Set cims

Ahir vaig trucar als canareus per viatjar cap a Vilafranca del Penedés a córrer la "marxa de resistència dels 7 cims" vam quedar a l'autopista a les 4.15 de la matinada, hora que et trobaves a molta gent pel carrer però no fent esport precisament, a l'arribar a l'autopista primer percans del dia, m'havia deixat les sabatilles de córrer, ja que vaig marxar de casa amb xancletes, torna a casa, carrega les sabatilles i cap a Vilafranca. Pel viatge molt bé amb Adolfo i Hermini, quan arribem anem en busca del dorsal i cap al cotxe a canviar-mos.

Allí arriba el segon percans, estaven per donar la sortida i jo tenia unes ganes enormes d'anar al " wc " i pip, sortida, merda ja l'he liat, hem fico entre un parell de cotxes que van fer-me de " WC " i ..... dos minuts més tard em presento a la linea de sortida i veig el cuc de corredors que ja enfilaven la pista amunt, joder....penso que adelantar tota aquella gent em suposara perdre 2 o 3 min més però al cap d'un moment atrapo a Adolfo que també havia arrencat dels ultims juntament amb Oliva, anem adelantant a gent fins que al km 10 Adolfo aprofitant una baixada ens deixa " tirats " llavors ja anàvem dels 10 primers, segueixo tirant endavant amb constància i bon ritme fins al començament del tercer cim, allí apreto i vaig pujant molt constant els altres que anaven en mi es queden. Per davant només quedava el guanyador de l'any passat que ja us explicaré més endavant i Adolfo, que el veig uns km més endavant i sí al km 20 l'atrapo. Anava un poc tocat ( hidratació ) ja que feia molta calor, anem fent 3 o 4 km junts però veig que pujant pateix i es queda, ja només quedava 1 corredor per endavant, passo per un control i em diuen que em porta 3 min 30 segons i sense forçar més del compte segueixo el meu objectiu d'atrapar-lo fins que al km 31 ho aconsegueixo, al veurem hem diu:- Aquest any no et veig gens malament, no et trobaré sentat a cap cadira, i li dic:- la veritat es que vaig bé- no si no pots enganyar que ja es veuVam anar fent uns km junts i parlant, em va explicar part de la seva vida ( és per explicar ) i jo només escoltava, i això es part de lo que em va contar:-tenia 52 anys, era l'organitzador i alma d'aquella marxa, tenia 2.23 en marató, 1. 07 en mitja marató, 3 participacions a la Marato dels Sables ocupant uns meritoris i espectaculars 5ª, 5ª i 6ª lloc, patrocinat per San Miguel pagant-li la inscripcio i 1 milio de pessetes per participació i formava equip en Ahansal i mil coses més, sino no acabo, i llavors va ser quan li dic:- acabarem la cursa junts!! no tinc intenció de disputar-li " la seva cursa" m' ha fet sentir un privilegiat de correr al seu costat, ell em contesta:- tira, que tu estàs més fort!!- li he dit que arribarem junts!! sempre i quant no ens atrapi ningú per darrera.- segur, si es així gràcies per ser tant honrat, però quan arribarem jo diré que tu haguessis arribat 1 i sol si haguessis volgut.-d'acord, li contesto. I així va ser, després de 58 km, vam arribar agafats de la mà i amb la satisfacció que a voltes s'ha de saber ser " persona " a part d'admirador de segons quina gent, ell allí era tot un ídol, de tothom i es mereixia allò-Després de donar-me les gràcies. em va dir que si l'any vinent el meu repte era SABLES que m'ajudaria en el que fos, consells, materials, etc,etc i em va donar el seu telf per al que fos. Al cap d'uns minuts va arribar Aguiló, i la resta de corredors, també vam batre el record de la prova (5h38 min)a mi em va sortir 5h 35 la diferència és" WC" i jo personalment vaig millorar 58 min respecte l'any anterior.
Espero que no se us hagi fet molt llarg però lo viscut en 60 km és molt, gràcies i fins aviat.

XIII Travessia Nocturna Fredes-Paüls

Lo cap de setmana que ve es celebra la XIII edició de la Travessia Nocturna Fredes-Paüls, organitzada per la UEC TORTOSA, una activitat que no ha parat d’augmentar any rera any els seu nombre de participants, assolint l’any passat la xifra de 579 participants, es per això que aquest any s’ha decidit limitar el numero de participants i s’ha fet a 500, o sigui que qui no s’hagi inscrit que ho faci ràpidament, per que a hores d’ara ja queden poques plaçes.
La sortida es donarà a les 18 hores del dissabte 6 de juny a la plaça de Fredes i l’arribada cadascú quan pugue a l’alberg de Paüls, a uns 48 km de distancia, havent de superar 2.684 metres de desnivell positiu i 3.453 negatius.

Aquesta es una distancia que podríem dir que es curta si la comparem amb lo que son les marxes de resistència, on la mitja està per sobre dels seixanta km, però aquesta es una marxa singular i no la podem comparar amb d’altres, on teu donen tot pastat i quasi be te porten de la ma fins l’arribada; quan es va parir la idea de muntar aquesta marxa, en principi va ser com una marxa d’autosuficiencia, tan de moda ara amb els grans Trails, o sigui on els participants s’han de portar a sobre tot lo necessari per una travessia de muntanya, on bona part del recorregut s’ha de fer de nit, o sigue, beguda, menjar, llum, roba d’abric, farmaciola, etc, i a sobre sense senyalitzar, només seguint les marques del GR7, per això sempre s’ha fet l’advertència de que: “La Travessia Nocturna Fredes-Paüls és una marxa de resistència en què només poden participar excursionistes avesats a llargs recorreguts i coneixedors de les situacions adverses amb què es poden trobar”. Amb dotze anys d’experiència ens adonem que aquest punt no s’ha complit ni de lluny, ja que cada cop ens trobem amb més participants que el seu únic objectiu es aconseguir arribar a Caro, meitat del recorregut, però el problema no es aquest, el problema es que n’hi ha que a prou penes arriben al control de Cova del Vidre i fins i tot recordo gent que ha plegat a Font Ferrera, i es clar això juntament amb els que pleguen forçosament per lesió, ens representa un greu problema de transport. Un altre problema que hem detectat es que no venen prou equipats, ja sigui falta de roba o falta d’aliments energètics, tan necessaris en cas de defalliment, teniu en compte que el temps a la muntanya pot tindre canvis sobtats i que podem sortir de Fredes amb una calor asfixiant i en 2 o 3 hores passar a una temperatura on es necessari una bona roba d’abric.
I a que ve tot això, pensareu, pos ve a que tot hom ha de ser conscient d’on es posa, que no es deixe enganyar per ningú, ja que moltes vegades son els propis companys els que engresquen a participar-hi, tot i saber que no estan prou preparats per fer-ho, pensant que si han de plegar ja se’n farà càrrec la organització de arreplegar-los, que per això es paga una inscripció, i es veritat i evidentment així ho farem, però intentem entre tots que sigui per causes justificades i no per inconsciència, i així a veure si tots podem gaudir de la festa, organitzadors i organitzats.
Igual que a la cursa, aquest any també tenim canvi de direcció a la nocturna i Rafel Vàzquez que ha estat l’alma mater durant molts d’anys, cedeix el pas a gent nova (tal i com a de ser), de la que esperem que mantinguin el llistó tan alt com ell l’ha deixat i, si poden, pos pujarlo.
Rafel, gràcies per tot lo que has fet, i ara a gaudir de la travessia com a participant, com a col·laborador, o com lo que vulguis, t’ho has guanyat.

L'altra cursa

Lo diumenge passat vaig acabar lo dia fet pols, i es que la Cursa de Paüls es molt dura, diuen, i dic diuen, per que jo no la vaig corre, de fet no l’he corregut mai; la cursa que jo he corregut es un altra, una que comença uns quants mesos abans, preparant la Web, los triptics i diplomes, buscant patrocinadors, fent reunions amb la gent del Ajuntament de Paüls, la Federació, ara lo Circuit ebrenc, demanar permisos, buscar trofeus, regals i mil coses més. Aquest any per primer cop en nou anys he estat a segona fila, però amb la consciència tranqui-la de que el relleu ha complit de sobres. No us podeu imaginar el temps que s’ha d’invertir en organitzar una cursa com aquesta i la gent necessària, per cobrir el avituallaments, controls, inscripcions, aparcaments, rostida, cronometratge, servei mèdic, arribada, megafonia, speaker, equip de marcatge, equip escombra, i moltissimes coses que no es veuen.
Pos es a n’aquesta gent a qui dedico aquesta entrada, gràcies Pako per haver fet possible la novena cursa de Paüls i com tu dius a partir d’ara a pensar en la desena, i gràcies a tota l’altra gent voluntària que es desviu per a que tots el corredors es troben a Paüls com a casa.

