ELS CARROS DE FOC "VERSIÓ DOBLADA"

Pareix que no pugue ser, vos pensareu que ho dic de coña però quan hem van dir de fer carros de foc dos cops i vaig dir que si no sabia a que m’enfrontava i mireu si es verídic això que els deia que hauríem de parar a un caixer durant la volta perquè m’havia quedat sense diners,i hem van mirar amb una cara d’incrèduls i...ja ja ja va ser la seva resposta i així comença l’historia.Quedem dijous a les 7'15 a casa Perales i marxem cap a Espot els 3 PTL ( Perales,Carlos, Paco )i un ignorant de les causes, si així hem puc definir jo, puça. Quan a casa vaig dir que marxava amb ells tres la meva mare hem va dir, para conte fill meu. Arribem al pàrquing d'Espot i a la una de la matinada després de tot el dia i de 4 hores de viatge emprenem la sortida, van passant les hores i allí tot anava rodat, la confiança que transmeten aquells tres es abrumadora, tanta que et fan confia i tot en tu mateix sense tenir una preparació com la d'ells. Anaven caient les hores i cada volta l’ansietat d'arribar era més gran I JO JA FEIA ELS NUMEROS DEL DIA DE DEMA al final i després de 17h i 30 min arribem a l'alberg amb unes cares d'esgotament evidents de tot el dia i el ptl Perales amb mostres de sufriment després d’haver tingut un mal dia (potser l'altura) no menys de 2000 metres. A l’hora que estàvem allí, ja dutxats i després d’haver fet la cerveseta arriba tota l’expedició de la UEC TORTOSA i al cap, el senyor MARTEN DE LA BOVINE, expliquem l'aventureta mentres devoràvem plats i plats de macarrons i conill sense oblidar el marevellós caldet que ens vam fotre entre els 4. Teniem previst sortir a les 4 de la matinada a fer la segona volta ja acompanyats de les dos utmb ISA I ELENA. Al final i sense discussió vam arrencar a les 6 del mati i amb tota l'expedició. Res mes sortir el ptl Perales que seguia amb els mateixos sintomes i després de veure el ritme de sortida marcat per les utmb va veure que seria un mal dia per ell i ens va deixar. Vam seguir l'expedició junts fins al primer refugi, abans hem vaig poder fer l'unica foto, amb el meu cunyat, allí ens vam despedir ja que l’expedició de marten de la bovine feia el circuit amb dos dies i els dos ptl restants ja portaven un ritme endimoniat. A partir d'aquell moment va ser un no parar fins a ESPOT, es va veure que allí hi havia molta classe, molta qualitat, molt d'amor propi i molt d'orgull i els UTMB no voliem defraudar als PTL i penso molt modestament que no els vam defraudar tot i que el seu nivell es superior i que només els ultrafondistes com ells poden fer el que fan no se qui es millor cosa que no importa, ara una cosa, si voleu disfrutar de l’èxit ajunteus amb ells, l’èxit es arribar. Vam portar tot el dia un ritme molt bo i vam suprimir moltes parades, totes regulades i exigents, a algú li va fer malt el bocadillo, la baixada per la neu va ser molt guay on es van poder veure desde esquiadors a robots sense oblidar-mos de les ballarines i patinadors. Van ser moltes les anècdotes que fan que els reptes siguen menos reptes i ens ajuden a seguir i que va fer que ens presentesem a ESPOT a les 10 de la nit després de 15 h 45 minuts. De les utmb nomes puc dir que m'impressionen que tots els reptes son com a fàcils per a elles i que el pròxim que tenen no dubteseu ningú gens, que també l’aconseguiran i jo seré allí amb elles a la sortida i després d'abraçar-mos els i dire només una cosa, que allí les estaré esperant fins que arribem, això si, si arribo abans que elles i si arribo. Dels ptl ja queda tot dit son una raça superior fins i tot Perales l’últim dia i sense trobar-se be va acompanyar al kefe i no res, van fer 11 horetes.

Nois/es comença el compte enrera queden 40 dies, ànims i com diu marten, couratge.

By Puça

Algunes fotos AKI

Les fotos de Karim AKI