Llicències 2011

Com tramitar la llicència >> 

Party

Hola gent, abans d’acabar l’any hauríem de fer la Party, jo crec que podria ser el 4/5 o 11/12 de desembre, a veure quina us va be i a la que hi hagi més gent, adjudicada!!.

Lo lloc la finca "lo rejolar" (darrere EBREMETAL), vinga que tinc xoriços d’una cursa que varem guanyar per equips i que es faran secallones al final.

Seria bo no fer-ho llarg, que comence la llista.

Xavi Giner.

1er Duatló de Paüls

Ahir es van complir les expectatives esportives, perdó volia dir lo diumenge, tot i que ahir també ( je, je, je, je, i je). Efectivament, lo duatló de muntanya de Paüls no va defraudar gens i tot el que esperàvem d’aquesta nova cursa, ho vam trobar i amb escreix. Primer que res un munt de voluntaris repartits pels avituallaments i encreuaments de tot el recorregut; un recorregut ben dissenyat, ben senyalitzat i amb uns senders més que nets, lo que hem va sorprendre molt, tenint en compte tots els comentaris que havia sentit, en especial per part de Nicolae, que ens va assustar de valent, de lo tècnics que eren i que tot i que els havien netejat, a un lloc hi havia “una pedra on podies trencar la roda”, està clar que la bici no es lo seu, per que encara estem buscant la famosa pedra. A mi personalment me va agradar molt, ja que es una cursa de distàncies curtes i molt intenses, però que quan comences a patir ja has arribat.

La sortida era a la Plaça, amb un primer tram a peu d’uns 5,5 km, baixada fins los rentadors, una pujada forta i una baixada fins la pista de la vall de Vinyes, i d’allí per asfalt fins la zona esportiva on es feia la transició.  En aquest tram només  començar ja hem vaig quedar l’últim, amb tots els problemes musculars que estic tenint últimament, vaig preferir sortir poc a poc, anar de menys a més i intentar remuntar posicions a la bici.

El segon tram era d’uns 17 km amb BTT i només sortir ja teníem una forta pujada pels carrer del poble fins el cementiri, aquí vaig tenir alguns problemes amb el canvi, hem saltava la cadena a l’interior del pinyo i vaig haver de parar tres vegades a posar la cadena, fins que vaig decidir continuar sense posar la corona gran, mes endavant ho vaig poder solucionar en marxa i, menys mal per que no us podeu imaginar lo que el vaig utilitzar. Lo recorregut va estar molt ben dissenyat, alternant trams de pista amb fortes pujades, amb unes senderes rapidíssimes de tan netes que estaven, finalment arribaves a la transició per una pista de pujada que vaig haver de fer més de la meitat a peu de lo empinada que era.

El tercer tram d’uns 2,8 km seguia el final del recorregut de la cursa d’aquest any, fins la fonteta, allí continuàvem per la pista fins empalmar amb la sendera de baixada, que ens porta un altre cop a la fonteta i d’allí a la Plaça. Aquest tram, després de forçar una mica amb la bici mel vaig emprendre tranquil·lament, pràcticament caminant, fins que hem va agafar Ermini, llavors no hem vaig poder aguantar i el vaig intentar seguir, això sí  a distància.

En quant a la resta de corredors de la UEC, voldria destacar els podis de Pinyasso segon de la general i Isa 1a veterana. Ah! Se m’oblidava i el primer per equips compartit amb los ampostins de Montbike, però lo pernil se l’han emportat ells, esperem que quan se l’acaben ens deixen repelar lo garró.

Més fotos:
 http://picasaweb.google.com/marcpovill10/1DuatloPaulsDuStrong28112010#

Unió Excursionista de Catalunya - Intermon-Oxfam Trailwalker

Mitja de Tarragona

Era de matí manyana quan uns quants ‘asfalteros’ ens vam trobar puntualment al pàrking del carrefour,  i vam marxar cap a Tarragona, preparats per una nova edició de seva mitja marató. La temperatura, tant a la sortida a Tortosa com al arribar Tarragona era més aviat baixa, però de seguida el sol s’ha deixat veure i ha fet que la carrera fos molt agradable i que la gent s’apuntes a animar-nos.

