20 de gener 2010

I Cursa del Pastisset


Més de 400 "pre-inscrits", esperarem fins dimarts 26 per agafar reserves fins 400 amb pagament formalitzat. Gràcies per aquesta resposta tant positiva per part de tots! 


I los responsables de la cursa patien !!


Acabem de fer un resum del 2009 i ja estem una altra vegada embolicats amb lo calendari del Circuit Ebrenc de Curses de Muntanya. 
La primera de l’any és a Benifallet, que se celebrarà lo 31 de gener, amb un nom molt dolcet "LA CURSA DEL PASTISSET", però per lo que ens ha comentat la directora de la cursa, la nostra companya Mònica Faneca, no serà tan dolça com el seu nom, ja que s’haurà de superar una distància de 25,280 km i un desnivell positiu de1.418 m, que és lo que hi ha des de la sortida de Benifallet fins al  cim de la Creu de Santos ( 942 m.) anar i tornar, passant pel Balneari de Cardó. Paral•lelament també se celebrarà una marxa de 15 km i 650 m de desnivell positiu. I per finalitzar tot aquest enrenou, tindrem un dinar per a tots els participants que ens prepararan les mestresses de Benifallet i, sabeu que tindrem de postres... ? efectivament: “pastissets”. 






Objectius 2010





De moment aquí van aquestes.
Manso quines fan falta?



18 de gener 2010

TRAILUEC 2009. RESUM DE L'ANY



Ja ha passat una altre any i han quedat enrera els durs entrenaments, els nervis de les curses, el plaer de les sortides amb els/les companys/es, els podis i trofeus per als més destacats, els reconeixements públics per la tasca feta i el premi d’agun que altre berenar-sopar per a tots. Però sobretot, allò que queda imprés en el registre emocional de cadascú és haver gaudit d’aquest esport i de l’entorn de muntanya que tant estimem, sentint-nos part d’un grup d’amigues i amics que compartim complicitats i aventures dintre de l’entitat social més participativa de les nostres comarques, la UEC de Tortosa.

Ens omple d’orgull, quan participem en les curses de tot arreu, lluïr la samarreta de l’equip de trail de la UEC de Tortosa i saber-nos ben identificats i de vegades temuts per la resta de corredors, com a bloc potent i compacte que som i format per algunes individualitats molt destacables. Està clar que no passem desapercebuts allà on anem i som conscients de que hem esdevingut una referència per als equips de curses de muntanya de la resta d’entitats de Catalunya.

Aquesta cohesió de l’equip té molt a veure amb la constància dels entrenaments conjunts que realitzem durant tot l’any, dimarts i dijous a les 8 a l’estadi i les sortides dels caps de setmana, però l’eina que ha creat aquest nexe de comunicació ha estat sense dubte el bloc http://trailuec.blogspot.com, on comentem tot allò relacionat amb els entrenaments, les curses i les disbauxes, que és consultat diàriament pels membres de l’equip i per molts afeccionats d’arreu del món. Actualment lo nostre bloc registra més de 270.000 visites. Unes 100.000 a l’any.

Per tot plegat deu ser que veiem com any rere any este grup se va fent més i més gran, amb la incorporació de nous corredors, amb la projecció dels nostres esportistes més consolidats i amb la riquesa que aporta aquesta varietat de joventut explosiva i experiència productiva, amb un únic objectiu comú: seguir fotent-li canya i cada vegada més. Actualment comptabilitzem uns 50 corredors/es federats entre tots los que participem més o menys assiduament en competicions oficials.

Dintre de la nostra entitat no formem cap grup tancat, tot al contrari, gran part dels corredors són també escaladors, espeleòlegs, barranqueros, alpinistes, esquiadors, raiders, excursionistes, bttros...... membres “patidors” de la junta, voluntaris en totes les activitats que s’organitzen i de passo intentem amb més o menys èxit que altres membres de la UEC es provin en alguna de les nostres sortides.

