Desprès d’un estiu de pànxing, excepte per la èlit, que sempre entrena, ha tornat el Circuit Català de Curses de Muntanya amb la VI Cursa del Bandoler que es va celebrar diumenge 24 de setembre a Taradell.
La matinada va ser inevitable per no perdre l’autocar de la
UEC, que va haver de demanar reforços per traslladar tota la expedició (lo ramat per a que m’entengueu) malgrat haver-hi algunes absències entre les quals destacaven per lesió als ídems la d’Òscar “Tobillos” Pinyol i per boda la de Marga Estorach Fatsini (trankils nois que no era la seua de boda).
Un cop feta la paradeta ritual a l’àrea de Bellaterra per saludar el senyor Roca i fer un caferet vam arribar al puesto gràcies al GPS, però cada cotxe per una carretera diferent. Vam recollir pitralls i quan mos anàvem a fer la foto de grup més que un equip semblavem un passe de models, cada un amb un conjuntet diferent. Encara sort que ja tenim l’equipació nova i potser la propera cursa ja anirem tots iguals. Hi ha una gran expectació per veure tot l’equip uniformat i segur que guanyarem un munt de punts i fama mundial per un tubo quan les xikes estrenin el vestuari nou.
Pel que fa a la cursa, que us he de dir si tots vau passar abans que jo? Be, per als que no van vindre comentar que van ser 23 km d’un circuit sense grans desnivells, corredoret però bastant trenca cames amb constants pujades i baixades, per senders de bosc que per la pluja dels dies anteriors sovint estàven convertits en aigüeres enfangades tot i que no mos va ploure durant lo matí. Alguns trams es corrien sobre formacions panxudes de roca arenisca que no tenien ni un pam pla però que per sort s’arrapàven a les bambes com si fóssin de paper de vidre del 5, perquè d’aigua n’hi havia a dojo per tot arreu (menys a la dutxa). Un entorn preciós encara que bona part de la cursa la vam córrer dins d’un núvol que mos amagava les vistes.
En algun moment, els bandolers emboscats mos disparaven trabucades atronadores i per poc s’en carreguen algun dels nostres d’un infart.
Qui més qui menys arrossegava una “pejiguera” o altra, que si la panxa, que si l’esquena.... però a l’hora de la veritat lo més tonto fa rellotges, encara que després, com un servidor, toqui posar-se de Voltarén fins les celles.
Abans de marxar i malgrat l’estat físic lamentable en que ens trobàvem encara vam tindre temps d’admirar la fauna local i d’anar a fer unes cervesetes, això us donarà una idea de la
gravetat de la nostra patologia. Espero que a la propera cursa del Circuit (Sant Llorenç Savall) podrem celebrar noves incorporacions amb un bon dinar in situ.
Vull acabar felicitant el Centre Excursionista de Taradell per la bona organització i a tots natros per la bona cursa que vam fer.
Les classificacions sortiran dimarts 26 o dimecres 27 a la
web de la FEEC i trobareu les nostres en aquest blog. Salut. pako
Aquí teniu la nostra classificació
