Després de mesos de preparació, dubtes, paelles, triomfs, calçotades, pífies, lesions, rostides i estofats, arriba el moment que molts estàvem esperant. La loteria, com sempre, ha anat repartida i alguns que portàven molts números, al final sembla que no els tocarà; d'altres malahuradament sense jugar-hi gaire a darrera hora s'emportaran la grossa. Va com va la rifa, com lo progrés, no s'atura mai i tots portem com a mínim un talonari.
Seguir en el camí (encara que estigue asfaltat) és lo important i fer-lo junts és lo més bonic del món.
Molta sort.
19 comentaris:
aixo ja ho tenim aqui i jo porto numeros de loteria,dema torno a la fisio.jo penso esta a VILLE AURE ja mos aclarirem.
penseu en lo material tan l'obligatori com lo nessessari,es per la nostra seguretat.
jo lo trail lo diviiria en parts.
1 VILLE AURE-COL BASTANET 19 KM 1814M+,fins PORTET pista i sendera bona,i los ltims 300m desnivell una mica tecnics.
2 COL BASTANET COL DE SENCOURS 18 KM 1200 + fins Artigues baxada una mica tecnica mol xula amb llacs i d'Artigues Secours bona pujada tenin lo referent del pic du Midi impresiona.
3 COL DE SECORS -COL DE BAREGES 15 KM 1000M+ FINS TORNABOUP MOL BONA BAIXADA i despues una bona pujada que cm anirem tocadets i se mos fara de nit(a mi) hem de treure tot lo que hem entrenat i pensa en lo que estem fent i si en aixo no n'hi ha prou gel de cafein i ¡¡AVANT¡¡
4 COL DE BAREGES -VILLE AURE21 KM I 400M +,LASTIMA QUE MOS AGAFA DE NIT(A MI)fins lo col de Portetes presios ple de llcs(foto triptic) una pujadeta i una volta estem a Portet baixada fins VILLE AURE no es per la mteixa pista que hem pujat,pero tot baixada(no s'acaba mai)i ARRIVE.
AH M'OBLIDAVA PENSEU EN PORTA UNA CAPSETA PLENA D'ILUSIONS.I TENIM QUE DEDICAR UN TROSET DE GRP A TOTS-ES LOS-ES COMPANYES-QUE PERDIFERETS MOTIUS NO HAN PUGUT VINDRE.
SALUT I COURAGE MES AMIS.
MARTI
Très bien monsieur Martin. Allà mos veurem kon2kohone!!!
Amb l'ànim que tú mos transmets i una mica de burundanga farem una randonée molt xaladora.
Marti ets "UNIC"!!
Molta sort i a disfrutar-ho!!
Molts besets
...Y cuando me veaís, me dedicais una sonrisa. Asi saldreís mas guapos en las fotos!
Venga, que ya estamos allí!
Martín, eres un crack!
kon2kohone!!! jajajjaja que bo Pako, ets un crack!
Gracies pels consells Marten de la Bovine.
Martín, ya veras como la noche la pillaremos en la última bajada y ya nos dará lo mismo.
Gracias por los consejos, que nos vienen muy bien.
No vemos en pocos dias.
MURALL TALLADA, PACO, GRAND
ORTIZ SANCHIS, JORDI, GRAND
ANA MARIA, MARIN MORA, GRAND
ANTO, LEONOR, GRAND
ARASA FAVA, ISABEL, GRAND
BALAGUE CASTELLS, JOAN CARLES, ULTRA
CARBALLO, NATÀLIA, GRAND
CARLES, ROSA, GRAND
ESTORACH, MARGA, GRAND
ESTORACH FATSINI, FRANCISCO, ULTRA
FERRERES SEBASTIA, MARIA ELENA, GRAND
GINE CID, ALBERT, GRAND
JAVIER, GINE CID, GRAND
PERALES PULIDO, JOAN, ULTRA
PEREZ TOUS, JAVIER, GRAND
POYATOS, RAFAEL, GRAND
SABATE PALLARES, ERNESTO, GRAND
TARAZAGA TERUEL, JOSE MANUEL, ULTRA
CARTOIXA BRUSCA, MARTI, GRAND
SISTERE LLOP, MONTSERRAT, ULTRA
VALERO EXPOSITO, MARIA REYES, ULTRA
XAVI, ROYO CURTO, ULTRA
PEREZ, DAVID, GRAND
D’estos hi ha alguns canvis, Auré per Isa i Fores per Carlos.
ei que Maria Elena s'ha canviat per Albert Giner, és que vaig considerar que faria més bon paper, jeje
qui és Natàlia? és amiga de la Campa? és dels Carballo de la Caramella?
es amiga de la Rosa d'espanya
uaaauuuuu!!!
pos lo dijous a l'entreno parlarem de l'estratègia de cara al GRP, així que no t'ho pots perdre
lo turmell va per bo cami
,jo sols vaig explica lo grand trail,los del ultra corregido y aumentado,. Ramon tu tramquilo que somos muy fotogenicos.David si puedo aguantarte el ritmo sere tu sombra,estos dias cuida bien a la montse i reyes que les espera un buen' randonee'.adeu.marti
Courage, de valent de COURAGE mes amis et amies !!! Veureu lo guapa que és la randonée (i recolliu aigua dels riuets....). Martí, ja els vas comentar lo dels ossos? jeje
Realment és únic, pardal !!!
elena no cregues que no pemsem en tu.
que passesseu unes bones vacançes a galicia i ja sabem que faras un gran paper a la copa d'espanya.
oco en lo marisc cesar ja sabs que te unes propietats poc recomanables abans de les curses,ancara que experts com jo pensen tot el contrari,tu fes lo que et dicte lo servell,que per algo mos dona la inteligencia.
bon viatge ,courage i besets.marti
al loro: uniformitat GRP-UTP samarreta de paüls '09.
