XIII Travessia Nocturna Fredes-Paüls

Lo cap de setmana que ve es celebra la XIII edició de la Travessia Nocturna Fredes-Paüls, organitzada per la UEC TORTOSA, una activitat que no ha parat d’augmentar any rera any els seu nombre de participants, assolint l’any passat la xifra de 579 participants, es per això que aquest any s’ha decidit limitar el numero de participants i s’ha fet a 500, o sigui que qui no s’hagi inscrit que ho faci ràpidament, per que a hores d’ara ja queden poques plaçes.
La sortida es donarà a les 18 hores del dissabte 6 de juny a la plaça de Fredes i l’arribada cadascú quan pugue a l’alberg de Paüls, a uns 48 km de distancia, havent de superar 2.684 metres de desnivell positiu i 3.453 negatius.

Aquesta es una distancia que podríem dir que es curta si la comparem amb lo que son les marxes de resistència, on la mitja està per sobre dels seixanta km, però aquesta es una marxa singular i no la podem comparar amb d’altres, on teu donen tot pastat i quasi be te porten de la ma fins l’arribada; quan es va parir la idea de muntar aquesta marxa, en principi va ser com una marxa d’autosuficiencia, tan de moda ara amb els grans Trails, o sigui on els participants s’han de portar a sobre tot lo necessari per una travessia de muntanya, on bona part del recorregut s’ha de fer de nit, o sigue, beguda, menjar, llum, roba d’abric, farmaciola, etc, i a sobre sense senyalitzar, només seguint les marques del GR7, per això sempre s’ha fet l’advertència de que: “La Travessia Nocturna Fredes-Paüls és una marxa de resistència en què només poden participar excursionistes avesats a llargs recorreguts i coneixedors de les situacions adverses amb què es poden trobar”. Amb dotze anys d’experiència ens adonem que aquest punt no s’ha complit ni de lluny, ja que cada cop ens trobem amb més participants que el seu únic objectiu es aconseguir arribar a Caro, meitat del recorregut, però el problema no es aquest, el problema es que n’hi ha que a prou penes arriben al control de Cova del Vidre i fins i tot recordo gent que ha plegat a Font Ferrera, i es clar això juntament amb els que pleguen forçosament per lesió, ens representa un greu problema de transport. Un altre problema que hem detectat es que no venen prou equipats, ja sigui falta de roba o falta d’aliments energètics, tan necessaris en cas de defalliment, teniu en compte que el temps a la muntanya pot tindre canvis sobtats i que podem sortir de Fredes amb una calor asfixiant i en 2 o 3 hores passar a una temperatura on es necessari una bona roba d’abric.
I a que ve tot això, pensareu, pos ve a que tot hom ha de ser conscient d’on es posa, que no es deixe enganyar per ningú, ja que moltes vegades son els propis companys els que engresquen a participar-hi, tot i saber que no estan prou preparats per fer-ho, pensant que si han de plegar ja se’n farà càrrec la organització de arreplegar-los, que per això es paga una inscripció, i es veritat i evidentment així ho farem, però intentem entre tots que sigui per causes justificades i no per inconsciència, i així a veure si tots podem gaudir de la festa, organitzadors i organitzats.
Igual que a la cursa, aquest any també tenim canvi de direcció a la nocturna i Rafel Vàzquez que ha estat l’alma mater durant molts d’anys, cedeix el pas a gent nova (tal i com a de ser), de la que esperem que mantinguin el llistó tan alt com ell l’ha deixat i, si poden, pos pujarlo.
Rafel, gràcies per tot lo que has fet, i ara a gaudir de la travessia com a participant, com a col·laborador, o com lo que vulguis, t’ho has guanyat.

L'altra cursa

Lo diumenge passat vaig acabar lo dia fet pols, i es que la Cursa de Paüls es molt dura, diuen, i dic diuen, per que jo no la vaig corre, de fet no l’he corregut mai; la cursa que jo he corregut es un altra, una que comença uns quants mesos abans, preparant la Web, los triptics i diplomes, buscant patrocinadors, fent reunions amb la gent del Ajuntament de Paüls, la Federació, ara lo Circuit ebrenc, demanar permisos, buscar trofeus, regals i mil coses més. Aquest any per primer cop en nou anys he estat a segona fila, però amb la consciència tranqui-la de que el relleu ha complit de sobres. No us podeu imaginar el temps que s’ha d’invertir en organitzar una cursa com aquesta i la gent necessària, per cobrir el avituallaments, controls, inscripcions, aparcaments, rostida, cronometratge, servei mèdic, arribada, megafonia, speaker, equip de marcatge, equip escombra, i moltissimes coses que no es veuen.
Pos es a n’aquesta gent a qui dedico aquesta entrada, gràcies Pako per haver fet possible la novena cursa de Paüls i com tu dius a partir d’ara a pensar en la desena, i gràcies a tota l’altra gent voluntària que es desviu per a que tots el corredors es troben a Paüls com a casa.

