31 de juliol 2007

Crónica del camí a Santiago ( i 4 )

H!!!! cracks, be tot lo bo s'acaba i el camí ja ha arrivat a la fi...
Avui ja he tornat a la feina i el camí ja és un record. Avui pensaba en les caminades per Castella i Lleó, Hornillos del Camino, Cazueña del rio pinto, Itaro de la Vega (que no arrivaven mai, camina que camina ...uf), ... Nosequé Rio Baixo, i Santiago!!! Sembla que tot hagi segut un somni...
Us vaig enviar l'últim mail desde O Cebreiro a l'entrada de la provincia de Lugo. Aquella nit va fer molt de fred, i quan parlaba amb els de casa es pensaben que els prenia el pel perque aquí feia una calor que ni al sahara... a l'endemà matinada i cap al monestir de Samos, un monjo hem va carregar l'ipod a l'ordinador i hi havia uns practicants de podòlegs que ens van curar les bofies (emocionant la gent que et troves i desinteressadament ajuda als demés...). Matinada i cap a Portomarin, límit dels 100 km mínims per obtenir la compostelana i evidentment saturat de nous peregrins. Alberg municipal correcte, sopar de germanor entre la gent que anem coincidint als albergs, el noi de Saragossa (Sergio) ha petat durant la etapa i es queda, ens diu que el ritme i les distancies son massa ambiciosos per ell i que continuarà a un ritme més lent, però la nit anterior habíem possat un pot de 20 ? que no volem recuperar ni Tom ni Jo, amb la qual cosa ell es compromet a tornar-nos-el i a la fi arriva a Portomarín.
De Portomarin, preveient la saturació als albergs que ens trovarem fins a Santiago sortim Tom (el noi nortamericà) i Jo a les 5:30 del matí (caminem amb el frontal encés encara més d'un hora), amb la idea d'arrivar a Melide a hora que encara hi hagin places lliures, i poder anar a la pulperia de Ezequiel, famosa per qui fa el camí, això no es posible i hem de continuar fins un poble que no recordo el nom abans de Arzua, queden ja només uns 60 km per Santiago...
Ja fa uns dies que plou i no podem rentar la roba, per la qual cosa parem a Arzua que ens rentin la roba a una tintoreria i continuem per la tarde. Quasi tot el dia plou i si volem dormir hem de caminar sota l'aigua fins trovar un alberg, ja que tots els que hem anat preguntant estan plens, finalment ens veu un cotxe caminar i es para per donar-nos la tarjeta d'un Hostal a Ribadixo Baixo, hem de sortir una mica del camí per trobar-ho pero no tenim alternatives. Estem ja a 15 km de Santiago...
En aquest hotel hem retrobo amb Camilo, el Brasiler que vaig caminar després de Calzadilla de la Cueza i realment és una alegria, ja estem al final...
L'endemà, ja sense matinar arrivem al Monte do Gozo, d'on es veu la Catedral de Santiago, i després d'una horeta ja estem a la Catedral. En Tom ha caminat uns 800 km, jo 626, ja està, es el final del Camí.... uf
A Santiago coincidim a la Catedral amb Camilo, ens fem fotos (amb la seva camara, es clar...) i ens acomiadem perque marxa cap a l'aeroport deprés de veure en funcionament el botafumeiro (jo me l'imaginaba més gran...) i per la nit al castell de focs hem truca Sergio que està a l'alberg del Monte do Gozo, i ha baixat amb uns Italians amb l'autobús per després tornar i baixar a l'endemà caminant amb la motxila. Igual, fotos i acomiadament. Una gent realment maca.
L'endemà en Tom marxa via Londres a Belgica a les 6 del matí, jo marxo amb l'autobús a les 12 a l'aeroport, casualitats de la vida veig que per la carretera està arrivant Wolfang, l'Austriac que vaig caminar desde Hornillos del Camino fins Frómista. M'alegro de que hagi arrivat també....
Hi ha més gent: Valeria (Italia), Noseelnom (Pamplona), Ramón (Canaries), Parellaellenbarbaellacuradaasamos (Pamplona), "Ave Cesare" i Rocco (Italia), Andreas (Alemanya)
Cadascú amb les seves neures i decisions, amb motius religiosos, filosòfics, esportistes... en definitiva cadascú en la seua història, mai para d'arrivar gent a Santiago.
Ciao cracks gracies pels anims.
Joan
PD: Si no us troveu be, tranquils, que vaig demanar Salud a Santiago per tots. Us pasarà.