Si algú no en té que ho digui i mirarem si queda algo per la UEC o per algun calaix.
Som lo club amb més inscrits, amb diferència.
Gràcies Marti!
M'alegro que ja estigues millor, jo tambè us desitjo molta sort i que xalesseu molt!
recordeu d'agafar la capça de la ilusió, jo ja la tinc dintre la maleta
ja comptaré quan torne.
aquesta tarde vindré a fer l'últim entreno
molts beseeeeeets!
Elena, que diumenge tinguis un dia genial i si fas alguna cursa que xales de valent.
Fot-li canya que natros estarem pensant en tú i encara que no et puguem transmetre força a les cames (no anem tan sobrats com això) estarem al teu costat tota la cursa.
Avui tot el dia que estic pensant amb els meus amics que estan fent el GRP, desitjo que els vagi a tots molt bé, n’estic convençuda que així serà, en el fons em fan envejeta, sana, però envejeta. Després de fer la CCC i el UTMB, vaig decidir agafar-me un any sabàtic, bé com ja sabeu molts aquest any el meu objectiu ha estat primer Zegama i ara copa d’Espanya.
Divendres passat vam arribar a Parada Do Sil, Cèsar (suport moral i logístic)i jo, lloc on tindria la sortida, la III Carrera de Cànon Do sil.
He de dir, que en la casa rural on ens vam allotjar es respirava tanta tranquil·litat i estàvem tan relaxats, que pensava que diumenge quan donessin el tret de sortida no tindria ni esperit de començar a córrer.
Dissabte al matí mentre passejàvem per la vora del riu de Baños de Molgas vaig rebre una trucada, quin goig eren els meus amics uequeros que estaven fent l’últim esmorzar de la temporada d’estiu, volien desitjar-me sort, la qual cosa ho vaig agrair moltíssim, immediatament tot el relax que portava dintre va desaparèixer i al seu lloc es van posar els nervis previs a una cursa.
Per la tarda recollida de dorsal, ja és respirava ambient de cursa, totes les corredores i corredors ja anaven per allí.
Uff...!! quina llista de corredores veteranes... totes les del Taga i alguna més de la federació Madrilenya, que difícil ho tenia, els nervis anaven en augment...
Quin goig quan vaig veure a Kiko, era la sensació de tenir algú més de casa, després petar la xerrada amb la Teresa Forn, amb la gent de Huesca, amb el Kiko Solé (quantes histories té per contar, no me’n cansaria d’escoltar-lo), persones fantàstiques, escoltar per part del director tècnic de la cursa, tot el que ens esperava, totes aquelles pujades i baixades que sempre acabo pensant que preferiria no saber-ho i ja m’ho trobaré.
Al finalitzar sembla que teníem un càtering i discoteca, que fort, ho havíem sentit bé, havien muntat una discoteca per als corredors i acompanyants, no sé si realment es va animar algú però natros per si de cas... (ja sabeu que a mi això de la musica...)
Desprès, vam anar a la casa rural a gaudir d’un bon sopar, i de la tranquil·litat que allí es respirava, i comentar el perfil de la cursa amb dos corredors més que estaven a la casa.
Diumenge a les 7 toca despertador, esmorzar i cap a parada do Sil, amb el dorsal i els nervis posats, estirar una miqueta les cames amb Kiko, fer unes quantes fotos i preparats per sortir, tret de sortida i a còrrer.
Els nervis ja havien desaparegut, recorregut bonic, la gent abocadíssima amb els corredors, sobretot amb les corredores, eren pocs habitants però es feien notar, molt bona organització, bons avituallaments.
Al principi de la segona pujada vaig veure davant meu a Teresa, no es trobava molt bé, vaig estar un ratet al seu costat intentant animar-la però més tard vaig saber que no ho vaig aconseguir, em va saber molt mal, per a mi és un ídol.
Vaig continuar, els últims 8 quilometres se’m van fer molt durs, feia un sol que badava les pedres....però una vegada creuada la línia de meta ja m’havia passat tot, i quan em van dir que havia quedat 2ª veterana encara més.
Com és costum sempre que hem acabat un objectiu a l’agost ho hem fet amb un xuleton, aquest any no podia ser diferent, Després de Parada do Sil ens hem vam anar a Àvila i allí ho vam celebrar amb un bon xuleton Avilés i amb un bon vi.
Ara a preparar-me per a la pujada a Oturia, espero que la calor ja estigué de baixada.
Repassant les classificacions dels ja arribats del Grand ((los roqueteros, taraimpressionant, el resto ja estan en ello)Ultra Raid Pyrenees (Perales i Manso ja ámb la cervesa/es a la mà) dels que estan per UTMB (Karim en ascensió!!!), llegint la crònica d'Elena, els seus pòdiums i la logística.....joder quina canya i quin goig que foteu!!! Enhorabona a totes/tots!!!
Publica un comentari a l'entrada