Cróniques de la Marató i Mitja

Més fotos aquí

Vam començar una MIM’09 i vam acabar amb molts de MIM’os!!!

Aquest any no va haver-hi matinada, es va quedar a l’entrada de l’autopista a les 19h, i més o menys puntuals, allí ens vam trobar tota la “trup” de la UEC Tortosa i amics.

A les 20:30h, ens trobem amb Rafa, recollida de dorsals i primeres anècdotes. Que si unes no surten als llistats i a més es deixen els justificants d’inscripció, que si no hi havia talles de samarretes, que si s’havien acabat les samarretes moníssimes de noia, que si... el Manso es va apoderar d’una samarreta de noia per a la seva reina i altres es vam quedar sense, grrrrrrr!! (primer assalt guanyat pel Manso, Manso 1 - Xica Trail 0).


A continuació, atac al centre comercial, l’objectiu acabar amb les existències de pasta del Restaurant-buffet, però NO! No ens vam acabar tota la pasta del bufet, però amb les existències de cervesa quasi!! Finalment, cap allà les 23h, marxem cap als pisets que ens havien deixat (Gràcies a Víctor i a Elena), no abans de perdre a Tara pel mega pàrquing del centre comercial, quin patir cheee!!! El vam tenir que buscar al més pur estil Paco Martínez Soria. Un cop al piset, distribució injusta de llits i a estirar de valent la cadena del WC, per tocar-li... el que no sona al veí “malaspulgas”, ups!!

Després de dormir unes 3 horetes, ens aixequem, ens preparem i cap a la sortida. Allí ens trobem amb la resta de companys, Adolfo i Ermini. Foto de família i a trotar!! A Pinyol i a Ermini, ja no els vam tornar a veure més, clar, és que fan uns temps aquests xics, que ves-los-hi al detràs!!

La trup en massa, fem els primers quilòmetres junts, fins a la primera pujadeta, on es dividim en dos equips, els de l’avançada i els de reraguarda. Desafortunadament, en aquesta pujada ens trobem a Adolfo, el qual anava en el grup capdavanter, però aquest es va perdre, oh!! (més tard ens van informar que va decidir no acabar la marxa). En el primer equip, els valents: Anna, Leo, Karim, Carlos, Chasqui i Fran, en el segon, Marga, Paco, Rafa, Martí, Tara i jo (Xica Trail). Això al principi, perquè més tard els equips es van anar estirant per grups i, també, va caure algun atac individual. Passat Borriol (km 14), Tara i Rafa es van desmarcar per afegir-se al primer equip, mentre que les floretes i el Manso, anaven fent, a ratets en Martí i a ratets sense Martí. Els primers quilòmetres a trote, amb la retransmissió de la marxa de l’any passat per part del Manso i de Martí. A l’avituallament de LA Bassa de les Oronetes (km 24), primeres cures, les quals es van repetir en algun punt més. En els primers avituallaments, quan el segon equip arribava encara es trobava amb els del primer, però a partir de l’avituallament d’Usseres (km 35), els hi vam perdre la pista. En aquest control, ens vam trobar amb el suporters, Elena i l’amic d’Elena, i la família de la Leo, Toni i Bàrbara. Dissortadament, vam patir la primera baixa, i el nostre Carlos, atacat per unes fortes molèsties a l’esquena, es va passar a l’equip dels suporters, sabedor que tindria més possibilitats de veure cervesa que en els avituallaments.

Camí del segon avituallament, els brothers piiim... paaam... piiim... paaam... i “la palillos” pim... pam... ufff! pim... pam... ufff! Arribats a Sant Miquel (km 45), “la palillos” comunica el seu desig d’abandonar, però... heu vist mai que el Manso abandoni a unes de les seues cabretes?? Pos en aquesta ocasió tampoc! Tot i que hi havia dues possibilitats: una quedar-se amb “la palillos” i puja en autocar a Penyagolosa; i la segona, convence a “la palillos” per continuar, pos no sé com s’ho va fer, però va ser la segona!! (Manso 2 - Xica Trail 0). De fet, la cosa va anar, que a Maggie no li va importar afluixar el ritme per donar peixet a Xica Trail (aix!! Quin solet que tinc, mua!!!). D’aquí a Xodos, tot van ser rabietes i més rabietes del Manso i Xica Trail, que si una abaixar el cap per beure aigua i l’altre li deia: “NO ABAIXES EL CAP, AIXECA’L, L’ESQUENA RECTA... RESPIRA BÉ!!”, que si a una li rebotaven els pals per les pedres, es sentia “NO ARROSSEGUES ELS PALS, SI ELS PORTES ÉS PER FER-LOS SERVIR BÉ!!!” en fin, un calvari!! No sé com Marten i Maggie van aguantar-ho. A Xodos (km 52), vam veure als suporters, els vam saludar, fotiki, una mica de teca i a per Marten, que ens volia fotre “l’hachazo”. Però un cinta, posada amb poca vista, ens el va tornar a l’equip, jeje!! En aquest últims quilòmetres, les floretes ja començaven a notar els efectes de la marxa i l’esgotament en els seus peuets, i el trote va deixar de ser trote per passar a ser tot un espectacle, semblava que xaféssim ous!!

