30 de març 2009

I CURSA DE muntanya ciutat DE ROQUETES


Ara si, ja hem passat la Marxa de la Selva i la Cursa de la Pobla, i ja podem posar una entrada del proper repte, es tracta de la I Cursa de Muntanya de la Ciutat de Roquetes, com podeu veure a l'anterior gràfica aquesta cursa no sirà un passeig. Si voleu disfrutar d'un dissabte corrent pel bonic poble de Roquetes, no us ho penseu més i feu ràpidament la inscripció, teniu dos opcions: la cursa amb un recorregut per corriols, camins i senders al voltant de la ciutat, llocs encantadors on es podran disfrutar, qui vulgue d'unes vistes espectaculars, el recorregut tindrà 9 km i s'hauran de completar 2 voltes a la cursa i 1 a la marxa. La sortida tindra lloc al pont del vicari, d'alli anirem cap als deposits de l'aigua de Roquetes, pasarem per la finca de Feliciano Domingo, direcció a les escales de l'observatori, una volta d'alt hi haura un avituallament, despés anirem direcció a les granjes de Marti en direcció a l'almacen de Boixa per pujar cap a la finca de Josep Barceló d'alli enfilarem una baixada cap al circuit de motocros del mirambó i pel fondo del barranc cap a fora, en arribar al esfalt pujarem la rampa esfaltada i baixarem per davant les naus d'ebremetal i d'alli en busca del camp de futbol,quan s'arribe a l'altura de l'observatori pujarem totes les escales de l'observatori per baixar per la pista que dona acces d'alt al mitic edifici de les nostres terres, una volta baix pasarem per davant la piscina coberta i enfilarem la recta final que sera la mateixa que la sortida.

Tota la informació aquí

Cursa de les fites (Pobla Massaluca)



Les fotos de Martí aquí

I la crònica de la més parladora del grup aqui:

Un cop analitzat el “percal” tots ens ubiquem a la sortida. Tú a per totes que jo em quedo, estic molt concienciada…bla,bla,bla... i entre pressions i dubtes comencem a córrer ( i ara si… hijo… el último) aquí el que no corre vuela!!!. Al principi pensava que no seria capaç de fer-la tota corrent, ja que, a banda dels 24 km que ens esperaven el fang dificultava molt poder córrer en alguns trams. Així que, fins el km 10 com una bala però a partir d’aquest ja vaig començar a patir les conseqüències d’una cursa amb tanta pista!!! Però si, per la meua part molt contenta dels resultats, (tot i que, encara m’ha faltat aconseguir algun que altre objectiu). Felicitar a “Leonor” que es pensava que no li sortiria la “xispeta” i va aconseguir una bona merescuda tercera posició!!

Ah! Respecte a Belén, no et recuperes tan ràpid que em faràs entrenar més del compte!!! I la tal Claudia a vore si asoma el capet que tinc ganes de picar-me amb ella!!!

Enhorabona xiques i xics perquè encara que aquesta vegada no se’ns ha reconegut amb el “pernilet “  seguim sent lo grup amb més representació a les curses!!!

 By Anna

29 de març 2009

La 6ª Marxa de La Selva del Camp a Prades: no era cap passeig!






Uns quants uequeros i uequeres hem tornat a fer una de les proves dures del calendari de marxes de resistència. Els autèntics de Tortosa es van haver d’aixecar ben aviat, pràcticament de nit, ja que havien quedat, com moltes altres vegades, per sortir a les cinc de la matinada. De fet, aquestes sortides en hores intempestives ja formen una part intrínseca de la cursa i això ja ho saben gent tan experimentada com Perales, Elena, Isa, Paco Murall i Paco Estorach. Els altres, el adoptats del Camp de Tarragona (Reyes, Montse i Pep Anglès), ho vam tenir més fàcil perquè teníem la sortida ben a la vora.


El temps quan vam arribar a la Selva ja era una mostra del que va ser durant una bona part de la cursa: pluja fina i freda de la que et va entrant poc a poc per dins del cos i que et deixa totes les parts, fins i tot les més baixes, ben humides i refredades (en alguns, diria jo que, fins i tot, ben pancides). Però ja sabeu que, per a natros, això no era cap obstacle perquè sempre sortim ben contents i galdosos, encara que ens quedin més d’onze hores de pujar “pacamunt i pacavall” sense parar. Serà que som una colla d’insconscients?