By Mauro

Portada Diari Tarragona d'avui

Paüls destapa el nou crack de la UEC

A Pauls estava súper motivada, intentava que Leo no se m'escapés (que per cert li vaig comentar: Leo si no te m'escapes avuí ja faré prou") i anàvem en fila india l'Anna, Thais, Mª Carme, Leo i jo.... ella com una bona mansa que és, m'anava dient que em dossifiques i algun que altre consell, però jo veia que podia tirar més, el que passa que com no tenia ni idea del recorregut i elles ja l'havien fet, doncs em fiava per complet de les seves paraules.... pot ser gràcies a això, vaig arribar casi dalt de tot de la primera pujada bastant bé,  i llavors vaig pensar que era el moment de donar-ho tot i així ho vaig fer, vaig pensar que si a mitja carrera me tornava cadàver doncs ja em tornarien a agafar, em trobava molt i molt bé, i em volia provar, estava molt concentrada, i 

vaig començar a tirar i tirar a pujar i a baixar....i tornar a pujar.....que per cert, vaia pujades que quedaven.....per un moment vaig mirar amunt i vaig veure tot un munt d'homes arrastrant-se per la pujada, me va venir la imatge d'una peli, on semblava que tothom fugia, entre la boira, el vent, el silenci......ufufffff.........vaia passada.....als habituallaments també hi havia molt gent...i de tant en tant algú que em coneixia em cridava i aixecava el cap per a veure qui era i me deien: Mònica que hi fots aquí....???? i jo aixecava els hombros perque..què havia de dir????

Doncs be, al cap d'uns quants quilòmetres encara em trobava molt bé...i a les baixades...jajajajaj, semblava la Heidi, baixant súper contenta de passar per aquells paratges tant i tant bonics.

Al final, els últims quilòmetres no els vaig fer com jo volia ja que em va agafar una mica de mal de panxa i les cames ja començaven a fer figa, però ja em vaig donar més que satisfeta dels resultats obtinguts i vaig anar baixant a un ritmet bò.

A l'entrar a Pauls, em va agafar el mateix "subidon" que segons abans de la sortida, vaig córrer pel poble a tope i vaig fer una entrada més que triunfal !!!!!!! 

En definitiva penso que una flor no fa Maig, i que no sé si em tornarà a passar el que em va passar el diumenge.

By Monix

Càstig diví

El Nostre Senyor dels Ports m’ha castigat. I com diria aquell: he entès lo missatge.
Sent el líder, i membre únic sinó de què seria lo lider, del corrent crític de Reasfaltem.cat he rebut amb tota la força imaginable el càstig de la mare naturalesa. El conegut com a Senyor del Mazo m’ha fotut un hòstia quan estava gaudint al màxim de la magnífica cursa d’ahir al mig de la Punta de l’Aigua. Una de les 3 “pàjares” més potents de la meva vida...
Però ara he vist la llum. Ja sé de què aneu.



És una cosa diferent del que em pensava. Em faltava entendre la filosofia.
I ahir vaig tenir temps per a la reflexió íntima sobre els meus errors. Potser em feia falta entendre-ho en un paisatge com el d’ahir a la cursa d’Els Ports. S’aproxima la reconciliació, contranatura, entre ambdós bandos. Lo Llop mos espera.

Vull felicitar abans que res a tres col•lectius que ahir van brillar més que el sol: l’organització per haver una cursa del més alt nivell (quan vulgueu Copa del món); a tots els atletes de la UEC perquè fem molt de goig i, si m’ho permeteu, especialment al Kiko, Albert, Ahmed, Òscar i a Reyes, Montserrat, Mònica (per fer dels 10 primers en aquesta cursa s’ha de treballar molt dur); i el tercer un senyor gran que anava en una càmera de vídeo que estava a totes bandes (se li hauria de donar tot lo fato de la bossa del corredor perquè o jo tenia al•lucinacions, la qual cosa no és descartable donant l’estat em què em trobava, o aquest bon home va fer tota la cursa, de fet quan em faltava un quilòmetre em va adelantar com un raig!). Per cert, o vaig tenir més visions o en un moment de la cursa em vaig creuar amb el mític Quico Soler, guanyador de múltiples curses de muntanya a finals dels 90 i director de la revista Trail (i no sé si és l’entrenador del Just Sociats).

I la cursa, la vaig trobar dura sense passar-se comparant-la amb d’altres curses de muntanya. En poc més de 12 quilòmetres et creues amb tota mena de paisatges i clima. Fred i suor. En algun punt, sinó s’assemblava a Zegama (Elena, estem esperant la teua crònica) poc li faltava pel munt de gent animant en lloc inverosímils. Paisatges que per als que no anem massa al Port (i això és un pecat) gairebé m’emocionaven (sense lo gairebé) i una baixada final que deu de ser xaladora, xaladora, xaladora...pels que la van fer corrent. Perfecta baixada per una cursa com esta, que et deixa les cuixes toves i poc àgils per a virgueries...una fita al calendari!. I no m’estranya que s’apuntin més de 400 persones. I perquè n’hi ha un munt que ni s’ho imaginen lo guapa que arriba a ser. D’aquí uns anys això serà per invitació!.

Felicitats a tots i totes per la feina feta!

Sinto Carla Muntanyola

Crònica de la IX Cursa de Muntanya de Paüls

Lo Poble de Paüls, al Baix Ebre, va acollir lo diumenge 24 de maig, organitzada per la UEC de Tortosa i l’Ajuntament de Paüls, la novena edició de la Cursa de Muntanya de Paüls, segona del Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC i puntuable per al Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre – Trofeu Pam i Toc.



Los 357 participants, dels quals 37 dones, que estaven a la línia de sortida, eren indiferents a la negror que cobria los cims dels Montsagre, una llevantada que va afegir un alicient a la cursa, malgrat furtar la vista dels paisatges que molts anhelaven.

Les dones van sortir a les 9 h., amb un ritme controlat, tot i que des de les primeres rampes del Tormassal ja es va destacar la guanyadora, Sara Vila, que gaudia de cert avantatge al control del Piló del Montsagre. A partir de mitja cursa encara es va distanciar més de les seves rivals, que la van acompanyar al podi, Lola Brusau i Montserrat Bergadà, entre les que se succeïen los atacs per les rampes de la Punta de l’Aigua i Joan Gran.

Los nois van arrencar a fort ritme. Lo grup capdavanter de 12 corredors va arribar trencat a la Font de Paüls, Just Sociats, Kiko Martí, Albert Giné, Ahmed ElQayed, Xavier Valldeoriola, Òscar Pinyol, Cristóbal Adell, i Xavier Sánchez eren una travessa de candidats al “basquet de cireres”. La grimpada de la Mola Grossa va fer la primera tria i lo grup se va anar estirant fins al punt de ruptura de la Cresta del Montsagre, on s’hi van formar tres grups. Les lluites entre Just i Kiko i Albert i Ahmed van ser èpiques entre les lloses de la cresta i los pinars de Lloà. Tothom va donar lo millor de sí mateix en esta cursa única de 23,3 km i 2000 metres de desnivell positiu.

La classificació general:

MASCULÍ
SOCIATS ASENSIO, JUST - AAEET VALLS - 2:17:11
MARTI BERTOMEU, KIKO - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA - :20:09
GINE CID, ALBERT - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA - 2:21:39
FEMENÍ
VILA RAYA, SARA - CENTRE EXCTA. SOLSONÈS - 2:59:14
BRUSAU ALOS, LOLA - CLUB EXCTA. UECANOIA - 3:09:31
BERGADA GRANYO, M.MONTSERRAT - CENTRE EXCTA. DE TERRASSA - 3:12:50

Lo Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre manté la rivalitat entre tots los participants, però incorpora una nova referència, el paülsenc de la UEC Tortosa Nicolae Caraba que es posa tercer de la general, un altre front obert en este circuit tan disputat.

Així queda la classificació del Circuit TTEE

MASCULÍ
GINE CID, ALBERT - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA
EL QAYED, AHMED - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA
CARABA, NICOLAE - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA
FEMENÍ
VALERO EXPÓSITO, REYES - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA
SISTERÉ LLOP, MONTSERRAT -UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA
MARIN MORA, ANNA - UNIÓ EXCTA. DE CATALUNYA TORTOSA

Esta activitat és absolutament respectuosa amb lo medi ambient. L’organització vetlla per que no quede cap deixalla (de la cursa o de qualsevol altra activitat pròpia o aliena) a la muntanya després de la cursa.

Gràcies a totes i tots los voluntaris i col·laboradors, a la UEC de Tortosa i a Paüls, se fa possible pensar ja amb la X Cursa de Muntanya de Paüls.