By Mauro

Portada Diari Tarragona d'avui

Paüls destapa el nou crack de la UEC

A Pauls estava súper motivada, intentava que Leo no se m'escapés (que per cert li vaig comentar: Leo si no te m'escapes avuí ja faré prou") i anàvem en fila india l'Anna, Thais, Mª Carme, Leo i jo.... ella com una bona mansa que és, m'anava dient que em dossifiques i algun que altre consell, però jo veia que podia tirar més, el que passa que com no tenia ni idea del recorregut i elles ja l'havien fet, doncs em fiava per complet de les seves paraules.... pot ser gràcies a això, vaig arribar casi dalt de tot de la primera pujada bastant bé,  i llavors vaig pensar que era el moment de donar-ho tot i així ho vaig fer, vaig pensar que si a mitja carrera me tornava cadàver doncs ja em tornarien a agafar, em trobava molt i molt bé, i em volia provar, estava molt concentrada, i 

vaig començar a tirar i tirar a pujar i a baixar....i tornar a pujar.....que per cert, vaia pujades que quedaven.....per un moment vaig mirar amunt i vaig veure tot un munt d'homes arrastrant-se per la pujada, me va venir la imatge d'una peli, on semblava que tothom fugia, entre la boira, el vent, el silenci......ufufffff.........vaia passada.....als habituallaments també hi havia molt gent...i de tant en tant algú que em coneixia em cridava i aixecava el cap per a veure qui era i me deien: Mònica que hi fots aquí....???? i jo aixecava els hombros perque..què havia de dir????

Doncs be, al cap d'uns quants quilòmetres encara em trobava molt bé...i a les baixades...jajajajaj, semblava la Heidi, baixant súper contenta de passar per aquells paratges tant i tant bonics.

Al final, els últims quilòmetres no els vaig fer com jo volia ja que em va agafar una mica de mal de panxa i les cames ja començaven a fer figa, però ja em vaig donar més que satisfeta dels resultats obtinguts i vaig anar baixant a un ritmet bò.

A l'entrar a Pauls, em va agafar el mateix "subidon" que segons abans de la sortida, vaig córrer pel poble a tope i vaig fer una entrada més que triunfal !!!!!!! 

En definitiva penso que una flor no fa Maig, i que no sé si em tornarà a passar el que em va passar el diumenge.

By Monix

Càstig diví

El Nostre Senyor dels Ports m’ha castigat. I com diria aquell: he entès lo missatge.
Sent el líder, i membre únic sinó de què seria lo lider, del corrent crític de Reasfaltem.cat he rebut amb tota la força imaginable el càstig de la mare naturalesa. El conegut com a Senyor del Mazo m’ha fotut un hòstia quan estava gaudint al màxim de la magnífica cursa d’ahir al mig de la Punta de l’Aigua. Una de les 3 “pàjares” més potents de la meva vida...
Però ara he vist la llum. Ja sé de què aneu.



És una cosa diferent del que em pensava. Em faltava entendre la filosofia.
I ahir vaig tenir temps per a la reflexió íntima sobre els meus errors. Potser em feia falta entendre-ho en un paisatge com el d’ahir a la cursa d’Els Ports. S’aproxima la reconciliació, contranatura, entre ambdós bandos. Lo Llop mos espera.

Vull felicitar abans que res a tres col•lectius que ahir van brillar més que el sol: l’organització per haver una cursa del més alt nivell (quan vulgueu Copa del món); a tots els atletes de la UEC perquè fem molt de goig i, si m’ho permeteu, especialment al Kiko, Albert, Ahmed, Òscar i a Reyes, Montserrat, Mònica (per fer dels 10 primers en aquesta cursa s’ha de treballar molt dur); i el tercer un senyor gran que anava en una càmera de vídeo que estava a totes bandes (se li hauria de donar tot lo fato de la bossa del corredor perquè o jo tenia al•lucinacions, la qual cosa no és descartable donant l’estat em què em trobava, o aquest bon home va fer tota la cursa, de fet quan em faltava un quilòmetre em va adelantar com un raig!). Per cert, o vaig tenir més visions o en un moment de la cursa em vaig creuar amb el mític Quico Soler, guanyador de múltiples curses de muntanya a finals dels 90 i director de la revista Trail (i no sé si és l’entrenador del Just Sociats).

I la cursa, la vaig trobar dura sense passar-se comparant-la amb d’altres curses de muntanya. En poc més de 12 quilòmetres et creues amb tota mena de paisatges i clima. Fred i suor. En algun punt, sinó s’assemblava a Zegama (Elena, estem esperant la teua crònica) poc li faltava pel munt de gent animant en lloc inverosímils. Paisatges que per als que no anem massa al Port (i això és un pecat) gairebé m’emocionaven (sense lo gairebé) i una baixada final que deu de ser xaladora, xaladora, xaladora...pels que la van fer corrent. Perfecta baixada per una cursa com esta, que et deixa les cuixes toves i poc àgils per a virgueries...una fita al calendari!. I no m’estranya que s’apuntin més de 400 persones. I perquè n’hi ha un munt que ni s’ho imaginen lo guapa que arriba a ser. D’aquí uns anys això serà per invitació!.

