26 de maig 2009

Paüls destapa el nou crack de la UEC

A Pauls estava súper motivada, intentava que Leo no se m'escapés (que per cert li vaig comentar: Leo si no te m'escapes avuí ja faré prou") i anàvem en fila india l'Anna, Thais, Mª Carme, Leo i jo.... ella com una bona mansa que és, m'anava dient que em dossifiques i algun que altre consell, però jo veia que podia tirar més, el que passa que com no tenia ni idea del recorregut i elles ja l'havien fet, doncs em fiava per complet de les seves paraules.... pot ser gràcies a això, vaig arribar casi dalt de tot de la primera pujada bastant bé,  i llavors vaig pensar que era el moment de donar-ho tot i així ho vaig fer, vaig pensar que si a mitja carrera me tornava cadàver doncs ja em tornarien a agafar, em trobava molt i molt bé, i em volia provar, estava molt concentrada, i 

vaig començar a tirar i tirar a pujar i a baixar....i tornar a pujar.....que per cert, vaia pujades que quedaven.....per un moment vaig mirar amunt i vaig veure tot un munt d'homes arrastrant-se per la pujada, me va venir la imatge d'una peli, on semblava que tothom fugia, entre la boira, el vent, el silenci......ufufffff.........vaia passada.....als habituallaments també hi havia molt gent...i de tant en tant algú que em coneixia em cridava i aixecava el cap per a veure qui era i me deien: Mònica que hi fots aquí....???? i jo aixecava els hombros perque..què havia de dir????
Doncs be, al cap d'uns quants quilòmetres encara em trobava molt bé...i a les baixades...jajajajaj, semblava la Heidi, baixant súper contenta de passar per aquells paratges tant i tant bonics.
Al final, els últims quilòmetres no els vaig fer com jo volia ja que em va agafar una mica de mal de panxa i les cames ja començaven a fer figa, però ja em vaig donar més que satisfeta dels resultats obtinguts i vaig anar baixant a un ritmet bò.
A l'entrar a Pauls, em va agafar el mateix "subidon" que segons abans de la sortida, vaig córrer pel poble a tope i vaig fer una entrada més que triunfal !!!!!!! 
En definitiva penso que una flor no fa Maig, i que no sé si em tornarà a passar el que em va passar el diumenge.

By Monix


4 comentaris:

Sandrix ha dit...

No me canso de dit que menos modestia, ets una campiona de veritat, tothom sap lo dura que és, i vas fer un gran temps!!!!
Segueix així titi!!!

Maggie ha dit...

Mònica està molt i molt bé la cursa que has fet. És impressionant la teva millora en aquest esport. Amb aquesta progressió que tremolin les que sempre fan podium!!!

Anònim ha dit...

La crònica molt xula. Es realment com va ser. Jo també vaig disfrutar molt, ni punt de comparació de l´any passat. Es una cursa molt xula, però crec jo que sempre se li ha de tenir respecte. Moltes felicitats Mónica i per la seguent. LEO

elena ha dit...

enhorabona Monix, deunido quina cursa vas fer! segueix axí campiona!