11 de març 2009

Chronique du Semi Marathon de Paris

Este cap de setmana passat el meu amic Miquel, alias miqui va sofrir el seu bateig en curses de muntanya, fugint per corriols d'un tal Cameta Coixa, sortint bastant ben parat ( 2:12 h), encara q me va comentar q en dilluns no era persona (però ja vol fer un altra que tindràn aquestes curses jeeje). No content amb això i decidint agafar els camins indeguts de l'asfalt va convencer-me per pecar a mi també, i vam apuntar-mos a una mitja a un poblet de França anomenat Paris (ells li diuen Semi, com la llet). Val a dir q com la cosa va de francesos, profèticament a Miravet va córrer apadrinat per Monsieur Marten de La Bovine (ànims!).
L'ambientillo el dia de la cursa era important (22000 monsieurs/madames i algun keniata/etiop); anavem una mica perduts en lo tema logístic i com a conseqüència d'això vam passar per l'arc de sortida amb 10 minuts de retard (amb lo que se me van esfumar definitivament les esperances de guanyar als keniates; vaia fantasmada he amollat ara); sort q mana el xip i vam anar fent, molt distrets avançant gent i passant la duració de la cursa molt ràpid, no haviem corregut mai amb tanta gent i la veritat es una sensació molt rara però divertida.
Nombrós públic animant i espontanis disfresats de tot tipo, tambe les orquestetes tocant... etc, Al km 10 un petit lapsus pos en l'avituallament ens vam separar no sé com i jo dic ja l'he perdut ara a l'arribar a vore com ens trobem (jo no havia fet el roaming i ell encara q l'hagues fet ell no portava el telf....)però al cap d'un minut o així veig un braç i tornem a reempendre la marxa. Al final de la cursa ens plou però la veritat es que no ens molesta gens i xalem bastant entre tanta gent animant i cridant i jo no entenent ni flowers.
Finalment felicitar al miqui per seguir un ritmet prou bo crec jo per fer la primera (1.32 amb parada d'orientació) i avore quan s'anima a purificar la seua ànima amb una nova creuada muntanyenca. (Amics la batalla de La Ràpita ja està aquí.....)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

miki et felicito per estrenar-te amb uns temps tan bons i per aguantar a nando tot un cap de setmana romàntic...

Anònim ha dit...

LLASTIMA NANDO, ELS KENIATES QUANT ET VAN VEURE JA TREMOLAVEN, BON ENTRENO PER A LA FORADADA, ESMOLA LA DESTRAL