27 de juny 2010
16 de juny 2010
I TRAIL MAESTRAT EXTREM
118km i 3687+. 130 corredors a la sortida i 76 a l’arribada,
aquestes son les xifres del primer Trail del Maestrat que s'ha disputat aquest
cap de setmana i que a comptat, com era d'esperar, amb força
representació de corredors ebrencs, dos dels quals, corredor de la UEC, Ferran
Sebastià i Ernest Sabaté.
1
|
14:31:25
|
|
2
|
14:42:07
|
|
3
|
14:42:08
|
|
39
|
21:34:37
|
|
47
|
23:49:46
|
15 de juny 2010
Inscripcions tancades
Després de superar els 500 inscrits l'organització de la
XIV NOCTURNA FREDES-PAÜLS
ha decidit tancar les inscripcions per raons organitzatives.
13 de juny 2010
12 de juny 2010
10 de juny 2010
Fredes Paüls 2010
Avís urgent !!!
Si encara no heu
formalitzat la inscripció de la nocturna, ja podeu
espavilar-vos, per que estem a punt de superar el màxim d’inscrits.
Us recordo que no es prou haver fet la preinscripció
sense el pagament.
Només es tindran en compte el inscrits i pagats.
Ja esteu avisats.
|
09 de juny 2010
Alpens 2010: L’home que somiava amb una mica d’asfalt i un bidó ple de Compeeds.
Este sóc jo. I ho somiava des del quilòmetre 16, quan vaig decidir deixar de córrer i començar a caminar per no perjudicar-me més los peus, del taló al metatarsià. I a cada avituallament preguntant si havia alguna drecera cap al poble d’Alpens, que tenia els peus destrossats i no volia córrer més. Però no, no n’havia, així que mentres processionava, modalitat calvari, cap a l’arribada, vaig decidir reflexionar sobre què m’havia portat a llevar-me a les 4 del matí, fotre més de 400 quilòmetres, estant com estava –veure crònica de Paüls 2010- i a 6 dies del Llop...
Pos lo primer és lo paisatge. Córrer a Alpens és com visitar lo País Basc. Gamma de verds, vaques que no han vist lo pienso ni en foto, masies que podrien sortir a Qui viu aquí?, gent animant casi, casi, a lo Zegama (a lo Punta de l’Aigua haurem de dir des de l’atre dia), desnivell suau –en una de les pujades, veient com bufaven, pensava que ja vos voldria veure jo a Paüls-, molt bon ambient, i un final dels que m’agraden: gran rostida a la plaça del molt bonic poble. Una cursa, corredora en un 95%, de 26 quilòmetres i amb dos cims i 1000 metres de desnivell.
I també m’afecta l’angoixa d’haver estat 5 anys aturat. Sembla que si no faig totes les curses del món enguany, tot s’acabarà. I a pesar de la profecia maya o deljuiciofinalcuantoantes em sembla que no serà així, o sigue, Sinto, que aplica’t lo cuento!
En aquests 10 quilòmetres que vaig fer caminant vaig veure l’embranzida de les curses de muntanya a Catalunya; no hi ha color. És l’esport de moda. La de traileros que em van passar, de totes bandes, sobretot del nord de Catalunya –dos seniencs als que vaig saludar n’eren la excepció- i un 99% per cent d’ells em va preguntar si estava bé –Sinto, com a representant de l’asfalt has de fer una mea culpa perquè natros no som tan així-. I com passa darrerament, per poc em quedo sense dorsal! Bona senyal en una època on cada cap de setmana poden haver mitja dotzena de curses.
2h i 53’ després de la sortida, captiu i desarmat, vaig creuar la línia d’arribada. I hi ha que vore los somriures que em dedica lo de la farmàcia quan passo, cada dia, a comprar la dosi de Compeed. Diria que li brilla un € en un ull...
Però sembla que salvarem lo Llop i, a Alpens, tornaré!.
Sinto
Tornaré a fer-la més vegades i vos animo a fer-la alguna vegada. Val molt la pena.
Pos lo primer és lo paisatge. Córrer a Alpens és com visitar lo País Basc. Gamma de verds, vaques que no han vist lo pienso ni en foto, masies que podrien sortir a Qui viu aquí?, gent animant casi, casi, a lo Zegama (a lo Punta de l’Aigua haurem de dir des de l’atre dia), desnivell suau –en una de les pujades, veient com bufaven, pensava que ja vos voldria veure jo a Paüls-, molt bon ambient, i un final dels que m’agraden: gran rostida a la plaça del molt bonic poble. Una cursa, corredora en un 95%, de 26 quilòmetres i amb dos cims i 1000 metres de desnivell.
I també m’afecta l’angoixa d’haver estat 5 anys aturat. Sembla que si no faig totes les curses del món enguany, tot s’acabarà. I a pesar de la profecia maya o deljuiciofinalcuantoantes em sembla que no serà així, o sigue, Sinto, que aplica’t lo cuento!
