10 d’agost 2009

Cròniques de la Volta al Port 2009

La crònica de Campa:
Jajaja!!! Fantàstiques les fotos!!! Gràcies Joan per dedicar temps a fer-les!!!
No sé per on començar perquè com sempre hi han un munt de coses que contaries i no voldries deixar-te cap. Així que, com es difícil que ho explique tot en una crònica, només aprofito aquesta per intentar transmetre algun que altre sentiment i fer agraïments:
A Leonor: per ser com és, per estar sempre (encara que jo tingue penjat el “cartellet de tancat”) i pel refugi que em dona quan compartim aquestes “batalletes”.







A Joan Perales: Per ser un bon company, i per la dedicació i entusiasme a l’hora de dissenyar la ruta.
A Paco Murall (Pichiu, pichiu) : Per com ens ha cuidat, tot i que la mà d’obra va ser de Magüi, ell va tindre la idea i va estar molt encertada. Per les cançonetes amb les que ens vas delectar i per l’esforç d’acabar la ruta.
A Marga: Por el ratito de “sueño” i per tindre la paciència de vindre a per natros amb els “peuets” xunguillos i acabar com una campiona!
A Joan4s: per les fotos i perquè quan portàvem quasi 13h de batalla, Leonor (que no calla mai) li va preguntar, com va Joan??? I el tio va y suelta “FANTASTIC”, jajaja casi me muero!!!
A Paco “Lo manso”: per lo de sempre (bon manso). No sé que seria sense la teua vaselina, sense “l’animació musical” que a certes hores ens sorprèn i perquè no sé, me he acostumbrado a tenerte cerca en estos momentos!!
A Tara: Brutallllll el giro aprendido en tus tiempos de batalla!!!! Jajaja, casi me “meo” (de la risa claro), també per ser molt bon company i per “currar-se” l’avituallament isotònic del diumenge.
Avituallaments varis: Mauro i Isa, moltes gràcies per oferir-nos lloc on dormir, es d’agrair que tot i que la situació d’Isa no era la millor ho heu fet igualment. Magüi, per transportar motxilles i per la mà d’obra, molt bons els bocates!!!
Per últim dir que; el Port és tot un mon, un mon on les cabretes com natros descobrim i sentim la llibertat, descobrim la “companyonia” (joer la palabrita esta, estos catalanes!!!) i on dia a dia ens permet superar-nos física i psíquicament. Gràcies per donar-me la oportunitat d’endinsar-me en aquet mon i per els moments de “xalera” que em compartit en ell.
By Campanilla

I AKI les de campaniya

Recorregut amb google earth

Lo dissabte a la llum de la lluna, los vuit expedicionaris, Leo, Marga, Anna, Perales, Lo Manso, Tara, Joan4s i Pako encaravem des del Mas les primeres rampes en direcció al Castell de l'Erosa.
Des del primer moment vam saber que ens esperava una bona suada, atès el grau d'humitat ambiental i la manca total d'aire. Per sort gairebé no vam veure el sol en tot el dia. Això no va impedir que literalment mos anessem derretint mentre pujavem i baixavem, fent lo xona pels escarrissons i barrancs d'un perfil que més que de dents de serra semblava de mandíbula de cocodrilo. Un recorregut hàbilment dissenyat per Cucut que mos va permetre anar reomplint camels a les fonts, rius i ullals que travessavem i ingerir tota classe d'isotònics, sals, gels i burundanges que anaven sortint de les motxilles i que algú va pagar l'endemà en moneda de curs poc legal al preu de 8 parades tècniques. En total mos va costar 14 hores arribar a Beseït, on vam gaudir d'un bany exfoliant a la piscina, d'un bon sopar a la fonda de la sinyó Cinta i d'una nit reparadora, entre roncs i manses, a l'hotel-resort de la UEC de Beseït.
L'endemà a les 6, esmorzats i resignats, ja estàvem altre cop a la pista, tots menys Maggie, que amb els peus en llaga viva va haver de renunciar a la segona jornada, malgrat haver aguantat el dia anterior fins al final com una autèntica aconcaguirl. El recorregut va ser molt més fàcil que el del dissabte i preciòs, remuntant el Matarranya fins a la font del Teix, uns pel Romeret i altres pel llit sec del riu i per la pista cap a Capatx. Vam despedir a Leo que baixava cap a Tortosa, entre cants de la legión, desfilades militars i pitorreos varios, vam seguir cap a Casetes Velles i vam arribar l'Àrea de la Vall al cap de 7 hores de caminar. Allà mos va vindre a recollir Maggie amb l'autobús de la UEC i després d'un bany a la piscina del Mas vam acabar dinant i brindant pels presents, los absents, los rajats i los matats.
Espero que algú altre dels expediucionaris/es explique la seva versió dels fets, perquè amb tantes parades tècniques me vaig perdre un munt de coses.
Courage i vaselina. by oudur

6 comentaris:

Maggie ha dit...

Ana, casi que me cau la llagrimeta al llegir la teva crònica. I és que en estos moments de superació física i psíquica (com dius tu) tenim els sentiments a flor de pell.

Pako, la teva és tan real com la vida mateixa. T'has superat molt al aguantar la volta en les condicions que estaves. Gràcies per les cures.

Moltes felicitats a tots dos per la crònica i a la resta de grup per haver soportat tan heroicament aquesta última aventura.

Fran ha dit...

ANY RERA ANY FEU QUE HAGIN MÉS GANES DE FER LA DE L'ANY VINENT !!

AVIAM SI AL 2010 ACABO AMB LES EXCUSES I LA FAIG SENCERA (SERÀ UNA DELS OBJECTIUS DEL 2010).

ENHORABONA PEL TUTE, MARXOSOS/ES!!

Anònim ha dit...

M HA AGRADAT MOLT LA TEVA CRÒNICA Anna , ets una passada. Molt xula m´he emocionat i tot. I la de Paco es com diu Marga real como la vida misma . Felicitatys als dos sou uns artistes explican les batalletes. Leo

kings ha dit...

MOlt xula la crónica Anna, per cert jo vaig conèixer la "vostre cronoescalada" amb una guia impressionant Elena, grácies Elena vaig xalar molt dissabte encara que estas como una moto fisicament, vas marcar un ritme guapet , , farás una cursa a Orense impressionant. Van tindre un avituallament que no tenia que envejar res al de les curses, Cesar ens estava esperant a dalt a la carretera amb tot un arsenal de plàtans, aquarius, membrillo, aigua fresqueta....¡ quäsi en quedo allà amb ell jalant!.
Petonets a tots i fins aviat.

la pregunta del millón ha dit...

quan us va costar des de la casa de carballo fins al coll del vicari?

Kaiko ha dit...

Quina envejeta....
Jo també, com Fran, hagues volgut estar en vatros, però el meu genoll no em va deixar. A veure si l'any que ve pot ser!
Salut.