Bona cursa a tothom

La Punta de l'aigua, Lo Piló i la Mola Grossa

Ja ho tenim aquí, només queden dos dies per veure’ns les cares a Paüls, a hores d’ara ja ho tenim tot preparat, lo circuit revisat, marcat, remarcat, i tornat a marcar, per a que ningú tingue escusa si es despista, ja hem pujat tota l’aigua als avituallaments i tot el fato que va a Paüls, hem pujat molta cervesa, per que segur que us farà falta després de pujar les muntanyetes de Paüls, ja tenim totes les bosses dels corredors preparades, amb les samarretes en la talla corresponent, aquest any les donarem al moment de recollir els dorsals; per cert demà dissabte a partir de les 5 de la tarde, ja podeu recollir els dorsals i les bosses, al Casal municipal de Paüls, el mateix lloc de l’any passat, qui pugue pujar dissabte, que ho faci, ja que el diumenge hi haurà molt de cacau, s’han de repartir més de 400 dorsals amb les incidències corresponents.
Be, esperem que la cursa sigue un èxit i sobre tot que tingueu una bona cursa, però que patiu devalent, natros ja fa mesos que estem treballant per que així sigue.

Fins diumenge!!!

Cursa de Montblanc

Ahir (diumenge) per primera vegada en el que va d' any , va ser un dia critic, quan va sonar el despertador i als 10 minuts en truca Montse per dir-me que no es troba be i que no anirá a la cursa de Montblanc qüasi en giró cap a l' altre banda del llit i continuo dormint.... ¡ perquè havia de recollir el crono de la fecc per la cursa de Paüls que si no.... !. A les 8,40 ja estava a Montblanc , un total de 130 corredors més o menys ( en de tindre en conte que hi havia un altre cursa que ja fa la segona edició, la de Vilaplana que es feia el mateix dia i que té molts adeptes ).,

Una ullada a les noies i sé que aquesta vegada no soc la primera, de fet porto dos dies dient-me que aquesta vegada m' ho haig de pendre con un entreno, però es posar-me un dorsal i en puja l' adrenalina , tan que quan donen la sortida començo a còrrer con si en prengués l' ànima el diable. Als quatre primers kilòmetres i ja estic amb la llengüa fora, estic desitjant que arrivi la pujada per relaxar-me una mica i recuperar l' alè, per fi, kilómetre 5 i una mica d' ombra ¡ ostras ¿i el dorsal? ! he perdut el dorsal , de fet en vaig trobant tot el cami dorsals per terra d' altres corredors.... .Quant semblava que havia arrivat a dalt del tot , pista i més pista però amb pujada, de cop en trobo a Ramón fent fotos con un posseso als diferents corredors i foten-me crits perque la primera noia feia dos minuts que havia passat, amb la calor, omplir la botella d' aigua i els crits del Ramón: la baixa a mort ¿ eh?! David que está esperan-me al control, de cop s' ha fet invisible , el pobret meu , i això que va ser ell el que en va omplir l' ampollla . Es suposa que ja en fet tota la pujada que ara tocava planejar una mica i tot baixada...aixó es el que posava al perfil, doncs no... van fer un quants tobogans trencadors més , una mica més de pujada i ara si..... a còrrer ... Tota la baixa gaire bé per pista , vaig còrrer el que no está escrit, de sobte en trobo enganxat a la cua un noi, ¿ quants kilómetres faltan ? ¿ i la tercera noia , está molt lluny ?, en pic en diu que li porto un 9 minuts i que en faltes 3 kilómetres es quan començo a disfrutar de la cursa i a baixar una mica el ritme.... per fi vec el poble als meus nassos i arrivo segona amb un crono que no está gens malament( ni idea del temps ) tenin en conte que no tenia ganes de còrrer , que porto molts kilómetres a les meves cames i que en falta la motivació de la Montse, que la vaig trobar molt a faltar..

La cursa no es va lluir molt perque per la quantitat de camins que hi ha pels voltans , un 60 per cent va ser per pista i la calor no va acompanyar gaire, suposo que es va notar que era la primera edició, la propera segur que la milloran una mica i l' hi treuen més profit.

Fins la propera, Paüls, la meva cursa per excelència... By Kings

Fotos de Monrasin

Circo en la Vall Figuera (by monrasin)

Fotos de la sortida pel barranc de Vall Cervera i Vall Figuera

Pernil party i equipament nou

De pernil party equipamnt nou

LA GRAN MARCADA

per a purgar los excessos del dissabte, res millor que apuntar-se a la GRAN MARCADA de la Cursa de Paüls.

Quedem diumenge 17 a les 8 al P del Sbko (no cal fer-los propaganda) per marcar TOT lo recorregut de la cursa, netejar lo que faci falta (fonts , senderes, baixos, consciències......) i acabar a l'hora que sigue, fent país a ca'ls rumanos de Paüls.

Porteu's bocates (o no)

Aupos

Cursa de Tàrrega (d'asfalt!!!!!!!!)

El corrent crític de Reasfaltem.cat, i mai millor dit lo de corrent, varem optar per fer la Mitja de Tàrrega aquest passat dumenge. El nostre col•lectiu té com a meta la construcció d’un front d’alliberament vers l’opressió dels traileros, que ens volen marginar un dia sí i l’altre també. A la casa Gran del Asfaltisme sou tots i totes benvinguts tot i que entenc que en temps tan difícils romandre dins l’armari és la solució més prudent. Ara bé, com autèntics gudaris lluitarem per mantindre la nostra identitat que vosaltres, opressors, voleu aniquilar. Digueu-mos clàssics. Aquí va la nostra clandestina crònica per la presència a la cursa.

Un altra mitja al sac; la de Tàrrega. Després d’un divendres i dissabte absolutament paranoic amb unes punxades estranyes al genoll, el diumenge quan em llevo han desaparegut i condueixo camí de la sortida pensant que si tinc molèsties corrent m’he de parar automàticament i no fer allò que faríem tots els corredors: continuar i no abandonar.

Tot i haver més de cinc carreres publicitades el cap de setmana, els amics de Tàrrega exhaureixen les inscripcions. I més de 300 atletes sortim junts a disputar el quart de marató i la mitja amb un recorregut molt senzill: una volta pels primers i dues pels migmaratonians.

Un circuit amb majoritàriament per terra, que no vol dir que sigui millor que l’asfalt donades les contínues pedretes i no tan pedretes, i una calor –la sortida era a les 10h, un pèl tard, crec- in crescendo –pensava amb el maratonians d’Empúries- fan que sigui una mica més dura de lo normal. De totes formes a mi em va anar mot bé. M’agraden els circuits a dues voltes que et permeten dosificar-te al conèixer el circuit, a més la 2a volta sempre es passa més ràpid que la primera, i em van bé les temperatures altes. I a així com Valls se’m va fer llarga aquí no vaig patir massa i em vaig trobar molt còmode durant la cursa, recuperant un 10 llocs en la 2a volta per acabar el 15è de la general amb 1h22’, primera mitja per sota de 4’ el quilòmetre.

I per acabar un magnífic granissat –sóc de la sectorial més monya front aquells de les botifarrades i la birra- i cap a casa amb la sensació de què tot torna cap al seu lloc.

Em queden dues curses de muntanya per fer fons –Paüls i Alpens- i el 27/6 1r objectiu seriós de la temporada.

Sinto Carla Muntanyola

Pernil party i paella

ULTIM AVIS!!!!!!

Vos recordem que aquest dissabte fem un pernil party amb paella inclosa.

Vam avisar a tot hom per correu electrònic, o a casi tot hom, ja que no tenim totes les adresses i a més a més vam posar una entrada al bloc, en la que dèiem de fer una llista.

Suposo que algú deu tenir ganes de vindre però te vergonya d’apuntar-se primer, per tant començo jo a fer la llista. Teniu en compte que s’ha de previndre en temps  la gent que serem per fer la compra. A veure si espereu tots a apuntar-vos a última hora, pensant que per un parell que vinguen de més, no passa res, que sempre feu lo mateix.

VINGA!!

 LA LLISTA ALS COMETARIS

VIII Media Maraton de Montaña Sierra de Segovia

II Memorial Ignacio Monedero "Curro"

Copa de España de Carreras por Montaña

Gran Premio Buff Salomon

La crònica de Ramón

Classificacions

Cróniques de la Marató i Mitja

Més fotos aquí

Vam començar una MIM’09 i vam acabar amb molts de MIM’os!!!

Aquest any no va haver-hi matinada, es va quedar a l’entrada de l’autopista a les 19h, i més o menys puntuals, allí ens vam trobar tota la “trup” de la UEC Tortosa i amics.

A les 20:30h, ens trobem amb Rafa, recollida de dorsals i primeres anècdotes. Que si unes no surten als llistats i a més es deixen els justificants d’inscripció, que si no hi havia talles de samarretes, que si s’havien acabat les samarretes moníssimes de noia, que si... el Manso es va apoderar d’una samarreta de noia per a la seva reina i altres es vam quedar sense, grrrrrrr!! (primer assalt guanyat pel Manso, Manso 1 - Xica Trail 0).