L’organització es pot dir que ha sigut bona, de fet aquesta mitja de Tarragona ja comença a tenir experiència i tant a la sortida com a la arribada les coses han funcionat força be. Hem sortit quasi dos mil corredors i corredores. El recorregut ha sigut l’habitual dels últims anys, sortint del Serrallo i fent-nos passar pel centre fins al cap de munt de la Rambla Nova per baixar després fins a la plaça Imperial Tarraco i d’aquí als polígons – allí estava el km 10 -  i tornar passant de nou pel Serrallo –on ens esperava Ferran De Torres preparat amb la seva camera i donant-nos ànims, la qual cosa ha sigut  de molt d’agrair- per fer la segona part de la cursa al costat del mar, primer pel passeig Marítim  i després per l’interminable espigó del port. Final de nou al Serrallo. 

A l'arribada ens trobem la clàssica bossa de polietilé de color blau que sempre donen en aquesta mitja i amb la qual tots semblem pitufos però que va de meravella per conservar la calor del cos fins que no arribes al pavelló on havíem deixat les coses. Al comentar entre nosaltres com ens havia anat tenim la sensació que tots estem contents amb els resultats i hem cobert les expectatives que cadascú portava. En definitiva un bon matí d’asfalt.

Podeu veure les classificacions aquí

Salut

Agustí

Les fotos de Ferran:

http://picasaweb.google.com/FerranDeTorres/20101128?feat=directlink#

III Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre

Lliurament de trofeus del III Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre Trofeu Pam i Toc".

• Lloc: Auditori de Tortosa (mateix lloc que el 2009)
• Data: divendres 26 de novembre de 2010
• Hora: 20:00
  
  Els trofeus que es lliuraran divendres seran per als tres primers absoluts
  masculí i femení, per al primer i primera d’elit, trofeu per al primer i
  primera de cada categoria i menció d’honor per als segons i tercers
  i trofeu per al primer equip. Fins aquí NO acumulables. Altres seran menció
  d’honor per al de més edat masculí o femení, primer ebrenc i primera
  ebrenca

Duatló de muntanya de Paüls

Els companys de l'entitat esportiva montsagre de Paüls s’han animat en ampliar una mica més l’oferta de curses a les terres de l’Ebre, i ens organitzen el dia 28 de novembre el  DUSTRONG, el primer duatló de muntanya de Paüls, amb les següents distàncies distancies: 5’5km-17km-2’8km.

Trovareu tota la informació al bloc de la cursa http://dustrong.blogspot.com/

i al bloc de l’entitat http://montsagrepauls.blogspot.com/

Kilometre vertical de Caro

CLASSIFICACIONS 

Hola,

Este matí per la zona de Roquetes - la Caramella hi ha hagut un "orgasme esportiu de muntanya"Ahhhh si !!!, parlo del km vertical de Roquetes, una cursa que ha respòst superant les expectatives més bones.

Que podem dir..... la organització i el muntatge de la sortida, des del pavelló fins a la "zona de guerra" ha estat tan senzilla com ben organitzada, amb la naturalitat d'aquell que porta muntant 1000 curses !! L'aproximació i l'inici igual, en una tranquilitat immensa, silenci, respecte i sobretot amabilitat vers els corredors, ens han rebut a la "caseta", per inciar l'esperat ascens al cim de Caro.

Del recorregut, poca cosa a dir............... bé ho resumeixo,  al·lucinant perfecte, ben senyalitzat !!!!!

L'arribada al cim, immensa, en mig del fred, vent i neu, una calurosa multitud de aficionats, acompanyants, participants i organitzadors, rebia als que pujavem per donar-nos una empenta en el tram i no poc dur final !!

Un cop al cim de les Terres de l'Ebre, la organització no s'ha deixat (per a mi) cap detall, hi havia una furgoneta en material que els participants hem deixat i l'inici (tal com roba per canviar-nos....), un simpatiquíssima xica ens treia el primer somriure de finalització, fent-nos una foto al cim de Caro (un record per emmarcar... i més en lo paissatge que hi havia), penso en la motivació i esperit de sacrifici i col·laboració que tenia la xica en estar allí.... en lo fred que feia !! Però ella, amable com mai animava els més decaiguts per l'esforç !!!

Encara sense baixar cap a Roquetes, ens han ofert un necessari cafè a la caseta de Caro, que puc dir, aquell cafè en aquella caseta de...... 16-20 metres quadrats amb unes 20 persones dintre, sens contar la taula del cafè, ordinadors dels xips i tot això donant sempre preferència als que "més mala cara feien... per l'esforç". La imatge d'aquesta caseta amb aquesta descripció que us intento fer, tranmetia un companyerisme i devoció on, els fred i cansament passaven de llarg, millor dit, no hi tenien lloc !!

