Diumenge matí, havíem quedat amb tots els
companys de la UEC que anàvem a Ulldecona, a les 7:30 a los “jamones”, fins
aquí cap problema, la nit abans la motxilla preparada, i tot apunt per quan
toques el despertador, estava dormint quan me truquen al mòbil, el cor me va pegar un batec, alguna cosa
havia passat, la meva filla que anava per aquests mons, de tot però res bo me
va venir al cap en uns segons….. sento una veu que me diu hola elena soc Leo
que no vens? aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaah no m’havia tocat lo despertador!!!!
t’esperem? no, per suposat que no, ja
vindré. I ara que faig? mig dormida mig malhumorada, uf uf, li comento a César.....
tu no m’acompanyaries a Ulldecona? Jo? ara? Pos va a ser que no…au Elena agafa
el cotxe sola, més que res per que estava com una mica”pa llà”, i cap a
Ulldecona, de sobte me ve al cap que no sé a quina hora és surt, truco als meus
companys i me diuen que a les 9, menys mal per que si és més aviat no arribo.
Quan passo per 4 camins veig aparcada la furgo
de Marga, per un segons vaig estar a punt de quedar-me amb ells per fer la
volteta guai...però no, vaig continuar, A les 8:20 ja estava a Ulldecona,
tampoc m’enrecordava per on estava la sortida, preguntant a la gent que hi
havia pel carrer però no ho vaig encertar no ho sabien, ai ai que encara faré
tard, per fi arribo al lloc, Leo i Montse ja tenien el meu dorsal, tot i així
encara me va donar temps de xerrar una mica amb els companys.
A les 9 donen la sortida, i a córrer........
ja sabia que encara no estava preparada per pegar-li canya, però també era
conscient de que ho volia fer, vaig sortit molt forta intentant aguantar el
ritme de Lucia, però que forta que estàs Lucia!! al quilòmetre 10 faig petar,
me prenc un gel, me vaig recuperar una mica, els bessons els tenia molt però
molt carregats, Mentrestant m’anaven estirant i animant Nando i Raul, quan no
era un era l’altre i jo que no podia en la meva ànima, pensava:Elena no tens
coneixement……quan me van dir que anava la tercera vaig pensar que havia
d’aguantar com sigues i així ho vaig fer……total que arribo a meta amb 2 hores
26, molt ben acompanyada, amb Raül i Fran. No està gens malament per ser que
encara estic en fase de recuperació, jeje, però ara me toca fer bondat, tinc
els bessons a punt de rebentar, aixaix.
4 comentaris:
que craks que sou!!!!! felicitats!!
Monix
Estes xiques no paren, eh? Pos Elena, te vam esperar hasta prop les 8:30 i com veiem que no venies, pos vam arrancar cap al Port. Sort que no te vas parar, perquè en lo fletxa que estàs mos haguesses 'fet morir'.
Felicitats a totes i tots!!
Ostras Elena, ets un cas perdut. Quan et tindre ensenyada me fotras lo camp, tants quilometres i no saps que s'ha d'anar de menys a mes...
Felicitats des de Brunei.
si Paco tens raó, però ja saps que me passa quan me poso un dorsal...perdo el coneixement, jeje
bé, espero a la propera poder-la compartir amb tu, d'aquesta manera segur que me dossifico....o no..
disfruta d'aquest viatge tant fantastic que estas fent, que podràs fer no només un album, fins i tot una trilogia, jeje.
Publica un comentari a l'entrada