Felicitats a tots i totes per la feina feta!

Sinto Carla Muntanyola

Crònica de la IX Cursa de Muntanya de Paüls

Lo Poble de Paüls, al Baix Ebre, va acollir lo diumenge 24 de maig, organitzada per la UEC de Tortosa i l’Ajuntament de Paüls, la novena edició de la Cursa de Muntanya de Paüls, segona del Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC i puntuable per al Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre – Trofeu Pam i Toc.



Los 357 participants, dels quals 37 dones, que estaven a la línia de sortida, eren indiferents a la negror que cobria los cims dels Montsagre, una llevantada que va afegir un alicient a la cursa, malgrat furtar la vista dels paisatges que molts anhelaven.

Les dones van sortir a les 9 h., amb un ritme controlat, tot i que des de les primeres rampes del Tormassal ja es va destacar la guanyadora, Sara Vila, que gaudia de cert avantatge al control del Piló del Montsagre. A partir de mitja cursa encara es va distanciar més de les seves rivals, que la van acompanyar al podi, Lola Brusau i Montserrat Bergadà, entre les que se succeïen los atacs per les rampes de la Punta de l’Aigua i Joan Gran.

Los nois van arrencar a fort ritme. Lo grup capdavanter de 12 corredors va arribar trencat a la Font de Paüls, Just Sociats, Kiko Martí, Albert Giné, Ahmed ElQayed, Xavier Valldeoriola, Òscar Pinyol, Cristóbal Adell, i Xavier Sánchez eren una travessa de candidats al “basquet de cireres”. La grimpada de la Mola Grossa va fer la primera tria i lo grup se va anar estirant fins al punt de ruptura de la Cresta del Montsagre, on s’hi van formar tres grups. Les lluites entre Just i Kiko i Albert i Ahmed van ser èpiques entre les lloses de la cresta i los pinars de Lloà. Tothom va donar lo millor de sí mateix en esta cursa única de 23,3 km i 2000 metres de desnivell positiu.

La classificació general:

MASCULÍ
SOCIATS ASENSIO, JUST - AAEET VALLS - 2:17:11
MARTI BERTOMEU, KIKO - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA - :20:09
GINE CID, ALBERT - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA - 2:21:39
FEMENÍ
VILA RAYA, SARA - CENTRE EXCTA. SOLSONÈS - 2:59:14
BRUSAU ALOS, LOLA - CLUB EXCTA. UECANOIA - 3:09:31
BERGADA GRANYO, M.MONTSERRAT - CENTRE EXCTA. DE TERRASSA - 3:12:50

Lo Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre manté la rivalitat entre tots los participants, però incorpora una nova referència, el paülsenc de la UEC Tortosa Nicolae Caraba que es posa tercer de la general, un altre front obert en este circuit tan disputat.

Així queda la classificació del Circuit TTEE

MASCULÍ
GINE CID, ALBERT - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA
EL QAYED, AHMED - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA
CARABA, NICOLAE - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA
FEMENÍ
VALERO EXPÓSITO, REYES - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA
SISTERÉ LLOP, MONTSERRAT -UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA
MARIN MORA, ANNA - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA

Esta activitat és absolutament respectuosa amb lo medi ambient. L’organització vetlla per que no quede cap deixalla (de la cursa o de qualsevol altra activitat pròpia o aliena) a la muntanya després de la cursa.

Gràcies a totes i tots los voluntaris i col·laboradors, a la UEC de Tortosa i a Paüls, se fa possible pensar ja amb la X Cursa de Muntanya de Paüls.

Bona cursa a tothom

La Punta de l'aigua, Lo Piló i la Mola Grossa

Ja ho tenim aquí, només queden dos dies per veure’ns les cares a Paüls, a hores d’ara ja ho tenim tot preparat, lo circuit revisat, marcat, remarcat, i tornat a marcar, per a que ningú tingue escusa si es despista, ja hem pujat tota l’aigua als avituallaments i tot el fato que va a Paüls, hem pujat molta cervesa, per que segur que us farà falta després de pujar les muntanyetes de Paüls, ja tenim totes les bosses dels corredors preparades, amb les samarretes en la talla corresponent, aquest any les donarem al moment de recollir els dorsals; per cert demà dissabte a partir de les 5 de la tarde, ja podeu recollir els dorsals i les bosses, al Casal municipal de Paüls, el mateix lloc de l’any passat, qui pugue pujar dissabte, que ho faci, ja que el diumenge hi haurà molt de cacau, s’han de repartir més de 400 dorsals amb les incidències corresponents.
Be, esperem que la cursa sigue un èxit i sobre tot que tingueu una bona cursa, però que patiu devalent, natros ja fa mesos que estem treballant per que així sigue.

Fins diumenge!!!