En aquests 10 quilòmetres que vaig fer caminant vaig veure l’embranzida de les curses de muntanya a Catalunya; no hi ha color. És l’esport de moda. La de traileros que em van passar, de totes bandes, sobretot del nord de Catalunya –dos seniencs als que vaig saludar n’eren la excepció- i un 99% per cent d’ells em va preguntar si estava bé –Sinto, com a representant de l’asfalt has de fer una mea culpa perquè natros no som tan així-. I com passa darrerament, per poc em quedo sense dorsal! Bona senyal en una època on cada cap de setmana poden haver mitja dotzena de curses.
2h i 53’ després de la sortida, captiu i desarmat, vaig creuar la línia d’arribada. I hi ha que vore los somriures que em dedica lo de la farmàcia quan passo, cada dia, a comprar la dosi de Compeed. Diria que li brilla un € en un ull...
Però sembla que salvarem lo Llop i, a Alpens, tornaré!.
Sinto
Tornaré a fer-la més vegades i vos animo a fer-la alguna vegada. Val molt la pena.
08 de juny 2010
Reus-Prades-Reus
Un altra activitat del cap de setmana amb representació de la UEC, la clàssica Reus-Prades-Reus, amb destacada actuació per part de David Martin (cocacola), que va fer el 9e de més de 500 corredors arribats.
Classi
|
Dorsal
|
Primer Cognom
|
Segon Cognom
|
Nom
|
Club
|
Temps
|
9
|
716
|
MARTIN
|
BRULL
|
DAVID
|
UEC TORTOSA
|
6:00
|
471
|
573
|
ARQUE
|
ALCOVE
|
JOAN
|
UEC TORTOSA
|
12:31
|
188
|
383
|
LOPEZ
|
CARLES
|
DAVID
|
UEC TORTOSA
|
8:51
|
472
|
171
|
TORNE
|
SANROMA
|
SERGI
|
UEC TORTOSA
|
12:31
|
07 de juny 2010
ULTRA TRAIL SOBRARBE
http://www.diariodelaltoaragon.es/Deportes/NoticiasDetalle.aspx?Id=634122
ULTRA TRAIL SOBRARBE, QUI VA DIR QUE ELS EXTREMS NO EREN BONS??
PRE-ETAPA
Els Uequeros s’aproximen!! Hora de sopar i carregar piles per als 42km! Com no, dir que les costums són les costums i per tant les primeres “rises” ja es fan notar. Al primer sopar de l’hotel ja es podia sentir “l’ambientillo” característic dels uequeros; bona hidratació i logística del track by Tara; tot ben estudiat però fins el km 17!!! Després d’aquest “campe qui pugui”.
PRIMERA ETAPA, L’ESTEL ASTRE DELEITANT-MOS AMB LA SEVA PRESÈNCIA!!
Engeguem motors a les 7.15 a la cafeteria, ais no! a les 7 en punt!! Los duendecillos nocturnos així ho van decidir, no xiques?? pastetes i cafès i primera parada tècnica als wc més propers, anem cap al pavelló i aquí comença el primer repte!!
He de dir que la meva motivació no estava molt fina, per no dir inexistent, però les ganes d’endinsar-me en aquest terreny nou per a mi em donava l’espenteta que em faltava, així que, aquesta etapa volia agafar-la amb tranquil·litat i una mica al meu rotllo. Semblava una puceta seguint al grup fins que em vaig despistar una mica en un dels paisatges més espectaculars que he vist mai a una cursa, ja sabeu, muntanyes amb llacs d’un blau intens que enlluernen, senderes amb pedretes d’aquestes que hi trobes el mon a sota, Harleys Davidson amb pilots que desorienten o entretenen!! En fi, que hi farem, una que es despistada!! Mala sort la meva que el recorregut no estava preparat per anar amb moto, si no, algun altre recurs hagués buscat, però no hi vaig tenir tanta sort i vaig haver de continuar la meva aventura en solitari, 22km més arrossegant-me sota els 34º que ens queien a sobre!! UFF!! Però si m’havia promès que mai més faria la cursa del Llop!!!
Buscant recursos per a patir el mínim em vaig engegar el mp3 i xino xano ja arribaré!! En un dels últims avituallaments on ja la gent anava plegant per culpa de la calor em trobo a la Reyes que decideix seguir amb mi fins al final (gràcies Reyes per animar-me fins al final en aquest tram tan dur), així que, al ritme de la Reyes perquè jo ja “d’això” no tenia arribem al poble i SORPRESA! S’havia de pujar fins la plaça, si sí, la típica a la qual s’accedeix pujant un munt d’escales que, tot s’ha de dir, quan només ho fas per arribar a fer-te una cerveseta xales però al final d’una cursa així, manda huevos!!! Per fi, últim tram i alguns uequeros ja m’animen, yuhuuuuuu, ja gairebé estic! I pa rematar! Paco i Carlos esperant-me a meta amb la Xibeca a les mans!! Això no té preu! Moltes gràcies xics!! Ens hidratem i cap a la dutxa! Primer dia superat!!