29 de juliol 2007

Cavalls del Vent 2007


CAVALLS DEL VENT 2007
Aquest cap de setmana que ve, dies 4 i 5 d’agost, anem a fer els “Cavalls del Vent” com a última prova de cara al UTMB. Sortirem el divendres per la tarde i anirem a fer nit al Refugi del Gressolet. Hem fet dos grups, els que fan l’UTMB i algun espontani s’han apuntat a la modalitat de menys de 24 hores i els que fan el CCC s’han apuntat a la de menys de 36 hores.
Per a qui no sapigue de que va això de les 24 o 36 hores, només dir que la travessa de Cavalls del Vent es pot fer de tres maneres diferents, una categoria no competitiva, anomenada “travessa”, que està pensada per als excursionistes que volen gaudir de la travessia sense presses ni pressions, podent-la fer inclus en dies diferents. Les altres categories de menys de 24 hores o menys de 36 hores son competitives, i entren dintre de lo que son les competicions extremes, tant de moda actualment, i es tracta de fer el recorregut sencer, 97 km i 5200 metres de desnivell positiu, dintre d’aquests horaris.
Tota la informació a la web de "Cavalls del Vent"

23 de juliol 2007

III SkyRace Vallnord Andorra

Kilian Jornet i Angela Mudge guanyen la III SkyRace Vallnord Andorra
El corredor de la Selecció Catalana Kilian Jornet s'ha proclamat guanyador de la III Sky Race Vallnord Andorra, amb un temps de 2.25.40. El segon classificat ha estat Agustí Roc a només 44" del primer. La primera i segona posició ha estat molt disputada durant tota la prova, ja que els dos corredors han anat junts durant bona part d'aquesta, i no ha estat fins la última pujada on s'ha decidit el guanyador. El tercer en arribar ha estat el segovià Raúl García (La Granja-Valsai) que d'aquesta manera recupera el liderat de la Copa del Món, aconseguit en la prova inaugural celebrada a Berga llegir més>>>

20 de juliol 2007

La volta del Montsià + platja + paella al xiringuito de la costa = dissabte 28 de juliol

(o la cervesa de Carlos, 2a part)
Veure video de la 1ª part >>>


La barca per anar fins al xiringuito (los c____ns de la barca) cobren 12 € per anar i tornar. Una opció per estalviar-se 6 €, és quedar-se a sopar al xiringuito, perquè dissabtes també fan sopar, i és molt romàntic.
Poden vindre acompanyantes i acompanyants, que poden gaudir d'un matí per La Ràpita, anant als dissabteros (la fira), a la platja (on natros farem cap allà les 12 o la 1) o lo que sigue.
Sortint a les 8,15 de Tortosa, a les 9 arrankem a córrer, fem la volteta del Burgà, Mas de Matarrodona, anem fins Mola Cima i voltem, podem anar pel GR i tornar per la kresta com l'any passat o intentar lo camí de les faixes. Esta setmana faré algun reconeixement (déu fasse).
Proposo dissabte millor que diumenge, perquè tot i que estarà a tope, potser no tant com diumenge. És que són festes a La Ràpìta.
Reserves per al dinar al meu mòbil fins dimecres 25 a la nit.
SaNdEsCaRrIaT

19 de juliol 2007

Crònica del Camí a Santiago (3)

Hola craaaaaaaacks!!!!!! Gràcies altre cop pels ànims!!!!

