Crònica asfaltera. Mitja de Cambrils. 28/02/2010

Uns a Miravet trotant per la muntanya i els altres a Cambrils relliscant per l’asfalt, però la UEC estava allí, a totes bandes. Moment de glòria aquest on mos trobem a vora de casa curses i lo mateix dia per a triar. Que no pare!.

A Cambrils es va estrenar ahir una nova cursa, que si la poden ajustar de dates, segur que serà un referent d’aquí a uns anys. De totes formes van esgotar els 1300 dorsals 10 dies abans –mai m’havia estressat per apuntar-me a una carrera i ara xiquets, qui no corre, vola o va a la loteria: Benifallet, Cambrils, Zegama o Hawaiï, tan i fa que valgue 15€ la inscripció o 400€-.

Tornem a Cambrils. Un circuit rapidíssim d’una volta pels 10 quilòmetres i dos per a la mitja. Figures de la talla de Martin Fiz (47!) o Joseba Beloki –je, je...ja van dos cops que el veig pel retrovisor- i una molt bona organització que sols va fallar a l’escollir Thunar com a empresa dels xips. Segons ells estic perdut –i d’altres- per l’hiperespai. A vore si estos de Volando Voy confirmen en un vídeo la meua presència –Juanjo Panisello podria fer de testimoni- sinó ja em veig en un especial d’Iker Jiménez al Cuarto Milenio!

Personalment buscava una mica de xispa de cara a la setmana vinent, quan patint per Barcelona me’n recordaré de Campredó. Vaig complir l’objectiu fins el quilòmetre 5 i a la tornada, sol i amb vent en contra, vaig perdre una mica de ritme. Al final sobre 35’40’’ i cap al 11 o 12 de la general. Bé. La família es divideix i arrasa allà on corre, que tot se sap i ràpidament.

Ànims pel Sr Ou dur. Vostè sap millor que jo com van aquestes coses però espero i desitjo que no sigui res i poguem compartir prompte alguna cursa de per on sigue.

Salut i quilòmetres! i abdominals per l’Albert, que acabarà com Ànsar :-)

Sinto

AKÍ moltes fotos

Muntanya o carrer

http://cursa.campredo.net/                       http://www.barcelonamarato.es/

Aquest cap de setmana teniu dues opcions, una de bona i una de dolenta, la bona es anar a correr la Cursa de les dos Torres a Campredó, amb tres modalitats, canicros, cursa i marxa, l'altra es la marató de Barcelona o com diria Leo, corre pel canal pero pagant, je je.

powerbar open de españa de marathon

Despues de un mes de entrenament en la nova disciplina de mountain bike,algo mes de 1000 km ales cames i una bona preparacio arriba la hora de debutar,i com pijor que en el open de españa de marathon que es disputa a aguilar de segarra provincia del bages,a 20 km de manresa.Disabte tarde,tot carregat i cami cap aguilar,ara em toca acostumarme a fer aquets desplaçaments sol,ja que no hi venia ningu d'aquestes terres,despres de 210 km arribo a aguilar,alli em guarden la bici per a que no pugue ser acte de urto mentres paso la nit,aprofitant la desconeixença del territori,vaig a sopar a sant pere de sallavinera un poblet de mitja muntanya molt acollido,alli paso desapercibut mirant el barça i cap a dormir a la home mobil,on perfi estrenare la nova vivenda.



7.30 i al aire,toca preparar tots los tracalets per tindreu apunt per a l'hora de sortida,escomencen a arribar furgons i mes furgons de diferents equips de arreu de la peninsula,solora molt ambient professional,els primers nervis escomencen a fluir,que si m'enduc recanvis de camara que si eines,que quina pressio de rodes,que si la he acertat posant 2.10 davant i 1.90 detras,ja que el terreny sera tecnic en molts corriols i el fang que a quedat despres de les plogudes de disabte,que no deixara de enganxarse a les rodes al seu pas,primers problemes que ja m'esperaba,un membre dels arbits em demana la llicencia de competicio,la qual no porto perque esta a la delegacio de tarragona,m'envien en un atre arbit que em diu que aixi no es pot corre,pero sort que despues de una gestio de la base de datos del master de la FEC,veuen que si que estic llicenciat per competir ala carrera,un suspiro i dorsal,217,aquet sera el meu,un poc de calentament,i escomencen a cridar als corredors per colocarse dins de les parrilles señalitzades,aqui li diriem burladeros.Tambe hi ha una marxa de btt de 30 i 60 km respectivament,els quals els fan retirar,per a que ens puguem colocar els que fem la carrera,escomencen a fer passar als corredorsfins baix el arc per ordre exclusiu de dorsal,ami com no sortire en la posicio 217,nervis,suspiros,i sortida!!el ritme,que he de dir de el ritme de sortida,acollonantme ja,aqui no n'hi ha cap de coixo.Les cames no rutllen,estan encara gelades i clabades ja que les ultimes molesties de la semana em van fer estar parat,pero esta gelo dura poc,i la csa escomença a funcionar primera pujada forta,i anem tirant amunt passant gent en conta gotes,ara ja anem baixant,ja escomencem amb les rialeres que fan molt goig,i et donen uns suspirs mentre continuen les pujades i baixades,aixo fot pinta que sera un trencacames continu.KM 30 pas per meta,es el pas de mitja cursa,i ara ens desviem cap a l'altra cara de vall per afrontar el que sera un grapat de km,trialejant,amunt i avall,pujades de pistes baixades de senderes,que em fan disfrutar com un xiquet,primera caiguda,voltereta per davant!!,es el que passa si et distraus tocant el bloqueig del amortidor!!,ostia!em dono conte que he perdut el conta km,i la bomba de aire,per areglala troca,la cuberta de darrera em va perden aire,que al final em fa para a vore que passa,no tinc suficient aire per seguir en normalitat,pero aqui com per a fer parar a algu saps!!!aqui diuen maricon l'ultim.Pero en la sort que en acudeix un que ja va en lo canvi trencat que em diu que si em fa falta algo,e¡aquet a sortit com un angel del cel!!,jo li dic sii!!!!!,una bomba!,em dona una botella de gas,i ale cames!!que ja men han passat un rastre!!vaig desorientat,de temps de km,i de tot!!algo del que me quedat parat que et donen el minja sense que tingues que parar,igualment que l'aigua,que fort!!50km,ara ja se el que me queda,10 km,i quins 10,pujades fortes,i mes pujades,i aixo que no s'acaba!!,ara ja si que començo a sentir la megafonia que anuncia lo poble!i meta!!60km,1700 de desnivell positiu.A segut una experiencia molt bona encara que no la millor per debutar en competicio,pero aixo diuen que curtix i et fa agafar mes ganes per continua entrenar per superar-te mes.Duxeta,botifarrada,tambe saludo dos cares conegudes com son el josep barrufet,i la mireia santesmasses que els tenim per alli animan als sufrits!!!,per problemes informatics(gis),fins arribar a casa no se el temps ni posicio.90 classificat i 34 de la categoria elit,3h 37m de esforç i sacrifici,que em donen forces per continua lluitant per millorar.                                                                                                                     BY PIÑASSO

