Los TORs a la Vanguardia

Marató de Berlín

Se’m fa fa difícil fer una crònica aquestes hores de la matinada (2,45 h.) desprès d’una ‘Pernil Party’ però soc, com crec que la majoria, dels que penso que aquests tipus d’aquest d’actes són dels que fan pinya i val la pena recordar. Sobre tot després d’events com la ‘Tor del Gegants’ el qual ens ha tingut a tots pendents del que passava als nostres companys (infiltrats inclosos) durant i després de la cursa o, en el meu cas particular, després d’una marató de les que val la pena viure i córrer com és la de Berlín.
No tinc paraules per explicar les sensacions que vaig tenir durant la carrera, però puc assegurar-vos que és una experiència molt gratificant que si puc intentaré repetir.
El meu temps va ser de 3:16:23.

Imatges en video de la cursa:

Pernil Party

Pujada al Montsià 2011

CLASSIFICACIONS:
http://www.pujadamontsia.cat/clasifficacions/

Dormim un parell d’horetes?

Es fa molt difícil escriure una crònica del que he viscut durant les 147 hores, 48 minuts i 13 segons; o millor dit 6 dies, 3 hores, 48 minuts i 13 segons; que he necessitat per acabar el Tor des Geants, cursa per la Vall d’Aosta, Itàlia. M’agradaria poder posar-ho tot en quatre ratlles. No deixar-me res però a la vegada no massa rotllo. Per on començo? Com continuo? Quin lio!

Ens inscrivim, com diu Elena, quatre amics, la mateixa Elena, Karim, Carlos i el que escriu. Just desprès de la inscripció ja comencem a parlar de fer la cursa junts. Sempre deixant la porta oberta a que el grup es separi si sorgeix una situació molt extrema. El dia de la cursa s’afegeix al grup Ferran, un gran element.

El Tor des Geants és una de les ultra (ells li diuen endurance) trail més bèsties del mon, 330 km, 24.000 metres de desnivell positiu, sense parar. Per explicar-la aprofito que en alguna descripció de la cursa surt la paraula agonitzant. No se si és alguna mala passada del google traductor, però clava la definició que jo faria de la cursa. Agonitzant per al cor i els pulmons, agonitzant per als músculs i les articulacions, agonitzant per la son i la gana, agonitzant per al coco i les emocions. Com tard o d’hora acabes agonitzant, és molt important gestionar el camí per arribar el més tard possible i en les millors condicions possibles a l’agonia.

Per poder gestionar aquest gran quantitat d’aspectes que condicionaran la cursa, primer s’han d’entrenar. Els que em coneixeu més ja m’heu sentit més d’un cop el discurset que per aquest tipus de curses s’ha d’entrenar molt i molt bé tot allò que no és purament físic: la motxilla, el dormir, el menjar, les llagues, l’escaldat, la dutxa, les cervessetes... Aquesta cursa ens ha tornat a demostrar com perd importància la forma física amb la que arribes respecte a totes aquestes coses. Per suposat que ha d’haver uns mínims molt grans de forma física. Però l’equilibri es decanta cap a una bona forma mental, una bona estratègia de carrera, una bona gestió dels descansos, un mimar contínuament el cos, un no parar de menjar i beure, un generar ambient divertit i optimista (natros li diem xalador).

Quan parlo d’estratègia de carrera em refereixo als ritmes, els temps de pas, que penses portar en cada moment. I que gran que és Karim per aquestes coses. Ens va anar molt bé sortir molt lents. Al tap que es va produir a l’entrada de la primera sendera sols hi havia una vintena de corredors darrera nostre. La idea era no apretar en cap moment al llarg dels dos primers dies. Sols em dol alguna baixadeta massa ràpida. L’objectiu d’anar tant lents és que no sortir cap molèstia, al menys fins al quart dia. Cosa que quasi aconseguim.


La gestió dels descansos ens ha sortit rodona. Sols la darrera nit varem patir vertaderes crisis de son, amb alguna petita excepció els dies anteriors. Aquesta darrera nit no vam poder descansar per la crisis que va patir Elena pujant al Refugi de Champillon. Ho varem pagar, jo en vaig passar dos de molt fortes, Karim dormint a una acera sota una manta de la Creu Roja. Les altres cinc nits, paràvem totes entre tres i cinc hores. Això ens permetia dormir dos o tres hores. A més, de la tercera base de vida fins la darrera passàvem al mig dia. Ens suposava un altra aturada de dos o tres hores (dutxa, menjada forta i alguna capejada).

Mimar contínuament el cos inclou moltes coses. També inclou l’anar lent al principi i tot el tema dels descansos. Però coses més secundaries no s’han d’oblidar, la crema als peus per prevenir l’aparició i posterior rebentada de butllofes, crema als baixos per l’escaldat, vaselina a l’esquena pels rosses de la motxilla, no fer el “gilipolles” (canvis de ritme, saltets, avançaments...), gel allà on comencen a fer-se inflamacions, algun massatge (natros en varem fer pocs, jo cap) o automassatge... Són moltes coses petites però que en algun cas evitaran una retirada.

No soc el més indicat per parlar del menjar i el beure. Tinc la sort de portar una formigonera en lloc d’estomac. Sempre tinc gana, tot m’entra i no tinc gaires molèsties. En aquest apartat vull comentar dos coses. Una és que s’ha de menjar quan no es té gana o quan l’estomac es tanca. L’altra és la variabilitat del menjar, si sempre menges el mateix cansa. Natros varem fer tres menjades fortes (carn i ous) al marge de l’organització (pasta, arròs...) Tema a part és la cervesa. No li recomanaré a ningú que en prengui en cursa. Però quan vas a ritmes lents, el cas de les ultres i endurance, els efectes negatius son pocs i si t’agrada els positius poden ser molts. Jo en aquesta cursa en he begut molta.

