06 de juliol 2008

Cursa de Muntanya (Cursa del Llop)

12 km fora i 20 km dins

La Cursa de Muntanya del Riu al Mar disputada el passat dissabte 5 de juliol a les 13:30 h. no exigeix molta tècnica que diguéssim però sí molta conscienciació de saber que has de córrer envoltat de garriga mediterrània i oliveres de secà un dia d’estiu a ple sol del migdia.
La cursa comença puntual al davant del Carrilet i tots direcció l’Ermita de Mig Camí on, el cotxe nevera va fer la primera parada conduit pel cunyat i amb les instruccions del pare de Xavi. I quina amabilitat que té aquest home! Aaai! Em va prestar el seient de copilot tot el camí!! Lo millor la cara del seu fill quan ho va veure. Després de prendre unes primeres imatges del seu xiquet fem el segon stop a l’Ermita del Coll de l’Alba on, casualitat de la vida, hi ha més de mig equip de traileros engalanats. Ja deia jo que feia falta molta gent aquell dia. Després de felicitar a Cristina i Dani pel seu enllaç i de vore com passaven els primers de la cursa ens encaminem pel camí asfaltat fins la caseta de’n Favaró o del pastor de cabres. Allí veiem passar el primer, un francés ràpid com el llamp i ja a una distància considerable el segon, Xavi Queralt. El nostre xiquet Royo tarda un poc però va en bona posició. Tornem a agafar el 4x4 ràpid ja que la propera parada serà al Pouet de l’Amorós i si no hi anem ràpid els que corren hi arribaran primer que nosaltres. El pilot ens hi porta eficaçment i som a temps d’avituallar al qui ja en aquell moment anava llagat i tocat. No ens oblidem d’avituallar a Gerardo, també conegut com ‘Fitxa’ i bon fitxa deu ser ja que li sento dir: “avui el meu objectiu és guanyar a Xavi”. Al cap d’una estona comencen a passar cares conegudes: Pinyol i Anna (bona fitxa també), Krusty i pomadetes, Leo & family i, per fi i amb un somriure a la cara, la meva ídol: Rosa!!! Tant ho és que em carrego la camelback i després d’una bona hidratació gràcies a ‘la family de Leo’ començo a moure cames acompanyant la meva fan número 1. Al principi creia que jo aquella calor no la suportaria i no em podia creure que els participants ja feia dues hores que estaven corrent sota aquell sol de justícia i costa amunt. No pot ser, és inhumà, pensava. Enric Boldú anava picant-se amb nosaltres tota l’estona però de quan en quan disminuïa el ritme perquè és tot un cavaller i no volia arribar primer que les dues donzelles. L’asfalt no s’acabava mai (cursa de muntanya, de què? Deuen ser els 12 primers km, no?). Sort de les aigües extra que ens va proporcionar l’organització al final de la cursa i de la manguerada d’una parella de iaios que regaven les flors, que sinó, morim d’insolació.
Tot i no arribar dintre el temps màxim permès (com el 60% de participants); Leo (1a veterana), Pinyol, Pere, Rosa, Enric i Jordiet ho van fer tots extremadament bé. I què dir dels jesusencs (Xavi 7é i Fitxa 6é, aquest últim complint amb l’objectiu).
Però no en teníem prou amb això, no. Els LTP (Los Tres Pepiolos) decidim fer estiraments fins les 6 de la matinada del diumenge fins arribar al ball de Roquetes. I la Pujada a Caro? No n’hi havia un que estava apuntat? Continuarà... o no.
By Marga
cursa muntanya llop
Les classificacions AKI>>

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Vam sortir una mica més tard de l´hora prevista. Estava un poc nerviosa pensant en lo que m´esperava i a la vegada molt il.lusionada perque feia mols d´anys que no la corria.Cal dir que vaig trobar molt a faltar la companyia de ISA.Va ser molt dura sobretot per la calor.Els últims 10km. es van fer molt durts i pessats. Gràcies ala assistència que vaig tenir personal ho vaig aconsseguir. Era el meu repte acabarla. Felicitats a Xavi pel paper que va fer, a ROSA forta i valenta com sempre i també a JORDI.

Anònim ha dit...

Anonimo dijo sóc LEO. A EM DEIXAVA a PINYOL que acompanyava a una noia del club natació tortosa.

Isa ha dit...

Enhorabona Leo. No dubtava en cap moment de que faries un bon paper. Jo també vaig tenir enyorança dels temps passats quan la feiem juntes.
També vull felicitar a Xavi, Jordi, öscar i molt especialment a Rosa per la seua constància i el seu merescut progrés.
Ànim i a per la pròxima.

Anònim ha dit...