De totes les activitats programades que organitzem a la UEC, la que té més relació amb l’equip de trail és sense dubte la Cursa de Paüls, que aquest 2009 va celebrar la seva novena edició. Va formar part del Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC i del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre i va comptar amb la participació de 370 corredors i un altíssim nivell esportiu, ja que és una clàssica en el calendari estatal de curses de muntanya per la seva trajectòria de qualitat, duresa, espectacularitat i bona organització. No en va tota l’entitat es bolca cada any en aquesta festa de l’esport i la muntanya, posant tots els seus recursos materials i humans per intentar millorar-la, un repte cada cop més difícil. Aquest any però, la Cursa de Paüls va obtenir un reconeixement públic en l’atorgament del Premi al millor esdeveniment esportiu de les Terres de l’Ebre 2009, concedit per l’Associació de Premsa Esportiva, en un acte multitudinari al nou pavelló firal de Tortosa, lo passat mes de juny.

Quant als objectius esportius assolits aquest 2009 per l’equip, cal remarcar que l’extens calendari de cites nacionals i internacionals, el gran nombre i la varietat dels membres de l’equip, fa que sovint ens trobem lluitant en diversos fronts a l’hora.

A títol individual destaquem entre d’altres fites del 2009,

Elena Ferreres es va coronar subcampiona veterana de la “Copa de España de Carreras por Montaña” FEDME.

Reyes Valero, va rematar una temporada excel·lent de victòries amb el segon lloc de la general del Grand Raid des Pyrenées.

Ahmed El Qayed, campió del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre

Albert Giné, guanyador i rècord de la Cursa del Llop, del Raid dels 7 Cims i quart classificat absolut del Grand Raid dels Pyrenées.

Quico Martí, defensant los colors nacionals amb la Selecció Catalana de Curses de Muntanya.

A nivell col·lectiu,

Primer equip classificat al Circuit Català de Curses de Muntanya FEEC.

Primer equip classificat al Circuit Català de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre.

La nombrosa participació al Grand Raid des Pyrenées, que ens va convertir en l’equip amb més nombre de corredors.

Aquests mèrits van ser premiats pel Consell Esportiu del Consell Comarcal del Baix Ebre en l’acte que es va celebrar el passat 21 de novembre al pavelló d’esports del Perelló, en el marc de la Festa de l’Esport Comarcal, juntament amb d’altres activitats de la UEC i d’altres entitats esportives comarcals.

I mentre acabo aquesta crònica del 2009 ja estic pensant que per a la del 2010 potser necessitaré dos pàgines més.

Salut, muntanya i gràcies a totes i a tots.

x oudur

17 de gener 2010

RASKERA-TORTOSA. LES CRÒNIQUES?

A l'espera d'alguna crònica i més fotos......



I aquí va una curteta!!!
Diuen que els humans som els únics que ens entrebanquem amb la mateixa pedra dues vegades. I dic jo, llavors natros que som??? Ja no pel fet de que ens trobem i retrobem amb milers de les mateixes i que amb totes tenim contacte, sinó pel fet de patir mentres ho fem i tot i així repetim!!! jo encara penso que arribarà un dia que faré alguna d’aquestes sortides i arribaré intacta.. que il·lusa!!!!
Respecte al recorregut ha estat molt interessant, ha segut un plaer conèixer aquesta banda de les muntanyes, ja que, per la meua part, mai havia estat en aquestos raconets.
Les senderes molt guapetes però, una mica PORCULERES NO??? No es podia despistar una... a la mínima o turmell entre pedres o de morros a terra!! El primer tram fins la creu molt tècnic, però es que el segon encara ho era mes!!!
Les pujadetes de la primera part durilles, encara que a ritmet, alguns caminant suau i altres menys suau però caminant... La segona part (entenc que aquesta era abans de la última mega pujada!!), per mi també ha estat digna de menció, vaja trams mes netets que ens han deixat els últims temporals. Adintrant-mos per les senderes plenes de punxetes i patint els efectes d’aquestes sobre les cames continuavem sense saber de debò que encara ens faltava la última pujada. La última pujada es dureta sento dir als veterans... bueno, i jo seguint en lo meu penso; ja portem unes quantes no passarà res... però aquesta última tela lo llarguetaaaaaaa i duretaaaaaaaaa!! Aqui les cames ja no responien però a l’estil que ens caracteritza continuem fent fins que arribem als ventiladors on la sensació de ser un esser petit és l’unic que t’invadeix; sols t’has de ficar a sota d’un d’aquestos per descobrir que no ets tan gran com et creus!!
En fi, per començar la temporada per mi un debut com toca, patint, xalant i marcadeta per a un parell de setmanetes!! Algú sap si encara estic en edat de tenir la varicel·la???? Tinc les cames plenes de puntets vermells!!!
Enhorabona un altre cop per l’organització, gràcies per la companyia i felicitats per aconseguir-ho!!!
By Campanilla



