Lo CruelXTrailcioner del Puigsacalm

Aviam si este final de temporada acabo per fer les croniquetes; dos incisos: Cavalls del Vent vaig plegar al Km. 70 (dels 85) amb uns miserables 800m de desnivell per fer i 15 hores fetes (lo genoll alias “matagalls” va fer de les seves, i la memòria històrica ha de servir per alguna cosa); el segon Ulldecona, no sé quan fèia que no corria aquesta distància; tot i estar ofegat al km. 4 vore lo buff d’Elena a uns 40 segons em feia estirar i estirar; arribar a meta amb la mossa reguerenca i Raulet, tot un premi (i ànims Nando, la màquina tornarà!!!) Pos això, representant roquetero de la UEC Tortosa cap a la Vall d’en Bas a fer el Marató Xtrem (de fet 42 i pico sent lo pico de 3km. més); havia de ser cap de setmana de family per la Garrotxa, però los pixapins ho omplin tot, així que cotxe i sol, solet cap amunt, amb previsió de pluja (res, 4 5l/m2 deien a TV3...mare quels va fer meteoròlegs...). A les 6 i mitja esmorzant a l’hotel que havia reservat dos dies abans un aiguat de nassos (4 5 litres? ya verás); apareix lo comercial de la marca Trango a esmorzar i parlant li dic que s’estalviaran unes quantes bambes (era el regal si acabaves) amb el temps que feia. A partir d’aquí acolloni qui pugui; la nit abans, sopant, ja havia sentit a un parlant de no sé qué d’uns ganxos (ganxos? Via ferrada? La fisura anal que arrossego s’anava obrint...); pel matí, seguia l’aigua al recollir lo dorsal (què em poso, què em deixaré de posar? Pals, no pals?), em trobo al company Oriol que no pensava sortir i se’n tornava a dormir a la tenda fragoneta (sense massa convenciment per part meva, el vaig convéncer per posar se les malles i les bambes), un altre participant vacilant me (pensava jo) de que res de patir a partir de la baixada del km. 20, que el patiment ja el tindríem pujant des del 8....ande me metío, seria vacilada? En fi, cap a l’estació vella ja havent parat de ploure, em trobo a l’atxa del J.L. Rubio (cec que acabaria 8è) i al cap d’una estona el Marc que fa un briefing improvisat per acabar d’acollonir al personal (cingles, senderes estretes, cordes,...) i au, via verda i comença a correr. Al cap de res de fer via verda, trobem l’artista invitat de la cursa: fangus fangui fang; ja no ens deixaria ni pujant ni baixant. Recorregut preciòs, a estones bucòlic i mig selvàtic, per ombres que enfosquien les senderes acompanyades de boira i que quan obrien una escletxa deixaven veure els tons marrons, verds, roigencs de les fagedes amb uns cingles de nassos; a estones, acompanyats per l’aigua dels rierols; d’altres, l’aigua formava part del corriol junt amb el fang i les fulles caigudes. No cal dir que tenia tant de bucòlic com de dur (extrem?) amb l’afegitó del fang en llocs de caients que més valia no mirar (apte només per mansos, peraldinhos, pinyassos i gent d’esta calanya). Així de divertit i entretingut, al Km. 13 calambre a una cama, i en estirar, calambre a l’altra; ara, com li diu lo cervell a les cames que encara els queden 30km més? tot tirava cap amunt fins el Km.16 17 amb el famòs Coll dels Ganxos (cada cop que ho sentia, la fisura se m’en fotia); tres tramets ferrats, que encara sort que no eren gens aeris (o si ho eren l’amiga boira feia les delícies de l’ocultació), però que amb el cansament i la tensió del tram, feien bufà a base de bé. Passats els ganxos, i ni pensant que es pujava al Puigsacalm, pensava que venia la baixada....però res de res, avall, però cap al Puigsacalm: Km. 20 i 3,5h.; el repte de les 7h. a l’abast de la mà...però lo pitjor estava per arribar; si fins llavors havia trobat fang, a partir d’ara el recorregut es tornava traïcioner i vaig passar a conservar lo que pugués, tardés lo que tardés, però capa a casa amb les bambes.... Però clar, aquelles baixades en cordes tampoc estaven previstes; no sé quin àngel em va fer agafar los guants....quils va parir quines baixades, la fisura s’ho passava a lo grande, tant quan anava en lo cul a terra, com quan lo foradet se feia petit per les caigudes del que anava davant...i quan passava jo, allò semblava “fangdance” (cama cap aqui cos cap allà). Els quilòmetres no passaven i el fang continuava; la pluja i la boira donaven pas al vent i al fred; ara et treies lo tallavent, ara te’l posaves. Arribant al 32, baixada per unes escales ben malparides amb baraneta per no caure...i encara quedaven dos pujadetes de paresenyornostre (curtetes però a tocar). I sorpresa, cap al 35 quan noia que em diu si vull passar: “buff, tranqui, que quan arribi encara em queden 3 hores de cotxe” / “d’on ets?” / “roquetes baix ebre” / la mossa: pos si jo soc de la UEC Tortosa / mi diu: “ein?” / CONIO !!! la Montse Sisteré!! Pos si a Ulldecona arribà amb Elena ja era un orgull, ara amb la Sisteré, se m’acabaven totes les presses (estiguin al moment de la temporda que estiguin)....tot i que la bacona (en carinyo) a l’avituallament del 37,5 es va escurrir i no la vaig veure marxar (en res em treu 1minut i mig). Cap al 39 darrera pujada del dia i l’agafo altre cop, deixant la a la baixada (crec que als darrers 12 quilòmetres vaig passar una quinzena de corredors....sort d’això...). Aquella baixada, ara sí, a tocar, semblava que anava baix del metro, no acabava mai. Finalment, després d’1,5 quilòmetres de planejada, entrada a Sant Esteve d’En Bas: 7h.52 i pico, però lo xip que no va fer sorollet i si vols torna a passar per meta....i entrepà de llonganissa!!!!....i sí, les bambes!! Jeje (lo 115 de 181) Sí que estic al final de temporada (de fet, més que superat), però no recordo haver fet mai res tant, tant dur, acollonidor i bonic a la vegada (ara sé què vol dir Xtrem). Crec que no arriscar gens ni mica, em va fer perdre prou posicions, però només arribar ja fou un èxit (dels 233 van plegar uns 50). Horta+marxa ports+km. vertical....i a descansar!! Fran