Les cròniques de la Cameta Coixa. Miravet 28/02/2010

Diari de Tarragona - Ebre

La meua cameta coixa:

Los companys de Miravet se superen cada any. Quina cursa corredora i tècnica alhora, quina neteja de senderes professional, quin ambientasso i qualitat dels avituallaments, quina marxa a la plaça i la botifarrada, genial. La bossa del corredor, molt difícil d’igualar, l’aigua de la dutxa… vivificant!!! En definitiva, un 10 per a l’organització, incloses les egípcies, los picoletos i la resta de voluntaris.

La cursa en si…. bé, cadascú explica la fira segons l’hi va. Malgrat que feia dos dies que no corria per culpa del mal de genoll, he decidit anar-hi amb alguna molèstia per veure si s’em passava (bona idea no?) i perquè no em volia perdre lo xou i la xalera. He anat molt ronçer tot lo rato però quan han començat les baixades tècniques m’ha atrapat la cameta coixa i encara no m’ha deixat. Ara vinc de l’Aliança i a falta de ressonància tinc lo “menisco hecho cisco”. Veurem si amb antiinflamatoris, gel i asfalt s’hem passa i si no… sempre ens quedarà Paris i un quiròfan. Per sort he pogut atrapar Isa, Cristina i Pepe abans de meta i hem entrat junts. Ha estat lo premi a un patiment de 2h45’.

Felicito a totes i tots, als que han fet podi i als que han fet cadira, però sobretot faig la ola i em trec lo buff davant de les heroïnes, Masters of the Trailrunning Universe, Montse de l’Àguila i Pepita Arasa. Chapeau (el esmirriau).

12 botelles de morapio 12 (que les tinc contades) han de remullar los 2 pernils 2, que tenim a secar. Salut companyes i companys, sou collonuts/des (ho dic per fer-vos la pilota, ja que potser estarem uns dies sense veure’mos als entrenos).

x oudur
Informació i classificacions

les fotos de koanitou

FOTO DE GRUP A MIRAVET

A veure si aquesta vegada som capaços de fer-mos una foto de grup, sense que falten més de la meitat dels components.
Quedem a les 9:15 baix l’arc de sortida, s’avisa a tot hom però especialment a aquestes 16 persones:

Isa
Pepi
Belen
Maggie
Rous
Montse Aguila
Rosa Fabregat
La Pastisseta
La Coenta
Diana Garcia
Campanilla
Reyes
Tania
Cristina
Montse Sisteré
Esther


¡ IMPRESIONANT!! 
Los més vells d’aquest mon (tat Martí) encara mon recordem de quant a les curses de muntanya hi corrien una quinzena de noies, i ara ves per on, solament natros ja ne portem 16.
Vinga, feu cas del xkfe que quedarà una foto molt xula.

D. D. M. T

Avui queda oficialment inaugurada la temporada de D.D.M.T. 
Per començar hem fet una volta d'uns 11 km per la zona del Rubi.
Mireu les fotos i el track.
Qui estigui interessat de moment anirem quedant los dimecres a les 5 de la tarde i la idea es anar exprimint aquesta zona tan coneguda pels beteteros, però molt poc pels runners.