La zona d'aparcaments de Caro, Roquetes... ideal, sense col·lapsar el final i amb facilitats i llibertat per a tots.

Que podem dir més, si fins i tot la meteorologia ha tingut enveja de la jornada i ha volgut ser protagonista, sobretot al tram final, on vent, fred, neu, pluja.... i no se que més queia començaven a gelar les cames i el fred anava pujant cap amunt, immobilitzant el cos i incitant a detenir la progressió, però tot el citat anteriorment ha pesat més i la gran majoria de participants ho han aconseguit !!

Per acabar, penso en la xerrada que he tingut amb el meu amic i gran corredor Albert Giné... "pa'ls amics Puça", on parlavem de com estava muntada la jornada, que hi havia, els vehicles per a la roba.... i ell, amb molt bon criteri i com no amb tot l'encert del món (perquè sabia molt bé com estava tot de muntat i preparat) m'ha dit amb un somriure de complicitat, al jo dir-li "pinta bé això heheh": "Tranquil que esta muntat per corredors" i després ha rigut. Pos si Albert quanta raó tens !!!

PD: Tampoc me vull deixar de felicitar als moltissims membres de la organització (Ivan, Cesar, Javier.......la dona de Puça jeje, i molts més) !!

A tots vatros us vull dedicar este escrit !!

Felictats !!

Jordi Bort
Uns dels corredors del km vertical
a.e. alcanar

Ja tenim l'hivern aquí.

Vistes des de la Mola Castellona

KMV 2008 

KMV 2009

Ahir dijous vam anar Jordi, Paco i jo a veure com està de "neta" la pujada de la Caramella i de pas estirar una mica les cames, vam anar per la tarde i a les 4 quan sortíem  de la Casa de Carvallo, feia una temperatura  fresca però sense passar-se. Vam pujar fins a l'escaleta i un cop arribats al coll, la cosa va canviar de cop, los que ja ho heu fet, sabreu que a partir d’allí lo recorregut està més esposat al vent i la sensació tèrmica baixa en picat, i ahir era especialment acusat, ho dic per que este cap de setmana donen més fred i a lo millor no estaria de més portar un paravent per si fa falta durant la pujada, jo segur que el porto.

En quant a la neteja he de dir que s’ha notat, sobre tot la part que ha netejat lo parc, més o menys des del  desviament de la Castellona cap a dalt, la part de baix a alguns llocs està justeta, però es suficient i més si ho comparem a com estava.

La baixada la vam fer per la Castellona, quasi ve contra rellotge ja que ens quedàvem sense llum  i com sempre lo paratge es impresionant, veure tots aquells cingles que donen al barranc de la Geganta, amb la plana, el Montsià i la mar al fons es simplement “brutal”.

Mauro

Neteja del KM Vertical

Un pardalet ens ha dit que ja està neta la pujada de la Caramella.

Ens ho podria confirmar algú de la organització ?

Es per agafar la malla llarga o la curta, jejeje.

KM Vertical-Caramella-Cim de Caro, Roquetes.

http://kmverticaro.blogspot.com/ 

21 de novembre de 2010

Ja s’acaba lo 3er Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre i per rematar-lo, res millor que un quilómetre vertical, una prova diferent a la que estem acostumats i realment espectacular.

La cursa consisteix en una cronoescalada de 7km de distància amb un desnivell positiu de 1363m., una aproximació de 2km i un posterior descens de 9km fins arribar al punt de sortida.
Podeu fer les inscripcions fins el proper dijous 18 de novembre.

Kv 2007

Unes fotos de la marxa 2010

Este diumenge tenim la Marxa del Port

https://sites.google.com/site/marxadelport/

2009

2008

2007

2006

Cursa d'Horta

I AKI les fotos de Maggie

Reptes aconseguits!! Acabar la cursa d’Horta i guanyar a Elena, Belen i Ragna!! (amb molt de carinyo). Tenia una espineta clavada de l’edició anterior ja que vaig ser la primera en... ARRIBAR EN AMBULÀNCIA A L’ALIANÇA! I aquest any li tenia moltes ganes a la cursa. Ui! Tenim dos baixes importants del club ja de bon dematí!! A les 7:30 m’envia un sms Fredy que me diu que se’n va a dormir i que no vé....i més tard em trobo a Marga però ja a Horta... Què fas que no corres!!??!! Marga vaaaaaaaaaaa dona vaaaaaaaaaa.......aaaaiixx......quin PLANTON!!!

