LA CRÒNICA
EL EQUIPO "A"
Un diumenge més de cursa, i com no la gran matinada, ens trobem a les 4 del mati a 4 kamins, a un cotxe pujen els PTL, i a la furgo de Piñaso el Equipo A, Piñaso, mes conegut com M.A, David cocacola, alias Fenix, Jesusenc "Anival Smith", i Puça conegut com "Murdoch", a la furgo un fart de riure, en lo pallasso del roquetero, que vos tinc que dir. Un cop allí recollim dorsal, ens canviem i a fer 60 km, deu ni do!!!
Comencem forts, puça estira el grup i a mi, que me’n dono compte k aquell ritme no em convé i el deixo marxar, les cagarrines em comencen a vindre i piñasso i Jaume magafen, jo cagant i ells em passen, als controls ens diuen que lo roquetero va segon, despues primer, això promet, jo al meu ritmet, tocat, agafo a piñasso i deixem al seu company de fatiges i decidim anar junts, despues ens diuen que lo roquetero va segon, i pensem “este petarà” i encara l´agafarem, "ens fiquem a riure,jeje" arribem al km 43, control i xarrant ens veiem a "murdoch" tirat a una amaca de platja en sombrilla inclosa, fotense dos bocadillos que habia pres a dos pobres xiquetes, que no van esmorzar per culpa d’ell, “quin payo”, i “quin pajarron” que portava, llàstima de no tindre camara, perquè era una instantània per a la posteritat... decidim acabar la cursa els tres junts, però lo roquetero vol retallar i deixar-nos atràs, quin personatge, la jugada li surt malament, i surt al costat equivocat del camí, es que el que es tonto sempre o serà, jeje, d´allí al final juntets, arrastrant al roquetero fins la meta, on va intentar fer un altre amago però M.A el va frenar, al final 3r, 4t i 5è amb el mateix temps 6:30. Menció especial a David Cocacola i Perales, que va acabar una mica coix, i sobretot a Claudia i lo Manso, estos si que son super herois, i lo demes son tonteries!!!
Al arribar a meta cerveses i dos bocadillos, a i xocolate de regal, per cert quin got mes xulo que ens van donar, David lo teu de quin color era... ?? Lo viatge de tornada, bé, bueno aguantant al roquetero i les seues tonteries...
Hasta lo fin de setmana que bé al no raid o Copa d’aspanya o lo que sigue...
By jesusenc
EL EQUIPO "A"
Un diumenge més de cursa, i com no la gran matinada, ens trobem a les 4 del mati a 4 kamins, a un cotxe pujen els PTL, i a la furgo de Piñaso el Equipo A, Piñaso, mes conegut com M.A, David cocacola, alias Fenix, Jesusenc "Anival Smith", i Puça conegut com "Murdoch", a la furgo un fart de riure, en lo pallasso del roquetero, que vos tinc que dir. Un cop allí recollim dorsal, ens canviem i a fer 60 km, deu ni do!!!
Comencem forts, puça estira el grup i a mi, que me’n dono compte k aquell ritme no em convé i el deixo marxar, les cagarrines em comencen a vindre i piñasso i Jaume magafen, jo cagant i ells em passen, als controls ens diuen que lo roquetero va segon, despues primer, això promet, jo al meu ritmet, tocat, agafo a piñasso i deixem al seu company de fatiges i decidim anar junts, despues ens diuen que lo roquetero va segon, i pensem “este petarà” i encara l´agafarem, "ens fiquem a riure,jeje" arribem al km 43, control i xarrant ens veiem a "murdoch" tirat a una amaca de platja en sombrilla inclosa, fotense dos bocadillos que habia pres a dos pobres xiquetes, que no van esmorzar per culpa d’ell, “quin payo”, i “quin pajarron” que portava, llàstima de no tindre camara, perquè era una instantània per a la posteritat... decidim acabar la cursa els tres junts, però lo roquetero vol retallar i deixar-nos atràs, quin personatge, la jugada li surt malament, i surt al costat equivocat del camí, es que el que es tonto sempre o serà, jeje, d´allí al final juntets, arrastrant al roquetero fins la meta, on va intentar fer un altre amago però M.A el va frenar, al final 3r, 4t i 5è amb el mateix temps 6:30. Menció especial a David Cocacola i Perales, que va acabar una mica coix, i sobretot a Claudia i lo Manso, estos si que son super herois, i lo demes son tonteries!!!
Al arribar a meta cerveses i dos bocadillos, a i xocolate de regal, per cert quin got mes xulo que ens van donar, David lo teu de quin color era... ?? Lo viatge de tornada, bé, bueno aguantant al roquetero i les seues tonteries...
Hasta lo fin de setmana que bé al no raid o Copa d’aspanya o lo que sigue...
By jesusenc
I LA CONTRACRÒNICA
Bueno, bueno com ja hem pensava que quedaria ven arregladet aquí va la meva crònica. de títol li podria posar.....
UNA ESPERA DE TRETZE MINUTS.
