14 de setembre 2009

Cursa de Falset


A la Cursa de Falset es va produir un altre fenomen paranormal que va afectar corredors de la UEC: sembla que la cosa no s’atura!
Tot i que els fenomens paranormals van ser molts menys que a la Triatló de Xerta, el cert és que a Falset se’n va produir un de més espectacular. Un dels nostres corredors, Albert /“Puça”, va patir una estranya transformació: malgrat que els trets eren molt semblants, el “Puça” de la sortida i el que va pujar el pòdium a recollir el seu trofeu no era el mateix. Alguns direu que la calba (perdó, volia dir l’entradeta del serrell) era igual, però l’alçada i alguna altra coseta més no era el mateix. Què va passar? Era un mutant? El misteri només ens el pot desvetllar ell mateix.

Pel demés, la cosa va anar molt normal o tal com volem que vagi en una cursa d’aquestes. Un temps esplèndid per a córrer (com a mínim per al meu gust). A més, jo no vaig haver de matinar massa, ja que Falset està molt a prop del meu poble (per si no ho sabíeu i per si no us ho havia dit mai, soc de l’Aleixar, el poble del conill que la majoria encara no heu tastat) i els organitzadors de la Cursa van ser molt comprensius amb la gent que no ens agrada matinar molt, ja que el tret de sortida no va ser fins les nou tocadetes.

Abans de la sortida, hi havia l’ambient típic de les nostres curses, però jo, fins i tot, el vaig trobar força relaxadet. Ja entenc que no tothom es sentia igual, doncs no és el mateix disputar el circuit de Terres de l’Ebre o voler millorar els temps després d’haver entrenat fort, situacions en què els nervis estan a flor de pell; que el meu cas, que m’he passat l’estiu nedant i poca cosa més. Com que els meus objectius eren modestos (una mica d’exercici, respirar natura i fer petar la xerrada), la sensació que em vaig emportar abans de començar era l’esmentada: tranquil·litat.

Vam començar la Cursa, després de la foto d’equip, i vaig continuar amb la sensació de relax. L’Organització havia canviat el circuit en relació a l’any passat i la majoria el van trobar molt encertat. A mi em va agradar molt. Pujàvem i baixàvem contínuament per senderes no molt tècniques, però boniques i dins del bosc. Per postres, per mantenir les meves sensacions, vaig córrer una bona estona amb l’Elena, ja que no havia sortit disparada i, davant la meva estranyesa, em va dir que anava de “tranqui” per reservar-se per “Sabiñánigo” (per cert, que tinguis molta sort i ànims!). Per tant, tot perfecte, i anar fent.

Com us podeu imaginar, les reserves de l’Elena eren un miratge. Va arribar un moment que ja no va poder aguantar més i va començar a tirar fort. Però tot i això, la cosa encara la notava relaxada; fins i tot, la pujada al punt més alt del recorregut (el de les antenes), la qual vam haver de fer quasi escalant. Per començar a trencar el miratge, em vaig trobar l’amic “Ou dur” que anava una mica fòs i això ja era un mal senyal. Per seguir amb els mals averanys, els de Falset ens anaven dient que la cursa ja la teníem feta. Com que mai aprenem i sempre caiem a la trampa, va arribar un moment en què realment semblava que faltava menys d’1 Km pel poble. Clar, era massa fàcil. Per això, ens van fer donar un tomb de “collons”, amb pujada d’asfalt inclosa. Aquí la cosa ja no em va semblar tan relaxant (evidentment, vaig deixar anar uns quants renecs).

Però, pot ser que en una cursa de muntanya no patim una mica? Ens queixem molt, però en realitat necessitem cansar-nos i sentir-nos fets “caldo”, per arribar a meta amb la sensació que hem fet alguna cosa de profit. I, com quasi sempre, aixó compensa. Si mireu la classificació, ja veureu que el guanyador va ser de la UEC i que els nostres i les nostres incombustibles van acaparar els pòdiums (especialment, les xiques), sense oblidar que alguns que no hi van pujar, van fer molt bons temps. Total, que una altra festa més per a tots i per a totes, encara que alguns tenim resultats més modestos, però ens ho vam passar bé.
By Pep

PD: Ou dur, ànims que aviat et vindrà l’asfalt!

5 comentaris:

calent ha dit...

lo tast del conill quin dia es ??

Anònim ha dit...

Quan hàgim decidit un dia. Com a mínim m'ha d'anar bé a mi, però no duerà ser massa difícil.
Pep

elena ha dit...

Molt bona crònica Pep, com sempre en la teva línia!!

Ens veiem fent dinaret a la Lentà?

Molts besets!!

Anònim ha dit...

Elena m'has matat, què és la Lentà?

Diumenge a la Ràpita no podré anar, però miraré de fer una 1/2 marató d'asfalt, la primera per a mi, al costat de casa (a Riudoms) i ja veuré si faig la 1/2 de Reus o Tivissa.

També molts besets.

lo cunill de la lenta ha dit...

la lenta és ella, que quan toque asfalt se li enganxaran los caragols a les bambes.
i moooolts besets sense malixia eh?