Sortim baix la benedicció del Papa d’Horta chillant roda, al costat de Diego, Perales, Karim i Baquer, un ritmet molt fort durant 1,5km i després m’ofego al primer repechó....(bueno sempre em passa). Anem calentant i pujant de ritmet i les sensacions són molt bones. Al km 8 se’m posa la pell de gallina i no del fred, sinó del paissatge desolador per l’incendi que hi va haver...puff....però bueno desseguida anem pujaaaant i pujaaaant de cara el montsagre! Quina chulada, quines vistes!!! Me paro! Claro a mirar lo paisatge cosa que no fem mai! I comencem a baixaaar i a baixaaaar.....quina baixada méeees llarga...

A mig camí ens trobem a gent del terreno, Isa, Mauro i Carlos que ens pugen els ànims i ens fan alguna foto; com s’agraeix trobar-te a gent volguda durant el recorregut!!

Arribem a la segona pujada que em destrossa les cames! No podia en l’ànima i penso va que a la baixada t’arrearàs.....què va!!! No podia! Tenia les cames encartronades i mig calambroses! Però bé, anem baixant més o menys a bon ritmet....i en estes que ja es veu Horta....i aquí vé quaaaaaannnnn......(m’estic pixant de riure mentre ho escric) queda un km per arribar al poble d’asfalt apestos!!! Ep! Una cadàver! I detràs meu una víctima....agafo pel braç a la xica que no podia ni en les pestanyes....i se me fot a córrer, me fot hachasso! La de detras que la vaig portar a roda tota la cursa també me’l fot! I ala per 20 segons te quedes sense pòdium....es queeee.....estes coses només em poden passar a mi!!!

Conclusió: Ma mare s’ha quedat sense copa per posar-la damunt de la tele una temporada i jo estic súper contenta perquè ja em començo a trobar com a mi m’agrada!!!!

Fins la pròxima!!
Monix

Mitja de Castelló

Aquest matí hem quedat Carla , per si algú no ho sap la filla de Montse, Agustí i jo a les 7.30 per anar a la mitja de Castelló. en una horeta i poc ens hem presentat. Quan hem arribat el primer que hem fet és anar a buscar el dorsal i el xip, per cert havia una mica de cua, i ens hem trobat en Tomás , del regués i amic de Elena. Hem escalfat un poc , jo trobo que havia bastants corredors i corredores i ens hem posat al lloc de sortida. No ser perque però estava un poc nerviosa com en quasi totes les curses. Hen donat el tret de sortida i bueno vaya ritme, jo reconeixo que he sortit massa forta i he anat fins al 10 aproximadament a un ritme superior al meu. El circuit eren dos voltes pel mateix lloc, re a veure a la mitja de Benicarló, t´en recordes Elena que boníca que era entre hort de carxofes, aquesta era molt urbana. Bueno la segona volta no m´ho he passat tant bé i he patit lo del principi, però bé al final m´apareix que he fet 1.42 a veure si una altra vegada em surt millor. Cal felicitar a Carla que s'estrenava i ha fet 1.56 , i també a Agustí 1.33 i Tomàs 1.41 si no m´equivoco. 
Leo

Kilian Jornet

De Catalunya a Tanzània. D'Euskadi a l'illa de la Reunió. Malàisia, els Estats Units, Còrsega... En els dos últims anys ha deixat la seva empremta a mig món assolint reptes inigualables. En aquest "Temps d'aventura", Kilian Jornet!

Reconeixement del KM Vertical

Els organitzadors del KM Vertical de la Caramella en han invitat a participar aquest dissabte a fer una pujada de reconeixement. De pas si algú te ganes de fotre un cop de ma, ells aprofitaran per fer una mica de neteja i pujar aigua als avituallaments.

Si esteu interessats han quedat a les 8:00 hores davant de l’església de Roquetes.