"Crinica" de la marató de Valencia

La primera al sac"
Hem sortit amb molta puntualitat, a les 5:15 ja estavem dalt del cotxe cap a València falta gent. Hem tingut un bon viatge i aproximadament sobre les 7:15 ja haviem aparcat davant mateix de la sortida "mol guardaven" jeje.
Hem trucat a l'amic de Paco i ens ha donat lo dorsal i la bossa del corredor. Buscant un bar per fer un café i anar a lavabo i tot tancat al final ne'm trobat un, que bé!!!
Cap al cotxe per canviar-nos, i a la línia de sortida. Dos minuts abans ens han posat "carros de foc molt", emosionant.
Hem sortit a un ritme còmode i suau i detras del globus de 4 hores, (aquest anava un poc despistat).
Tan Paco com jo ens hem trobat molt bé amb molt bones sensacions.
Una anècdota de la marató ha segut quan Paco m'ha fet veure que el que teniem al costat nostre se l'ha tret i seguint corrent un riu ha fet.
Tot molt ben organitzat però ens ha faltat al menys 2 avituallaments sòlits. Al km 32 aproximadament hem vist a una dona que portava una bossa de "xuxes", i Paco ha anat directe cap a ella i en la cara que feiem ens ha donat 2 "nuves", que bones!!!
Ens hem animat i hem passat al glòbus de 4 hores, un ritme un poc més fortet i cap a meta hem anat.
Els úlrims 600 metres molt emocionant i molta gent animant.
La veritat és que es una marató molt bonica i per tornar-la a repetir un altra edició.
Bé com diu en l'encapçalament de la crònica ja en tenim una al sac i fins la propera el 7 de març a Barcelona.
Besets.
By Leo.


Pd. M´he deixat posar el temps que hem fet: 3.52.

II CURSA DE MUNTANYA "La Cameta Coixa"

28/02/2010


II CURSA DE MUNTANYA
La Cameta Coixa

Tota la informació de la cursa AKI 

30º Marató Popular de Valencia

La marató popular de valència es vesteix de festa per celebrar el seu 30 aniversari, el proper dia 21 de febrer celebrarem l'entrada en la trentena d'aquest gran esdeveniment esportiu nacional i sobretot valencià.

Tota la informació AKI 

SEXO DEBIL……..i una Mrrrdaaaaaa!!!

Ara ja començo a tindre clar que una de les mesures que pot fer l’impresentable de la cella per ahorrar diners es liquida lo Ministerio de la “miembra” ministra Bibiana i si no esta convençut que se pase per alguna de les carreres del circuit i vera lo que es caldo de bo. Si no com s’explica que surtin a tope no se tingue ni rastre de la primera, te revente la segona i quan entres a meta pensan que “avui s’ha corregut…eh!” domes te gires i ja esta entran Elena per la meta. Pero per la mort de deu!....es que domes que hagues tingut que para “a canvi l’aigua de les olives”…que hagues pasat!
Es que ademes no es que te pasen perque los circuits son facils, corredors, en poca dificultat, etc. etc. es que a les parts tecniques, les que diguemo clar: “Les que son per a homes” es que es aquí a on encara te machacen més!
De la cursa se pot dir que encara que li han sobrat uns quans quans quans kilómetros de pista al final han conseguit trobar la veta de Muntanya i com es habitual en algún troçet de los “que se los traen”. A mi particularment m’agraden mes les curses de primer cap amunt i después cap a vall, aixi que esta m’ha torturat especialment perque quan te pensaves que ja era tot baixada…… pos no, los “malditos dientes de sierra” dels planos que en realitat eren com la pujada final de Miravet (mas o menos..) o sigue que hasta los “c…llns” pero claro, total vist per a lo que servixen….
La sortida, encara que en una temperatura de -3 graus s’acalentat de seguida i per un moment he pensat. “que li pasa avui a tothom” pero he pensat que deuria ser pel fred i después de pisteja pisteja i pisteja ja mos ham començat a enfila cap amunt…i allavons la primera motivació, no m’ho podía creure pero per un moment hem estat reseguin una…Trinxera de la Guerra!! Allavons ja m’he acalentat pensan “que si no hay que ceder terreno al enemigo” “que si defensa a ultranza” que si “Resistir!!, Resistir!! i Resistir!!”, “NO PASARAN!! NO PASARAN!!” pensaments de ardor guerrero que com vos dia al principi se m’han acavat de cop quan la Debats m’ha pasat….en fin… otros tiempos que diría aquell.
Reconeixement a la organitzacio per la currada de limpiar i desbroçar les senderes i com no per les pastes, baldanes, llangoanisa i demes que estaven de muerte.


By Loteria Davidson

CLASSIFICACIONS

Fotos de Oscar 
Fotos de Teo 

Crònica de Ramón 

"Lo Frare" 1era Cursa de muntanya de Ginestar

Tota la informació a la web  http://cursalofrare.wordpress.com

La mitja de la Carxofa (Benicarló)

CLASSIFICACIONS 

Com em vaig quedar amb l’espineta de que aquest any volia anar a Granollers i no vaig arribar a temps, pos vaig embolicar a Leo (és fácil embolicar-la) i a Pako i ens vam inscriure a la mitja de Benicarló, jo tenia curiositat de veure el meu ritme ara a una mitja d’asfalt.

 Bé diumenge ens trobem Leo, Nando, Manolo un amic de Leo i jo, i cap a Benicarló, jo tenia una mica de neguit ja que el dissabte havia anat a marcar amb GPS el circuit de la cursa del vent, vam anar tranquils però son quasi 21km amb 1400 de desnivell positiu, pensava que me notaria lo farrubio a una cama i penyaflor a l’altra. Ai deu-meu com més gran més poc coneixement!!