Bueno com ell diu vam sortir tots de quatre camins en la megaforgona de piñasso i va començar a fer l’únic que sap ( el ximplet ), cosa que David cocacola es va quedar impressionat de tot el repertori que li va oferir jo he de reconèixer que també vaig col·laborar per que si no el tractarien de boig.
Fiquemos a la faena que es el que interessa, donen la sortida a les 6 del mati i amb una miqueta de retard ( el jesusenc va estar cosa de 10 minuts mirantse al espill de piñasso per la cinta de pel, cremetes, ulleretes, vaselineta etc etc) ens presentem a la linea de sortida. Un cop allí 60 km per endavant, sortim i la cosa es compensa a estirar de males maneres i jo agafo un ritmet que pareixia prou bo per afrontar els km següents li dic a piñasso i al jesusenc que anessem fent i nomes va vindre "l'amic" al km 3 em diu que tire que no anava comodo i jo nomes feia que mancha o sigue que vaig anar tirant. Al km 19 agafo al cap de cursa un xic d'Alcanar i un del terreno però a la següent pujada i quasi sense voler-ho miro atras i no hi havia ningú decideixo anar fent però a partir del km 30, meitat cursa, comencen els problemes i ja fins al final, al control del km 35 portava 10 minuts al segon però jo ja era conscient que no acabaria primer hem fallava tot menys el cap, que sabia que tenia que acabar com fos però sense entrenament, tot així surt i com me va sortir buuffff. Vaig traureu tot i no se quants cops, al km 42 m’agafa el que anava segon jo ja anava caminant fins que vaig arribar al control del km 43 allí decideixo parar i descansar un poc pregunto si tenen algo de menjar i em diuen que no i una dona de per allí hem diu que si volia un bocata li dic porta, porta, i de fons una xiqueta petita que cridava: mama que jo també tinc gana me la vaig mirar i vaig pensar tu avui fins a casa no menjaràs res!!!! llavors al cap d'uns minuts arriba el d'alcanar i li pregunten si també volia un bocadillo i diu que no ( es pensaven que demanar un bocadillo era normal) però jo que estava atent els hi dic que jo si, un altre respont, si sí un altre, i me l’estava menjant quan passats 13 MINUTS DESDE QUE ESTAVA ALLÍ arriben lo tontet de turno i piñasso, i bueno no cal explicar res no, bufffff vaja rises se van montar al control llavors tenia que seguir nomes faltava que se’n anessen sense mi, quedaven 17 km però treient l’orgull i moltes mès coses els vaig aguantar fins a meta. Una cosa que va passar i no te sentit o jo no li trobo es que un xic que es mira al espill 10 minuts abans de sortir a una carrera com pot ser que cage i no es torque el cul al cap de 10 minuts després de la sortida de la mateixa, no ho entenc.Esperant més cròniques:
By Puça.
8 comentaris:
Quin cabreo que portes en lo jesusenc, no? Tot s'ha de dir que he rigut moltíssim llegint la teva crònica. M'imagino al teu amic posant-se gomina per no despentinar-se i ajupidet buscant pedres on torcar-se.
Felicitats a tots 3 però sobretot a Pinyol per aguantar-vos.
Estos xiquets pareixen Zipi i Zape.
Enhorabona a tots per la cursa!!! algun dia... pot ser les morenes tambés s'animen a fer marxes de estes!!!
I felicitats cronistes, quin parell de cròniques més divertides... jeje!!
Molt bo nois (sembleu lo faemino i el cansado)!!....sí Xavi, tu també, tot i que una atra vegada para compte on poses la gomina jeje
Albert, m'alegra saber de la teva recuperació (parar 1/4 d'hora, fotre's 2 bocates i entrar en estes maquinetes després de 17Qm.....joé, joé!!!).
Primer que tot felicitats a tots pels resultats, no sols als 3 que van quedar per endavant, també a David ( COCACOLA ) i a Perales QUE VAN QUEDAR DELS 15 PRIMERS,un altra destinció es la dels PTL que després d'un trote uns altre, impressionant.
En segon lloc les croniques, són ja d'un alt nivell, per escriu-re un llibre.
Pos la veritat, si continuem amb este nivell de cròniques, a final d'any haurem de fer un anuari. Pot estar bé tindre un llibret amb tots els eventos de l'any explicats amb tanta gràcia.
Puça, pren nota, que al sopar del trail enlloc de repartir destrals s'hauran de regalar plumes estilogràfiques!
...plumes no sé, però tirites pal teclats igual sí.....
bueno veig que parleu més de les croniques que dels resultats això es mal senyal, toca entrenar perque al menys yo estic fruixet de collons, sem va acabar tot al km 40 i fins a 167 ne van molts es a dir que avui toca tirada.
Ei mariquita molt bona crònica, però encara es queda molt curta al costat de la meua, segueix intenta-ho en properes cròniques o faras millor, no et desanimes, apaessar de tot estas nominado per fotre els bocadillos a les dos probres xiquetes, per culpa teua tenen mals sons i fa dos nits que no poden dormir, suns pares testan buscan, esque allà on vas has de fer tonteries, es que com ets...
Mos parlem per l´entreno del divendres!!!
By jesusenc
Publica un comentari a l'entrada