Els organitzadors de la Marxa ens van canviar el recorregut, pràcticament el vam fer a l’inrevés de l’any passat. Ja vam discutir, i no ens vam aclarir, si al final havia estat més o menys dur, però com que no hi ha haver acord i ara que no tenim “kefe” sembla que no mani ningú, jo he decidit pensar que va ser més dur: així em justifico perquè vaig tardar un quart d’hora més que l’any passat. A banda d’això, jo diria que el recorregut va millorar i va guanyar en espectacularitat. A la crònica del 2008, que també vaig fer jo mateix, ja us deia que la Marxa va passar pels llocs més bonics i emblemàtics de les Muntanyes de Prades: l’Albiol, Capafonts, el Pont de Goi, El Tossal de la Baltasana, la Mola dels Quatre Termes, el Cogullons, Farena i Montral. Els paisatges del Port m’encanten i han estat un dels meus grans descobriments durant els anys que he viscut a Tortosa, però vull donar fe que els d’aprop de ca meva també ho són (sense oblidar el Montsant).

Pel que fa a la cursa, Perales va ser que el que va tornar a engegar els motors ben aviat i va marxar disparat per ser dels primers d’arribar. La Montse Sistaré i la Reyes ni les vaig olorar. Paco Murall ens va comentar que no sabia ben be com estava i com que pensava que no estava bé, ens va dir que tiraria cap endavant ja que l’havíem d’atrapar de seguida. Ostres, doncs jo encar l’estic perseguint ara i encara no l’he atrapat. El sinyor Estorach va fer de “Manso” i no va deixar de vigilar les dues xiques per arreplegar-les si es feien “pupes”, perquè ja ho sabeu que una cosa és anar a les Aconcagues o a les Ultratrails del Montblanc (Conca de Barberà?) i l’altra a la Selva. Al final van arribar ben sobradets en poc més d’onze hores, tan sobradets que el sinyor va dir que l’endemà havia d’anar a la Cursa de la Pobla, valga’m Déu!

Ep, que me’n deixava un! El sinyor Mauro no va venir a córrer, però com si ho hagués fet, ja que venir-nos a fer una visita per donar-nos moral i auxiliar-nos, si calia, ja s’ho val. En fi, una cursa llarga i dura, però ja sabeu que al final, quan ja s’ha acabat, tot sembla genial.

Fins aviat.

By Pep Anglès
http://picasaweb.google.es/isaarasa60/MarxaDeLaSelva#





23 de març 2009

III Marxa BTT d'Almatret

Diumenge 21 de març s'ha celebrat a Almatret (Segrià) aquesta marxa Btt organitzada pel nostre company David Duaigües. Roger Margalef, Xavi Sahuqui, Joan Farnós i Oscar Piñol hem acudit a la cita. Al arribar, de seguida trobem als altres membres de la Penya Ciclista Ribera d'Ebre fent les inscripcions. Poc a poc van arribant més bikers d'arreu fent que l'ambient fos de gran ocasió, total més de 500.

Podies escollir entre dos recorreguts; un més curt, apte per tothom, i l'altre de 35,6 km/1000 metres de desnivell positiu més exigent amb llargues sendes bastant tècniques i llargues pujades dures.

Com cada any voldríem felicitat a l'organització que s'ha esforçat per a què tot sortís bé; molts avituallaments, control de temps, voluntaris repartits per tot el recorregut, bon marcatge,... i una festa final amb bon mejar: pa torrat amb cansalada regada amb oli, i bon beure: vi i/o cervesa on intercanviàvem opinions i sensacions de la cursa i altres qüestions amb companys i amics. Al acabar ens hem marcat amb els amics balaguerins lo Mariano i la Mireia un ja tradicional vermut al bar del poble.Oleee!

Pel que fa la cursa, ha tingut un començament explosiu i els més forts s'han posat davant a tirar. Una llàstima que el Txema Alzamora hagi tingut problemes mecànics perquè tenia opcions a guanyar. Al final han guanyat amb autoritat Jordi Cugat de la Fatarella 1h43'09'' i La Mireia Santesmasses de Balaguer en fèmines 2h16'17''. Felicitats!!

