PPG = Petita PenyaGolosa.

Tot i les prediccions meteorològiques per al cap de semana, un grapadet de de corredors vam decidir desafiar-les i sortir a trotar.
El dissabte al matí es vam trobar un parell dels PTL a quatre camins a les 7:30h (ja sabeu que els valents de moment només van per parelles, pel que es veu es reserven lo dels trios per més endavant, ai pillins!!), i mentre feient el café anaven fent apostes sobre l’èxit de la convocatòria. Un ho tenia ben clar, lo Jesusenc i els seus amics segur que venen, i l’altre també, Rosa segur que no falla. Al final, el primer va tenir que pagar els cafés, pos resulta que lo jesusenc i els amics es veu que es van perdre de la pérgola a quatre camins. Estos jesusencs sempre baten records, jeje!!! Així que CUCUT, lo Manso i jo vam agafar el cotxe i cap amunt.
Quan pujàvem ja ens va atrapar la boira, ben espesa i blanca, la qual ens va servir d’avís pel que ens esperava. A les 8:30 vam començar a trotar, la ruta la marcava CUCUT, i ens anava ensenyant totes les retalladles que no havíem de fer a la nocturna, i sobretot remarcant una que es veu que si la fas vas directe a l’infern dels corredors. Corre la llegenda que qui retalla per allà, al cap de 21 dies es lesiona, uf! Quina temor, tu!! Lo ritme era bo, xalador… anàvem fent la xarradeta, sobretot molts records de la marxa guai. Quan portàvem vora dues hores, ens vam aturar a observar les boniques vistes que ens ofereix la Terra Alta, el punt exacte encara l’estan discutin Cucut i el Manso. A partir d’aquell moment va comença a sentir-se: “ Pararà Perales per esmorzar? Pararà Perales per esmorzar?” Al final Cucut, per no sentir-nos més, ens va deixar parar prop del refugi de Terranyes. Al cap de 5 minuts, van aparèixer… allí estaven, caient silencioses i suaus les primeres gotes d’aigua. Al cap d’un moment ja no eren ni silensioses ni suaus, es vam convertir en tot un aiguat que ens va acompanyar la 1:30h que ens quedava. Jo em vaig imaginar que estava corrent una Penyagolosa en miniatura, i trobo que encara em feia més gràcia i tot! Com era d’esperar, vam tenir el nostre moment CUCUT, però un parell de trons que ens van fer botar del susto, van readreçar-nos de cop. Quan ja arribàvem, encara vam tenir ganes de emboscar-nos i fer una mini expedició per la Font del Mascar.
Un cop al restaurant, els PTL es van posar roba seca i van birretejar com uns campeons, en canvi jo… la pipiola… no portava roba de recanvi, achus!! I tot i les propostes tentadores que vaig rebre per canviar-me, no ho vaig fer i vaig birretejar com si res, bueno… pot ser tremolava una mica, achus!!!
Cap a les 13h ja baixàvem cap a Tortosa, i per sorpresa nostra ens vam trobar a Nando, fent un entrenament en solitari, però quin entrenament senyors, si no ho vaig entendre malament, portava 2 hores i encara volia pujar a la Font del cargol… així no m’estranya que este equip estigui ple de cracks!!!
En definitiva, tot i que vam anar en petit comité ens ho vam passar molt bé, vam fer un entrenament trotador , passat per aigua i xalador. Tal i com s'indicava a l'inscripció, no es va faltar res de res.Per a quan el següent? Ai!! Pos si el següent ja l’hem fet, jeje!! Per saber com anat el d’avui heu d’esperar la crónica de Marga.
By Rosa
p.d.: en tots els meus respectes als que van fer la MIM de Penyagolosa, us considero uns cracks per la proesa que vau fer, espero que em perdoneu el meu atreviment al posar el títol a la crònica. ;)