25 de juliol 2008

Crònica ultra trail de l'Aneto

Aquest cap de setmana, 19 i 20 de juliol, dos membres de l’UEC Tortosa, ens vam desplaçar a Benasc per fer l’Ultra Trail de l’Aneto, en Ferran Sebastià i jo (Ernesto).
Vam sortir el divendres a les vuit del vespre, i després de sopar i d’un control de Guardia Civil -bé començàvem!- vam arribar. Allí ens trobem amb l´Oriol, un amic de Barcelona, amb el qual portem fetes algunes marxes de resistència. Volíem anar a fer unes birres però el coneixement ens diu que no i a dormir toca.
Al dia següent a les 7,30 diana i comença la festa i l’estrès!!!!: buscar el dorsal; repassar tot el material i les maleïdes calories - la prova és autosuficient i has de dur un mínim de 4000 kal-, ( algú portava un fuet , per si de càs!!). A les onze del matí dónen la sortida, amb molta calor: “les màquines” a córrer, i nosaltres ho volem fer caminant, però hem de començar al trot, ja que el 1er control el tanquen en 1.15h i són 6,5 Kilometres. Arribem, sobren 17 min. Continuem caminant en busca del 2on, tenim una 1.30h per fer 7km més, en aquest tram hi ha molta gent que es perd. Arribem amb 20 min d’antelació, anem bé però encara no hem menjat res ni em parat. Anem pel 3er control al Coll de Ballibierna, comencen a sortir els temuts calambres, però no podem parar ja que ve pujada i no podem fer tonteríes, avant. Aquí ens despedim de Ferran, que va més fort i marxa, nosaltres tranquils, arribem encalambrats però bé -ens sobren 45’ del límit, (parem i mengem!!!)-. Anem pel 4art. Collons!! és baixada i hem perdut temps, 30’ per a que tanquen, i encara ens toca la pujada forta. Ni diem hola, a continuar. Control 5è al Puente de Salenques, ens resituem: sobren 45´per tancar-lo, tenim 4hores per pujar 1200 mts, i 8 km (això diuen!!). “Bueno, a por ellos”. La primera mitja hora es fa agradable (això és massa fàcil!!) comencen a vindre els blocs de granit, i comencem a trobar gent blanca com la paret, però s’ha de pujar. Continuem pujant, comencem a veure gent amb “pájares” bestials amb calambres fins les dents, la gent no sap ni per on ni com pujar, però s’ha de fer!!! Allí dalt tenim que pujar, ...una MERDA !!! més a dalt és, allí dalt el que ens espera és el Sr. del mazo i la Sra. “pájara” que m’agafen en un carinyo (quin pet!!!! i quin globo que porto!!). Lo fotut, tot de coco, les cames ja van soles, lo coco pregunta: què collons faig allí dalt enlloc d’estar al meu MON, a casa. Però bé, hem vingut a ballar i s’ha de ballar, a dalt !Finalment el 6è control a Collado de Salenques, arribem dins del temps, sobra temps!!!!! Ep!!! lo millor de tot, un de la organització era de la "Ciutat de Roquetes", això si que és una alegria!!!!! D’aquí avall anem xino xano, ja ens ha agafat la nit, i els altres controls els podrem passar més tranquil·lament. I així fem, l’únic una tronada amb pedra que ens cau a falta de 10km per meta.
Finalment amb 62 Kilometres i un desnivell acumulat de 7000 metres, prova superada amb 18 hores de caminada, en Ferran ho fa amb 15hores (està fort el cabron!), però l’important era acabar.
De 411, només vam arribar 232, entre desqualificats, trencats, abandonats, .. etc.
Ara fins la propera.
By Ernesto
A l'espera de les fotos, us poso un enllaç amb fotos de la cursa:
http://picasaweb.google.es/V.Jesus1960/ULTRATRAILANETO2008

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Teto, enhorabona per la cursa i per la crònica, a veure si l'any que ve ens animem mes gent i la podem fer, així recordarem vells temps de quan corriem pujant l'Aneto.

Anònim ha dit...

Per mi perfecte, recorda't com vam começar, juntament amb Marti, i tothom ens deia que estavem bojos, ara qui no ho esta????? Espero poder a partir de setembre sortir amb vatros!!!

Anònim ha dit...

felicitats noi veig que va tenir que ser molt dura però per a natros res es insuperable. Això que hi havia un de la ciutat es increible, no vas pujar esprintant despres de veure'l? no era de jesus no, de ROQUETES!

Anònim ha dit...

Felicitats nois, quan sigui gran vull ser com valtros !

Anònim ha dit...

ERNEST,FERRAN,ORIOL DE BCN,FELISITATS, PEL QUE VEG ERA DURETA I LLERGA COM LI AGRADEN A CLAUDIA.ASPERO QUE NO MAGIS PERDUT LO CAMELBAK PERQUE ULTIMAMENT,ESTAS QUE TEN SURTS.SALUT I COURAGE MES QUE MAI

Anònim ha dit...

Enhorabona Ernesto i Cia!! bona crònica...tinc calambres als ulls...tot i que poder és per l'hora..jeje. I ho has fet en 18 hores sense perdre res? Xeic, això sí que té mèrit....ens veiem!!!