Lo Sahuqui 9è 1h56'05'', Lo Roger 14è 1h58'19'' i l'Oscar Piñol 20è 2h02'20'' hem entrat ben classificats contents del resultat i Joan Farnós 1h47'56'' he aconseguit entrar en segon lloc superant al Joan Andreu Lleti d'Amposta 1h49'34'', tercer, que ha perdut la segona posició per culpa d'una punxada de roda.


Info i classificacions

Visites al bloc

He vist a la web de CxM, que han fet rècord de visites. Normalment no controlo massa lo nostre comptador, però al veure això m’ha picat la curiositat i he donat un cop d’ull a la nostra estadística i es realment sorprenent.



Pàgines vistes i visites mes de març.


Pàgines vistes i visites any 2008.
Podeu veure que els mesos de maig i juny son els que tenen més visites, coincidint en la Nocturna i la Cursa de Paüls, després els mesos d’estiu baixa i torna a fer una gran pujada al més de setembre en aquest cas coincidint amb l'UTMB i GRP.
No està gens malament tenint en compte que no es un bloc d’informació general i que només es tracten temes relacionats amb la nostra entitat.

Cursa de la Serra de les Fites

Per als que no anem a la "Selva" tenim un altra prova del Circuit Ebrenc. 

Es la segona edició de la Cursa de Muntanya "Serra de les Fites", que aquest any amb l'hivern tant plujós que hem tingut ha crescut considerablement i passa del 18 km de l’any passat als 24 d’enguany.

Si l’any passat la vaig trobar llarguíssima aquest any no vull ni pensar-ho, jo dels masters no m’apuntaría.

Tota la infó aquí i si no vos aclariu, com diu Martí aneu a  veure a “Enric Pam i Toc” que us farà la inscripció en un tres i no res, jo hi vaig ara mateix.

6a Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades

6a Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades

La 6a Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades, prova puntuable per a la XII Copa catalana de Caminades de Resistència, es celebrarà el proper 28 de març de 2009.

La prova està limitada a 500 participants, i les inscripcions son tancades.

Crònica de la marató del Congost

A les 7 del matí estàvem a -1° a Aiguafreda, però l'ambientillo estava molt caldejat. Després d'unes quantes curses per aquí baix, s'em feia estrany el fred i tantes cares desconegudes, tot i això encara vaig saludar uns quants vells coneguts. No sé com estarien els ànims per davant del grup de sortida però a la reraguarda tothom semblava bastant relaxat, potser resignat, però es respirava molta alegria en l'ambient i durant tota la cursa, malgrat la gran duresa de la prova, les rises i les conyes eren costants. En tenien molta culpa els excel·lents avituallaments amb WollDamm (12 en cursa) assistits per uns/es voluntaris/es súpermotivats i pels controls de camins, tots ells t'animaven al passar, i aquests petits detalls, quan ja portes molta tralla al cos s'agraeixen de vertitat.
Quant al recorregut, són tres quilòmetres verticals enllaçats per altres pujades i baixades llargues i duríssimes. Algunes dreceres diubaixades a cop de desbrossadora, molta sendera bona, bastant de pista per als que estem malviciats i sense trams realment tècnics, contràriament al que m'havien informat. Això sí, quanta màkina!!! mireu les classificacions.
Després d'anar un ratet darrera de Montse i Reyes a un ritmet constant i "molt guai", vaig veure que si seguia aquelles llebretes podria fotre un pet en qualsevol moment i vaig decidir fer la meva cursa, a un ritme un pèl més fluix i assegurar-me la xalera fins al final. Això no em va estalviar el dolor de la fascitis, ni dels genolls, ni de la lumbàlgia, però al menys vaig arribar sencer i molt, molt content, a la meta.
Al cap d'un moment va arribar Paco, amb qui vaig anar mantenint la comunicació en la distància (hay looooooooteriaaaa...) de la Trona al Tagamanent. Vaig menjar-me el bocata, dos cocacoles i cap a casa. Em vaig tornar a perdre els podis, aquesta vegada Montse 1a i Reyes 2a de la classificació absoluta femenina. Però jo ja els hi havia fet el meu homenatge particular, cantant-los una jota en plena marató (de baixada és clar). Enhorabona campiones.
by ouDur

22 de març 2009

Sortida dominguera

De ADELLS, RASES, MARACO
Més fotos
Sortida del diumenge per la zona deBarranc de la Conca, Toscà, Cova dels Adells, Rases, Mas de Maraco, mas de l'ereta.

