Cursa d'Ulldecona

Diumenge matí, havíem quedat amb tots els companys de la UEC que anàvem a Ulldecona, a les 7:30 a los “jamones”, fins aquí cap problema, la nit abans la motxilla preparada, i tot apunt per quan toques el despertador, estava dormint quan me truquen al mòbil,  el cor me va pegar un batec, alguna cosa havia passat, la meva filla que anava per aquests mons, de tot però res bo me va venir al cap en uns segons….. sento una veu que me diu hola elena soc Leo que no vens? aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah no m’havia tocat lo despertador!!!! t’esperem?  no, per suposat que no, ja vindré. I ara que faig? mig dormida mig malhumorada, uf uf, li comento a César..... tu no m’acompanyaries a Ulldecona? Jo? ara? Pos va a ser que no…au Elena agafa el cotxe sola, més que res per que estava com una mica”pa llà”, i cap a Ulldecona, de sobte me ve al cap que no sé a quina hora és surt, truco als meus companys i me diuen que a les 9, menys mal per que si és més aviat no arribo.

 

Quan passo per 4 camins veig aparcada la furgo de Marga, per un segons vaig estar a punt de quedar-me amb ells per fer la volteta guai...però no, vaig continuar, A les 8:20 ja estava a Ulldecona, tampoc m’enrecordava per on estava la sortida, preguntant a la gent que hi havia pel carrer però no ho vaig encertar no ho sabien, ai ai que encara faré tard, per fi arribo al lloc, Leo i Montse ja tenien el meu dorsal, tot i així encara me va donar temps de xerrar una mica amb els companys.

 

A les 9 donen la sortida, i a córrer........ ja sabia que encara no estava preparada per pegar-li canya, però també era conscient de que ho volia fer, vaig sortit molt forta intentant aguantar el ritme de Lucia, però que forta que estàs Lucia!! al quilòmetre 10 faig petar, me prenc un gel, me vaig recuperar una mica, els bessons els tenia molt però molt carregats, Mentrestant m’anaven estirant i animant Nando i Raul, quan no era un era l’altre i jo que no podia en la meva ànima, pensava:Elena no tens coneixement……quan me van dir que anava la tercera vaig pensar que havia d’aguantar com sigues i així ho vaig fer……total que arribo a meta amb 2 hores 26, molt ben acompanyada, amb Raül i Fran. No està gens malament per ser que encara estic en fase de recuperació, jeje, però ara me toca fer bondat, tinc els bessons a punt de rebentar, aixaix.

Enhorabona a Belen, Leo i Montse!! Les xiques de la UEC vam arrassar!! També felicitar a Kiko i Admed!!