Qui no es coneix de l’equip Trail de la UEC Tortosa el recorregut de Paüls?
La ruta d’aquest any, la de fa 2 anys, com vulgues, però aquells paratges tots sabem massa bé com són (bé uns més que altres, va). Pos la romàntica de Claudia volia tornar-hi!!!. Clar, i és que el Port després de caure gairebé 400 mm en un mes, està esplèndid, meravellós, espatarrant...!! i, Claudia per por a perdre-s’hi somiant en minifaldes i en xiques destapades, va buscar un camí conegut: el de la cursa. Així, i per acompanyar-la perquè som amics seus, ens vam trobar un grup de campredonencs (gent de la seva patria, és clar) i un jesusenc. Encara no sé com se’n va fiar d’anar en 4 de Campredó aquest últim, però bé, va arribar sa. Després de fer GR cap a la font del Montsagre, una retalladeta xula cap a la font ‘de jugar a cartes’ i la Gilaberta, Masets, Punta de l’aigua, Joan Gran,....(tots us la sabeu, no?) vam tornar a fer cap a Paüls, poble conegut per les seves cireres que, tot i ser-ne la festa, no les vam ni provar, en vam tenir prou amb el vermut de ca “los rumanos” que, per cert, boooníiiissim. En definitiva, un matí amb unes vistes de pel•lícula, moltes cabretes reals i imaginàries i molt, molt de romanticisme amb floretes incloses. No em puc deixar de fer menció als dos cracks ultratraileros: Rosa i Paco però sobretot a Rosa que crec que a partir d’aquest cap de setmana s’ha passat a l’equip dels PTL sense dir res.
By Marga
La ruta d’aquest any, la de fa 2 anys, com vulgues, però aquells paratges tots sabem massa bé com són (bé uns més que altres, va). Pos la romàntica de Claudia volia tornar-hi!!!. Clar, i és que el Port després de caure gairebé 400 mm en un mes, està esplèndid, meravellós, espatarrant...!! i, Claudia per por a perdre-s’hi somiant en minifaldes i en xiques destapades, va buscar un camí conegut: el de la cursa. Així, i per acompanyar-la perquè som amics seus, ens vam trobar un grup de campredonencs (gent de la seva patria, és clar) i un jesusenc. Encara no sé com se’n va fiar d’anar en 4 de Campredó aquest últim, però bé, va arribar sa. Després de fer GR cap a la font del Montsagre, una retalladeta xula cap a la font ‘de jugar a cartes’ i la Gilaberta, Masets, Punta de l’aigua, Joan Gran,....(tots us la sabeu, no?) vam tornar a fer cap a Paüls, poble conegut per les seves cireres que, tot i ser-ne la festa, no les vam ni provar, en vam tenir prou amb el vermut de ca “los rumanos” que, per cert, boooníiiissim. En definitiva, un matí amb unes vistes de pel•lícula, moltes cabretes reals i imaginàries i molt, molt de romanticisme amb floretes incloses. No em puc deixar de fer menció als dos cracks ultratraileros: Rosa i Paco però sobretot a Rosa que crec que a partir d’aquest cap de setmana s’ha passat a l’equip dels PTL sense dir res.
By Marga
2 comentaris:
Bones correcaminos!!
M'agradat la cronica, n'hi ha que han sortit ben retratats, jeje!!! Llàstima de les cireres,tu! però el vermutet ja va compensar ;)
Los que han quedat ben retratats és perquè s'ho mereixen, no trobes? Sobretot Claudia que s'ha tornat una bolleur (mirona)empedernida.
Publica un comentari a l'entrada