Cursa de Montblanc

Ahir (diumenge) per primera vegada en el que va d' any , va ser un dia critic, quan va sonar el despertador i als 10 minuts en truca Montse per dir-me que no es troba be i que no anirá a la cursa de Montblanc qüasi en giró cap a l' altre banda del llit i continuo dormint.... ¡ perquè havia de recollir el crono de la fecc per la cursa de Paüls que si no.... !. A les 8,40 ja estava a Montblanc , un total de 130 corredors més o menys ( en de tindre en conte que hi havia un altre cursa que ja fa la segona edició, la de Vilaplana que es feia el mateix dia i que té molts adeptes ).,

Una ullada a les noies i sé que aquesta vegada no soc la primera, de fet porto dos dies dient-me que aquesta vegada m' ho haig de pendre con un entreno, però es posar-me un dorsal i en puja l' adrenalina , tan que quan donen la sortida començo a còrrer con si en prengués l' ànima el diable. Als quatre primers kilòmetres i ja estic amb la llengüa fora, estic desitjant que arrivi la pujada per relaxar-me una mica i recuperar l' alè, per fi, kilómetre 5 i una mica d' ombra ¡ ostras ¿i el dorsal? ! he perdut el dorsal , de fet en vaig trobant tot el cami dorsals per terra d' altres corredors.... .Quant semblava que havia arrivat a dalt del tot , pista i més pista però amb pujada, de cop en trobo a Ramón fent fotos con un posseso als diferents corredors i foten-me crits perque la primera noia feia dos minuts que havia passat, amb la calor, omplir la botella d' aigua i els crits del Ramón: la baixa a mort ¿ eh?! David que está esperan-me al control, de cop s' ha fet invisible , el pobret meu , i això que va ser ell el que en va omplir l' ampollla . Es suposa que ja en fet tota la pujada que ara tocava planejar una mica i tot baixada...aixó es el que posava al perfil, doncs no... van fer un quants tobogans trencadors més , una mica més de pujada i ara si..... a còrrer ... Tota la baixa gaire bé per pista , vaig còrrer el que no está escrit, de sobte en trobo enganxat a la cua un noi, ¿ quants kilómetres faltan ? ¿ i la tercera noia , está molt lluny ?, en pic en diu que li porto un 9 minuts i que en faltes 3 kilómetres es quan començo a disfrutar de la cursa i a baixar una mica el ritme.... per fi vec el poble als meus nassos i arrivo segona amb un crono que no está gens malament( ni idea del temps ) tenin en conte que no tenia ganes de còrrer , que porto molts kilómetres a les meves cames i que en falta la motivació de la Montse, que la vaig trobar molt a faltar..

La cursa no es va lluir molt perque per la quantitat de camins que hi ha pels voltans , un 60 per cent va ser per pista i la calor no va acompanyar gaire, suposo que es va notar que era la primera edició, la propera segur que la milloran una mica i l' hi treuen més profit.

Fins la propera, Paüls, la meva cursa per excelència... By Kings

Fotos de Monrasin

Circo en la Vall Figuera (by monrasin)

Fotos de la sortida pel barranc de Vall Cervera i Vall Figuera

Pernil party i equipament nou

De pernil party equipamnt nou

LA GRAN MARCADA

per a purgar los excessos del dissabte, res millor que apuntar-se a la GRAN MARCADA de la Cursa de Paüls.

Quedem diumenge 17 a les 8 al P del Sbko (no cal fer-los propaganda) per marcar TOT lo recorregut de la cursa, netejar lo que faci falta (fonts , senderes, baixos, consciències......) i acabar a l'hora que sigue, fent país a ca'ls rumanos de Paüls.

Porteu's bocates (o no)

Aupos

Cursa de Tàrrega (d'asfalt!!!!!!!!)

El corrent crític de Reasfaltem.cat, i mai millor dit lo de corrent, varem optar per fer la Mitja de Tàrrega aquest passat dumenge. El nostre col•lectiu té com a meta la construcció d’un front d’alliberament vers l’opressió dels traileros, que ens volen marginar un dia sí i l’altre també. A la casa Gran del Asfaltisme sou tots i totes benvinguts tot i que entenc que en temps tan difícils romandre dins l’armari és la solució més prudent. Ara bé, com autèntics gudaris lluitarem per mantindre la nostra identitat que vosaltres, opressors, voleu aniquilar. Digueu-mos clàssics. Aquí va la nostra clandestina crònica per la presència a la cursa.

Un altra mitja al sac; la de Tàrrega. Després d’un divendres i dissabte absolutament paranoic amb unes punxades estranyes al genoll, el diumenge quan em llevo han desaparegut i condueixo camí de la sortida pensant que si tinc molèsties corrent m’he de parar automàticament i no fer allò que faríem tots els corredors: continuar i no abandonar.

Tot i haver més de cinc carreres publicitades el cap de setmana, els amics de Tàrrega exhaureixen les inscripcions. I més de 300 atletes sortim junts a disputar el quart de marató i la mitja amb un recorregut molt senzill: una volta pels primers i dues pels migmaratonians.