Poc abans d’arribar a Benicarló ens para la guàrdia civil, per fer-nos un control d’alcolemia, Leo de dintre el cotxe gesticulava intentant dir-los que anàvem a córrer, jo dient-li, para Leo que ens tancaran, però va funcionar, i sense dir res ens van deixar marxar, i ella per rematar diu, es que anem a la mitja de Benicarló i EVIDENTMENT no hem Begut!!

Arribem a Benicarló amb una hora de temps, anem a buscar dorsals, a fer el caferet, quan anàvem cap a la cafeteria ens surt, com una aparició, d’una cantonada Admed, tot guapo amb la jaqueta de la UEC.

Arribem a la cafeteria i al poc una altra aparició, Pako que surt del Servei, bé ja hi som tots els que havíem de ser.

Comença la mitja, Leo i jo teníem clar que no havíem de passar de 5, però lo que no ens pensàvem és que de tant en tant anàvem a 4.12, jo dient-li que no podia ser que aquest rellotge no li anava bé, que era el vent, que de tant en tant bufava fort, qui li distorsionava la senyal.

El fet d’anar juntes ens va motivar per acabar-la, el recorregut no tenia res d’encantador i la poca gent que ens vam  trobar pel camí, no deia res de res, segons Leo aquesta mitja és com anar pel canal però pagant, jeje .

Conclusió, el rellotge li anava correctament. Vam fer 1:40:51. i la foto ho diu tot, mireu la cara que fèiem de no entendre rés, jeje.

Destacar que Nando va fer un carreró va baixar de 1:30 que tenia previst, tot i que va anar a entrenar va fer 1:28:14. Admed , anava el primer però com és costum en ell va sortir massa fort i va petar, tot i així va fer 1:18:45 i va quedar l’11é.

by Alena

La mitja

Avui, la meva primera mitja, i espero que no sigui la darrera. Com dieu vatros, he tingut molt bones sensacions, tot i que al Km 19 em pensava que ho deixava còrrer( i mai mes ben dit).
Abans de començar ens hem trobat amb Puça, Tere , Rosa i dos mes que ells coneixien. Hem quedat amb Tere que aniríem juntes, ja que per a ella també era la seva  1era mitja, però al 1er Km, ella ha apretat i jo m’he quedat sola, al meu ritme.
M’han anat molt be els consells del Manso: no apretes, lo important és acabar… gràcies
Hi hagut molt ambient al llarg de tota la   cursa, la gent ens ha animat molt i a mi m’ha ajudat a acabar, i cap a Tortosa.
By Montse Aguila


RESULTATS: 

Puça 1:17:35

Rafa 1:37:31

Paco 1:42:46

Ferran 1:54:47

Tere 1:55:31

Rosa 2:00:35

Montse 2:10:35

Diumenge asfaltero. 7 de febrer 2010

Ressenya de la Mitja de Benicarló a ropits

UNA CRÒNICA DESDE L’ALTRA BANDA

Pues ja feia mesos que m’anava pel cap….cada vegada que corria una cursa ho pensava i per fi i gràcies a l’ajuda incondicional que he tingut ho hem aconseguit. Nervis, rialles, estrés, neguits, patiment…un cúmul de sensacions es multiplicaven dia a dia.

Primer patint de si s’apuntaria gent i desprès patint de massa que n’hi havia i de si podíem acontentar a tot el personal; quinze dies abans mirant “lo tiempo” tres vegades al dia…samarretes, lo dinar, les pitances, lo lloc, los voluntaris….ufff….

Primera reunió de cursa i vam ser 3 i l’astròleg, la processó anava per dins.

Quina nevada mare meva!! Les senderes ja les teníem netes i la meitat havien desaparegut sota un mar de pins que en motosseres i desbrossadores no donàvem a l’abast, de nit serrat per Cardó netejant dies abans i el dia 31 anava arribant. Ara plou, vent, torna a nevar…..els nervis a flor de pell.

Arriba el dia, i tot a punt, los corredors comencen a arribar una mica desorientats per ser la primera vegada que aterrissaven al poble però desseguida es familiaritzaven amb el lloc, de sobte, comença a aparèixer gent del poble preguntant: què faig? On vaig? Què fem? ….quina passada, els dels controls i avituallaments comencen a marxar als seus llocs i ens quedem un riu de gent trafegant per la pista del riu preparant la sortida.

Quina emoció, sincerament no vaig poder fer jo personalment el breaffing perquè em conec i m’hagués emocionat, (no era plan), el va fer el nostre amic Jordi Bort qui ens va ajudar moltíssim.

Sona la traca i els corredors se’n van…jo en un núvol sense saber com disfrutar d’aquest dia, uns minutets més tard surten els de la marxa amb Pals i barrets tots contents però mig mosquejats ja que la meitat no sabien on anaven.

Em cau el mon damunt quan apareixen en una hora i mitja els primers de la marxa que els havien indicat malament unes noietes pensant-se que era gent de la cursa. A part d’això, comencen a arribar els corredors de la cursa i de la marxa i gràcies als comentaris de tots ens animen a fer (esperem) una segona edició de la Cursa del Pastisset que espero que hagi agradat a tothom.