Encara que pel que us vaig enviar sembla que el camí es dur de fer, realment no ho és, no us vull desmoralitzar perquè penseu que és molt sacrificat. Els horaris són els que son per evitar al màxim la calor i poder fer més quilòmetres cada dia, la roba la tens que rentar perquè l'equipatge deu de pesar el mínim possible, i les lesions apareixen per quilòmetres, tendinitis i bofies "ampolles" són normals, però les cures tampoc no són traumàtiques.
El camí té més coses bones que dolentes, si no ningú no el faria. Passes per zones que de no ser així no visitaries, coneixes gent que està fora del teu entorn, menges gastronomia de pobles petits i autèntics, i la gent et tracta molt be.
Bueeeeeno... des de la última crònica a Astorga he passat la Creu de ferro, per Majarín (on està Tomàs l'autoproclamat últim guerrer templari i amb un alberg que la casa del terror es una casa de nines al seu costat...) i he dormit a l'alberg de El Acebo (el primer poble del Bierzo) i a Villafranca del Bierzo, a l'alberg Ave Fenix, un dels primers del camí, i dels més típics. Des de Villafranca estic caminant amb Sergio, un noi de Zaragoza i amb Tom un noi Nord-americà, que pel que explica almenys a viscut dues vides, si no, no m'explico... Avui fem nit a O Cebreiro, primer poble de la província de Lugo i demà tenim planejat tenir una "experiència religiosa"...
dormir al monestir de Samos en cel·les com els monjos.... ja us explicaré....
Ok cracks, el 25 ja torno a casa, festes del poble, tornar a la feina, al dia a dia.... joder que ràpid passa el temps!!!!!!!
10 Gràcies pels ànims.
Cuide-us molt.

Cross Subida al San Millán- Copa de España de Carreras por Montaña FEDME



15-07-2007 Raúl García y Maribel Martínez no permiten la sorpresa, en la Subida al San Millán

El segoviano y la aragonesa se imponen en la Subida al San Millán, segunda prueba de la Copa de España disputada en Pradoluengo (Burgos). Ambos lideran la general provisional tras las dos primeras pruebas.
Raúl García, de la selección madrileña, y Maribel Martínez, de la selección aragonesa, han consolidado sus respectivos lideratos masculino y femenino en la Copa de España de Carreras por Montaña FEDME – GP Buff Salomon con una nueva victoria conseguida en la segunda prueba de la competición, la Subida al San Millán, disputada este fin de semana en Pradoluengo (Burgos). El recorrido, de 31 km de distancia y unos 4.000 metros de desnivel acumulado, tenía el pico San Millán (2.131 m) como punto más alto y el fuerte calor reinante durante toda la carrera han dificultado todavía más la labor de los 257 corredores participantes .


Fotos de Ramón "el de Huesca"





17 de juliol 2007

Salutacions des de la Cordillera Huayhuash


Xeics, que tal!

Com van les brincadetes de les cabretes i els cabronets?

El Blog de la secció Trail de la UEC em té puntualment informat de les vostres aventures. Esteu molt forts tots i totes, em teniu acollonit! Jo no arribo a tant, pero xino-xano m'he escapat uns dies pels Andes, donant-li la volta a la Cordillera Huayhuash. Potser a alguns us sonarà la película de muntanyisme "Touching the void", doncs està rodada enaquestes muntanyes. Molt guapo tot: no he pujat cap cim perqué ni és lo meu, ni els allaus ho permeten en aquesta època. Però només caminant aquestes muntanyes i valls ja té un per al·lucinar.
Com podeu veure, no m'oblido de passejar els colors del samarreta del club per allà on estic: a la Laguna Carhuacocha (4.138m), amb el Yerupajá (6.634m) i elYerupajà Chico (6.121m) al fons. Au! Ànims i no pareu, ni per prendre aire, eh!

Ens veiem ben aviat (a l'octubre?), espero.