22ª Marxa del Port

INSCRIPCIONS OBERTES!!

  del 2/11 AL 6/11

• Pics Mont Caro, C/ Nou del Vall, 1 de Tortosa
• Esports Pam i Toc, Av. Generalitat, 54 de Tortosa
• Esports de muntanya "Grimpada", C/ Sebastià Joan Arbó, 26 d'Amposta
• Per transferència bancària al compte de "La Caixa" 2100 0178 75 0200458954 (s'haurà de presentar el justificant d´ingrés mitja hora abans de la sortida de la Marxa

EL NOMBRE D'INSCRIPCIONS  ESTÀ LIMITAT A 800 PARTICIPANTS

NO ES FARAN INSCRIPCIONS A LA SORTIDA

Més informació a: https://sites.google.com/site/marxadelport/

Lo CruelXTrailcioner del Puigsacalm

Aviam si este final de temporada acabo per fer les croniquetes; dos incisos: Cavalls del Vent vaig plegar al Km. 70 (dels 85) amb uns miserables 800m de desnivell per fer i 15 hores fetes (lo genoll alias “matagalls” va fer de les seves, i la memòria històrica ha de servir per alguna cosa); el segon Ulldecona, no sé quan fèia que no corria aquesta distància; tot i estar ofegat al km. 4 vore lo buff d’Elena a uns 40 segons em feia estirar i estirar; arribar a meta amb la mossa reguerenca i Raulet, tot un premi (i ànims Nando, la màquina tornarà!!!) Pos això, representant roquetero de la UEC Tortosa cap a la Vall d’en Bas a fer el Marató Xtrem (de fet 42 i pico sent lo pico de 3km. més); havia de ser cap de setmana de family per la Garrotxa, però los pixapins ho omplin tot, així que cotxe i sol, solet cap amunt, amb previsió de pluja (res, 4 5l/m2 deien a TV3...mare quels va fer meteoròlegs...). A les 6 i mitja esmorzant a l’hotel que havia reservat dos dies abans un aiguat de nassos (4 5 litres? ya verás); apareix lo comercial de la marca Trango a esmorzar i parlant li dic que s’estalviaran unes quantes bambes (era el regal si acabaves) amb el temps que feia. A partir d’aquí acolloni qui pugui; la nit abans, sopant, ja havia sentit a un parlant de no sé qué d’uns ganxos (ganxos? Via ferrada? La fisura anal que arrossego s’anava obrint...); pel matí, seguia l’aigua al recollir lo dorsal (què em poso, què em deixaré de posar? Pals, no pals?), em trobo al company Oriol que no pensava sortir i se’n tornava a dormir a la tenda fragoneta (sense massa convenciment per part meva, el vaig convéncer per posar se les malles i les bambes), un altre participant vacilant me (pensava jo) de que res de patir a partir de la baixada del km. 20, que el patiment ja el tindríem pujant des del 8....ande me metío, seria vacilada? En fi, cap a l’estació vella ja havent parat de ploure, em trobo a l’atxa del J.L. Rubio (cec que acabaria 8è) i al cap d’una estona el Marc que fa un briefing improvisat per acabar d’acollonir al personal (cingles, senderes estretes, cordes,...) i au, via verda i comença a correr. Al cap de res de fer via verda, trobem l’artista invitat de la cursa: fangus fangui fang; ja no ens deixaria ni pujant ni baixant. Recorregut preciòs, a estones bucòlic i mig selvàtic, per ombres que enfosquien les senderes acompanyades de boira i que quan obrien una escletxa deixaven veure els tons marrons, verds, roigencs de les fagedes amb uns cingles de nassos; a estones, acompanyats per l’aigua dels rierols; d’altres, l’aigua formava part del corriol junt amb el fang i les fulles caigudes. No cal dir que tenia tant de bucòlic com de dur (extrem?) amb l’afegitó del fang en llocs de caients que més valia no mirar (apte només per mansos, peraldinhos, pinyassos i gent d’esta calanya). Així de divertit i entretingut, al Km. 13 calambre a una cama, i en estirar, calambre a l’altra; ara, com li diu lo cervell a les cames que encara els queden 30km més? tot tirava cap amunt fins el Km.16 17 amb el famòs Coll dels Ganxos (cada cop que ho sentia, la fisura se m’en fotia); tres tramets ferrats, que encara sort que no eren gens aeris (o si ho eren l’amiga boira feia les delícies de l’ocultació), però que amb el cansament i la tensió del tram, feien bufà a base de bé. Passats els ganxos, i ni pensant que es pujava al Puigsacalm, pensava que venia la baixada....però res de res, avall, però cap al Puigsacalm: Km. 20 i 3,5h.; el repte de les 7h. a l’abast de la mà...però lo pitjor estava per arribar; si fins llavors havia trobat fang, a partir d’ara el recorregut es tornava traïcioner i vaig passar a conservar lo que pugués, tardés lo que tardés, però capa a casa amb les bambes.... Però clar, aquelles baixades en cordes tampoc estaven previstes; no sé quin àngel em va fer agafar los guants....quils va parir quines baixades, la fisura s’ho passava a lo grande, tant quan anava en lo cul a terra, com quan lo foradet se feia petit per les caigudes del que anava davant...i quan passava jo, allò semblava “fangdance” (cama cap aqui cos cap allà). Els quilòmetres no passaven i el fang continuava; la pluja i la boira donaven pas al vent i al fred; ara et treies lo tallavent, ara te’l posaves. Arribant al 32, baixada per unes escales ben malparides amb baraneta per no caure...i encara quedaven dos pujadetes de paresenyornostre (curtetes però a tocar). I sorpresa, cap al 35 quan noia que em diu si vull passar: “buff, tranqui, que quan arribi encara em queden 3 hores de cotxe” / “d’on ets?” / “roquetes baix ebre” / la mossa: pos si jo soc de la UEC Tortosa / mi diu: “ein?” / CONIO !!! la Montse Sisteré!! Pos si a Ulldecona arribà amb Elena ja era un orgull, ara amb la Sisteré, se m’acabaven totes les presses (estiguin al moment de la temporda que estiguin)....tot i que la bacona (en carinyo) a l’avituallament del 37,5 es va escurrir i no la vaig veure marxar (en res em treu 1minut i mig). Cap al 39 darrera pujada del dia i l’agafo altre cop, deixant la a la baixada (crec que als darrers 12 quilòmetres vaig passar una quinzena de corredors....sort d’això...). Aquella baixada, ara sí, a tocar, semblava que anava baix del metro, no acabava mai. Finalment, després d’1,5 quilòmetres de planejada, entrada a Sant Esteve d’En Bas: 7h.52 i pico, però lo xip que no va fer sorollet i si vols torna a passar per meta....i entrepà de llonganissa!!!!....i sí, les bambes!! Jeje (lo 115 de 181) Sí que estic al final de temporada (de fet, més que superat), però no recordo haver fet mai res tant, tant dur, acollonidor i bonic a la vegada (ara sé què vol dir Xtrem). Crec que no arriscar gens ni mica, em va fer perdre prou posicions, però només arribar ja fou un èxit (dels 233 van plegar uns 50). Horta+marxa ports+km. vertical....i a descansar!! Fran