A continuació, atac al centre comercial, l’objectiu acabar amb les existències de pasta del Restaurant-buffet, però NO! No ens vam acabar tota la pasta del bufet, però amb les existències de cervesa quasi!! Finalment, cap allà les 23h, marxem cap als pisets que ens havien deixat (Gràcies a Víctor i a Elena), no abans de perdre a Tara pel mega pàrquing del centre comercial, quin patir cheee!!! El vam tenir que buscar al més pur estil Paco Martínez Soria. Un cop al piset, distribució injusta de llits i a estirar de valent la cadena del WC, per tocar-li... el que no sona al veí “malaspulgas”, ups!!

Després de dormir unes 3 horetes, ens aixequem, ens preparem i cap a la sortida. Allí ens trobem amb la resta de companys, Adolfo i Ermini. Foto de família i a trotar!! A Pinyol i a Ermini, ja no els vam tornar a veure més, clar, és que fan uns temps aquests xics, que ves-los-hi al detràs!!

La trup en massa, fem els primers quilòmetres junts, fins a la primera pujadeta, on es dividim en dos equips, els de l’avançada i els de reraguarda. Desafortunadament, en aquesta pujada ens trobem a Adolfo, el qual anava en el grup capdavanter, però aquest es va perdre, oh!! (més tard ens van informar que va decidir no acabar la marxa). En el primer equip, els valents: Anna, Leo, Karim, Carlos, Chasqui i Fran, en el segon, Marga, Paco, Rafa, Martí, Tara i jo (Xica Trail). Això al principi, perquè més tard els equips es van anar estirant per grups i, també, va caure algun atac individual. Passat Borriol (km 14), Tara i Rafa es van desmarcar per afegir-se al primer equip, mentre que les floretes i el Manso, anaven fent, a ratets en Martí i a ratets sense Martí. Els primers quilòmetres a trote, amb la retransmissió de la marxa de l’any passat per part del Manso i de Martí. A l’avituallament de LA Bassa de les Oronetes (km 24), primeres cures, les quals es van repetir en algun punt més. En els primers avituallaments, quan el segon equip arribava encara es trobava amb els del primer, però a partir de l’avituallament d’Usseres (km 35), els hi vam perdre la pista. En aquest control, ens vam trobar amb el suporters, Elena i l’amic d’Elena, i la família de la Leo, Toni i Bàrbara. Dissortadament, vam patir la primera baixa, i el nostre Carlos, atacat per unes fortes molèsties a l’esquena, es va passar a l’equip dels suporters, sabedor que tindria més possibilitats de veure cervesa que en els avituallaments.

Camí del segon avituallament, els brothers piiim... paaam... piiim... paaam... i “la palillos” pim... pam... ufff! pim... pam... ufff! Arribats a Sant Miquel (km 45), “la palillos” comunica el seu desig d’abandonar, però... heu vist mai que el Manso abandoni a unes de les seues cabretes?? Pos en aquesta ocasió tampoc! Tot i que hi havia dues possibilitats: una quedar-se amb “la palillos” i puja en autocar a Penyagolosa; i la segona, convence a “la palillos” per continuar, pos no sé com s’ho va fer, però va ser la segona!! (Manso 2 - Xica Trail 0). De fet, la cosa va anar, que a Maggie no li va importar afluixar el ritme per donar peixet a Xica Trail (aix!! Quin solet que tinc, mua!!!). D’aquí a Xodos, tot van ser rabietes i més rabietes del Manso i Xica Trail, que si una abaixar el cap per beure aigua i l’altre li deia: “NO ABAIXES EL CAP, AIXECA’L, L’ESQUENA RECTA... RESPIRA BÉ!!”, que si a una li rebotaven els pals per les pedres, es sentia “NO ARROSSEGUES ELS PALS, SI ELS PORTES ÉS PER FER-LOS SERVIR BÉ!!!” en fin, un calvari!! No sé com Marten i Maggie van aguantar-ho. A Xodos (km 52), vam veure als suporters, els vam saludar, fotiki, una mica de teca i a per Marten, que ens volia fotre “l’hachazo”. Però un cinta, posada amb poca vista, ens el va tornar a l’equip, jeje!! En aquest últims quilòmetres, les floretes ja començaven a notar els efectes de la marxa i l’esgotament en els seus peuets, i el trote va deixar de ser trote per passar a ser tot un espectacle, semblava que xaféssim ous!!

Finalment arribem a La Banyadera (km 62), últim control abans de meta, allí coincidim amb el marxador 1000, i desprès d’avituallar, el ritme va guanyar una mica d’alegria, sabedors tots de que ja teníem la marxa a la saca, yuhu!!! L’entrada a l’Ermitori de Sant Joan de Penyagolosa triomfal i tremendament emotiva!! Vam fer els últims metres trotant, amb les mans ben alçades i agafats per elles, i acompanyats pels ànims i la cridòria de la nostra cleca, la resta de la “trup” que ens estava esperant... per uns moments vam ser els campions ;) I dic que per uns moments, perquè ràpidament vam començar a preguntar com els hi havia anat a la “trup”, i quins temps més bons que van fer tots, FELICITATS A LA TRUP, MOLT BÉ!!!

Un cop canviats i recuperats, la tornada a casa va ser un pim pam i ràpidet cap a les Terres, tot i que en algun moment se’ns van pujar els cargols a les rodes.

p.d.: lo diumenge la tarda hi van haver trucades conciliadores entre Manso i Xica Trail, i sé sap que els pals ja estan guardats i preparats per a la següent marxa. Aiiix com et trobaré a faltar!!

p.d.: mega crònica especialment escrita per al Manso, resultat: Manso 2 - Xica Trail 2, jeje!
By Xica Trail
________________________________________________________________________________
LA CRONIKA D'UN KE VA ESTAR AL PEÑAGOLOSA
Tot comença de viatge cap a Castelló en busca dels dorsals, i en companyia de karim que sens fa distret el viatge contant histories i historietes, batalles i batalletes. Arribem a Castelló, recollida de dorsals i la samarreta que esta molt be i cap a la salera a sopa que ens aconsellen les xiques que portem de la zona. Quina fartanera i panxa plena cap a dormi!, les 5 toc de despertador i al aire, esmorzarillo damunt lo llit o sigue la furgo i en la cara adormida cap a la plaça, ja em trobo en ells, però només deu minuts i sortida, també trobem a Hermini i Adolfo, en el qual anem agafant lloc ala primera fila, ja que ens han dit que es fa tap a la sendera, 2 minuts i sortida, fem la xarradeta en lo Raül Garcia que se’l veu motivat para anar en busca del record, però tot es vera.

Pum!!!!! es dona la sortida, el Raül ja comença a marca un ritme trepidant com si de un 5000 es tractes, Adolfo no es queda curt i surt detras de ell però ja donant-li metres perquè no es pot aguantar, jo m’enganxo en lo trenet dels deu de detras que crec que porta horari de 6h hores, aribem a la sendera i amunt que ja puja, pim pam i anar fent, lo ritme es de locura, i em poso a pensa de quants km es avui la cursa, pos si no arribaré, però me deixo porta per aquells que fan cara de saber el que fan, ostia! primer 10000, 43 minuts, joder que passa aqui! això va a tota maquina, ai mare meua, però seguim confiant en lo trenet que es va deixant vagons pel camí, i entre pistes i senderetes que baixen i planejen, i ondia ja estem ala mitja marató, collons això va en serio penso jo, 1h 40m, però la cosa continua be i decideixo no baixa a la pròxima estació i continuo endavant en ganes i en forces, ara ja comença lo amunt i avall que me porta a les Useres, km 34, allí veig a la Elena que em dona ànims i m’alegra un rato mentres avituallo be ja que estem a mig camí del viatge, però joder eto e un infieno! 2h 49m, i lo tren que no frena, mare que mos la pegarem avui penso jo, encara i que continuo en ganes i mirant endavant, el meu pensament es si arribes al 50 així de fresc això esta fet! però la cosa comença a complicar-se, pujada, pujada i mes pujada, que no es nota però va fen mal, ja i tornem, ole, a la marato, 3h 43m, ja no se si pensa en que això es pla o que, els temps em van deixant algo parat i al mateix moment en incertesa de si això serà una descarrilada en tota regla, però les forces no minven i fan continua empenyen, al km 48 em diuen que vaig 8e i a 16 minuts el primer, això em dona força per seguir fins a Chodos que me’l veig allà dalt i dic me kaguen la mar xe, això es pujada i de la bona! Ja estic, aplaussos i avituallament, uff ara ja bufo!i no poc lo km 55, i ondia 4h 54m, i penso però que potser e agafat el tren d’abans les 6? me equivocat? pos els meus pensaments potser tenien raó, després de haver assaborit la pujada que em quedava! ostia allí anàvem 3 o 4 bojos, korrent aquelles rampes que pareixia “a veure qui rebenta primer”, i si crec que lo vagó que anava jo va descarrila, ja no puc mes ara si que estava apurat i només penso en poder creuar la meta i deixo a aquells locos barallant-se mes endavant, però per fi arribo dalt!!! km 62 i el temps ja se m’havia allargat però ni el miro, només em dono conte que casi no me aguanto dret, no queda carbó a la caldera i vaig demanant quan queda així a trompicons baixant la sendera com aquell que demana la hora per a que pite l’arbit lo final!i per fi! meta! 6h 21m, 12e classificat, això m’ompli tot el que havia buidat pel camí, només saber-ho, una cursa que m’agradat molt la experiència i de lo que som capaços si volem, querer es poder!!!!!!!!
By Pinyasso