Petonets per tothom,

Javier (el Chasqui* dels Andes)


Crònica d'un peregrí sense càmera

El "Camino de Santiago" per Joan Fores
1ª Crònica
Ei cracks!!!!!! com va tot,

Us escric des de l’alberg de Itaro de la Vega, fins ara el més friki del camí, Tomanosequé que és l'Hospitalero, l’hauríeu de veure, veient-lo a ell ja t’imagines com pot ser l’alberg, això si es un tio que és tot bondat i es desviu perquè els peregrins estiguem be, però la veritat no li costaria res netejar la cuina, hòstia, que he vist corrals de gallines més nets!!!!!Bueno, a lo que anava, ja porto 5 dies al camí i he de destacar dos esdeveniments, el primer just començar a Logronyo, paro a una benzinera i hem foten la càmara de fotos, si la meua estimada companya d’aventures, la camara de fotos, jo que soc un home a una camera apegat, que foto, continuo o ja plego? bueno decideixo continuar tot amenaçant a l’encarregat de la benzinera que quan es puguin mirar les cintes vull saber qui ha segut el que me l’ha fotuda, avui dijous ja ho sé, un pakistaní que tenia al darrera a la barra a l’hora de pagar, vaja un serraïm maleït que ocupa el lloc dels antics bandolers que atracaven als peregrins, clamo al cel, li desitjo que li doniguen pel sac tantes vegades com ? hem va costar la camara i continuo el camí com un peregrí emprenyat com una mona, comencem be....
L’altre ha estat renunciar a la forma de fer el camí, el projecte inicial era fer-lo corrent, després va ser meitat corrent i meitat caminant i finalment després de tres dies ha segut tot caminant, ja que tinc dues tendinitis a la part superior dels peus que hem fan veure les estrelles cada cop que poso el peu a terra, sobretot a les pujades i a les baixades. Però crec que acabaré, per anar bé tinc que fer un promig de 36 km diaris i fins ara l’anem complint.
Bé xaval@s ja us aniré informat de l’evolució dels esdeveniments.
Deu, camí i Santiago per Tothom.

Ultreya


2ª Crònica
Hei cracks!!!! He regut molt en les respostes al mail, jajjajaja son molt bones.
Gracies a tot@s pels ànims!!!!
Bueno us poso al dia de l’evolució dels esdeveniments.
Sorpresa, sorpresa.... vaig sortir de l’alberg de Itaro de la Vega sense ni una gastroenteritis, deu de ser que més que astomec dec tenir una formigonerasi no, no m’ho explico.... amb el Wolfang (peregrí Austriac) l’endemà varem fer via fins Frómista on varem visitar una Farmàcia, ja que ell tenia el mateix problema que jo de tendinitis però més accentuada, la qüestió és que es va tenir que quedar per visitar al metge, jo amb uns mitjons de compressiói Ibuprofeno he seguit tirant... Aquell dia vaig arribar a Calzadilla de la Cueza (Hola Marian si ho estàs llegint l'Hospitalero Brasiler encara es recorda de tu), alberg en piscina, prou be, adolorit, però sense incidències.
El dia següent, en la companyia del brasiler Camilo fins Terradillo de los Templarios, arribo al Burgo Ranero (pel nom ja us podeu imaginar el poble, quan recordo Tortosa hem sembla Las Vegas), i al dia següent, diumenge, fins León, del que he de mencionar l'espectacular alberg on fins i tot tens l’esmorzar, el millor alberg fins al moment.
Avui he arribat fins Astorga, ja porto recorregut mésde la meitat del camí i hem fa una mica de pena... Els turmells encara els tinc inflamats però amb l'ibuprofé i els nous mitjons puc fer km i km en prou comoditat, a més com que no paro a fer fotos doncs avanço més, es clar... (si agafo al maleït pakistanés....)
El ritme del dia a dia és el següent: Hem llevo a les 5:30 h del mati, esmorzo i a les 6:15 ja estic caminant, a 5 km/h que normalment he calculat que hem desplaço, arribo als 25 km al voltant de les 12, faig un mosset i continuo fins els 35, 40 o 50 km depèn de l’etapa. Quan arribo hem dutxo a l’alberg, rento la roba i si es prompte faig una migdiadeta, si no, vaig a fer un vol. A les 20:00 a sopar, xerrada amb altres peregrins i a les 21:30 ja estic al llit.
Estic tant desconnectat del mon que fins i tot hem diuen laprevisió del temps i les notícies importants quan truco als pares....
Bueno cracks un altra vegada gracies pels ànims.
Ja us contestaré els suggeriments particularment quan arribe a casa.
Una Abraçada.

