Arrancàvem a córrer a les nou del matí, ben equipats per si de cas ens sorprenia una pluja que finalment no va caure. La primera fita a assolir es trobava a quinze quilòmetres d’Amposta: la Casa de Fusta. Per arribar-hi, vam decidir agafar la carretera paral·lela al Canal de la Dreta fins a la rotonda que et permet desviar-te cap a Sant Jaume d’Enveja. Un cop allà, vam continuar seguint els senyals que t’indiquen la ruta a seguir per anar al Restaurant l’Encanyissada. El camí estava molt poc freqüentat per vehicles i el silenci només el trencava de tant en tant l’aleteig d’alguns ocells. Tot plegat, molt bucòlic!
Al Poble Nou vam arribar després d’una hora i mitja de córrer. Allà vam aprofitar per beure’ns un refresc al Bar Espanyol i recuperar forces. A continuació vam agafar la carretera que et porta a La Ràpita. Aquesta té trams molt llargs i rectes que es converteixen en un repte mental. Portàvem prop de vint-i-cinc quilòmetres i les cames començaven a flaquejar. Encara ens quedaven molts metres abans no arribéssim a Amposta. Perquè aquesta part última del trajecte fos una mica més atractiva, vam decidir tombar a la dreta i entrar pel camí que passa per davant dels Ullals de Baltasar. Amb aquest espai protegit tornàvem a la calma, però també allargàvem l’agonia uns quants centenars de passes més.
Al cap de tres hores i mitja vam entrar a Amposta per la zona dels Xiribecs. Havíem aconseguit fer 34 quilòmetres xafant asfalt. Cap dels dos havíem recorregut una distància com aquesta en anterioritat. És per això que finalitzem la sortida amb una certa sensació de satisfacció i pensant que la Marató de Barcelona sembla un objectiu possible. Gràcies, Josep!
Jesús Auré
3 comentaris:
Jesus un gran entrenament,tan fisic com mental,a BCN sirem una bona colla,l'entreno que jo porto la tirada mes llerga es de 21 km,es lo ducte que ting sempre eren de 30 o mes,cuan ho feia pel meu compte.al passar pel forum entrare a la dimenssio desconeguda,ja mos aclarirem.
bon any,i salut.
Ja no crec que faci tirades tan llargues com aquesta. A partir d'ara menys volum i anar pujant la intensitat del ritme de carrera. La vertitat és que em fa respecte la Marató de Barcelona. Serà la primera marató de la meva vida! Espero tenir sort... A vore quan coincidim, Martí!
sou uns màquines!!
Publica un comentari a l'entrada