19 de març 2009

Base de dades dels corredors

Com podeu veure lo grup de corredors de la UEC, creix constantment, fins al punt de que molts ni ens coneixem. Hem creat aquest formulari per tal de recollir les dades dels corredors i sobre tot i molt important les adreces de correu electrònic, que ens servirà per tindre una idea més clara del perfil del corredors, i per poder comunicar-nos més fàcilment quan faci falta.




18 de març 2009

Comença el ball (de bastons)


Ara que ja hem fet una mica d'escalfament a Miravet i La Ràpita, enlloc de descansar o demanar directament hora al metge, pos no. Mos apuntem a la primera marató de muntanya de la temporada, ni més ni menys que la clàssica cursa del Congost doblada en distància (Montse, Reyes, lo Manso & Oudur) i dissabte següent a la Marxa de La Selva-Prades, de 67,5 km amb gairebé 5.000 m. de desnivell positiu (Elena, Montse, Reyes, Pep, lo Manso, Cucut, Pinyasso, lo Jesusenc & Oudur) i ensundemà pujarem a la Pobla de Massaluca a soltar cames.
Diu que lo que no et mata et fa més (ou)dur.

16 de març 2009

La caçotada

De calçotada

La calçotada a casa Leo o quan Paco i jo vam deixar de ser uns privilegiats.

Lo dissabte passat va ser un dia d’aquells que fan afició, afició a menjar i a fer festa amb los amics. Després d'un estira i arronsa amb lo lloc de celebració, vam acabar anant a la muntanyeta de lo sinyor Antó, i va ser tot un encert ja que vam estar d’allò més be. Lo menú pos ja sabeu, uns entrants a base d’aulives trencades i Pernil de Miravet, després un fart de calçots del Racó d’Homedo, cullits lo mateix dia pel gendre del sinyo Antó, seguit del famós conill cuinat per la filla del sinyo Antó i mig corderet a la brasa, tot això regat amb vi de Batea i uns barrilets de cervesa, que van durar menos que los de la Ràpita. De postre gran varietat de cocs, bombons i cava de la cooperativa de Soldebre, per celebrar lo naixement del mequetrefe Didac.


Cròniques de la 1a Pujada a la Foradada

De 1 PUJADA A LA FORADADA


Tret de sortida i la 2a cursa del circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre comença a Sant Carles de la Ràpita. Enrere han quedat les infernals agulletes fruit de la ressaca miravetenca. Aquella cameta coixa ha de donarà pas al quàdricep volador...passen els 3 primers quilòmetres i veig a uns 50 metres al cap de cursa mentrestant rodem, segons el meu GPS –la Play dels grans, no mos enganyem- a 3’45’’ i mos enfilem cap a la Foradada. Comencen les primeres rampes i el meu deliri de grandesa s’acaba de cop. No sé que passa però fins que no arribo a La Foradada domés m’adelanta gent i més gent. Amb aquella sensació que Puça mai tindrà d’estar entorpint el pas a una multitud. Per cert, a l’igual que a Miravet experimento un fenomen paranormal: em passa un grupet de dos o tres correors –homenatge als companys del País Valencià-, miro i comprovo que no ve ningú en la distància –ja no m’adelanta dingú més, penso- i un minut després em torna a passa un altre grup en un bucle paranoic inacabable. Recupero la dignitat perduda en forma de pista forestal i començo a baixar que faig goig. Pim, pam, de pedra a pedra, marges, sendera, roques, boix, això és un no parar. Ja sento lo Delta, los musclos i els llagostins (aquests últims clarament fruit d’un deliri inconscient però no ho sabia...).I de repent, em trobo tot estirat al terra, el genoll ple de sang –ja l’hagués volgut Mel Gibson a la Pasión de Cristo aquest genoll- i sense entendre encara bé a dia d’avui com he pogut caure d’aquesta manera. M’aixeco i passejant cap al poble.A vore si m’agafa Paco i planifiquem la meva estada al galliner, penso, i vaig baixant tot esquivant les multituds d’atletes que segueixen avançant-me. Pujant sóc dolent però baixant sóc infame. Aquest mantra em colpeja el cap fins que en un moment gloriós s’acaba la baixada.2h i quart després creuo la meta. Faig un homenatge a ma iaia (es va dutxar en aigua freda cada matí hasta als 87 anys!), petem la xerrada a l’arribada amb vells retrobats i avui, tot reconeixent lo meu ingrés al galliner, m’he inscrit a la mitja de la calçotada on un espera recuperar la seva autoestima.Però com hem xalat!!