III SkyRace d'Andorra


III SkyRace d'Andorra
Organitzadors: Ocisport – Club Pirinenc Andorrà
Nom de la prova: III SKY RACE ANDORRA
Data: 22 juliol 2007
Puntua per: Buff Sky Runner Wold Series - Copa Catalana FEEC
Director de cursa: Carlo Ferrari
tel: 00 376 867444 e-mail: cferrari@andorra.ad

El recorregut de la cursa, dur però molt espectacular, es desenvolupa pels Pirineus andorrans. La sortida i l’arribada serà al poble d’Ordino. Els corredors hauran de pujar una de les muntanyes més altes d’Andorra, el Pic de les Fonts (2748m). La segona part de la cursa serà igual que en l’edició de l’any passat, quan es van disputar els SkyGames 2006, també a VALLNORD.
Llegir més>>>

Crònica de la volta al Port 2007 o com fer una rentadora

Mos vam trobar als 4 camins dissabte a les 5:15 de la matinada. Diràs que massa pronte, però no. A les 6 sortiem de l’Esquirol, Enrique, Martí, un servidor, Peraldinho, Carlos, Tara i Lo Manso, disposats a retallar via per on fos possible. La primera retallada, obra de Carlos, va anar molt bé (ara m’explico les 5:45 a la nocturna), però a la pista, Peraldinho “Cucut” va voler pujar a Llinars pel racó de l’ídem i després d’una hora de barruntar les romigueres, vam tornar a retallar pakatràs i vam pujar a Llinars pel GR.
Enrique, enganxat a Cucut i a Carlos, mos anàven sulfurant als bous de les Foies. Sort que los brams de Tara los mantenien a ratlla.
Hi ha un punt de la travessia, passades les Rases, en que vaig ser abduït per unes marsianes que em van pujar a la seva nau, me van fer malbé i després em van tirar al Cool de la Gilaberta, tot sangonòs i buit de cos i ànima. Per sort, s’em va aparéixer Sant Mauro i dos àngels i em van convèncer per girar cua i tornar a retallar pakatràs.
Al grup inicial que va sortir de Caro van quedar Cucut, Carlos i Lo Manso, que per atrapar-mos se van arrear un bon estofat. A l’Estrets vam parar a dinar i a refrescar los peus i tirapalán.
Lo sol començava a ataubar-mos i en una d’estes paradetes, Isa mos va explicar allò de ficar-la tota dins i fotre uns polvos.





És clar, amb lo cap calent com portàvem, tots ho voliem aprendre i jo personalment, des de que he tornat a casa que no paro de posar rentadores i no li acabo de veure la gràcia, prefereixo fer la migdiada.
La torrada començava a ser considerable i pujant la Penyagalera pel camí d’Arrencapets, ja desvariejava. Vam travessar com a zombies “lo barco”, només pensant amb cerveses i amb el bany a la Pesquera de l’Ulldemó. Quan hi vam arribar, xooooooffff, només 20 minutets de relax perquè se n’anava l’autobús, 4 km d’asfalt fins a bar de Beseït. Aquí també se m’entela lo record, però sé que vaig dormir com un rei en un hotel-balneari tope luxury, malgrat els grinyols dels llits i les respiracions entretallades de les habitacions veïnes.
A les 5:30 a l’aire. Un bon esmorzar que Elena i Isa s’havien encarregat de proveïr i en marxa.
La carretera del Parrissal la vam agafar amb ganes (de que s’acabés pronte) i això va passar factura als peus, ja castigats del dia abans. Lo Kefe, fent-se auto-cirurgia d’emergència i encara sort dels Compeds i dels àngels de la guarda. Torna a retallar, aquesta vegada per la Balanguera i xinoxano cap al pouet de Borràs. Allà vam esmorzar, uns entrepans que mos havia preparat una mena de Ferran Adrià a l’hotel-balneari, que de tan exquisits mos van caure los ousdurs anterra. A falta d’un riojeta (no mos passarà més), Mauro i jo vam decidir quedar-mos a dormir a la pista de Carlares.
Cucut i Carlos van despejar pakakasa, però Lo Manso va a tornar a replegar-mos amb l’autobús de la UEC-Cucut-Line.
Als Pous de la neu mos esperaven Isa i Elena, més fresques que unes roses i com era pronte jo vaig escampar, després d’unes cerveses. Us podria explicar com va anar lo dinar, però tinc que posar una rentadora.