Ateus transitant camins de frares

Des de l'Era de Tivenys hi surten uns quants carrers, entre ells el Cardó. Aquest s'empina de valent pocs metres després d'abandonar la terra que banya el riu Ebre i és el que ens portarà a la vall on hi ha un convent batejat amb el mateix nom. Pocs metres després d'arrancar ens atura una dona encuriosida per la nostra desorientació. O potser ho fa pels “compressors” que portava Marga? Ara no ho sé. La qüestió és que ens informa correctament del recorregut a seguir.

Tivenys té carrers diferents amb el mateix nom. En vam arribar a comptar fins a tres que portaven el nom de Benifallet. No sabem si és per l'estima que tenen els tivenysencs al poble veí o és que aquells dies la imaginació va ser pobra. En qualsevol cas, deixem enrere aquest municipi terrisser i anem fent via fins arribar als corrals de Fons. La pista augmenta la seva pendent i se'ns presenten unes quantes revoltes, que algunes d'elles ens les estalviem fent recte i saltant els marges de pedra en sec que van construir amb tanta cura els frares carmelites, o els pagesos d'aquella època els quals potser estaven més acostumats al treball físic. Sense afluixar el ritme, passem el Portalet (717m). Aquest coll, segons la bibliografia consultada, és l'entrada natural de la vall de Cardó. A partir d'aquí, el camí fa baixada fins arribar al balneari.

Com que anàvem sobrats de temps aprofitem per visitar l'ermita de la Columna, una construcció que crida molt l'atenció per la seva ubicació espectacular. Els balconets estan molt ben aconseguits! En finalitzar la visita i menjar-nos un parell de barretes energètiques, tornem en direcció contrària cap a Tivenys. El que ens havia costat dues hores, ara només ens en costa una. Som així de ràpids quan el desnivell és negatiu! En resum, un matí ideal que ens ha permès conèixer un altre racó del nostre magnífic territori.

Aquí van poc més de mitja dotzena d’imatges:

http://picasaweb.google.com/jesusaure/AteusTransitantCaminsDeFrares#