He deixat per al final el tema de l’ambientillo, els aspectes més anímics, la moral, l’eufòria, l’anar junts... En el nostre cas més del 90 % del temps estàvem xalant, i xalant de veritat. Us asseguro que s’avança molt més si estàs content. La cursa genera moltes situacions per que això no passi. La cabrona està allí per no parar de putejar-te, vol que estiguis cabrejat, agobiat, emprenyat... però has d’aconseguir xalar. En aquest aspecte tots no tenen la sort de tindre un Carlos a prop, ni la possibilitat de plantejar una cursa en grup. Un debat que es genera és si s’ha d’anar en grup. Estic segur que individualment algú hagués millorat resultat anant cadascú al seu aire, es perd molt de temps a les aturades en grup però guanyes amb l’aspecte anímic. Jo a més hi vull afegir una opinió molt personal. Per mi, a part del resultat esportiu, és molt important resultat humà. Us ho asseguro que no canvio per res del mon arribar a meta 10 o 15 hores abans (menys no ho tinc al es cames), pel plaer dels darrers centenars de metres abraçats, com diu Elena, amb els amics i amiga que hem compartit aquesta experiència.

Per al final: “In bocca al lupo” sort com ens la desitjaven els valtostasians. En has de tindre o millor dit, te l’has de buscar.

 

Lo manso

La meva primera MM

Eren les 11.30 del dissabte quan sortíem cap a Coll Formic : cotxe, tren , metro i després un bus de l'organització per arribar sobre les dos de la tarda a la sortida a ple cor del Montseny, més de dos hores ens quedaven per sortir ja que la nostra hora de sortida eren les 16.41 però l' hora va arribar de seguida ,foto de rigor dos minuts i a caminar , decidim agafar un bon ritmet suficient com per acabar la caminada i no patir molt, tot va prou be fins al km 20 que em trobo amb una bullofa a la planta del peu , seguidament compeed i a continuar el camí jo notava com allò anava creixent i creixent... i al km 40 ¡¡¡¡xoooffff!!! quina escabetxina, en aquell moment em va començar a pasar pel cap les possibilitats d´abandonar,però fem un sobreesforç i arribem a Sant Llorenç km 45 parada tècnica de 25 minuts ,cura de peus i dirreció a Montserrat només queden 38 km , ¡¡¡¡¡Mare de Déu de Montserrat!!!! a on m´he posat , però el meu cap cuadrat em diu que acabarem ¡¡¡ánimooo!!! als 80 km de caminar ja estem als peus de Montserrat en ganes de plorar i tirar-me al terra que vaig oblidar al sentir com uns veins de Monistrol ens animaven , concentració i cap amunt per després d'una última gran pujada a les 13.01 trepitjàvem l' alfombra vermella (roja , jejeje) que ens deia que havíem completat la Matagalls Montserrat 2011.

Gracies per haver confiat sempre en mi.
By Diana.

P.D.: Al final vam acabar els tres; lo meu home que em té al.lucinada. la bullofa i jo ;))))

Finishers

Tota la colla de Tarragona i Ebre, Enhorabona campions !

Tor des Géants 2011

Foto d'arribada a Courmayer després de 147h 48m 13s de sofriments i alegries, tot per aquest moment de glória, disfruteu-lo per que us ho mereixeu.

Enhorabona Finishers TDG 2011
Ferran Carlos Elena Karim Paco
I els companys: Marc Balañà  Jaume Garrosset   Enric Terricabras  Benavent i .....

Tota la informació a:

http://www.tordesgeants.it/tdg/index.php/spa/

https://www.facebook.com/profile.php?id=100001562244074&sk=wall

http://lnx.vdatrailers.it/cronometraggio_2011_tdg/

Posizione	Control	Km que porten	Km que falten	Ora Transito
432	La Thuile	17,08	315,458	Dom 14:07
399	Valgrisa IN	48,606	283,932	Dom 23:46
377	Valgrisa OUT	48,606	283,932	Lun 3:13
343	Rhemes	64,573	267,965	Lun 7:34
321	Eaux R,	79,171	253,367	Lun 12:45
314	Cogne IN	102,141	230,397	Lun 21:03
317	Cogne OUT	102,141	230,397	Mar 2:14
294	Sogno	116,735	215,803	Mar 5:56
300	Chardonney,	129,825	202,713	Mar 10:09
301	Donnas IN	148,736	183,802	Mar 15:03
243	Donnas OUT	148,736	183,802	Mar 16:33
225	Etoiles	161,312	171,226	Mar 20:48
238	Niel	186,697	145,841	Mer 11:57
233	Gressoney IN	200,279	132,259	Mer 17:00
210	Gressoney OUT	200,279	132,259	Mer 19:03
206	Crest	216,295	116,243	Gio 1:19
241	St Jeacques	222,507	110,031	Gio 6:36
231	Valtournenche IN	236,297	96,241	Gio 11:48
222	Valtournenche OUT	236,297	96,241	Gio 14:32
218	Cuney	256,746	75,792	Gio 22:50
235	Close	270,936	61,602	Ven 7:37
245	Ollomont IN	283,458	49,08	Ven 13:09
233	Ollomont OUT	283,458	49,08	Ven 15:53
224 Ferran 283	Bosses	303,159	29,379	Ven 22:56 Sab 2:46
274 217 Ferran	Bonatti	320,638	11,9	Sab 9:55 Sab 6:45
215 Ferran 271	Courmayeur FINISH	332,538	0	Sab 10:31 Sab 13:48

Foto de la sortida divendres pel mati a l'estació de tortosa, de moment tots son risses.... jeje