by pako




volta al port 2007

10 de juliol 2007

Volta al Port (II)

Aquest cap de setmana 14 i 15 de juliol, anem a fer la volta al Port en dos dies.
Qui estigue interessat en vindre, que ho digue ara o que calle per a sempre.
Teniu en compte que s'ha d'encomanar el sopar del dissabte i el dinar del diumenge, no sigue que tinguem alguna sorpresa, i haguéssim d’acabar amb un sopinstant.
Dormirem a casa Isa de gorra (s’accepten donatius per col·laborar amb el manteniment).
Programa:
Dissabte: s’ha de quedar a les 5:15 del matí, per pujar amb el cotxes a Caro, i començar a caminar a les 6.
A les 10:00 +- arribada a Paüls on s’afegirà l’altre grup.
A les 18:00 arribada a Beseit, bany al riu, dutxa i sopar a la Fonda Roda.
Diumenge: Sortida a les 6:00 arribada a Caro a les 14:00 dinar als Pous de la Neu i migdiada baix d’un Pí.

08 de juliol 2007

Cursa del Llop - 6ª etapa -Travessa del port amb BTT


Sortida:Dia 8, Restaurant del Port, a les 13,30h.
Distància: 110km.
Circuit:Font del Teix, Sant Miquel d’Espinalvar, pantà del Pena, Beseit, Formenta, refugi de la UEC, Tortosa
Recorregut pel Port, gairebé tot per pista forestal. Els trams de sender són curts i de dificultat mitjana. El desnivell acumulat és considerable ( més de 1500 de positius i 2500 de negatius) i els trams de pujada són llargs i amb forts desnivells. Amb tot, és un circuit ràpid que discorre pel Parc Natural dels Ports, pel Tosal dels 3 Reis i terme de Beseit, travesant el Port d'est a oest.Durant el recorregut hi haurà quatre avituallaments. Els darrers 23 quilómetres devallen del Port fins a Tortosa, on finalitzarà l'etapa

cursa del llop 2007 (4)

Fotos de la cursa del Llop classificacions clasificaciones

Cursa del Llop - 5ª etapa -Mitja Marató Pujada a Caro


Sortida: Dia 8, de Tortosa, a les 10h.
Distància: 21,095km.
Circuit: Tortosa, Roquetes, restaurant "Els pous de la neu"

La més emblemàtica de les etapes de la Cursa del Llop, que arriba a la seva 15ena edició. La pujada a Caro és una mitja marató homologada per la FCA i l'única etapa de la Cursa del Llop on hi ha premis en metal·lic per als guanyadors de les categories absolutes masculina i femenina.
És la mija amb més desnivell de tot el païs, amb 1090 metres d'ascensió i rampes de fins al 10%. A mesura que es va pujant cap al Parc Natural del Port, es van guanyant espectaculars vistes sobre la vall i el Delta de l'Ebre.
Cursa del llop 2007

Fotos de la cursa del Llop

07 de juliol 2007

Cursa del Llop - 2ª etapa -Cursa de Muntanya

2 ª Etapa - Cursa de muntanya: Del riu al mar
Sortida: Dia 7, de Tortosa, a les 13,30h.
Distància: 32 km.
Circuit:Tortosa, La Creu, Povet de l'Amorós, Camí de Fullola, B. de Sant Pere, l’Ampolla

Classificació masculina:
1er Adolf Aguilo-AE Alcanar
2on Xavi Royo-UEC Tortosa
3er Kiko Martí-UEC Tortosa
Classificació femenina:
1era Esther Valenzuela-Tarragona
2ona Isa Arasa-UEC Tortosa
3era Elena Ferreres-Uec Tortosa

cursa del llop 2007 (1)



cursa del llop 2007 (2)