Jo ho disfruto ara que ja ha passat tot i miro les fotos de tots els punts i penso…..per fi, per fi el meu primer somni complit del 2010.

Moltes gràcies Diego, Poley, Susana, ma mare, amics, família…les dones Meravelles….Uec Tortosa , Ajuntament….sense vosaltres no s’hagués pogut fer.

Una abraçada.

Monix

Cursa de l'olla barrejada. Ai no! del pastisset. Les cròniques

Foto de grup a la sortida de la Cursa del Pastisset (amb un infiltrat al mig)

Enhorabona a l'organització per oferir-mos un recorregut tan xulo, variat i canyero. Encara que a la cresta les he passat magres amb lo genoll lligat, he xalat molt i m'he anat trobant bé tot lo rato gràcies a un ritme tranquil des de la sortida.

Mònica, molt bona idea lo de la nevadeta a la Xàquera. Los avituallaments molt ben posats i la pitança insuperable. Gràcies a tots/es los voluntaris/es i a les cuineres i felicitats a tota la rabera.

Moraleja: veieu que passa per organitzar tantes curses? què després s'emporten lo pernil los canareus.

x oudur

CLASSIFICACIONS

LES FOTOS D'ALBERT
LES FOTOS DE JUANJO
LES FOTOS DE JBARRIACH
LES FOTOS DE MAURO
LES FOTOS DE MONTBIKE

Èxit de participació a la 1a Cursa del Pastisset

INSCRIPCIONS TANCADES!  

408 inscrits

221 a la Cursa i 187 a la Marxa

Gràcies per aquesta resposta tan positiva!!!

Llista d'inscrits

1a Cursa de Muntanya del Pastisset (Benifalelt)

I Cursa del Pastisset

Més de 400 "pre-inscrits", esperarem fins dimarts 26 per agafar reserves fins 400 amb pagament formalitzat. Gràcies per aquesta resposta tant positiva per part de tots! 

I los responsables de la cursa patien !!

Acabem de fer un resum del 2009 i ja estem una altra vegada embolicats amb lo calendari del Circuit Ebrenc de Curses de Muntanya. 
La primera de l’any és a Benifallet, que se celebrarà lo 31 de gener, amb un nom molt dolcet "LA CURSA DEL PASTISSET", però per lo que ens ha comentat la directora de la cursa, la nostra companya Mònica Faneca, no serà tan dolça com el seu nom, ja que s’haurà de superar una distància de 25,280 km i un desnivell positiu de1.418 m, que és lo que hi ha des de la sortida de Benifallet fins al  cim de la Creu de Santos ( 942 m.) anar i tornar, passant pel Balneari de Cardó. Paral•lelament també se celebrarà una marxa de 15 km i 650 m de desnivell positiu. I per finalitzar tot aquest enrenou, tindrem un dinar per a tots els participants que ens prepararan les mestresses de Benifallet i, sabeu que tindrem de postres... ? efectivament: “pastissets”. 

Inscripcions i informació AKÍ 

Objectius 2010

De moment aquí van aquestes.

Manso quines fan falta?

---

TRAILUEC 2009. RESUM DE L'ANY

Ja ha passat una altre any i han quedat enrera els durs entrenaments, els nervis de les curses, el plaer de les sortides amb els/les companys/es, els podis i trofeus per als més destacats, els reconeixements públics per la tasca feta i el premi d’agun que altre berenar-sopar per a tots. Però sobretot, allò que queda imprés en el registre emocional de cadascú és haver gaudit d’aquest esport i de l’entorn de muntanya que tant estimem, sentint-nos part d’un grup d’amigues i amics que compartim complicitats i aventures dintre de l’entitat social més participativa de les nostres comarques, la UEC de Tortosa.

Ens omple d’orgull, quan participem en les curses de tot arreu, lluïr la samarreta de l’equip de trail de la UEC de Tortosa i saber-nos ben identificats i de vegades temuts per la resta de corredors, com a bloc potent i compacte que som i format per algunes individualitats molt destacables. Està clar que no passem desapercebuts allà on anem i som conscients de que hem esdevingut una referència per als equips de curses de muntanya de la resta d’entitats de Catalunya.

Aquesta cohesió de l’equip té molt a veure amb la constància dels entrenaments conjunts que realitzem durant tot l’any, dimarts i dijous a les 8 a l’estadi i les sortides dels caps de setmana, però l’eina que ha creat aquest nexe de comunicació ha estat sense dubte el bloc http://trailuec.blogspot.com, on comentem tot allò relacionat amb els entrenaments, les curses i les disbauxes, que és consultat diàriament pels membres de l’equip i per molts afeccionats d’arreu del món. Actualment lo nostre bloc registra més de 270.000 visites. Unes 100.000 a l’any.

Per tot plegat deu ser que veiem com any rere any este grup se va fent més i més gran, amb la incorporació de nous corredors, amb la projecció dels nostres esportistes més consolidats i amb la riquesa que aporta aquesta varietat de joventut explosiva i experiència productiva, amb un únic objectiu comú: seguir fotent-li canya i cada vegada més. Actualment comptabilitzem uns 50 corredors/es federats entre tots los que participem més o menys assiduament en competicions oficials.