Cròniques de Pallerols

AKÍ MÉS FOTOS

Quinta cursa del circuit i 30km per a fer, això ja s’embolica. On estan les noies aquesta vegada? Vam ser 8 fèmines a la cursa, les demès suposo que descansaven del dia anterior de la marató i mitja que van fer, ( que per cert, felicitats a totes). Aquesta vegada, Paco, me va fer de manso juntament amb David, Karim i l’Alfredo, buah! Vaia Trote Team! Seguint les instruccions de Paco vam anar avançant kilòmetres ben distrets, cap aixecat, respira fondo, pit endavant…..i de tant en tant uns copets a l’anca indicaven que tocava trotar. Jo detras de Paco en lo cap coto seguint les seves indicacions anàvem creuant muntanya, barrancs i pistes, vaia cursa més chula, quina sort poder disfrutar d’aquests paissatges. Els quilòmetres anaven caient. Les sensacions van ser boníssimes durant tot el recorregut, de pujada necessitava l’apoio moral de tots els meus acompanyants i baixant……a algú se li van disparar les pulsacions a 208 per voler seguir-me…jejeje. Cada vegada quedava menys.


Als últims quilòmetres on tocava donar-ho tot Paco anava mirant de reüll si el seguia i quan me quedava atràs m’esperava al costadet de la sendera aplaudint com si fos un espectador....quina paciència, quina Bona Companyia que vaig tenir tota la carrera no m’ho acabo. Al final David se’ns escapa en busca de la primera classificada i Karim...on està Karim?
Total, que arribem a meta en la rialla a la boca d’haver fet un gran esforç i de passar-ho més que bé durant 4:11:06.
A l’arribada tots unes besades com si fós cap d’any, quina eufòria, quin dia més bonic i sobretot quina bona companyia. Durant el dinar de germanor comentant la jugada amb la resta de corredors, tothom feia molt bona cara, es notava que la gent havia disfrutat de la primera pujada a Pallerols.
Moltes gràcies.
By Monix

___________________________________________________________________
HO HAVEU VIST QUINS BARRANCS!!


Jo xiquets que voleu que us digue, suposo que Limalaya, los Andes, los Apeninos i los Alpes, Lamasonia i los casquets polars deuen ser de lo mes espectacular pero yo, dieume provincia o casola pero a on estigue Lo Barranc de La Casa Gomis (Vaja fondalada), Lo Barranc de Valldebous i la Mare de Deu de Pallerols que no me donen mes romanços. Es realment sorprenent que qualsevol raconent de Port sigue un autentic descobriment. Felicitats de veres a la gent de la Senia pel traçat tan espectacular que mos han preparat. Es cert que hi havia molta pista, pero tambe es cert que s’han fet una autentica currada limpian senderes…bueno mes be troços de monte per a que puguesem fer lo que mes mos agrada que es lo “Monte a Traves”.La cursa ha estat rapideta i distreta i finalment lo temps ha surtit mes que digne (Cinta dorm a un cuarto i jo a un altre). Menos mal que no ha vingut Chasqui perque si no casi casi que haguesem fet un tres en línea de “Papis” en Jose Luis i jo mateix. Per devant com sempre Amhed, Albert i tambe a propet Nicolai. La loteria ben repartida per als Xavis…..Grosa en reintegro per a la vil.la de Jesus i combinacio especial en forma de dos boles de la sort al bessons per a Javi Giné…..Dels sonats que venien de la MiM no vull ni parlarne perque aixo es un blog de Trail i no de Ciencia Ficció. Pos que minges Paco?A per cert, ho savieu que a la Senia estaba un dels camps d’aviació mes importants de la Batalla del Ebre i bla bla bla bla bla bla, bla
By loteria

Va xiquets que ja queda poc !!!!

Voluntaris per a la Cursa de Paüls

Amics i amigues, tant si teniu previst participar a la Cursa de Paüls com si no, us considero voluntaris/es potencials.

Les feines a desenvolupar són moltes i variades, abans, durant i després de la cursa. Per això us convoco a una reunió al local de la UEC Tortosa (c. Argentina, 8 2n) el proper dimecres 13 de maig, A LES 20 HORES, en la qual distribuirem les diferents tasques entre tots els assistents, mirant d'atendre les preferències i capacitats de cadascú. Si teniu amics o familiars que també volen col·laborar, seràn ben rebuts. Us espero.

by Pako

La festa dels pernils

Bueno nens i nenes ha arribat l’hora de fer la festa dels Pernils, fa dies que anem parlant de l’assumpte i mirant lo calendari de curses i pareix que lo millor dia (o el menys dolent) es lo dissabte 16 de maig, o sigui la setmana que be.

Tenim dos plans:

PLAN A (descartat).- Ens trobem a l’hora de dinar a la muntanyeta dels Pepes i ens fotem los pernils.

PLAN B.- Ens trobem a les 8:00 del matí (qui vulgui) a un lloc a concretar, anem a fer una volta trail, hi han varies opcions, però aprofitant que el lloc del dinar es a l’entrada de la Vall Cervera, estaria be fer una visita a les gúbies de la Vall Figuera. La volta hauria de ser d’unes 3 o 4 horetes fent troting, per poder estar al voltant de les 12 a la muntanyeta dels Pepes.

Els que no vulguen o no puguen vindre a l’excursió, poden quedar a les 12 al Reguers, un bon lloc es davant del cementiri, allí els esperarà algú que els guiarà fins la muntanyeta.

El menú es: Pernil a dojo i alguna cosa més per anar fent boca, després una super-paella que ens prepararà los sinyor Monclús (us asseguro que es un autèntic especialista), amb l’arròs de la cursa de Roquetes, per a beure tenim lo Cava de Roquetes, aigua de la cisterna i cervesa si la comprem.

Com sempre està tothom invitat, amb acompanyants inclosos i, l’únic que ha de fer es apuntar-se a la llista que farem als comentaris.

Pujada a Pallerols

Cursa i Marxa "Pujada a Pallerols".

I los que no van a la MIM i no estan lesionats, cansats o tenen alguna obligació familiar, pos aniran a la Sénia, aquesta vegada l’objectiu principal no sirà lo pernil, per que no n’hi ha, suposo que pel tema de la Grip.
En lloc del pernil ens delectaran amb una bona matinada, se surt a les 8:15 del matí, i amb lo recorregut més llarg del Circuit de quasi 31 Km, tots aquest ingredients han estat suficients per aconseguir una bona inscripció de la UEC Tortosa, que de moment es la següent:

1 AHMED EL QAYED
2 JOSEP VALLES VIVES
3 SERGI SANCHEZ CID
4 MARIA REYES VALERO EXPOSITO
5 MONTSERRAT SISTERE LLOP
6 DAVID PEREZ HERAS
7 ALBERT GINE CID
8 ANGEL SOLA MAURI
9 RAUL FABREGAT CABRERA
10 MONICA FANECA MURIA
11 XAVI ROYO CURTO
12 RAMON SALES NAVARRO
13 MAIKEL NEBOT FORCADELL
14 ALFREDO FERRE FANDOS
15 ANA BELEN BALAGUE CASTELLS
16 JOSE LUIS MORA MARTINEZ
17 NICOLAE CARABA
18 ALVARO ACERO VENDRELL
19 FRANCESC MONTEVERDE REDO
20 LADIS BONET FERRE
21 PACO MURALL TALLADA
22 DAVID LOPEZ CARLES
23 FRANCESC CABALLE ESTRUEL
24 JAVIER GINE CID
25 JOSEP BLAI MOYA SALVAN
26 MARIO SANCHEZ TORRES
27 PACO ESTORACH FATSINI
28 FRANCISCO GONZALEZ GAVILAN
29 ALEXANDRA GALANO ROQUETA
30FRAN VAQUER (si pot)

MiM 2009

XI Marató i Mitja Castelló-Penyagolosa

Pareix que sigue l’altre dia i ja a passat un any, este dissabte torna la MIM -Castelló-Penyagolosa-, una cursa mítica al país valencià i que s’està convertint en cita obligada per als nostres corredors. Si l’any passat vam anar-hi vuit corredors de la UEC, aquest any ho hem doblat, i lo millor de tot es que molts s’estrenen en aquest tipo de curses, i on millor per a fer-ho que a la marató i mitja, una cursa magníficament organitzada pels amics del Club Deportivo Marató i Mitja de Castelló, als que volem saludar i agrair el magnífic tracte que ens donen.
Mireu aquí lo que ells qualifiquen com lo millor del 2008: http://www.maratoimitja.com/noticias.php

Fem la llista als comentaris.

