Crònica de La Ràpita

Va, que si la crònica ha de ser proporcional a la llargada de la cursa acabarem desseguida.
Un matí perfecte per córrer, mig ennuvolat i amb un lleuger airet de dalt que eixugava l'humitat. Un ambientasso a la platja del pipi, gairebé 300 persones entre les dues proves que es celebraven i algun crack camuflat entre la gentada. Lo circuit, atípic d'un 10.000, tenia pujades i baixades llargues i alguna de pronunciada, això li va afegir duresa a la prova perquè tot i regular a les pujades, lo ritme era de cursa i els últims quilòmetres es pagava la factura.
Tot i no ser una cursa per fer marca, com a entrenament va estar genial. La sortida a ritmet ja prometia emocions intenses sobretot quan vam encarar la pujada a la Cross i cap al km 5 ja vaig veure que si aconseguia mantenir aquella marxa fins a meta ja faria prou. Al km 6 me van passar José Luis i Ana Belén, ell li feia de llebre i m'hi vaig enganxar. Aquell mig puntet de més era just el que em feia falta per salvar la cursa. Uns 40 metres per davant portàvem a la Ragna Debats de Xerta i José Luis no parava de manxar, "venga Anita que ya es tuya!" "vamos, que ya la tenemos a 15 segundos!" "dale Anita, recuperando en la bajada!".... uffff segur que jo tenia més ganes que Belén d'agafar a la xertolina per veure si José Luis callava d'una vegada, però no tenia prou forces per deixar-los enrere i despenjar-me no era una opció, així que vaig aguantar amb lo ganxo ficat i això em va permetre arribar per sota de 45' (aprox. 44'30"), gràcies a una llebre de luxe. No és cap marca però és un bon començament.
Va anar d'un pél que Belén no agafés la Ragna, però finalment va pujar al segon caixó del podi havent fet una molt bona cursa, en progressió contínua.
Tots/es los/les uequeros/es vam estar molt bé. Mosiés i Nando van baixar dels 40' tot i la intoxicació de caliquenyo que va patir Nando a mitan cursa. L'únic incident va ser la caiguda de Pepita que es va fer una bona rascada al genoll i va haver d'abandonar, però sense més conseqüències.
Per la megafonia no van parar de nomenar l'equip de la UEC de Tortosa, però ni pernil ni llangostins ni un cap de gamba. En venjança mos vam assentar al bar del Garbí i vam fer un concurs de musclos i cerveses. Lo tema del conill ja fa pudor, així que hasta que no lo veigue no en vull sentir parlar més.
Si arroplego més fotos ja les aniré penjant, igual que les classificacions. De moment AKÍ les fotos de Fran.
PS.- Uns quants rajats, per cert. Potser tenien temor que si corrien massa los fessen bufar...

by oudur