Dintre de la nostra entitat no formem cap grup tancat, tot al contrari, gran part dels corredors són també escaladors, espeleòlegs, barranqueros, alpinistes, esquiadors, raiders, excursionistes, bttros...... membres “patidors” de la junta, voluntaris en totes les activitats que s’organitzen i de passo intentem amb més o menys èxit que altres membres de la UEC es provin en alguna de les nostres sortides.

De totes les activitats programades que organitzem a la UEC, la que té més relació amb l’equip de trail és sense dubte la Cursa de Paüls, que aquest 2009 va celebrar la seva novena edició. Va formar part del Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC i del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre i va comptar amb la participació de 370 corredors i un altíssim nivell esportiu, ja que és una clàssica en el calendari estatal de curses de muntanya per la seva trajectòria de qualitat, duresa, espectacularitat i bona organització. No en va tota l’entitat es bolca cada any en aquesta festa de l’esport i la muntanya, posant tots els seus recursos materials i humans per intentar millorar-la, un repte cada cop més difícil. Aquest any però, la Cursa de Paüls va obtenir un reconeixement públic en l’atorgament del Premi al millor esdeveniment esportiu de les Terres de l’Ebre 2009, concedit per l’Associació de Premsa Esportiva, en un acte multitudinari al nou pavelló firal de Tortosa, lo passat mes de juny.

Quant als objectius esportius assolits aquest 2009 per l’equip, cal remarcar que l’extens calendari de cites nacionals i internacionals, el gran nombre i la varietat dels membres de l’equip, fa que sovint ens trobem lluitant en diversos fronts a l’hora.

A títol individual destaquem entre d’altres fites del 2009,

Elena Ferreres es va coronar subcampiona veterana de la “Copa de España de Carreras por Montaña” FEDME.

Reyes Valero, va rematar una temporada excel·lent de victòries amb el segon lloc de la general del Grand Raid des Pyrenées.

Ahmed El Qayed, campió del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre

Albert Giné, guanyador i rècord de la Cursa del Llop, del Raid dels 7 Cims i quart classificat absolut del Grand Raid dels Pyrenées.

Quico Martí, defensant los colors nacionals amb la Selecció Catalana de Curses de Muntanya.

A nivell col·lectiu,

Primer equip classificat al Circuit Català de Curses de Muntanya FEEC.

Primer equip classificat al Circuit Català de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre.

La nombrosa participació al Grand Raid des Pyrenées, que ens va convertir en l’equip amb més nombre de corredors.

Aquests mèrits van ser premiats pel Consell Esportiu del Consell Comarcal del Baix Ebre en l’acte que es va celebrar el passat 21 de novembre al pavelló d’esports del Perelló, en el marc de la Festa de l’Esport Comarcal, juntament amb d’altres activitats de la UEC i d’altres entitats esportives comarcals.

I mentre acabo aquesta crònica del 2009 ja estic pensant que per a la del 2010 potser necessitaré dos pàgines més.

Salut, muntanya i gràcies a totes i a tots.

x oudur

RASKERA-TORTOSA. LES CRÒNIQUES?

A l'espera d'alguna crònica i més fotos......

• FOTOS D'OUDUR
  
• FOTOS XKFE
• FOTOS DE KOANITO
• FOTOS DE TONI
  
• FOTOS D'IVAN 
• I ARA LES DE AURÉ

I aquí va una curteta!!!

Diuen que els humans som els únics que ens entrebanquem amb la mateixa pedra dues vegades. I dic jo, llavors natros que som??? Ja no pel fet de que ens trobem i retrobem amb milers de les mateixes i que amb totes tenim contacte, sinó pel fet de patir mentres ho fem i tot i així repetim!!! jo encara penso que arribarà un dia que faré alguna d’aquestes sortides i arribaré intacta.. que il·lusa!!!!

Respecte al recorregut ha estat molt interessant, ha segut un plaer conèixer aquesta banda de les muntanyes, ja que, per la meua part, mai havia estat en aquestos raconets.

Les senderes molt guapetes però, una mica PORCULERES NO??? No es podia despistar una... a la mínima o turmell entre pedres o de morros a terra!! El primer tram fins la creu molt tècnic, però es que el segon encara ho era mes!!!

Les pujadetes de la primera part durilles, encara que a ritmet, alguns caminant suau i altres menys suau però caminant... La segona part (entenc que aquesta era abans de la última mega pujada!!), per mi també ha estat digna de menció, vaja trams mes netets que ens han deixat els últims temporals. Adintrant-mos per les senderes plenes de punxetes i patint els efectes d’aquestes sobre les cames continuavem sense saber de debò que encara ens faltava la última pujada. La última pujada es dureta sento dir als veterans... bueno, i jo seguint en lo meu penso; ja portem unes quantes no passarà res... però aquesta última tela lo llarguetaaaaaaa i duretaaaaaaaaa!! Aqui les cames ja no responien però a l’estil que ens caracteritza continuem fent fins que arribem als ventiladors on la sensació de ser un esser petit és l’unic que t’invadeix; sols t’has de ficar a sota d’un d’aquestos per descobrir que no ets tan gran com et creus!!

En fi, per començar la temporada per mi un debut com toca, patint, xalant i marcadeta per a un parell de setmanetes!! Algú sap si encara estic en edat de tenir la varicel·la???? Tinc les cames plenes de puntets vermells!!!