Fotos de la cursa del Llop

05 de juliol 2007

La Volta al Port en 2 dies

Dies 14 i 15 de juliol
Com a preparació del Ultratrail del Montblanc, aquest estiu tenim previst fer dues sortides llargues de cap de setmana, una es la de “Cavalls del Vent” que segurament que farem el primer cap de setmana d’agost, i l’altra es la “Volta al Port” que farem el cap de setmana del 14 i 15 de juliol.
En principi, la idea que portem es, sortir el dissabte a punta de dia (les 6 h), del Refugi de Caro, seguint el GR7 o la ruta dels Estels del Sud, en sentit contrari a les agulles del rellotge. El primer dia faríem lo que son les tres primeres etapes, Caro-Paüls, Paüls-Arnes i Arnes-Beseit, en total 62 km, amb un desnivell positiu d’uns 2500 m i negatiu d’uns 3000 m.En aquesta etapa es pot fer (qui vulgui) una petita trampa (21 km menys), i es començar el recorregut des de Paüls, s’espera que arriben els que venen de Caro, calculo que tardaran unes 4 hores, i aproximadament a les 10 h ens afegim al grup dissimuladament i continuem amb ells com si no hagués passat res, d’aquesta manera faríem una etapa d’uns 41 km.
El segon dia sortiríem igualment a primera hora i faríem les dues etapes restants, Beseit-Fontferrera, Fontferrera-Caro, per tant ens sortirien uns 37 km amb uns 1500 metres de desnivell positiu i uns 800 metres de desnivell negatiu.
Com que aquesta etapa es més curta, calculo que es podria esta al voltant de les 2 a Caro, i per acabar la festa podríem fer un bon dinaret al Restaurant.
Que us sembla ? Qui s’apunta ?

02 de juliol 2007

01 de juliol 2007

Cròniques de la Fredes-Paüls 2007

Després d’una sortida tranquil•la, perquè Jackson ja m’havia dit que faria de tap a la sendera, Moisés, Cocacola, un futbolista retirat i un servidor, vam anar tirant, ajuntant-mos i separant-mos a ratos.

Perales encara feia lo romancer, hasta lo Mas del Sargento “soy el novio de la muerte” i ja lo vam perdre de vista.
Cocacola semblava lo gos de Carlos, tan pronte se n’anava cap avant com un esperitat, com anava amb la llengua fora, arf arf, pujant a Pallers. Abans de l’Esquirol va fotre una estirada fins al control, que quan jo vaig arribar ja s’havia fos. I contra la meva predicció, lo futbolista, que no havia fet mai una tirada de més de 2 hores, encara aguantava amb Moisés i amb mi.
Pallers passa factura i als pous de la neu mos vam encantar una mica. Una dona em va donar un plàtan que portava per a sa filla i Mosiés em va deixar roba eixuta, kin cuadro.
I au, arrea!! dalt de les Foies, una visió espectral, kin flipe. Karlos Pataka fent d’home-far!! A Llinars vam obrir la llum i els meus dos frontals il•luminaven com un metxero. Tirapalán, un tallet de codonyat a Clotes i marxen!
Des de les Rases, una vista del càguense i una lluna roja que va despertar lo licàntrop que porto dins i vaig començar a perseguir la llebre del futbolista, que anava com un amoto. Després d’una entortillada vaig tornar a ser persona i a la baixada vaig passar davant i no perquè ell no baixes bé, però se li acabaven les piles (jaja i a qui no?). És curios perqué l’Enrajolada l’haviem baixat fa dos setmanes Helena i jo, de palique, i s’em va fer molt curta comparada amb la baixada d’ahir.
Vam fer 9è i 10è, amb 6:14, Moisés va arribar en 4 minuts, així que vam assolir de sobra l’objectiu de baixar de 6:30.
Després de 2 cocacoles (de llauna), 2 cafes en llet i 2 talls de coc (i una dutxa), estava tan justet que era marxar o quedar-me a “dormir” a Paüls, pulutant, m’en vaig a La Ràpita. Ja us trucaré per a una performance.
Magnífica organització i desplegament de voluntaris de la UEC de Tortosa.
Lo de la Hife, queda per a un altre capítol.
By Pako
La contracrònica: de les viscissituds d’un aleixarenc de la UEC Tortosa perdut, per on? No ho sé, estava perdut.
El canvi d’autocar a Paüls podia ser un senyal dolent o positiu, la cara o la creu. Els gemecs d’un motor que no podia tirar endavant feia pensar que la cosa podia començar malament, però al final no va ser cap premonició negativa, ja que l’autocar nou va tirar cap endavant sense defallir i superant les proves que li va posar l’entortalligada carretera cap a Fredes, amb els aplaudiments fervorosos dels ocupants al veure que no els caldria empènyer l’autocar abans de començar la cursa. Altres no van estar de tanta sort.
Tard, però la cursa va començar per l’obstinació quasi heròica dels seus organitzadors. Per la meva part, primer error: vaig anar tirant sense esperar Paco, Isa, Helena, cunyat i Rafa? Vaig fer com la llebre. D’entrada tot molt bé: paisatge espectacular, veure una cara del Ports que coneixia molt poc, anar-me trobant gent nova, fent petar la xerrada, etc. Però (Ai làs!) resulta que es van quedar a Caro i vaig haver de tirar sol.


