Rodillos.....vaja, ni per anar a buscar rovellons en dia de soliguera.....sort que hi ha fotos de quan vam ser-hi perquè si el record hagués de ser este, anda que torno.....

frad-nand ha dit...

Penso que s hauria de perseguir a la persona que ha perpetrat este disseny. Potser ho va fer amb la intenció de no voreus mai més.

Anònim ha dit...

LO RECORREGUT I LO TRACTE I AVITUALLAMENTS MOL BE,SALUT

Anònim ha dit...

Sí, Martí, és veritat lo tracte positiu: no ens van tirar a la font del poble, ni al riuet, ens van deixar portar frontal, no ens van impedir prendre l'avituallament, de fet et parlaven a cada avituallament...perquè tenien fred estaven sols i avorrits....els únics obstacles a la cursa eren les pedres i els riuets, però cap francès això sí.....jeje

òbviament en sèrio: ja veus en que em centro: en lo punyetero tros de roba. La resta perfecte, pobres, perquè mira que n'eren pocs de voluntaris pel tipus de competició que era (alguns canviaven avituallaments, recollida de dorsals, darrera les barres,...). Realment pels voluntaris un 11 sobre 10.