Anna proposa: “FULL WEEKEND”

VOLTETA AL TERME D’ALFONDEGUILLA DIA 13 I PAELLETA VALENCIANA!!!
http://www.voltaalterme.eu/webvolta/webvoltaopen.html

La meua proposta es la següent:

Poder xalar “the good roll” dels paisatges que puguin haver-hi per la zona (no són tan espectaculars com els d’aquí però són dignes de veure) i per a recuperar forces gaudir de la paelleta que ens prepararà el “tio Miguel”. Per als interessats aquí teniu una rèplica del que podreu assaborir!!! A banda, per dormir evidentment tenim lloc però l’espai del que disposem és un poc reduït encara que no ho trobo un inconvenient. La sortida es dona a les 6.30 dissabte 13. Lo de full weekend és perquè si algú vol aprofitar més el cap de setmana es poden visitar “Les Grutes” el dia següent.

http://www.riosubterraneo.com/

Three Peaks Race

Dissabte passat vaig poder participar en una de les curses de muntanya més populars del Regne Unit, la Three Peaks Race (Cursa dels Tres Pics). Acostumat als exigents recorreguts de moltes de les curses de casa nostra, els 37.4 km i 1600 m de desnivell positiu poden semblar poca cosa. De fet, és difícil trobar grans desnivells a una illa on el pic més alt és més baix que Caro.

Tot i això, la cursa té un cert encant perquè discorre pels Yorkshire Dales, una zona de muntanya calcària, amb verdes pastures, on, si el temps acompanya, trotar-hi pot ser molt agradable. Més de 900 participants enguany, la 55ª edició, on sembla que això de córrer per la muntanya (o “fell running” com li diuen aquí)) fa més temps que funciona. A les 10 del matí es dóna la sortida desde Horton-in-Ribblesdale i inmediatament comença l’ascensió al primer pic, el Pen-y-Ghent (689 m). El pendent és suau , tot i que s’endureix una mica al final. Faig cim 47 minuts després d’haver sortit, menjo una mica i cap avall, sense massa pressa, que la cursa és llarga. No hi ha avituallaments sòlids (a casa estem una mica mal acostumats), però els gels de diferents sabors que porto damunt espero que m’ajudin a aguantar fins al final. Entre el primer cim i l’ascensió al segon pic, el Whernside (723 m), la cursa transcorre per terreny pla o lleugerament ondulant durant uns quants quilòmetres. Apart d’una cursa, els Tres Pics també és una popular ruta senderista, i trobem un munt de gent pel camí animant-nos. Abans de la segona pujada, trobo a l’avituallament líquid un bidó de beguda isotònica marcats amb el meu número que havia deixat per transportar fins aquest punt, i, ampolleta en mà, cap amunt. El tram final d’aquesta pujada és un dels més durs que recordo en una cursa de muntanya. Pràcticament tothom puja de quatre grapes aquesta part final. Al cim, com sol passar en aquest país, un vent que et tomba i quatre gotes. Després d’ un ratet d’ampla cresta, descens per camins pedregosos i herba. El recorregut de la cursa teòricament no està marcat, llevat d’algunes parts, i això vol dir que es pot triar la ruta (retallar no és pecat). L’ascensió al darrer pic, Ingleborough (722 m), es fa pesada i, igual que el Whernside, presenta un tram de pendent descomunal. Un cop passat aquest calvari, i després del darrer mos al cim (km 30), arrenco la baixada esperant detectar com estic de forces. Sembla que m’he administrat prou bé durant la cursa i puc apretar una mica. Només amb això, m’és suficient per començar a arreplegar “calàvers” i a devorar quilòmetres. Vaig disfrutar moltíssim de la baixada i vaig aconseguir un temps de 4 h 48’, quan no esperava fer-ne menys de 5 h 15’. Inevitables comparacions amb les nostres curses: manca d’avituallaments, especialment sòlids, de dutxes al finalitzar, de bosses de regals...fins i tot vaig haver de pagar extra per la samarreta de la cursa! I el pitjor de tot, quan havia llegit que imprimien el teu temps en acabar, pensava en un d’aquells diplomes tan lluents i bonics que fa Carlos, i enlloc d’això, em vaig trobar amb el meu temps i la classificació (el 437) impresos en un tiquet del Mercadona! Res, que ja tinc ganes de córrer per muntanyes de veritat..
By Rafa

+ Informació: http://www.threepeaksrace.org.uk/
Classificacions http://siera.sportident.co.uk/threepeaks/results.php?course=Long
Videos: http://www.youtube.com/watch?v=6vcnd2NktxU&feature=channel_page
http://www.youtube.com/watch?v=ZJmnSTZHBO8

A pesar de la ressaca del Madrid-Barça, hem anat a l’Anglesola

Web de la Cursa

http://www.diariodelaltoaragon.es/Deportes/NoticiasDetalle.aspx?Id=569380
Comencem lo dia amb mitja matinada, hem quedat a les 6:30 a quatres camins, avui anem amb lo cotxe de Fran, als 50 m primera parada, control d’alcoolemia, dona positiu de cava, diu que es culpa de 2-6 i com lo mosso es culer ens deixa continuar, passat la Jana per poc ens traguem un cotxe d’estrangers dels de l’est, aquestos també devien vindre de celebrar algo, potser també eren del Barça (?).


A les 8 arribem a la Iglesuela, fa fresqueta i de moment poc ambient, fem lo de sempre, recollir dorsal, buscar un bar per fer un caferet i sessió de lavabo. A les 9 en punt sortida, “vinga ànim que no es molt llarga ni massa dura” penso, sortim cara amunt i en seguida comencem a caminar, que be, la gent va passant i hem vaig quedant dels de detras (com sempre), arribem a dalt i baixada tècnica, torno a passar als que m’havien passat pujant, incluida Elena, me fixo en algunes samarretes i més o menys son les mateixes que veuré durant to lo recorregut, ara passen ara passo i així, pujant i baixant arribem a la “pujada”, aquest lloc em recordava la pujada al “Tamborero” que fèiem quan corríem la Cursa de Vilafranca, arribo a dalt i me diuen que ja estem a mil set-cents no se quants metres d’alçada i que es lo “Tamborero”, pos bueno es la quarta vegada que hi pujo i es la quarta vegada que me cago en aquesta pujada, que hi farem.
La baixada es brutal, llarga i rapidissima, creuem algun riuet i aprofito per refrigerar los peus, que ja comencen a treure fum, passem el Km 15 i agafo mitja pajara, afluixo i començo a perdre de vista a Elena, me consola que les samarretes del voltant continuen sent les mateixes. Finalment i després de patir un rato arribem a la puta creu, km 20 i ara sí tot baixada fins el poble, ja m’he refet una mica i emprenc la baixada a muerte, en un tres i no res arribo al poble i passo “l’Arc triomfal”, allí estaven esperant la Reyes que va acabar la primera, Montse la segona i Elena quarta molt prop de la tercera. Me quedo amb elles i esperem que arribe la resta de l’equip, primer Fran i després Isa i David, que arriben la mar de contents. Tornem los xips i marxem a la dutxa, Montse en cotxe, s’ha llagat un peu i no pot caminar. Com de costum no hi ha aigua calenta, lo problema es que aquí l’aigua freda es moooolt freda, l’avantatja es que la gent acaba ràpid, quatre crits i al carrer. Esperem que surtin “elles” i marxem en busca d’un bar on fer una cerveseta, xerrar amb els companys i de pas veure la carrera de moto GP. A 14:30 en punt, entrem al “Pabellón Polideportivo” on fan la Entrega de Trofeos y Comida Popular, los tios no ens emportem res, però elles s’en van ben carregades de trofeus i pernils, a estat molt xulo per que en l’apartat femení pràcticament ens ho hem emportat tot, no se que faríem sense aquestes noies.
Finalment la cursa no era ni tan curta ni tan fluixa com me pensava, però a valgut la pena, el recorregut m’agradat moltissim, molt tècnic però corredor, amb vistes, masos, riuets, lo Tamborero i la pu.. creu, que es mereixerien tornar-hi un altre dia, amb tranquil·litat i la càmara, per poder-ho gaudir com es mereixen.
Pd. Aquesta vegada no ens hem emportat lo pernil per equips ni el “lote de productos típicos del maestrazgo”, peró la Reyes s’ha emportat un “jamón” enorme i Montse una “pàletilla”, a veure si tenim sort i s’enrotllen i els comparteixen amb el pobres i famolencs companys.
By master

Fotos de Ramón
Crònica de Ramón
LES CLASSIFICACIONS

ENTRENO PER LLOC DESCONEGUT???