---------Pep abans _____________Pep després
Segon error, barrejo menjar i, pitjor encara, m’equivoco de camí. Tot solet. No veia cap marca. Però encara tranquil. Així que vaig veure que tenia cobertura, deseguida que truco als amics salvadors. Perales va ser el meu Sant Bernat i em va donar la llum que em faltava (“si segueixes per aquest camí, al final trobaràs de nou el GR i aigua”, aquest xicot ho sap tot!). Vaig perdre temps, sí senyor, però a l’arribar al remolc d’aigua, no solament vaig veure els senyals del GR, sinó que em veig els col·legues que no havia d’haver deixat i la llum se m’obre del tot. Però els camins de nostre senyor són inescrutables i com que vaig ser un pecador (no diuen que la soberbia és un dels 7 pecats capitals!) em va castigar: la meva panxa va acabar d’agafar una dimensió desconeguda i allà vaig haver de deixar allò que no volia. Però malgrat la grogor del meu careto, vaig decidir continuar. Ara es veia que el Paco estava decidit a fer el record i la meva panxa va tornar a demanar-me calma. Així ho vaig haver de fer i vaig demanar els companys que continuessin.
Com que diuen que Déu apreta, però no ofega, vaig poder anar tirant. Amb dificultats, però decidit. Fins que “nostresinyor” em va voler tornar a provar (devia saber que la meva no era molt religiosa) i, com si hagués vingut de Barcelona (no de l’Aleixar o de Tortosa), em torno a perdre. Aquí, la cosa ja em va demanar uns moments de meditació trascendental, estava clar que havia perdut el camí (n’hi havia?, on estava?, no en tenia ni idea) i em començava a venir el “canguelis”. Després d’adonar-me que era un cagat, vaig veure unes llums que em van il·luminar el senderi i ... salvat! Gràcies al Raül d’Amposta i un cavero vaig tornar al camí de la salvació i vet aquí que després d’una mica més de patiment vaig poder arribar al paradís, on vaig ser rebut amb molt de carinyo. Tot i que vaig arribar groc, no patiu, al cap d’una estona ja em vaig recuperar a base de coca coles i un sobre de sucre (tal com em va aconsellar qui tot ho sap: Perales).
Ara, el llit es va fer esperar i això que no vaig poder anar a la discoteca a celebrar-ho com van fer alguns. Havia d’esperar el meu cunyat, l’Eduard, ja que el pes dels seus tres fills (amb bessones incloses) li va passar factura i s’ho va haver de prendre en calma.
Felicitat per tots els “recordsman” i les “recordwoman”. Em semblen estratosfèrics els temps dels que vau quedar per endavant (Puça, Pinyasso, Perales, Paco Murall, Carlos, Moisès, etc suposo que em deixo algú), però les felicitacions van per tothom.
Pep

nocturna fredes paüls 2007

Nou récord a la Travessia Fredes-Paüls

Albert Giné (Puça)