Un circuit amb majoritàriament per terra, que no vol dir que sigui millor que l’asfalt donades les contínues pedretes i no tan pedretes, i una calor –la sortida era a les 10h, un pèl tard, crec- in crescendo –pensava amb el maratonians d’Empúries- fan que sigui una mica més dura de lo normal. De totes formes a mi em va anar mot bé. M’agraden els circuits a dues voltes que et permeten dosificar-te al conèixer el circuit, a més la 2a volta sempre es passa més ràpid que la primera, i em van bé les temperatures altes. I a així com Valls se’m va fer llarga aquí no vaig patir massa i em vaig trobar molt còmode durant la cursa, recuperant un 10 llocs en la 2a volta per acabar el 15è de la general amb 1h22’, primera mitja per sota de 4’ el quilòmetre.

I per acabar un magnífic granissat –sóc de la sectorial més monya front aquells de les botifarrades i la birra- i cap a casa amb la sensació de què tot torna cap al seu lloc.

Em queden dues curses de muntanya per fer fons –Paüls i Alpens- i el 27/6 1r objectiu seriós de la temporada.

Sinto Carla Muntanyola

Pernil party i paella

ULTIM AVIS!!!!!!

Vos recordem que aquest dissabte fem un pernil party amb paella inclosa.

Vam avisar a tot hom per correu electrònic, o a casi tot hom, ja que no tenim totes les adresses i a més a més vam posar una entrada al bloc, en la que dèiem de fer una llista.

Suposo que algú deu tenir ganes de vindre però te vergonya d’apuntar-se primer, per tant començo jo a fer la llista. Teniu en compte que s’ha de previndre en temps  la gent que serem per fer la compra. A veure si espereu tots a apuntar-vos a última hora, pensant que per un parell que vinguen de més, no passa res, que sempre feu lo mateix.

VINGA!!

 LA LLISTA ALS COMETARIS

VIII Media Maraton de Montaña Sierra de Segovia

II Memorial Ignacio Monedero "Curro"

Copa de España de Carreras por Montaña

Gran Premio Buff Salomon

La crònica de Ramón

Classificacions

Cróniques de la Marató i Mitja

Més fotos aquí

Vam començar una MIM’09 i vam acabar amb molts de MIM’os!!!

Aquest any no va haver-hi matinada, es va quedar a l’entrada de l’autopista a les 19h, i més o menys puntuals, allí ens vam trobar tota la “trup” de la UEC Tortosa i amics.

A les 20:30h, ens trobem amb Rafa, recollida de dorsals i primeres anècdotes. Que si unes no surten als llistats i a més es deixen els justificants d’inscripció, que si no hi havia talles de samarretes, que si s’havien acabat les samarretes moníssimes de noia, que si... el Manso es va apoderar d’una samarreta de noia per a la seva reina i altres es vam quedar sense, grrrrrrr!! (primer assalt guanyat pel Manso, Manso 1 - Xica Trail 0).


A continuació, atac al centre comercial, l’objectiu acabar amb les existències de pasta del Restaurant-buffet, però NO! No ens vam acabar tota la pasta del bufet, però amb les existències de cervesa quasi!! Finalment, cap allà les 23h, marxem cap als pisets que ens havien deixat (Gràcies a Víctor i a Elena), no abans de perdre a Tara pel mega pàrquing del centre comercial, quin patir cheee!!! El vam tenir que buscar al més pur estil Paco Martínez Soria. Un cop al piset, distribució injusta de llits i a estirar de valent la cadena del WC, per tocar-li... el que no sona al veí “malaspulgas”, ups!!

Després de dormir unes 3 horetes, ens aixequem, ens preparem i cap a la sortida. Allí ens trobem amb la resta de companys, Adolfo i Ermini. Foto de família i a trotar!! A Pinyol i a Ermini, ja no els vam tornar a veure més, clar, és que fan uns temps aquests xics, que ves-los-hi al detràs!!

La trup en massa, fem els primers quilòmetres junts, fins a la primera pujadeta, on es dividim en dos equips, els de l’avançada i els de reraguarda. Desafortunadament, en aquesta pujada ens trobem a Adolfo, el qual anava en el grup capdavanter, però aquest es va perdre, oh!! (més tard ens van informar que va decidir no acabar la marxa). En el primer equip, els valents: Anna, Leo, Karim, Carlos, Chasqui i Fran, en el segon, Marga, Paco, Rafa, Martí, Tara i jo (Xica Trail). Això al principi, perquè més tard els equips es van anar estirant per grups i, també, va caure algun atac individual. Passat Borriol (km 14), Tara i Rafa es van desmarcar per afegir-se al primer equip, mentre que les floretes i el Manso, anaven fent, a ratets en Martí i a ratets sense Martí. Els primers quilòmetres a trote, amb la retransmissió de la marxa de l’any passat per part del Manso i de Martí. A l’avituallament de LA Bassa de les Oronetes (km 24), primeres cures, les quals es van repetir en algun punt més. En els primers avituallaments, quan el segon equip arribava encara es trobava amb els del primer, però a partir de l’avituallament d’Usseres (km 35), els hi vam perdre la pista. En aquest control, ens vam trobar amb el suporters, Elena i l’amic d’Elena, i la família de la Leo, Toni i Bàrbara. Dissortadament, vam patir la primera baixa, i el nostre Carlos, atacat per unes fortes molèsties a l’esquena, es va passar a l’equip dels suporters, sabedor que tindria més possibilitats de veure cervesa que en els avituallaments.