Amb l’escalfament al cos característic d’un dia tan calorós (vaja, això és l’excusa) ens tornem a hidratar a la pizzeria més propera i a descansar fins la “pasta party”. Pel que respecta al soparillo, excel·lent, sortidor de birra i hidrats per un tub per recuperar!!
SEGONA ETAPA I CANVI RADICAL, AVUI TOCA PLUJA!
Després d’una nit a l’habitació de l’hotel amb il·luminacions estranyes al cel i alguna que altra al·lucinació de les presents, ens aixequem amb el segon repte per conquistar. Avui, el cel ja no era tan prometedor però una sensació em diu que per mi serà un bon dia. No sé si alguna fada a l’habitació em va contagiar el seu esperit a l’hora d’enfrontar aquestos reptes o va ser el fet de confiar en la capacitat de recuperació del meu cos, el cas, que tenia ganes d’acabar i aquesta vegada amb el grup!! El meu propòsit, no despenjar-me! Així que, al meu cap només plantejaments positius i això si, el motor més important, la il·lusió!! Recordant “Matxos” de l’any passat em motivo i decideixo que si cal cantaré, si no, deixaré la ment en blanc, si no, si no, que collons!! Només amb la il·lusió he pogut!! Yuhuuuuu!! Sóc una d’aquestes persones que va descobrir el món a sota les pedres, ja que, quan era petita ja acostumava a fer el cabreta com ara, per això estic contenta de tenir l’oportunitat en aquestos reptes de reviure sensacions. Avui he tingut sentiments d’aquestos quan m’he vist dins d’un bosc amb una sendera verda a l’arribada al poble de Ramón!! A més a l’arribada als avituallaments sempre gent coneguda esperant-nos per a rebre a tothom i animar, gràcies David!!
El recorregut de la segona etapa, ESPECTACULAR! Ha estat dels mes bonics i avui sense Harleys! Cascades, barrancs, poblets encantadors, senderes creuant boscos, mes cascades, mes boscos, vale va, una mica llarg si que s’ha fet... però només al final quan després d’imaginar uns quants refugis i Elfos damunt de Harleys a sobre amb les birres a les mans, mai arribava el nostre!!
Finalment m’he adonat que no em calien motivacions d’aquest tipus, que millor companyia que la d’un grup que anima, que distrau amb algunes intervencions i amb sorolls procedents del cos humà (i no són cançons), que t’empenta amb el “pique” sa quan ningú es vol quedar enrere, en fi, que ja feia dies que tenia ganes de tornar-vos a sentir i de tornar-me a sentir com a part del grup.
Felicitacions als debutants, Alfredo ho has aconseguit!! També a la resta del grup, que com ja vaig dir una vegada, els conillets de les piles de duracell mamen al vostre costat!! I a las rubias, intensament agraïda!!
Enhorabona a tots i una més per contar!
By Campanilla
04 de juny 2010
02 de juny 2010
Ultra-Trail Sobrarbe
LLista d'inscrits uec:
35 David Pérez Heras Salou Tarragona
U.E.C. Tortosa
006 Alfredo Ferré Fandos Tortosa
Tarragona U.E.C. Tortosa
013 Anna Maria Marin Mora San Pere i San Pau Tarragona U.E.C.
Tortosa
044 Joan Carles Balagué Castells Campredó Tarragona U.E.C. Tortosa
053 José Manuel Tarazaga Teruel Tortosa Tarragona U.E.C. Tortosa
074 Mª. Isabel Arasa Favà Tortosa Tarragona U.E.C. Tortosa
076 María Elena Ferreres Sebastia Tortosa Tarragona U.E.C. Tortosa
085 Montserrat Sistere Llop Cambrils Tarragona UEC Tortosa
089 Paco Estorach Fatsini Tortosa Tarragona U.E.C. Tortosa
LLista d'infiltrats:
068 Karim Chouaib Xerta Tarragona C.E. Xerta
068 Karim Chouaib Xerta Tarragona C.E. Xerta
01 de juny 2010
Dijous d'entrenament i pernil
Hola, ja estan aquí
les samarretes!!
Finalment surten a 15
euros cada una.
Dijous al berenar/sopar
les començarem a repartir
Joan Carles Balagué
Director general
|
Este dijous tenim
entreno i soparet
Hem quedat al pàrking
del pavelló firal de Remolins a les 19:45, los que vulguen suar (entrenament
per la zona)
I a les 21:30 al
mateix lloc, los que només vulguen picar i mamar.
A veure si entre
tots li fem la festa al pernil de Jordi Pitarch.
Fem llista per que s'han de comprar algunes coses. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)