by GalileoGalilei

Algunes fotos

Classificacions



Quina matinada que mos va fotre Agustinet, ni que haguéssem de sortir a pescar!!
A les 7.30 l’ambientillo de LR ja estava en plena efervescència. Tots los pobles de les Terres i els voltants, amb les seves millors delegacions, fent competició de fotos de grup. Alguns com los canareus súper-motivats per córrer a la Ràpita, los seniencs discrets amb les destrals esmolades, los guerrers ilercabrons disposats a liar la batalla... Los trailuecs en massa, recuperàvem algunes lloques del galliner, que per lo vist los hi ha sentat d’allò més bé i n’han sortit fets uns gallitos. La secció femenina (al 98%). Me penso que la meitat de les corredores eren nostres.
La sortida de les xiques va estar molt animada per la cleca d’admiradors, alguns dels quals van haver de ser subjectats per no aprofitar aquell “rebufo” tan suggerent. Al cap d’un quart d’hora de “corralito”, la sortida dels nois, bastant ràpida tenint en compte lo quilòmetre vertical que mos esperava des de la gossera fins a la foradada.
Vaig pagar lo ritme de la sortida fins a la gossera tota la cursa (entre d’altres factures pendents). La veritat és que fins la segona cervesa i la cassolada de musclos, prefereixo no recordar-m’en de res. Aleshores ja era hora de marxar.
Total que no em vaig quedar als podis, però els he vist a les fotos i feu molt de goig. La foto del sac de llangostins no l’he vist per cap banda, deu ser que us els vau ventilar abans de tornar cap a casa.
Enhorabona a tots/es los que vau fer podi i als que no, encara més. A mi encara me fan mal les cames. Pos au, a veure si algú explica algo de la cursa.
by oudur

11 de març 2009

Chronique du Semi Marathon de Paris

Este cap de setmana passat el meu amic Miquel, alias miqui va sofrir el seu bateig en curses de muntanya, fugint per corriols d'un tal Cameta Coixa, sortint bastant ben parat ( 2:12 h), encara q me va comentar q en dilluns no era persona (però ja vol fer un altra que tindràn aquestes curses jeeje). No content amb això i decidint agafar els camins indeguts de l'asfalt va convencer-me per pecar a mi també, i vam apuntar-mos a una mitja a un poblet de França anomenat Paris (ells li diuen Semi, com la llet). Val a dir q com la cosa va de francesos, profèticament a Miravet va córrer apadrinat per Monsieur Marten de La Bovine (ànims!).
L'ambientillo el dia de la cursa era important (22000 monsieurs/madames i algun keniata/etiop); anavem una mica perduts en lo tema logístic i com a conseqüència d'això vam passar per l'arc de sortida amb 10 minuts de retard (amb lo que se me van esfumar definitivament les esperances de guanyar als keniates; vaia fantasmada he amollat ara); sort q mana el xip i vam anar fent, molt distrets avançant gent i passant la duració de la cursa molt ràpid, no haviem corregut mai amb tanta gent i la veritat es una sensació molt rara però divertida.
Nombrós públic animant i espontanis disfresats de tot tipo, tambe les orquestetes tocant... etc, Al km 10 un petit lapsus pos en l'avituallament ens vam separar no sé com i jo dic ja l'he perdut ara a l'arribar a vore com ens trobem (jo no havia fet el roaming i ell encara q l'hagues fet ell no portava el telf....)però al cap d'un minut o així veig un braç i tornem a reempendre la marxa. Al final de la cursa ens plou però la veritat es que no ens molesta gens i xalem bastant entre tanta gent animant i cridant i jo no entenent ni flowers.
Finalment felicitar al miqui per seguir un ritmet prou bo crec jo per fer la primera (1.32 amb parada d'orientació) i avore quan s'anima a purificar la seua ànima amb una nova creuada muntanyenca. (Amics la batalla de La Ràpita ja està aquí.....)