Finalment arribem a La Banyadera (km 62), últim control abans de meta, allí coincidim amb el marxador 1000, i desprès d’avituallar, el ritme va guanyar una mica d’alegria, sabedors tots de que ja teníem la marxa a la saca, yuhu!!! L’entrada a l’Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa triomfal i tremendament emotiva!! Vam fer els últims metres trotant, amb les mans ben alçades i agafats per elles, i acompanyats pels ànims i la cridòria de la nostra cleca, la resta de la “trup” que ens estava esperant... per uns moments vam ser els campions ;) I dic que per uns moments, perquè ràpidament vam començar a preguntar com els hi havia anat a la “trup”, i quins temps més bons que van fer tots, FELICITATS A LA TRUP, MOLT BÉ!!!

Un cop canviats i recuperats, la tornada a casa va ser un pim pam i ràpidet cap a les Terres, tot i que en algun moment se’ns van pujar els cargols a les rodes.

p.d.: lo diumenge la tarda hi van haver trucades conciliadores entre Manso i Xica Trail, i sé sap que els pals ja estan guardats i preparats per a la següent marxa. Aiiix com et trobaré a faltar!!

p.d.: mega crònica especialment escrita per al Manso, resultat: Manso 2 - Xica Trail 2, jeje!
By Xica Trail
________________________________________________________________________________
LA CRONIKA D'UN KE VA ESTAR AL PEÑAGOLOSA
Tot comença de viatge cap a Castelló en busca dels dorsals, i en companyia de karim que sens fa distret el viatge contant histories i historietes, batalles i batalletes. Arribem a Castelló, recollida de dorsals i la samarreta que esta molt be i cap a la salera a sopa que ens aconsellen les xiques que portem de la zona. Quina fartanera i panxa plena cap a dormi!, les 5 toc de despertador i al aire, esmorzarillo damunt lo llit o sigue la furgo i en la cara adormida cap a la plaça, ja em trobo en ells, però només deu minuts i sortida, també trobem a Hermini i Adolfo, en el qual anem agafant lloc ala primera fila, ja que ens han dit que es fa tap a la sendera, 2 minuts i sortida, fem la xarradeta en lo Raül Garcia que se’l veu motivat para anar en busca del record, però tot es vera.

Pum!!!!! es dona la sortida, el Raül ja comença a marca un ritme trepidant com si de un 5000 es tractes, Adolfo no es queda curt i surt detras de ell però ja donant-li metres perquè no es pot aguantar, jo m’enganxo en lo trenet dels deu de detras que crec que porta horari de 6h hores, aribem a la sendera i amunt que ja puja, pim pam i anar fent, lo ritme es de locura, i em poso a pensa de quants km es avui la cursa, pos si no arribaré, però me deixo porta per aquells que fan cara de saber el que fan, ostia! primer 10000, 43 minuts, joder que passa aqui! això va a tota maquina, ai mare meua, però seguim confiant en lo trenet que es va deixant vagons pel camí, i entre pistes i senderetes que baixen i planejen, i ondia ja estem ala mitja marató, collons això va en serio penso jo, 1h 40m, però la cosa continua be i decideixo no baixa a la pròxima estació i continuo endavant en ganes i en forces, ara ja comença lo amunt i avall que me porta a les Useres, km 34, allí veig a la Elena que em dona ànims i m’alegra un rato mentres avituallo be ja que estem a mig camí del viatge, però joder eto e un infieno! 2h 49m, i lo tren que no frena, mare que mos la pegarem avui penso jo, encara i que continuo en ganes i mirant endavant, el meu pensament es si arribes al 50 així de fresc això esta fet! però la cosa comença a complicar-se, pujada, pujada i mes pujada, que no es nota però va fen mal, ja i tornem, ole, a la marato, 3h 43m, ja no se si pensa en que això es pla o que, els temps em van deixant algo parat i al mateix moment en incertesa de si això serà una descarrilada en tota regla, però les forces no minven i fan continua empenyen, al km 48 em diuen que vaig 8e i a 16 minuts el primer, això em dona força per seguir fins a Chodos que me’l veig allà dalt i dic me kaguen la mar xe, això es pujada i de la bona! Ja estic, aplaussos i avituallament, uff ara ja bufo!i no poc lo km 55, i ondia 4h 54m, i penso però que potser e agafat el tren d’abans les 6? me equivocat? pos els meus pensaments potser tenien raó, després de haver assaborit la pujada que em quedava! ostia allí anàvem 3 o 4 bojos, korrent aquelles rampes que pareixia “a veure qui rebenta primer”, i si crec que lo vagó que anava jo va descarrila, ja no puc mes ara si que estava apurat i només penso en poder creuar la meta i deixo a aquells locos barallant-se mes endavant, però per fi arribo dalt!!! km 62 i el temps ja se m’havia allargat però ni el miro, només em dono conte que casi no me aguanto dret, no queda carbó a la caldera i vaig demanant quan queda així a trompicons baixant la sendera com aquell que demana la hora per a que pite l’arbit lo final!i per fi! meta! 6h 21m, 12e classificat, això m’ompli tot el que havia buidat pel camí, només saber-ho, una cursa que m’agradat molt la experiència i de lo que som capaços si volem, querer es poder!!!!!!!!
By Pinyasso