1er Duatló de Paüls

Ahir es van complir les expectatives esportives, perdó volia dir lo diumenge, tot i que ahir també ( je, je, je, je, i je). Efectivament, lo duatló de muntanya de Paüls no va defraudar gens i tot el que esperàvem d’aquesta nova cursa, ho vam trobar i amb escreix. Primer que res un munt de voluntaris repartits pels avituallaments i encreuaments de tot el recorregut; un recorregut ben dissenyat, ben senyalitzat i amb uns senders més que nets, lo que hem va sorprendre molt, tenint en compte tots els comentaris que havia sentit, en especial per part de Nicolae, que ens va assustar de valent, de lo tècnics que eren i que tot i que els havien netejat, a un lloc hi havia “una pedra on podies trencar la roda”, està clar que la bici no es lo seu, per que encara estem buscant la famosa pedra. A mi personalment me va agradar molt, ja que es una cursa de distàncies curtes i molt intenses, però que quan comences a patir ja has arribat.

La sortida era a la Plaça, amb un primer tram a peu d’uns 5,5 km, baixada fins los rentadors, una pujada forta i una baixada fins la pista de la vall de Vinyes, i d’allí per asfalt fins la zona esportiva on es feia la transició.  En aquest tram només  començar ja hem vaig quedar l’últim, amb tots els problemes musculars que estic tenint últimament, vaig preferir sortir poc a poc, anar de menys a més i intentar remuntar posicions a la bici.

El segon tram era d’uns 17 km amb BTT i només sortir ja teníem una forta pujada pels carrer del poble fins el cementiri, aquí vaig tenir alguns problemes amb el canvi, hem saltava la cadena a l’interior del pinyo i vaig haver de parar tres vegades a posar la cadena, fins que vaig decidir continuar sense posar la corona gran, mes endavant ho vaig poder solucionar en marxa i, menys mal per que no us podeu imaginar lo que el vaig utilitzar. Lo recorregut va estar molt ben dissenyat, alternant trams de pista amb fortes pujades, amb unes senderes rapidíssimes de tan netes que estaven, finalment arribaves a la transició per una pista de pujada que vaig haver de fer més de la meitat a peu de lo empinada que era.

El tercer tram d’uns 2,8 km seguia el final del recorregut de la cursa d’aquest any, fins la fonteta, allí continuàvem per la pista fins empalmar amb la sendera de baixada, que ens porta un altre cop a la fonteta i d’allí a la Plaça. Aquest tram, després de forçar una mica amb la bici mel vaig emprendre tranquil·lament, pràcticament caminant, fins que hem va agafar Ermini, llavors no hem vaig poder aguantar i el vaig intentar seguir, això sí  a distància.

En quant a la resta de corredors de la UEC, voldria destacar els podis de Pinyasso segon de la general i Isa 1a veterana. Ah! Se m’oblidava i el primer per equips compartit amb los ampostins de Montbike, però lo pernil se l’han emportat ells, esperem que quan se l’acaben ens deixen repelar lo garró.

Més fotos:
 http://picasaweb.google.com/marcpovill10/1DuatloPaulsDuStrong28112010#