Enhorabona un altre cop per l’organització, gràcies per la companyia i felicitats per aconseguir-ho!!!

By Campanilla

---

Quina flipada això de les muntanyes de Cardó! Era la meva segona vegada, però com la primera. Felicitats pel recorregut, però amb una diferència important respecte del 2008: el sinyor Tirado l'havia senyalitzat quasi tot, quina feinada!!!

By Pep

---

Aquest cap de setmana en Gustavo, en Robert, en Sergi i jo hem fet la travessa llegendària de Rasquera a Tortosa per la serra de Cardó. Ens acompanyaren un grup d’unes 35 persones de diversos clubs, fent reagrupaments per no perdre’ns de vista durant massa temps. Per part meva, quina il•lusió de poder anar junts amb els companys tota la ruta! Tan diferent de les curses competitives on tothom agafa el seu propi ritme i la gent es dispara ja durant els primers kilòmetres. En canvi, aquest diumenge anàvem en ritme xino-xano, al menys fins a l’esmorzar, tot xerrant, fent fotos, carregant bateries amb vistes precioses o jugant amb la neu que restava en alguns indrets ombrívols.

A les primeres pujades ens va quedar clar el perquè del consell de posar-nos pantalons llargs i vells: hi havia PUNXES a tot arreu! I durant la segona part en trobarem més, d’arbusts punxeguts.
En quant a l’altimetria que esperàvem, res de “poc desnivell”! Hi havia pujades fortes que havíem de superar per arribar al cim més alt de la ruta, el Creu de Santo.
Allà es van obrir les motxilles i cadascú treia l’entrepà, barretes, fruits secs, etc.
Qui tenia més roba se la posava tota perquè feia molt vent en aquest punt.
Calculàvem que estàvem a la meitat del camí en temps, però, en kilòmetres, ni havíem arribat a una tercera part, després de les tres hores que havíem fet.
Així doncs, recarregats d’energia varem començar el segon trajecte de la travessa. Ara ens esperaven més baixades, alguna força tècnica i molt pedregosa! Els kilòmetres anaven volant, semblava. Tot i així, al final del tram de pista on varem fer un reagrupament de cares cansades, els rellotges indicaven aprox. 18km, o sia, ens en quedaven encara 16 més!!!
Als molins de vent deixarem enrere les senderes i el paisatge silvestre. Aquí, amb moltes ganes d’arribar i menjar paella, el qui podia encara, ho donava tot per superar aquest últim tram d’asfalt. I així arribarem. Feliços, contents, cansats i amb puntades vermells a les cames.
Quin començament més xulo del 2010!

Ragna

RASQUERA - TORTOSA. 17 de gener 2010

Torna la clàssica. Enguany una mica avançada de data per qüestions de calendari de curses i tot i així és impossible no coincidir amb algun altre esdeveniment. Aquesta vegada li ha tocat lo rebre al Trail Blanc de Font Romeu. Què hi farem...

Recorrerem los aproximadament 36 km entre lo mirador de Líster a Rasquera i lo Coll de l'Alba a Tortosa, on fem una paella i rostida, travessant les serres de Cardó, del Boix i del Coll de l'Alba. Si tot va normal mos costarà unes 6 hores (hora amunt o avall) a un trot suau, fent reagrupaments i esmorzant.

Com ja sabeu, se tracta d'una sortida en autosuficiència, on cadascú ha de portar lo que considere necessari i ha d'arribar a la sortida de Rasquera o rescatar-se del Coll de l'Alba pels seus propis mitjans, quedant amb los companys i compartint vehicles.

És recomanable portar alguna cosa per menjar i aigua (o líquids) suficients per a tot lo recorregut, ja que l'aigua de la cisterna del Mas de Solsona presenta un color groc molt sospitós. També cal portar calçat adeqüat per anar ràpid per muntanya i roba d'abric i impermeable. Mai està de més una petita farmaciola i un llum frontal. Però tot això queda a criteri de cadascú.

HORARIS:

A les 6.45 a la gasolinera de 4 camins de Tortosa

A les 7.45 al bar de Rasquera

A les 8.15 (aproximadament) apretem a córrer

DINAR: Hem arribat al límit de comensals que poden atendre a l'ermita del Coll de l'Alba, per tant queda TANCADA LA LLISTA DEL DINAR, per cancel·lacions o canvis envieu un correu a RESERVA DINAR.

------------------------------------------------------------------------------------------------

Lo dissabte 16, es podràn deixar bosses amb roba de recanvi a l'ermita del Coll de l'Alba

Neu pols arran de l’Ebre

Aquests dies es torna quasi impossible no deixar-se portar per l’instint irrefrenable de tocar neu allà on no acostuma a fer acte de presència. Molts racons del nostre territori s’han vist sorpresos per una lleugera manta blanca que ens invita a córrer sense parar i amb l’única preocupació d’evitar una relliscada desafortunada. Aquest és el cas de la Serra del Montsià on, aquest matí, encara si podien trobar entre 10 i 15 centímetres. Matarrodona i la Fordada estaven a vessar de gent que caminava sense perdre de vista allò que trepitjava i amb la cura de qui no vol trencar-se res abans de poder explicar a la seua gent que lo d’allà dalt és digne d’immortalitzar per mostrar-ho a les futures generacions.
No obstant, l’excursió que avui han fet aquests dos ampostins, Josep Vallès i qui traça aquestes linies, l’experiència més espectacular d’aquest cap de setmana va ser passejar-se pel Coll de l’Alba amb neu fins als genolls. Sort en vam tenir els més previsors de portar les polaines posades! La neu ens desdibuixava el camí fins al punt d’haver de recular i tornar en direcció al caliu del nostre preuat riu. Perales fou la persona que, gràcies a la destresa que el caracteritza, ens va conduir cap al camí de tornada, després d’una estona caminant sense gaires expectatives de trobar-lo.
Aquí van les imatges:
http://picasaweb.google.com/jesusaure/NeuPolsArranDeLEbre#
Jesús Auré

