Crònica de la volta al Port 2007 o com fer una rentadora

Mos vam trobar als 4 camins dissabte a les 5:15 de la matinada. Diràs que massa pronte, però no. A les 6 sortiem de l’Esquirol, Enrique, Martí, un servidor, Peraldinho, Carlos, Tara i Lo Manso, disposats a retallar via per on fos possible. La primera retallada, obra de Carlos, va anar molt bé (ara m’explico les 5:45 a la nocturna), però a la pista, Peraldinho “Cucut” va voler pujar a Llinars pel racó de l’ídem i després d’una hora de barruntar les romigueres, vam tornar a retallar pakatràs i vam pujar a Llinars pel GR.
Enrique, enganxat a Cucut i a Carlos, mos anàven sulfurant als bous de les Foies. Sort que los brams de Tara los mantenien a ratlla.
Hi ha un punt de la travessia, passades les Rases, en que vaig ser abduït per unes marsianes que em van pujar a la seva nau, me van fer malbé i després em van tirar al Cool de la Gilaberta, tot sangonòs i buit de cos i ànima. Per sort, s’em va aparéixer Sant Mauro i dos àngels i em van convèncer per girar cua i tornar a retallar pakatràs.
Al grup inicial que va sortir de Caro van quedar Cucut, Carlos i Lo Manso, que per atrapar-mos se van arrear un bon estofat. A l’Estrets vam parar a dinar i a refrescar los peus i tirapalán.
Lo sol començava a ataubar-mos i en una d’estes paradetes, Isa mos va explicar allò de ficar-la tota dins i fotre uns polvos.





És clar, amb lo cap calent com portàvem, tots ho voliem aprendre i jo personalment, des de que he tornat a casa que no paro de posar rentadores i no li acabo de veure la gràcia, prefereixo fer la migdiada.
La torrada començava a ser considerable i pujant la Penyagalera pel camí d’Arrencapets, ja desvariejava. Vam travessar com a zombies “lo barco”, només pensant amb cerveses i amb el bany a la Pesquera de l’Ulldemó. Quan hi vam arribar, xooooooffff, només 20 minutets de relax perquè se n’anava l’autobús, 4 km d’asfalt fins a bar de Beseït. Aquí també se m’entela lo record, però sé que vaig dormir com un rei en un hotel-balneari tope luxury, malgrat els grinyols dels llits i les respiracions entretallades de les habitacions veïnes.
A les 5:30 a l’aire. Un bon esmorzar que Elena i Isa s’havien encarregat de proveïr i en marxa.
La carretera del Parrissal la vam agafar amb ganes (de que s’acabés pronte) i això va passar factura als peus, ja castigats del dia abans. Lo Kefe, fent-se auto-cirurgia d’emergència i encara sort dels Compeds i dels àngels de la guarda. Torna a retallar, aquesta vegada per la Balanguera i xinoxano cap al pouet de Borràs. Allà vam esmorzar, uns entrepans que mos havia preparat una mena de Ferran Adrià a l’hotel-balneari, que de tan exquisits mos van caure los ousdurs anterra. A falta d’un riojeta (no mos passarà més), Mauro i jo vam decidir quedar-mos a dormir a la pista de Carlares.
Cucut i Carlos van despejar pakakasa, però Lo Manso va a tornar a replegar-mos amb l’autobús de la UEC-Cucut-Line.
Als Pous de la neu mos esperaven Isa i Elena, més fresques que unes roses i com era pronte jo vaig escampar, després d’unes cerveses. Us podria explicar com va anar lo dinar, però tinc que posar una rentadora.

by pako

volta al port 2007