Jo, era la primera cursa que corria amb estes condicions infernals... i la veritat... un paseo por las nubes no va ser!!! La sola idea d'abandonar m'horroritzava. Afortunadament, amb el suport de Marga i l'assistència de Toni i les xiquetes de Leo (mil gràcies a tota la família!!!), la vaig poder acabar!!!

Felicitar a tots els que van participar, i abraçadeta als de la UEC ;)

Xiques, gràcies per les felicitacions, venint de vatros són una gran elogi, mil besets a les dos!!

Xica Trail

Marga ha dit...

12 km fora i 20km dins

La Cursa de Muntanya del Riu al Mar disputada el passat dissabte 5 de juliol a les 13:30 h. no exigeix molta tècnica que diguéssim però sí molta conscienciació de saber que has de córrer envoltat de garriga mediterrània i oliveres de secà un dia d’estiu a ple sol del migdia.
La cursa comença puntual al davant del Carrilet i tots direcció l’Ermita de Mig Camí on, el cotxe nevera va fer la primera parada conduit pel cunyat i amb les instruccions del pare de Xavi. I quina amabilitat que té aquest home! Aaai! Em va prestar el seient de copilot tot el camí!! Lo millor la cara del seu fill quan ho va veure. Després de prendre unes primeres imatges del seu xiquet fem el segon stop a l’Ermita del Coll de l’Alba on, casualitat de la vida, hi ha més de mig equip de traileros engalanats. Ja deia jo que feia falta molta gent aquell dia. Després de felicitar a Cristina i Dani pel seu enllaç i de vore com passaven els primers de la cursa en encaminem pel camí asfaltat fins la caseta de’n Favaró o del pastor de cabres. Allí veiem passar el primer, un francés ràpid com el llamp i ja a una distància considerable el segon, Xavi Queralt. El nostre xiquet Royo tarda un poc però va en bona posició. Tornem a agafar el 4x4 ràpid ja que la propera parada serà al Pouet de l’Amorós i si no hi anem ràpid els que corren hi arribaran primer que nosaltres. El pilot ens hi porta eficaçment i som a temps d’avituallar al qui ja en aquell moment anava llagat i tocat. No ens oblidem d’avituallar a Gerardo, també conegut com ‘Fitxa’ i bon fitxa deu ser ja que li sento dir: “avui el meu objectiu és guanyar a Xavi”. Al cap d’una estona comencen a passar cares conegudes: Pinyol i Anna (bona fitxa també), Krusty i pomadetes, Leo & family i, per fi i amb un somriure a la cara, la meva ídol: Rosa!!! Tant ho és que em carrego la camelback i després d’una bona hidratació gràcies a ‘la family de Leo’ començo a moure cames acompanyant la meva fan número 1. Al principi creia que jo aquella calor no la suportaria i no em podia creure que els participants ja feia dues hores que estaven corrent sota aquell sol de justícia i costa amunt. No pot ser, és inhumà, pensava. Enric Boldú anava picant-se amb nosaltres tota l’estona però de quan en quan disminuïa el ritme perquè és tot un cavaller i no volia arribar primer que les dues donzelles. L’asfalt no s’acabava mai (cursa de muntanya, de què? Deuen ser els 12 primers km, no?). Sort de les aigües extra que ens va proporcionar l’organització al final de la cursa i de la manguerada d’una parella de iaios que regaven les flors, que sinó, morim d’insolació.
Tot i no arribar dintre el temps màxim permès (com el 60% de participants); Leo (1a veterana), Pinyol, Pere, Rosa, Enric i Jordiet ho van fer tots extremadament bé. I què dir dels jesusencs (Xavi 7é i Fitxa 6é, aquest últim complint amb l’objectiu).
Però no en teníem prou amb això, no. Els LTP (Los Tres Pepiolos) decidim fer estiraments fins les 6 de la matinada del diumenge fins arribar al ball de Roquetes. I la Pujada a Caro? No n’hi havia un que estava apuntat? Continuarà... o no.

elena ha dit...

Si senyor!! no esperava menys de les xiques trail, Leo i Rosa enhorabona, esteu fetes unes fieres!! ah i felicitats també als xics trail!!

krusty ha dit...

crec q x aquelles persones que mai podrem optar a un podi (i ho dic per mi!!) lo simple fet d'acabar dignament una cursa d'estes característiques ja és més que un premi!!

Felicitats a tots xq era bastant inhumà corre en aquelles condicions!!

MARTEN ha dit...

I TANT QUE ES INHUMA CORRE EN ESTES CONDICIONS,SINO MIRA COM VAN PATIR LO KFE I LA KFA A LA MATEIXA HORA