Sortida BTT lo dia de reis

Marga, Isa, Pinyasso, Auré, Perales i Mauro, hem fet avui una sortideta amb BTT, per estrenar les flamants bicis que han portat los reis, no hem matinat gaire, a les 9:30 hem sortit de la Raval cap a Remolins i hem pujat pel barranc de les Monges fins la Cova del Rubí, la baixada l’hem fet pels barrancs dels Estrets i del Torrent.

Aquells a qui el vent no s’endugué

Primer dia de l'any i a les 10 del matí ja estem preparats( no han vingut tots els que van dir que vindrien),però aixó es veu que és habitual i és que com a tot arreu n'hi han que parlen molt però a l'hora d'arrencar...
Isa, Perales, Leo,Karim que ens espera a Xerta i jo(eagle)recien incorporada a aquestes activitats, comencem a pujar cap a la Moleta.
Ens diu adeu el pastor, que ens mira amb una cara com dient "on van aquests bojos" i es que les ratxes de vent son tan fortes que si mireu les fotos veureu les conseqüéncies a les ulleres d'Isa, fan pensar que realment no ho tenim tot, però  avant.
La visibilitat molt bona i a mesura que pugem unes vistes esplèndides(serà pel vent??)però  no arribem fins dalt ja que una ratxa molt forta està a punt de fer-nos volar( i no exagero). Per tant, emprenem la baixada amb Karim fent de pastor ( s'ha trobat un bastó i arribem a la Font Nova.
Ha estat una bona manera de començar l'any!!
Bon any 2010 a tots i sobretot als que amb ressaca vam compartir aquest primer dia de l'any.
Montse eagle
Fotos d'Isa 

Bon any a tothom!

Començar l’any sense ressaca (gairebé) havent-lo acabat d’una forma immillorable deixa una bona sensació...espiritual.

Ahir 31 vaig córrer un altra San Silvestre. Fa una dècada, quan casi no n’havien més enllà de la Vallecana i Sao Paulo, recordo que pensava que acabar l’any amb una cursa devia de ser una forma diferent i divertida. Per això els anys 1999, 2000 i 2001 vaig desplaçar-me a Tudela (Navarra) per poder viure aquella sensació.

Després, al mateix temps que passava massa temps aturat, les SS anaven proliferant arreu. Fins que ahir, finalment, vaig participar en la VI SS de TGN. No tenia expectatives. Pensava que era massa curta pels meus entrenaments actuals, tampoc havia descansat doncs lo cap ja està al 7 de març i la gent corre molt.

Com sempre em passa, surto de casa disfressat pensant que sóc un rara avis, un frikie per què no dir-ho, amb les malles, lo gorret i tota la parafernàlia (altrament dit fato) habitual. La gent foten-se tapes, apurant les últimes compres i jo a córrer...però norrrrrrrrr, els 1300 inscrits (dorsals esgotats de fa dies) fan molt de bulto i quan vaig arribar a la zona de sortida estava tot ple de gent com jo, escalfant i comentant la jugada esperant el tret de sortida amb els i les santes habituals d’acompanyants (s’hauria de fer una cursa inversa: tot ple de serveis pels acompanyants com ara xocolata calenta, cava, servei de tapes, DJs, fira de l’acompanyant i entrega de premis als acompanyants dels primers classificats, sorteig de pernils, etc...hauré de patentar-ho!).

La cursa (aquí entrem a la part subjectiva del conte, més avorrida, saltable totalment) va ser tota una sorpresa. Vaig disfrutar com feia anys. Còmode, tirant fort, avançant a molta gent i sempre amb la sensació de tenir una marxa de més fins que del 5 al 9 (final) ens varem quedar 3. Vaig intentar despenjar-los però, a pesar dels sorolls agonístics que un feia, no va haver manera. Finalment vaig quedar l’11è, 1r veterà (això los jovens no ho entendreu però fa gustet això d’aguantar-vos) i a un ritme de 3’30’’ el quilòmetre. Això últim no ho hagués dit mai però lo cos té memòria que me van dir una vegada i sembla que és així perquè lo dilluns havia fet 6 sèries de 1000 recuperant un minut a 3’24’’ de promig (era de preveure un ritme una miqueta més lent).

No sé si el Martí hi era perquè vaig sentir un Ferran durant la cursa però després no el/us vaig veure. Llàstima però ja mos anirem trobant.

D’aquí al 7 de març faré un parell de curses més i ja vindrà la muntanya. Tinc una cita amb lo Nostre Senyor del Port al maig :-)

Salut, quilòmetres i amor, en l’ordre que vulgueu, per aquest 2010!!.

Sinto

Torna "El Fenomen"