10 de març 2009

Calçotada de la garreta curta !!!

Hi hauran capçots XXL perdó calçots.

La setmana passada cursa de la cameta coixa i aquesta nou festival calçotada de la garreta curta a casa de la nostra amiga Leo, ara enteneu lo de la garreta curta!!!

Apuntat no i pots faltar, el dissabte dia 14 gran calçotada de la garreta curta, t´he la pedràs?
Els mes matinadors poden fer una sortideta light, però ven organitzada, ai sentit dir o les males llengües diuen que dos menbres de la uectortosa, estan fen una recopil.lació d´itineraris per les rodalies de Campredor, i diuen que el dissabte 14 ens oferirant un dels seus magnifics recorreguts per anar fent boca, els que no vulguin trencar a suar poden començar a fer foc o emborratxar-se com animals, i els que siguen dropos que destos n´hi ha uns quants, pos que baixen a l´hora de dinar.
Durant el dinar hi haurà diferents proves, on esposarà al límit als uequeros assistents, la calçotada garreta curta, estarà amenitzada per el duet "Mai toquen" de Fullola, amb l´actuació estelar de petito grillo, no t´ho pots perdre per res del mon.
By Xavi Royo

Horari d´actes:
10:00 concentració dels mes matinadors a la rotonda de Campredor on esta Miquel Alimentació, allí gaudirem d´un piscolavis, que no vol dir que te pessigo els llavis.
11:00 sortida light per les voltes de campredor o encendre el foc i beure birres!!!
13:00 els mes dropos es trobara a la rotonda de Miquel alimentació.
14:00 Gran calçotada garreta curta.
14:15 Els que no estiguen no fan falta.
16:00 gran sessió de ball, amenitzada pel duo "Mai toquen " de Fullola.


APUNTA´T NO T´HO POTS PERDRE!!!

FEM LLISTA ALS COMENTARIS
Cadascú que porti algo, apunteu el que portareu, el que fagi falta ho comprara lo manso i el jesusenc lo dissabte a primera hora del mati!!!




05 de març 2009

I Open Raid X-RACE CAMBRILS - 07/03/09

I OPEN RAID CAMBRILS inicia la temporada d'Open Raids 2009.El Open Raid Cambrils serà valedora per a la Copa Catalana de Raids d'Esports de Muntanya de la FEEC, només inscrits en la categoria Élite.

L'Open Raid de Cambrils comptarà amb 3 CATEGORIES: Élite (Copa Catalana) 128 Km / Aventura 64 Km / Iniciació 29 Km

Tota la informació aquí

03 de març 2009

Matxos 2009


PELS CAMINS DELS MATXOS 2009 : DIUMENGE 19 D'ABRIL DEL 2009
Aquest any la caminada no presenta grans novetats, tot i que el recorregut es planteja igual que l'edició anterior, no vol dir que a última hora, ens decidim per donar-vos alguna sorpresa i modificar el recorregut, ja us ho explicarem a la sortida.

Tota la informació a la web del Centre Excursionista de Torelló

1a Pujada a la Foradada

Ara toca la Ràpita

No se si ho pairem aquest any lo de les curses, encara me fa mal tot lo cos de la cursa de Miravet i ja he de pensar en fer la inscripció de la Ràpita.... i ràpid que la gent s’ha tornat boja i les inscripcions van que volen.

He mirat la llista del “grueso de las fuerzas” i tenim un  gran número de baixes respecte a Miravet, veig que no estan el “Comandante Solà”  ni “los sargentos Xavi i Pinyasso” (estos cayeron en acto de servicio lo dissabte la nit),  tampoc veig l’escamot dels monclusos ni al caporal Perales.

