He pogut empatar, "in extremis" a ultima hora i amb
una mica de "traïdoria", lo gran duel que s’havia generat les
darreres setmanes als entrenaments dels dimarts i dijous. Ara si que crec que serà
molt difícil desfer-lo, al menys per part meva. I em sap molt greu per que el
desempat s’haurà de decidir als punts, com la boxa, i la guanyadora serà Leo.
Fins al tres a tres, la igualtat era màxima, a les tres anteriors maratons havíem
fet els mateixos cronos. A la darrera, si no recordo malament Leo va fer 3:42 a
Castelló i jo sols he pogut fer 3:58 a Jacksonville.
Jacksonville es una de les ciutats grans de La Florida (un dels cinquanta
i pico estats de USA). Com sempre que surto de vacances per este
mon, en seguida busco a vore si hi ha alguna curseta a prop. A perill de
que Montse em fòtige una patada al cul i em trobe la maleta a la porta de l’habitació
de l'hotel. Ha sigut una marató entretinguda i curiosa per
l'ambientillo ianqui. La sortida a l'entorn d'un col·legi que tenia unes instal·lacions
esportives grandioses. Abans de començar l’himne, tots callats i més d’un
cantant-lo. Moltes mes dones del que estem acostumats. Lo recorregut per
grans avingudes sense ni fu ni fa de vistes i per dins de barris residencials
molt xulos.
La marató m’ha anat segons el guio que porto fent a les darreres.
En lo globo (aquí es diu pacemaker, i em vaig fer la foto al final) de les 4:00
fins als darrers kilòmetres que el vaig adelantar. Em feia por el fet
d'arribar a mig entreno però les sensacions han sigut prou bones. De l’únic
que he patit ha sigut de fred. Portem un viatge patint fred. Ens pensavem que anàvem
al Caribe i això es molt paregut a Andalusia. M'han faltat un parell de guants
i m'ha tocat parar a pixar quatre o cinc vegades.
Una abrasada molt forta a Leo: hem xalat molt
enguany los maratoniano-asfalteros.
Lo Manso
9 comentaris:
Pero que cabrón!!! Ya me extrañaba a mi que no tuvieras alguna maratón por alla.
Enhorabuena Pacooooooooooo.....eres un monstruo!!!!
Ei!!! Jo ja ho sabia i me vaig mossegar lo llavi més d'una vegada al sopar. Molt bé, campeon!! Tu en la teva línia, però per temps t'ha guanyat Leo...
Per cert, tens les maletes a l'hotel?
A comprar-se roba, què fa fred!!
Ets únic, quan he vist el titol de la crònica dic però què és aixó, Leo 4- Manso -4, ets totaaaaaaal, solament ho pots fer tú aquestes coses, tén vas de viatge i et trobes una Marató pel camí. No ho podies pair, ets únic. Bueno moltes felicitats per haver-ho aconseguit. Abrigue-vos i xaleu de valent. Una abraçada molt forta dels quatre, ja ens parlarem a la tornada.
ja m'extranyava a mi que no en fesses alguna....
Enhorabona campió!!
Encara queden un dies per acabar l'any, vols dir que no et donarà temps de fer-ne alguna més? ni que sigue per desempatar? jiji
Bons nadals!!
Elena , Elena no emboliques la troca!!!!!.
Sempre tens un as a la màniga. La qüestió ès còrrer. Així la mitja de l'Espirall va ser un entreno no?
Be, passe-ho be. Una abraçada
Bon Nadal Crack!! A veure si t'animes i vens a Vancouver a fer un altra al maig!! jo m'ho estic pensant...
muak
No te'n perds ni una!!! quina passada, ets un crak! que passeu molt bon viatge i molt bon nadal! ;)
Monix
Leo, Paco, crec que hi ha un tio a Anglaterra que ha fet 151 marathons seguides dia a dia. Justament a parat avui dia 25 Deçembre. Però el curios es que la seva historia comença com vatros aquet any. Oco i no vos anime-ho massa. Enhorabona als dos.
Publica un comentari a l'entrada