Quina flipada això de les muntanyes de Cardó! Era la meva segona vegada, però com la primera. Felicitats pel recorregut, però amb una diferència important respecte del 2008: el sinyor Tirado l'havia senyalitzat quasi tot, quina feinada!!!

By Pep


Aquest cap de setmana en Gustavo, en Robert, en Sergi i jo hem fet la travessa llegendària de Rasquera a Tortosa per la serra de Cardó. Ens acompanyaren un grup d’unes 35 persones de diversos clubs, fent reagrupaments per no perdre’ns de vista durant massa temps. Per part meva, quina il•lusió de poder anar junts amb els companys tota la ruta! Tan diferent de les curses competitives on tothom agafa el seu propi ritme i la gent es dispara ja durant els primers kilòmetres. En canvi, aquest diumenge anàvem en ritme xino-xano, al menys fins a l’esmorzar, tot xerrant, fent fotos, carregant bateries amb vistes precioses o jugant amb la neu que restava en alguns indrets ombrívols.

A les primeres pujades ens va quedar clar el perquè del consell de posar-nos pantalons llargs i vells: hi havia PUNXES a tot arreu! I durant la segona part en trobarem més, d’arbusts punxeguts.
En quant a l’altimetria que esperàvem, res de “poc desnivell”! Hi havia pujades fortes que havíem de superar per arribar al cim més alt de la ruta, el Creu de Santo.
Allà es van obrir les motxilles i cadascú treia l’entrepà, barretes, fruits secs, etc.
Qui tenia més roba se la posava tota perquè feia molt vent en aquest punt.
Calculàvem que estàvem a la meitat del camí en temps, però, en kilòmetres, ni havíem arribat a una tercera part, després de les tres hores que havíem fet.
Així doncs, recarregats d’energia varem començar el segon trajecte de la travessa. Ara ens esperaven més baixades, alguna força tècnica i molt pedregosa! Els kilòmetres anaven volant, semblava. Tot i així, al final del tram de pista on varem fer un reagrupament de cares cansades, els rellotges indicaven aprox. 18km, o sia, ens en quedaven encara 16 més!!!
Als molins de vent deixarem enrere les senderes i el paisatge silvestre. Aquí, amb moltes ganes d’arribar i menjar paella, el qui podia encara, ho donava tot per superar aquest últim tram d’asfalt. I així arribarem. Feliços, contents, cansats i amb puntades vermells a les cames.
Quin començament més xulo del 2010!