Camí del segon avituallament, els brothers piiim... paaam... piiim... paaam... i “la palillos” pim... pam... ufff! pim... pam... ufff! Arribats a Sant Miquel (km 45), “la palillos” comunica el seu desig d’abandonar, però... heu vist mai que el Manso abandoni a unes de les seues cabretes?? Pos en aquesta ocasió tampoc! Tot i que hi havia dues possibilitats: una quedar-se amb “la palillos” i puja en autocar a Penyagolosa; i la segona, convence a “la palillos” per continuar, pos no sé com s’ho va fer, però va ser la segona!! (Manso 2 - Xica Trail 0). De fet, la cosa va anar, que a Maggie no li va importar afluixar el ritme per donar peixet a Xica Trail (aix!! Quin solet que tinc, mua!!!). D’aquí a Xodos, tot van ser rabietes i més rabietes del Manso i Xica Trail, que si una abaixar el cap per beure aigua i l’altre li deia: “NO ABAIXES EL CAP, AIXECA’L, L’ESQUENA RECTA... RESPIRA BÉ!!”, que si a una li rebotaven els pals per les pedres, es sentia “NO ARROSSEGUES ELS PALS, SI ELS PORTES ÉS PER FER-LOS SERVIR BÉ!!!” en fin, un calvari!! No sé com Marten i Maggie van aguantar-ho. A Xodos (km 52), vam veure als suporters, els vam saludar, fotiki, una mica de teca i a per Marten, que ens volia fotre “l’hachazo”. Però un cinta, posada amb poca vista, ens el va tornar a l’equip, jeje!! En aquest últims quilòmetres, les floretes ja començaven a notar els efectes de la marxa i l’esgotament en els seus peuets, i el trote va deixar de ser trote per passar a ser tot un espectacle, semblava que xaféssim ous!!

Finalment arribem a La Banyadera (km 62), últim control abans de meta, allí coincidim amb el marxador 1000, i desprès d’avituallar, el ritme va guanyar una mica d’alegria, sabedors tots de que ja teníem la marxa a la saca, yuhu!!! L’entrada a l’Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa triomfal i tremendament emotiva!! Vam fer els últims metres trotant, amb les mans ben alçades i agafats per elles, i acompanyats pels ànims i la cridòria de la nostra cleca, la resta de la “trup” que ens estava esperant... per uns moments vam ser els campions ;) I dic que per uns moments, perquè ràpidament vam començar a preguntar com els hi havia anat a la “trup”, i quins temps més bons que van fer tots, FELICITATS A LA TRUP, MOLT BÉ!!!

Un cop canviats i recuperats, la tornada a casa va ser un pim pam i ràpidet cap a les Terres, tot i que en algun moment se’ns van pujar els cargols a les rodes.

p.d.: lo diumenge la tarda hi van haver trucades conciliadores entre Manso i Xica Trail, i sé sap que els pals ja estan guardats i preparats per a la següent marxa. Aiiix com et trobaré a faltar!!

p.d.: mega crònica especialment escrita per al Manso, resultat: Manso 2 - Xica Trail 2, jeje!
By Xica Trail
________________________________________________________________________________
LA CRONIKA D'UN KE VA ESTAR AL PEÑAGOLOSA
Tot comença de viatge cap a Castelló en busca dels dorsals, i en companyia de karim que sens fa distret el viatge contant histories i historietes, batalles i batalletes. Arribem a Castelló, recollida de dorsals i la samarreta que esta molt be i cap a la salera a sopa que ens aconsellen les xiques que portem de la zona. Quina fartanera i panxa plena cap a dormi!, les 5 toc de despertador i al aire, esmorzarillo damunt lo llit o sigue la furgo i en la cara adormida cap a la plaça, ja em trobo en ells, però només deu minuts i sortida, també trobem a Hermini i Adolfo, en el qual anem agafant lloc ala primera fila, ja que ens han dit que es fa tap a la sendera, 2 minuts i sortida, fem la xarradeta en lo Raül Garcia que se’l veu motivat para anar en busca del record, però tot es vera.