Tot i això, amb la incorporació de les noves lleves ja superem els 30 inscrits (no està gens malament) i  crec que ens tornarem a emportar lo pernil.

Això va per al Guti per si no ho tenia previst,  ara que pensant-ho be a la Ràpita els quedaria millor unes caixetes de llagostins,  NO?

Pujada a la Foradada

02 de març 2009

La cursa de Miravet segons Ferran Torres

Fa un any i mig, tornant de Barcelona, em vaig trobar a Paco. Em va parlar d’un bloc de la UEC –del que sóc gairebé addicte des de llavors- i de les curses de muntanya que cada cop eren més nombroses.

Lo diumenge mentres conduïa cap a Miravet pensava en tot això; curiosament els nervis de la nit anterior havien donat pas a una tranquil•litat estranya. Tot m’era familiar (matinada salvatge, neguit per no arribar tard a la cursa, on trobaré un bany...tots els clàssics d’un matí de cursa).


I després de trotar una miqueta més uns previsors estiraments em trobava a la sortida. Àngel Solà, uns minuts abans m‘havia dit que aquestes curses passaven volant; vaig recordar-me’n d’ell més de mitja cursa...

Tret de sortida i el II circuit de les Terres de l’Ebre començava...és curiós com en un parell de quilometres, pàjares a banda, més o menys tothom ja està al lloc que pràcticament ocuparà a la meta.


Poc a poc s’estirava el grup i començaven, així m’ho va semblar, quilòmetres més llargs de lo normal, amb un no parar de pujades, de les de caminar i baixades més o menys tècniques (més o menys segons l’art de cadascú: a mi em fots 3 escales seguides i ...) tot flipant de lo guapo que estava el camp: la flor del romaní, la vista del riu des de diferents racons, els camps amb los marges treballats...potser vatros no ho valoreu tant perquè ja n’esteu acostumats però jo, amb tot lo que tenia al darrera de lesions i vida urbana em sabia a glòria!.


-Vinga que ja porteu 12 quilòmetres!- Quan em van dir això les alarmes se’m van disparar! Domés? I vaig tenir algun dubte d’acabar-la que per sort no es va confirmar.

Baixant 300 metres de desnivell per unes cordes que ni Al filo de lo
imposible, un simulacre de pujada al castell (al final de la pujada t’explicaven que pel castell feia falta un altra costa) més la pujada real (i baixada) –en aquell moment hagués agraït que els templaris s’haguessen dedicat a la pesca a la vora del riu- van fer que l’exèrcit victoriós de les terres de l’Ebre –captiu i desarmat l’àcid làctic- arribés a la meta amb les acostumades pujades al podi per part d’alguns dels seus membres.

Mos vorem a Sant Carles i espero anar coneixent a tothom a poc a poc...

By Ferran Torres

01 de març 2009

Marató Barcelona 2009

ADOLFO AGUILÓ, CAMPIÓ DE LA TRANSGRANCANARIA

Adolfo Aguiló ha dado la sorpresa y se ha impuesto en la Transgrancanara 123 kilómetros con un tiempo de 12 horas y 58 minutos. Ha sido una carrera muy emocionante que se ha decidido a pocos kilómetros de la meta. Desde el inicio se formó un grupo de unos diez corredores entre los que estaban el italiano Marco Olmo, el suizo ADrian Bremmwald, el catalán Juliá Arnau, el madrileño Aurelio Olivar y el tarraconense Adolfo Aguiló. En el kilómetro 35 de la carrera Olmo y el suizo se descuelgan de la cabeza de carrera. Arnau Juliá, de 35 años, toma el liderato y parece intratable. Mientras, Adolfo Aguiló, también de 35 años, y Aurelio Olivar, de 40, le siguen. Arnau corona en primera posición el pico del Pozo de Las Nieves, pero en el avituallamiento del campamento de El Garañón Adolfo Aguiló le adelanta. Comienza el descenso hacia la meta y, al mismo tiempo, el tarraconense Aguiló amplía su ventaja sobre Juliá y Aurelio Olivar. "Adolfo hizo un avituallamiento muy rápido, apenas dos minutos, y su ritmo luego fue demasiado fuerte", explica Juliá.

Llegir tota la noticia