La 6ª Marxa de La Selva del Camp a Prades: no era cap passeig!

Uns quants uequeros i uequeres hem tornat a fer una de les proves dures del calendari de marxes de resistència. Els autèntics de Tortosa es van haver d’aixecar ben aviat, pràcticament de nit, ja que havien quedat, com moltes altres vegades, per sortir a les cinc de la matinada. De fet, aquestes sortides en hores intempestives ja formen una part intrínseca de la cursa i això ja ho saben gent tan experimentada com Perales, Elena, Isa, Paco Murall i Paco Estorach. Els altres, el adoptats del Camp de Tarragona (Reyes, Montse i Pep Anglès), ho vam tenir més fàcil perquè teníem la sortida ben a la vora.


El temps quan vam arribar a la Selva ja era una mostra del que va ser durant una bona part de la cursa: pluja fina i freda de la que et va entrant poc a poc per dins del cos i que et deixa totes les parts, fins i tot les més baixes, ben humides i refredades (en alguns, diria jo que, fins i tot, ben pancides). Però ja sabeu que, per a natros, això no era cap obstacle perquè sempre sortim ben contents i galdosos, encara que ens quedin més d’onze hores de pujar “pacamunt i pacavall” sense parar. Serà que som una colla d’insconscients?

Els organitzadors de la Marxa ens van canviar el recorregut, pràcticament el vam fer a l’inrevés de l’any passat. Ja vam discutir, i no ens vam aclarir, si al final havia estat més o menys dur, però com que no hi ha haver acord i ara que no tenim “kefe” sembla que no mani ningú, jo he decidit pensar que va ser més dur: així em justifico perquè vaig tardar un quart d’hora més que l’any passat. A banda d’això, jo diria que el recorregut va millorar i va guanyar en espectacularitat. A la crònica del 2008, que també vaig fer jo mateix, ja us deia que la Marxa va passar pels llocs més bonics i emblemàtics de les Muntanyes de Prades: l’Albiol, Capafonts, el Pont de Goi, El Tossal de la Baltasana, la Mola dels Quatre Termes, el Cogullons, Farena i Montral. Els paisatges del Port m’encanten i han estat un dels meus grans descobriments durant els anys que he viscut a Tortosa, però vull donar fe que els d’aprop de ca meva també ho són (sense oblidar el Montsant).

Pel que fa a la cursa, Perales va ser que el que va tornar a engegar els motors ben aviat i va marxar disparat per ser dels primers d’arribar. La Montse Sistaré i la Reyes ni les vaig olorar. Paco Murall ens va comentar que no sabia ben be com estava i com que pensava que no estava bé, ens va dir que tiraria cap endavant ja que l’havíem d’atrapar de seguida. Ostres, doncs jo encar l’estic perseguint ara i encara no l’he atrapat. El sinyor Estorach va fer de “Manso” i no va deixar de vigilar les dues xiques per arreplegar-les si es feien “pupes”, perquè ja ho sabeu que una cosa és anar a les Aconcagues o a les Ultratrails del Montblanc (Conca de Barberà?) i l’altra a la Selva. Al final van arribar ben sobradets en poc més d’onze hores, tan sobradets que el sinyor va dir que l’endemà havia d’anar a la Cursa de la Pobla, valga’m Déu!

Ep, que me’n deixava un! El sinyor Mauro no va venir a córrer, però com si ho hagués fet, ja que venir-nos a fer una visita per donar-nos moral i auxiliar-nos, si calia, ja s’ho val. En fi, una cursa llarga i dura, però ja sabeu que al final, quan ja s’ha acabat, tot sembla genial.

Fins aviat.
By Pep Anglès
http://picasaweb.google.es/isaarasa60/MarxaDeLaSelva#