Pum!!!!! es dona la sortida, el Raül ja comença a marca un ritme trepidant com si de un 5000 es tractes, Adolfo no es queda curt i surt detras de ell però ja donant-li metres perquè no es pot aguantar, jo m’enganxo en lo trenet dels deu de detras que crec que porta horari de 6h hores, aribem a la sendera i amunt que ja puja, pim pam i anar fent, lo ritme es de locura, i em poso a pensa de quants km es avui la cursa, pos si no arribaré, però me deixo porta per aquells que fan cara de saber el que fan, ostia! primer 10000, 43 minuts, joder que passa aqui! això va a tota maquina, ai mare meua, però seguim confiant en lo trenet que es va deixant vagons pel camí, i entre pistes i senderetes que baixen i planejen, i ondia ja estem ala mitja marató, collons això va en serio penso jo, 1h 40m, però la cosa continua be i decideixo no baixa a la pròxima estació i continuo endavant en ganes i en forces, ara ja comença lo amunt i avall que me porta a les Useres, km 34, allí veig a la Elena que em dona ànims i m’alegra un rato mentres avituallo be ja que estem a mig camí del viatge, però joder eto e un infieno! 2h 49m, i lo tren que no frena, mare que mos la pegarem avui penso jo, encara i que continuo en ganes i mirant endavant, el meu pensament es si arribes al 50 així de fresc això esta fet! però la cosa comença a complicar-se, pujada, pujada i mes pujada, que no es nota però va fen mal, ja i tornem, ole, a la marato, 3h 43m, ja no se si pensa en que això es pla o que, els temps em van deixant algo parat i al mateix moment en incertesa de si això serà una descarrilada en tota regla, però les forces no minven i fan continua empenyen, al km 48 em diuen que vaig 8e i a 16 minuts el primer, això em dona força per seguir fins a Chodos que me’l veig allà dalt i dic me kaguen la mar xe, això es pujada i de la bona! Ja estic, aplaussos i avituallament, uff ara ja bufo!i no poc lo km 55, i ondia 4h 54m, i penso però que potser e agafat el tren d’abans les 6? me equivocat? pos els meus pensaments potser tenien raó, després de haver assaborit la pujada que em quedava! ostia allí anàvem 3 o 4 bojos, korrent aquelles rampes que pareixia “a veure qui rebenta primer”, i si crec que lo vagó que anava jo va descarrila, ja no puc mes ara si que estava apurat i només penso en poder creuar la meta i deixo a aquells locos barallant-se mes endavant, però per fi arribo dalt!!! km 62 i el temps ja se m’havia allargat però ni el miro, només em dono conte que casi no me aguanto dret, no queda carbó a la caldera i vaig demanant quan queda així a trompicons baixant la sendera com aquell que demana la hora per a que pite l’arbit lo final!i per fi! meta! 6h 21m, 12e classificat, això m’ompli tot el que havia buidat pel camí, només saber-ho, una cursa que m’agradat molt la experiència i de lo que som capaços si volem, querer es poder!!!!!!!!
By Pinyasso

Cròniques de Pallerols

AKÍ MÉS FOTOS

Quinta cursa del circuit i 30km per a fer, això ja s’embolica. On estan les noies aquesta vegada? Vam ser 8 fèmines a la cursa, les demès suposo que descansaven del dia anterior de la marató i mitja que van fer, ( que per cert, felicitats a totes). Aquesta vegada, Paco, me va fer de manso juntament amb David, Karim i l’Alfredo, buah! Vaia Trote Team! Seguint les instruccions de Paco vam anar avançant kilòmetres ben distrets, cap aixecat, respira fondo, pit endavant…..i de tant en tant uns copets a l’anca indicaven que tocava trotar. Jo detras de Paco en lo cap coto seguint les seves indicacions anàvem creuant muntanya, barrancs i pistes, vaia cursa més chula, quina sort poder disfrutar d’aquests paissatges. Els quilòmetres anaven caient. Les sensacions van ser boníssimes durant tot el recorregut, de pujada necessitava l’apoio moral de tots els meus acompanyants i baixant……a algú se li van disparar les pulsacions a 208 per voler seguir-me…jejeje. Cada vegada quedava menys.


Als últims quilòmetres on tocava donar-ho tot Paco anava mirant de reüll si el seguia i quan me quedava atràs m’esperava al costadet de la sendera aplaudint com si fos un espectador....quina paciència, quina Bona Companyia que vaig tenir tota la carrera no m’ho acabo. Al final David se’ns escapa en busca de la primera classificada i Karim...on està Karim?
Total, que arribem a meta en la rialla a la boca d’haver fet un gran esforç i de passar-ho més que bé durant 4:11:06.
A l’arribada tots unes besades com si fós cap d’any, quina eufòria, quin dia més bonic i sobretot quina bona companyia. Durant el dinar de germanor comentant la jugada amb la resta de corredors, tothom feia molt bona cara, es notava que la gent havia disfrutat de la primera pujada a Pallerols.
Moltes gràcies.
By Monix

