Leo 4 - Lo Manso 4

He pogut empatar, "in extremis" a ultima hora i amb una mica de "traïdoria", lo gran duel que s’havia generat les darreres setmanes als entrenaments dels dimarts i dijous. Ara si que crec que serà molt difícil desfer-lo, al menys per part meva. I em sap molt greu per que el desempat s’haurà de decidir als punts, com la boxa, i la guanyadora serà Leo. Fins al tres a tres, la igualtat era màxima, a les tres anteriors maratons havíem fet els mateixos cronos. A la darrera, si no recordo malament Leo va fer 3:42 a Castelló i jo sols he pogut fer 3:58 a Jacksonville.

Jacksonville es una de les ciutats grans de La Florida (un dels cinquanta i pico estats de USA). Com sempre que surto de vacances per este mon, en seguida busco a vore si hi ha alguna curseta a prop. A perill de que Montse em fòtige una patada al cul i em trobe la maleta a la porta de l’habitació de l'hotel. Ha sigut una marató entretinguda i curiosa per l'ambientillo ianqui. La sortida a l'entorn d'un col·legi que tenia unes instal·lacions esportives grandioses. Abans de començar l’himne, tots callats i més d’un cantant-lo. Moltes mes dones del que estem acostumats. Lo recorregut per grans avingudes sense ni fu ni fa de vistes i per dins de barris residencials molt xulos.

La marató m’ha anat segons el guio que porto fent a les darreres. En lo globo (aquí es diu pacemaker, i em vaig fer la foto al final) de les 4:00 fins als darrers kilòmetres que el vaig adelantar. Em feia por el fet d'arribar a mig entreno però les sensacions han sigut prou bones. De l’únic que he patit ha sigut de fred. Portem un viatge patint fred. Ens pensavem que anàvem al Caribe i això es molt paregut a Andalusia. M'han faltat un parell de guants i m'ha tocat parar a pixar quatre o cinc vegades. 

Una abrasada molt forta a Leo: hem xalat molt enguany los maratoniano-asfalteros.

Lo Manso