L’onzena edició de la Triatló de Xerta va ser una festa com cada any, ja que és una bona oportunitat de fer un bon exercici (un combinat de tres diciplines esportives diferents) i de fer una nova trobada de la gent que ens agrada l’esport, especialment els de muntanya (tot i que en aquest cas no era, precisament, massa muntanyenc). A més a més, aquest any la representació de la UEC ha estat força nombrosa en relació als altres anys (es veu que l’entrenament d’enguany és més relaxat, ja que heu canviat el Montblanc pel Pirineu). Malgrat això, he trobat a faltar molts i moltes que no vaig poder saludar i petonejar efusivament. Encara que no puc participar en gaires curses, alguna n’arribarà i us podré saludar.
Com que estem davant tres disciplines ben diferents, a alguns els va més bé una modalitat que una altra. Com que som de la UEC, a la majoria us va més bé la cursa de córrer i a un bon grapat també us va molt bé la bici de muntanya, però en canvi alguns poquets som més aquàtics. Ara, tal com és aquesta i la majoria de triatlons, la bicicleta és la clau. Els que ho fan molt bé amb la BTT són els que s’emporten els premis.
Tot i que sigui increible, ell més destacable que vaig poder apreciar durant la triatló, va ser que es van produir una sèrie de fenòmens paranormals que ens van afectar a la majoria de triatletes de la UEC. Possiblement, el dia abans, es va produir un fenòmen d’abducció multilateral, del qual alguns “uequeros” em vam sortir perjudicats i d’altres, en canvi, en van sortir amb beneficis evidents. Devia ser una gran nau extraterrestre que ens va xuclar, on uns homenets verds o unes donetes verdes van estar fent proves amb els nostres cossos i ments, per veure com ens podien fer millorar o empitjorar.
Si no va ser això, quina explicació podem trobar al fet que alguna malaltia gàstrica, alguna lesió muscular o, fins i tot, la mateixa son no deixés ni participar algun dels companys. O quina explicació hi ha perquè un dels més experts en curses, raids i múltiples esports d’aventura, quasi que se’ns ofega al Canal. O quin misteri ocult hi havia perquè un altre patís un boicot als frens de la seva bici (Hosti, un moment si aquest era jo mateix! Pedalava i pedalava posant-hi ganes, però tohom em passava com si jo fos una tortuga i els altres semblaven llebres amb bici que deseguida s’allunyaven, sense que em passés com en el conte: la tortuga no va fer més via que les llebres. Si això no va ser causat per una abducció alienígena, què va ser? Ho hauré de comentar amb el Sebastià d’Arbó o amb l’Iker Casillas? Què bé que em va anar l’any passat i no n’era conscient!).
En canvi, n’hi va haver que els va passar el contrari. Alguns que quan eren petits van caure al bol d’Obèlix i sempre estan a primera fila. Jo no poso noms per no deixar-me’n cap, però tots podem saber de qui estem parlant. No obstant això, no em puc deixar d’esmentar un exemple claríssim d’abducció positiva: “l’xkefe” (si no és així, com es pot entendre el bon estat de forma que va demostrar ahir?) Però ni molt menys va ser l’únic. Per exemple, les xiques sempre pugenr al pòdium, pot ser perquè les van abduir de jovenetes....?
Ja m’enrotllo com sempre, bla, bla bla, bla!!! Total, que malgrat les abduccions, va ser un dia de relax i de bon rotllo. Primer molt refrescant al Canal, però que va acabar molt calent. L’escalfor la notàvem tots, però per a alguns va ser màxima (un altre misteri ocult)!!!!!!
Que vagi molt bé pel Pirineu! I els que no hi pugueu anar, a xalar que s’acaben les vacances.
By Pep
11 comentaris:
QUIN ROTLLO QUE TE ESTE TIO... D'ON L'HAU TRET!!!!!
Molt bona crònica Pep, com diu lo dixo: "quien tuvo retuvo" (disculpes per utilitzar un altre idioma)i perquè anaves frenat si no hagueses acabat la crònica al blog de Puça.
Gràcies per lo del Pirineu, et dedicarem un kilometret, i espero veure't més sobint.
felicitats als que vau participa a les xiques més per que van fer podium i especialment al XKFE per asolí el seu repte de la temporada
Crec que el repte de la temporada del Xfe no era fer lo triatló, mes aviat crec que era guanya a perales
bona crònica pep i un altre dia treu-li les pastilles a la bici al fi al cap el circuit no es massa tècnic
Bé, la veritat és que, més que fenòmens paranormals, el paranormal soc jo mateix. si fos una mica més manetes amb aquestes coses ja no m'hagués passat. Ara, val més enfotre-se'n d'un mateix i aprendre dels errors.
La Triatló també podrien canviar-la una mica i fer-la passar per llocs més "muntanyencs". No serà perquè no hi hagi els Ports al costat.
Pep
penso que esteu amariconats, cap comentari de la foto de Marga quan surt de l'aigua amb la llengua fora. Ara nomes sabem dir, gracies a tu, molt be per això. Que passa esteu atontats o que. Marga molt bona la pose.
jo la tinc de fondo de pantalla
Quan babejo, m'ho callo i m'ho quedo per mi. Però és veritat, quina xica!!!!
pos per criticar algo: a mi m'agrada més quan fa allò de maggie l'autèntica
Disculpes per utilitzar un altre idioma???? esta si que és bona, jajajaja!!!!
Des de Saint Lary, gacies a tots los anonims...Grrrrr!! Sou del que no hi ha!! xkefe i Pep, felicitats per la part que us pertoca.
Publica un comentari a l'entrada