Ragna

11 de gener 2010

RASQUERA - TORTOSA. 17 de gener 2010




Torna la clàssica. Enguany una mica avançada de data per qüestions de calendari de curses i tot i així és impossible no coincidir amb algun altre esdeveniment. Aquesta vegada li ha tocat lo rebre al Trail Blanc de Font Romeu. Què hi farem...
Recorrerem los aproximadament 36 km entre lo mirador de Líster a Rasquera i lo Coll de l'Alba a Tortosa, on fem una paella i rostida, travessant les serres de Cardó, del Boix i del Coll de l'Alba. Si tot va normal mos costarà unes 6 hores (hora amunt o avall) a un trot suau, fent reagrupaments i esmorzant.
Com ja sabeu, se tracta d'una sortida en autosuficiència, on cadascú ha de portar lo que considere necessari i ha d'arribar a la sortida de Rasquera o rescatar-se del Coll de l'Alba pels seus propis mitjans, quedant amb los companys i compartint vehicles.
És recomanable portar alguna cosa per menjar i aigua (o líquids) suficients per a tot lo recorregut, ja que l'aigua de la cisterna del Mas de Solsona presenta un color groc molt sospitós. També cal portar calçat adeqüat per anar ràpid per muntanya i roba d'abric i impermeable. Mai està de més una petita farmaciola i un llum frontal. Però tot això queda a criteri de cadascú.
HORARIS:
A les 6.45 a la gasolinera de 4 camins de Tortosa
A les 7.45 al bar de Rasquera
A les 8.15 (aproximadament) apretem a córrer

DINAR: Hem arribat al límit de comensals que poden atendre a l'ermita del Coll de l'Alba, per tant queda TANCADA LA LLISTA DEL DINAR, per cancel·lacions o canvis envieu un correu a RESERVA DINAR.
------------------------------------------------------------------------------------------------
Lo dissabte 16, es podràn deixar bosses amb roba de recanvi a l'ermita del Coll de l'Alba



10 de gener 2010

Neu pols arran de l’Ebre

Aquests dies es torna quasi impossible no deixar-se portar per l’instint irrefrenable de tocar neu allà on no acostuma a fer acte de presència. Molts racons del nostre territori s’han vist sorpresos per una lleugera manta blanca que ens invita a córrer sense parar i amb l’única preocupació d’evitar una relliscada desafortunada. Aquest és el cas de la Serra del Montsià on, aquest matí, encara si podien trobar entre 10 i 15 centímetres. Matarrodona i la Fordada estaven a vessar de gent que caminava sense perdre de vista allò que trepitjava i amb la cura de qui no vol trencar-se res abans de poder explicar a la seua gent que lo d’allà dalt és digne d’immortalitzar per mostrar-ho a les futures generacions.
No obstant, l’excursió que avui han fet aquests dos ampostins, Josep Vallès i qui traça aquestes linies, l’experiència més espectacular d’aquest cap de setmana va ser passejar-se pel Coll de l’Alba amb neu fins als genolls. Sort en vam tenir els més previsors de portar les polaines posades! La neu ens desdibuixava el camí fins al punt d’haver de recular i tornar en direcció al caliu del nostre preuat riu. Perales fou la persona que, gràcies a la destresa que el caracteritza, ens va conduir cap al camí de tornada, després d’una estona caminant sense gaires expectatives de trobar-lo.
Aquí van les imatges:
http://picasaweb.google.com/jesusaure/NeuPolsArranDeLEbre#
Jesús Auré

06 de gener 2010

Sortida BTT lo dia de reis



Marga, Isa, Pinyasso, Auré, Perales i Mauro, hem fet avui una sortideta amb BTT, per estrenar les flamants bicis que han portat los reis, no hem matinat gaire, a les 9:30 hem sortit de la Raval cap a Remolins i hem pujat pel barranc de les Monges fins la Cova del Rubí, la baixada l’hem fet pels barrancs dels Estrets i del Torrent.