Ahir de bon mati i en vista de que la gent corre molt i no para de entrenar em desidit fer un bon entreno para que no mos agafe el bou!. a les 9 arranquem de les oficines del parc de cara amunt en busca de la caramella,en un aire que feia i soltant aigua algun nuvol que passava per alli, pero no ens deixem intimidar,arrivem alli on ja estava el cotxe de moises com ja ens havia dit,perque sempre ni han de mes matinadors!,

ma al crono i cap a dalt,la temperatura baixa i el vent ens acompaña pel cami,a poc de arrancar ja ens trovem a moi baixant com un loco,dos copets a la esquena i amunt,desidim no fer la retallada,i ens enfilem en busca del barranc de la gralla,entren bufits i sueres arrivem a la famosa rampa de herva on no ens deixa corre,no se perque, toquem cota 1000, uf ja queda menys pero joder un vent i un fred en aquet punt que ens martiritssa fins dalt,desidim no fe la segona retallada al cruce del barranc i seguim fent el recorregut de la sendera,i per fi a dalt!,1h 16minuts ens separen de la caramella,nando tot content de haver baixat 4minuts el seu temps,diu que portava un conill davant que no paraba de incordiarlo!,no mos o pensem ni un segon,quin fred i quin puto aire,les antenes ni per asomo,tot tapat,desidim no allarga el recorregut previst,perque xiquet realment no apetia,cap a ball en busca dels bassis de caro,mola castellona,entre foto i foto ka que el aire a esta altura ja sabia parat,ens entrem al barranc de la geganta per enseñarli a nando el verticalissim rapel de 100mts,el cual no ho aconseguim ja que es feia dificil remonta el barranc.a vall que falta gent!,i ja a un 100 de metres ens trovem a kiko que ni para a saludarmos perque estaba encarant la primera serie,i aixi fins dalt!,este si que sabe,pero ves i seguixlo,entre estiraments i paraules en uns barranqueros coneguts valencians acavem el entreno,16km i 1680positius es el que mos diu el gps,joder pos si que mos em guañat el dina avui li dic jo a nando,aixi ke carretera i manta i cap a casa falta gent!!!!!!!
by piñasso

http://picasaweb.google.com/fradnand1978/090501_Caramella_Bassis#

Cursa de Paüls "La directíssima"

Lo dissabte passat vam pujar a Paüls (los pringats de sempre)  a fer una mica de neteja a un parell de llocs del recorregut que podien estar malament de les últimes nevades i de pas aprofitar i fer un viatge d’aigua a un dels avituallaments.

Com que de neteja finalment no va ser necessari fer molta cosa, despres d’aguantar la tabarra que ens va fotre Paco lo Manso durant tot lo matí,  vam accedir d’anar a mirar una nova pujada a la punta de l’aigua,  que ens separa  d’un punt on lo circuit quasi be es creuava, pos be, la pujada ha resultat ser molt bona i espectacular i l’hem batejat com la directíssima de la Punta de l’aigua. Ja anirem informant.

Cursa Popular de Tortosa

Tot i la pluja que queia a primera hora del matí, avui s’ha celebrat la "Cursa Popular i Caminada Ciutat de Tortosa - Gran Premi Pam i Toc", amb una molt bona participació tenint en compte el temps que feia, i com no amb participació d’alguns corredors de la UEC.

Aquí podeu veure algunes fotos.

Equipament nou ?

Pareix que hi ha problemes en lo tema de l’equipament nou, Perales m’acaba de passar la nova proposta de la casa Nike, però es necessari que estiguem tots d’acord, o sigui que qui hagi fet la comanda que es mire lo següent vídeo a veure si li sembla be i ho tirem endavant.
Evidentment es tracta del model d’estiu, de cara a l’hivern ja miraríem un modelet una mica més abrigadet.

CURSA DE MUNTANYA – PUJADA A PALLEROLS

La Cursa de muntanya Pujada a Pallerols es celebrarà el dia 10 de maig de 2009, amb sortida des de la Sénia (Passeig de la Clotada) i arribada al Camp municipal d’esports.
Es tracta d’una prova competitiva federada per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya; i puntuable per al Circuit de Curses de muntanya de les Terres de l’Ebre (2n Premi Pam i Toc).
Es cronometrarà el temps als participants, es donaran obsequis a tots i en especial als qui la completin amb menys temps, al participant que ve de més lluny, al mes jove i al de més edat i entregant-se a l’acabament un diploma de record.
Al final del recorregut s’oferirà un dinar (a base de torrada) a tots els participants.

Tota la info a: http://pujadapallerols.blogspot.com/

II Cursa de les Fonts

Més fotos
Aquí les espectaculars fotos de Ramón

http://www.cursadelesfonts.com/

A 2 SETMANES VISTA

· El divendres dia 1 de maig tenim la "Cursa Popular i Caminada Ciutat de Tortosa.

La cursa està organitzada per l'Ajuntament de Tortosa, el Consell Esportiu del Baix Ebre i el Club d'atletisme Terres de l'Ebre, amb la col·laboració i el suport de la Diputació de Tarragona.

Més informació aquí


· El diumenge 3 de maig, tenim una proposta molt interessant a la comarca del Maestrat, la “III CARRERA POR MONTAÑA DEL MAESTRAZGO Y MARCHA SENDERISTA” a la Iglesuela del Cid (Teruel).

Organitzada per: D. Maestrazgo y el S.C.D. Maestrazgo.

Proba inclosa a la Copa Aragonesa de Carreras por Montaña de la Federación Aragonesa de Montaña, ambuna distancia de 23 km i un desnivell acumulat de 1400 metros.

Més informació aquí.

· I la setmana següent el dissabte 9 de maig tenim la Marató i Mitja Castelló-Penyagolosa, una proba mítica a la comunitat valenciana, organitzada pel “Club deportivo MIM”.

Distancia total: 65 km. Temps límit: 15 hores.

Desnivell acumulat de pujada 2500 m i en baixada 1000 m.

Més informació aquí

Resum 10 K d'Alcanyís

Este diumenge una petita delegació uequera ha fet cap a Alcanyis a provar 10k q pareixien bastant ben organitzats (Campionat Aragó). A les 8 la gasolinera de 4camins és un lloc on es succeïen personatges de la entitat amb les més diverses intencions (Jesús l'escalador nutrintse al bar de 4 camins doncs anava cap a la kdd de barrancs, els Segarra brothers q tb anaven a Alcanyis a correr però algo + ràpid q natros (amb les motos) , inclús mig adormit com anava ja vaig vore passar a Puça amb la bicicleta ell i 40 més, en fi que hi ha ambientillo a aquella hora.
Arriben Tara i Moto (este ultim en estil alpí pos s'havia deixat la bossa a casa) i mon anem per amunt. Van tan adormits com jo, pos fica Tara la bossa al maletero i no sen recorda de tancar-lo de manera q casi arranquem en aleró...). Viatge distret comentant les jugades i escoltant lo q fa Alfonso a Xina.
En un hora mos plantem allí i se veu bon ambientillo, algun conegut del Trail CER Sénia i de Bot (el Robert q stava a la organització de la cursa de la Pobla...).
La cursa un pel ondulada pero molt ben organitzada i vam agarrar dia bo, i destacar la bona bossa, amb una samarreta molt xula (la porta Moto a la foto), inscripció 3 mesos a la Runners, oli i més coses i damunt tinc la potra q hem toquen unes deportives al sorteig, sols que són de noia i són un 37.5 per lo que me van una mica justes i li he engongat a la meva germana jeje.
En definitiva cursa recomanable pues fins i tot ens hem pogut vore el video arribant a http://www.corriendovoy.com/ (i gratis) i un ambient quasi tan agradable i càlid com el de les nostres curses de muntanya (bocadillos de pernil i birres a l´arribada).

Ara ja a preparar-mos per a les Fonts.....
By Nando
Clasificacions

Supermatxos 2009

De matxos 2009

Totes les fotos aquí

Pel camí dels matxos i matxotes!
Després d’una ruta turística per l’autovia cap a Torellò per fi arribem i agafem dorsals. Marxem cap a l’hostal on fem la distribució de les habitacions on els més matxos es preocupen de que la companyia sigue el més motivadora possible. I ara si, comença la primera aventura; búsqueda i captura del lloc més competent per omplir la panxa i agafar energia per al dia següent.