___________________________________________________________________
HO HAVEU VIST QUINS BARRANCS!!


Jo xiquets que voleu que us digue, suposo que Limalaya, los Andes, los Apeninos i los Alpes, Lamasonia i los casquets polars deuen ser de lo mes espectacular pero yo, dieume provincia o casola pero a on estigue Lo Barranc de La Casa Gomis (Vaja fondalada), Lo Barranc de Valldebous i la Mare de Deu de Pallerols que no me donen mes romanços. Es realment sorprenent que qualsevol raconent de Port sigue un autentic descobriment. Felicitats de veres a la gent de la Senia pel traçat tan espectacular que mos han preparat. Es cert que hi havia molta pista, pero tambe es cert que s’han fet una autentica currada limpian senderes…bueno mes be troços de monte per a que puguesem fer lo que mes mos agrada que es lo “Monte a Traves”.La cursa ha estat rapideta i distreta i finalment lo temps ha surtit mes que digne (Cinta dorm a un cuarto i jo a un altre). Menos mal que no ha vingut Chasqui perque si no casi casi que haguesem fet un tres en línea de “Papis” en Jose Luis i jo mateix. Per devant com sempre Amhed, Albert i tambe a propet Nicolai. La loteria ben repartida per als Xavis…..Grosa en reintegro per a la vil.la de Jesus i combinacio especial en forma de dos boles de la sort al bessons per a Javi Giné…..Dels sonats que venien de la MiM no vull ni parlarne perque aixo es un blog de Trail i no de Ciencia Ficció. Pos que minges Paco?A per cert, ho savieu que a la Senia estaba un dels camps d’aviació mes importants de la Batalla del Ebre i bla bla bla bla bla bla, bla
By loteria

Va xiquets que ja queda poc !!!!

Voluntaris per a la Cursa de Paüls

Amics i amigues, tant si teniu previst participar a la Cursa de Paüls com si no, us considero voluntaris/es potencials.

Les feines a desenvolupar són moltes i variades, abans, durant i després de la cursa. Per això us convoco a una reunió al local de la UEC Tortosa (c. Argentina, 8 2n) el proper dimecres 13 de maig, A LES 20 HORES, en la qual distribuirem les diferents tasques entre tots els assistents, mirant d'atendre les preferències i capacitats de cadascú. Si teniu amics o familiars que també volen col·laborar, seràn ben rebuts. Us espero.

by Pako

La festa dels pernils

Bueno nens i nenes ha arribat l’hora de fer la festa dels Pernils, fa dies que anem parlant de l’assumpte i mirant lo calendari de curses i pareix que lo millor dia (o el menys dolent) es lo dissabte 16 de maig, o sigui la setmana que be.

Tenim dos plans:

PLAN A (descartat).- Ens trobem a l’hora de dinar a la muntanyeta dels Pepes i ens fotem los pernils.

PLAN B.- Ens trobem a les 8:00 del matí (qui vulgui) a un lloc a concretar, anem a fer una volta trail, hi han varies opcions, però aprofitant que el lloc del dinar es a l’entrada de la Vall Cervera, estaria be fer una visita a les gúbies de la Vall Figuera. La volta hauria de ser d’unes 3 o 4 horetes fent troting, per poder estar al voltant de les 12 a la muntanyeta dels Pepes.

Els que no vulguen o no puguen vindre a l’excursió, poden quedar a les 12 al Reguers, un bon lloc es davant del cementiri, allí els esperarà algú que els guiarà fins la muntanyeta.

El menú es: Pernil a dojo i alguna cosa més per anar fent boca, després una super-paella que ens prepararà los sinyor Monclús (us asseguro que es un autèntic especialista), amb l’arròs de la cursa de Roquetes, per a beure tenim lo Cava de Roquetes, aigua de la cisterna i cervesa si la comprem.

Com sempre està tothom invitat, amb acompanyants inclosos i, l’únic que ha de fer es apuntar-se a la llista que farem als comentaris.

Pujada a Pallerols

Cursa i Marxa "Pujada a Pallerols".

I los que no van a la MIM i no estan lesionats, cansats o tenen alguna obligació familiar, pos aniran a la Sénia, aquesta vegada l’objectiu principal no sirà lo pernil, per que no n’hi ha, suposo que pel tema de la Grip.
En lloc del pernil ens delectaran amb una bona matinada, se surt a les 8:15 del matí, i amb lo recorregut més llarg del Circuit de quasi 31 Km, tots aquest ingredients han estat suficients per aconseguir una bona inscripció de la UEC Tortosa, que de moment es la següent:

1 AHMED EL QAYED
2 JOSEP VALLES VIVES
3 SERGI SANCHEZ CID
4 MARIA REYES VALERO EXPOSITO
5 MONTSERRAT SISTERE LLOP
6 DAVID PEREZ HERAS
7 ALBERT GINE CID
8 ANGEL SOLA MAURI
9 RAUL FABREGAT CABRERA
10 MONICA FANECA MURIA
11 XAVI ROYO CURTO
12 RAMON SALES NAVARRO
13 MAIKEL NEBOT FORCADELL
14 ALFREDO FERRE FANDOS
15 ANA BELEN BALAGUE CASTELLS
16 JOSE LUIS MORA MARTINEZ
17 NICOLAE CARABA
18 ALVARO ACERO VENDRELL
19 FRANCESC MONTEVERDE REDO
20 LADIS BONET FERRE
21 PACO MURALL TALLADA
22 DAVID LOPEZ CARLES
23 FRANCESC CABALLE ESTRUEL
24 JAVIER GINE CID
25 JOSEP BLAI MOYA SALVAN
26 MARIO SANCHEZ TORRES
27 PACO ESTORACH FATSINI
28 FRANCISCO GONZALEZ GAVILAN
29 ALEXANDRA GALANO ROQUETA
30FRAN VAQUER (si pot)