02 de gener 2010

Aquells a qui el vent no s’endugué


Primer dia de l'any i a les 10 del matí ja estem preparats( no han vingut tots els que van dir que vindrien),però aixó es veu que és habitual i és que com a tot arreu n'hi han que parlen molt però a l'hora d'arrencar...
Isa, Perales, Leo,Karim que ens espera a Xerta i jo(eagle)recien incorporada a aquestes activitats, comencem a pujar cap a la Moleta.
Ens diu adeu el pastor, que ens mira amb una cara com dient "on van aquests bojos" i es que les ratxes de vent son tan fortes que si mireu les fotos veureu les conseqüéncies a les ulleres d'Isa, fan pensar que realment no ho tenim tot, però  avant.
La visibilitat molt bona i a mesura que pugem unes vistes esplèndides(serà pel vent??)però  no arribem fins dalt ja que una ratxa molt forta està a punt de fer-nos volar( i no exagero). Per tant, emprenem la baixada amb Karim fent de pastor ( s'ha trobat un bastó i arribem a la Font Nova.
Ha estat una bona manera de començar l'any!!
Bon any 2010 a tots i sobretot als que amb ressaca vam compartir aquest primer dia de l'any.
Montse eagle
Fotos d'Isa 

01 de gener 2010

Bon any a tothom!

Començar l’any sense ressaca (gairebé) havent-lo acabat d’una forma immillorable deixa una bona sensació...espiritual.
Ahir 31 vaig córrer un altra San Silvestre. Fa una dècada, quan casi no n’havien més enllà de la Vallecana i Sao Paulo, recordo que pensava que acabar l’any amb una cursa devia de ser una forma diferent i divertida. Per això els anys 1999, 2000 i 2001 vaig desplaçar-me a Tudela (Navarra) per poder viure aquella sensació.
Després, al mateix temps que passava massa temps aturat, les SS anaven proliferant arreu. Fins que ahir, finalment, vaig participar en la VI SS de TGN. No tenia expectatives. Pensava que era massa curta pels meus entrenaments actuals, tampoc havia descansat doncs lo cap ja està al 7 de març i la gent corre molt.



Com sempre em passa, surto de casa disfressat pensant que sóc un rara avis, un frikie per què no dir-ho, amb les malles, lo gorret i tota la parafernàlia (altrament dit fato) habitual. La gent foten-se tapes, apurant les últimes compres i jo a córrer...però norrrrrrrrr, els 1300 inscrits (dorsals esgotats de fa dies) fan molt de bulto i quan vaig arribar a la zona de sortida estava tot ple de gent com jo, escalfant i comentant la jugada esperant el tret de sortida amb els i les santes habituals d’acompanyants (s’hauria de fer una cursa inversa: tot ple de serveis pels acompanyants com ara xocolata calenta, cava, servei de tapes, DJs, fira de l’acompanyant i entrega de premis als acompanyants dels primers classificats, sorteig de pernils, etc...hauré de patentar-ho!).
La cursa (aquí entrem a la part subjectiva del conte, més avorrida, saltable totalment) va ser tota una sorpresa. Vaig disfrutar com feia anys. Còmode, tirant fort, avançant a molta gent i sempre amb la sensació de tenir una marxa de més fins que del 5 al 9 (final) ens varem quedar 3. Vaig intentar despenjar-los però, a pesar dels sorolls agonístics que un feia, no va haver manera. Finalment vaig quedar l’11è, 1r veterà (això los jovens no ho entendreu però fa gustet això d’aguantar-vos) i a un ritme de 3’30’’ el quilòmetre. Això últim no ho hagués dit mai però lo cos té memòria que me van dir una vegada i sembla que és així perquè lo dilluns havia fet 6 sèries de 1000 recuperant un minut a 3’24’’ de promig (era de preveure un ritme una miqueta més lent).
No sé si el Martí hi era perquè vaig sentir un Ferran durant la cursa però després no el/us vaig veure. Llàstima però ja mos anirem trobant.
D’aquí al 7 de març faré un parell de curses més i ja vindrà la muntanya. Tinc una cita amb lo Nostre Senyor del Port al maig :-)
Salut, quilòmetres i amor, en l’ordre que vulgueu, per aquest 2010!!.


Sinto

Torna "El Fenomen"