Un cop feta la ruta hostelera per Torellò trobem un lloc on sopar com a matxos i matxotes, i entre spaguettis i entranyes feina feta!! 5:00 del matí un aparellet comença a vibrar (el despertador d’Elena), madre mia si todavia no he hecho la digestión!! Ens aixequem i comencem a preparar fato per combatre la vertadera aventura!! Quasi 63 km!! 6:30 emprenem la marxa amb un temps que ens permet divisar el paisatge més motivador que fins el moment mai havia tingut oportunitat de veure (més que res perquè a les curses només veig pedres per no caure a terra!!).

De matxos 2009

Arribem al primer avituallament i tornem a agafar forces, ja que, el “mega soparillo” ja el devia portar als ditets dels peuets que mare meua si van patir!! I així successivament, passaven hores i continuàvem caminant; ara pugem ara baixem, veiem paisatges, ens rebolquem com a tocinets pel fanguet i de moment tot eren rises!! Ah! També cantem... i ja que estem aprenem alguna cançoneta motivadora per fer més amena la marxa i que ara quasi m’atreviria a fer una versió nova i dir: que le pasa a un niño cuando se pierde en el bosque???!! Se le coge de la manita dubi dubi dubi, dubi dubi dubi.. se le lleva hasta la meta, dubi dubi dubi dubi dubi dubi, se le da una cervecita ( o un caldito) dubi dubi dubi dubi dubi dubi... i qui tingue interès en aprendre la versió original que vingue a Penyagolosa!

De matxos 2009

Si no em falla la memòria ja portàvem quasi vuit hores o més quan per fi ens podem aturar a menjar alguna llonganisseta (o dues) i fer algun vinet!! (bueno altres es dediquen a felicitar a l’organització o desfer-se dels gasos propis de la ingestió abundant de coca-cola!! I torna a estar la panxa plena!
per fi... últims 20 km!! Amb la felicitat que comporta el fet d’aguantar aquesta tortura (però amb molt de gust) agafem amb forces aquest últim tram que tot i que era més agradable pel fet que el més dur de la marxa ja ho havíem aconseguit, el temps no ens va acompanyar i van començar els plors... De sobte el que semblava ser un bosc encantador es va convertir en un fora de pistes en tota regla!!

De matxos 2009

Les pedretes blanquetes van fer de les senderes rius, i tot el que abans eren fulletes groguetes que semblava una etapa del camí de Santiago, ara era fang que baixava muntanya avall i que ens dificultava molt la marxa. Es més, va haver un tram que si no fos per Karim jo hagués arribat fins al final de la sendera fent rafting!!

De matxos 2009

Per aquest motiu i per la temor que em donaven els trons en aquest tram els amics i amigues de Marco i els salvadors de niñas perdidas en el bosque van estar incomunicats un ratet però de sobte ens retrobem i continuem cap als últims 6km fins a meta!! Els uequeros i uequeres continuen units i fent “trotin” arribem a meta uns plorant i altres rient, però això ja ho sabíem que passaria... no xics?? Que al principi tot son rises.... però de “good roll” !!!
19:30 i l’arc del triomf es divisa on els més valents ens estaven esperant per celebrar tots junts que els quasi 63 km, no sé quant de desnivell, plutja, pedra i fang... no ha pogut en natros!!

De matxos 2009

Sincerament, estic molt contenta d’haver aconseguit aquest repte i haver pogut xalar de la vostra companyia durant les quasi 13 hores pel camí dels matxos...

Perdoneu xics per l’extensió de la crònica però els quasi 63km donen per a molt!!

Per als més curiosos/es: cuando una niña se pierde en el bosque se le coge de la manita y se le mima!!!!

By Anna

Cursa de les Fonts - XERTA

26-04-09
2a edició de la Cursa de les Fonts a Xerta

La Cursa forma part del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre i també és Cursa Open de la FEEC.
Pel que fa al recorregut s'ha modificat l'últim tram per incorporar més sendera i menys pista. En total són uns 26Km amb 1650m de desnivell acumulat positiu i un 82% de sendera. Podeu ampliar l'informació, veure fotos de l'any passat i tramitar la inscripció al web de la Cursa: http://www.cursadelesfonts.com/
Ens veiem a Xerta!
By Karim

10k Alcanyís

Un altra prova per al cap de setmana amb representació de la UEC Tortosa.

Cursa de 10.000 m. HOMOLOGATS per la R.F.E.A, puntuable per al “Campeonato de Aragón 10.000 m.” i organitzada pel Club Atletismo Tragamillas de Alcañiz.

Més informació AKÍ.

Pels Camins dels Matxos. 19/04/2009

Sano sanote, puro matxote.

La llista de trailuecs per als matxos d'enguany és més llarga que la cofradia de la santa llaga. Esperem que no mos calguen compeds per a n'esta processó i que no mos plogue per poder passejar la peana fins a l'arribada.

Com que alguns mos quedem a dormir a Torelló, podriem anar quedant per pujar i repartir-mos estratègicament per les habitacions, tot i que pugue haver-hi canvis al llarg de la nit.

AKÍ tota la info

De mones i micos

Este cap de setmana hem intentat fer la volta de Paüls dos vegades Marga, Rosa, Gonçal i jo i ni sumant los dos dies no l’hem completat. Això si, de riure un fart.
Lo divendres pintava fatal. Una negror amenaçadora cobria tots los cims, però tira pakamunt. En arribar a la Mola Grossa ni lo fred ni la boira mos van impedir trobar lo forat de la Finella ni lo passats de forma atravessar-lo. Diferent va ser per la cresta del Montsagre on va començar a ploure aiguaneu i el vent de llevant fort i gelat convertia les roques en una pista de patinatge moolt empinada. La boira es va tornar tan espessa que no es veia res a dos metres, o potser no era boira sinó els efectes de l’abducció que vam patir perquè en lloc de fer cap al piló (que no hi havia piló, ni caseta ni res) vam anar a petar al mig d’un prat amb unes construccions megalítiques que vam prendre per fites i que per sort, seguint-les vam fer cap a la pista. Allà es va imposar el seny i toca paka la Refoia que ni es veia, passant-hi pel costat.
Avui ha sigut diferent, la boira se l’ha endut un vent de dalt que t’hi cagues (la cella no enganya) i hem canviat la pluja per un pamet bó de neu en gairebé tot lo recorregut seguint la Cursa des de la Gilaberta endavant. La vista era tan clara que des del peu dels Pirineus nevats una resplendor enlluernadora mos encegava: Tremp, la bellese de la qual mos atreïe de tal manere que si no arribe a ser per la ventade que fotie, que mos frenave, saltem des de Joan Gran i mos peguem la gran morrade.
Ojo al dato! quan ja mon anavem cap a fer uns abdominals mos hem creuat amb Nicolae que pujava la costa del cementiri a ritmet. Si sinyó.
Aupos bona mona i mico l’últim.

by oudur
+ fotos

Cursa de muntanya Alta Segarra (Circuit Català FEEC)

Comença lo Circuit Català amb la cursa de la Segarra, espavil que s'acaven les inscripcions.



Què és l'Alta Segarra, Cursa de muntanya?

LA SEGARRA, Terra de gent i paisatges endurits per un clima extrem.

La cursa puja als castells de reconquesta i baixa per atravessar rius que es resisteixen a desapareixer degut als capricis del canvi climatic.

Hem preparat una cursa tècnica i dura, però alhora divertida. 23,8 quilòmetres de corriols oberts entre obagues i solanes esperen les teves cames. Amb un desnivell positiu de 1200m i un perfil sempre canviant amb pujades curtes però intenses seguides de fortes baixades. Les mans també et seràn útils i no diguem la vista, aquí els camins encara no estan domesticats.

Tota la informació aquí

Ja hem provat lo circuit de Roquetes

Ahir dimarts lo grupet que quedem a l’estadi per entrenar vam anar a provar el circuit de la cursa de Roquetes, evidentment guiats per l’alma mater d’aquesta cursa el senyor Puça.
La cursa dona dos voltes a un circuit de uns 9 km, i segueix molts dels camins que utilitzem habitualment per als nostres entrenaments d’estiu, amb algunes novetats que només coneixen els autèntics roqueteros com ell, i que serveixen per anar empalmant els diferents trams del que natros anomenem “lo vuit”, o “vuit i mig”.
Pos be crec que no es exagerat dir que li ha quedat una volta guapissima, dureta i sobretot molt divertida i distreta, ja que es un continuo de pujar i baixar, que combina molts trams de sendera, pista i un tram del circuit de Mirambó, i tot això al costat de Roquetes.
O sigue que vull felicitar a Puça i als organitzadors per que segur que us quedarà una cursa digna de la CIUTAT de Roquetes, i animar als corredors a que facin ràpidament la inscripció, que aquest dissabte la Festa dels corredors de MUNTANYA estarà a Roquetes, amb xocolatada incluida.