27 de març 2010

La Selva-Prades-La Selva



Crònica d’una caminada per la muntanya: la Selva-Prades-La Selva, 67,5 Km. Amb + o – 5.000 m de desnivells. De les bones, tot i que no és una PTL. 

Aquesta crònica de muntanya ja la vaig fer fa dies perquè fos publicada a una revista que es diu “La Crifolla” (molt guapa i benfeta, per cert), de l’Escola de l’Aleixar. Un company i jo mateix ens diem els JJ i ens encarreguem d’organitzar les excursions i després escriure les cròniques, entre altres articles. Com que aquest trimestre no havíem fet excursions, vaig fer una crònica inventada, com si fos la de La Selva-Prades. Per tant, atès que més o menys ha passat una cosa similar, la reciclo com a crònica:
Ens permetem la llibertat d’explicar-vos una manera diferent d’anar a la muntanya i viure les sensacions que es poden tenir quan ho fem d’una forma més esportiva. És una manera diferent de viure la muntanya, la qual necessita d’una preparació prèvia i una forma física mínima, però que també incorpora valors com el respecte al medi ambient, l’esportivitat, l’esforç o l’esperit de sacrifici. Estaria molt bé que alguns dels nostres escolars s’hi interessessin i algun el comencés a practicar, ja que formaria part inherent de la seva pròpia educació. 






No obstant això, aquesta pràctica més esportiva de la muntanya, no ha de treure cap mèrit ni menystenir el valor positiu que té si es fa d’una forma més tranquil·la, ja que incorpora els mateixos valors. L’important és gaudir la natura, apreciar-la i estimar-la. 
Com a exemple, us oferim el que podria ser un relat d’una caminada, com és la “Marxa de la Selva del Camp, muntanyes de Prades” que es fa el mes de març de cada any. La crònica, tal com la fan algunes persones que s’hi dediquen, podria ser la següent: 
El dia encara no ha nascut en l’horitzó, quan, molt mandrosament i amb un fort desassossec a l’estómac, salto del llit per començar una nova aventura per les nostres muntanyes de Prades. Els cruixits dels músculs es deixen sentir dins la fredor de la nit, però cal canviar-se ràpid, menjar un miqueta i marxar. Carretera i manta cap a la Selva del Camp. Durant el curt viatge des del’Aleixar, hem de posar en solfa el nostre cervell adormit i començar a calmar els nervis. 
Un cop hem arribat a la nostra destinació, venen les trobades amb els nostres companys i companyes d’aventures. El “bon dia”, càlid i una mica foteta, les encaixades de mans i els petonets, les frases tòpiques, les converses de marxes i curses; sense oblidar les frases iròniques i les rialles, comencem a fer espavilar les neurones i a treure'ns el buit de l’estómac que ens produïa els nervis abans de la sortida.  
Durant uns breus minuts tots anem junts. De seguida, però, ens anem separant. La forma física i la preparació de cadascú és diferent. Per això  fem la nostra cursa i seguim els nostres propis reptes. Ja ho diuen que l’important és participar, perquè només amb això ja t’ho passes bé i si ets capaç d’acabar bé, ja és massa. 
La Marxa passa pels llocs més bonics i emblemàtics de les Muntanyes de Prades. Els paisatges de l’Albiol, Capafonts, el Pont de Goi, El Tossal de la Baltasana, la Mola dels Quatre Termes, el Cogullons, Farena i Mont-Ral són magnífics i ja formen part del nostre món particular.  
Ara bé, la bellesa del paisatge no ens fa oblidar la duresa de la cursa. Uns desnivells constants que ens deixaven les cames entumides i que feien ben difícil continuar. Però, precisament, quan fas una caminada de resistència, el repte és resistir, encara que siguin un munt de quilòmetres i un altre munt d’hores. Fer petar la xerrada amb la gent que et vas trobant, contemplar el paisatge que pots admirar amb delit, no deixen de ser estratègies per trobar forces d’allà on penses que no n’hi ha i, alhora, desviar l’atenció del teu cervell cap a coses que et facin oblidar el cansament.  Ara, el més imprescindible és aturar-se a les zones d’avituallaments, per anar posant el combustible sense el qual el vehicle, que és el nostre cos, no podria continuar. 
El temps passa, no tan depressa com voldríem, però després d’una baixada vertiginosa d’uns deu quilòmetres,  ja veiem la Selva molt a prop i això ens encoratja a no pensar en el mal de genolls que ens està produint la baixadeta. Ja hi veiem el final, però és un miratge. Uns companys ens expliquen que encara ens queden uns cinc quilòmetres i més d’una pujadeta. Això podria enfonsar un transatlàntic, però nosaltres no som el “Titànic” i ho hem de superar perquè ja ens queda molt poc.  
I al final, és veritat: tot el que comença, acaba. Passem la línia de meta exhausts i amb poques forces, però hem arribat i hem acabat. Això ja ens dóna un gran moment de felicitat. Recuperarem les forces amb una dutxa refrescant i amb tot el menjar que ens té preparat la gent de la Selva. Els cruiximents ja vindran a partir de demà. Ara toca gaudir plenament del moment màgic. 
Els JJ  
Pel que fa a la realitat d’avui, de la UEC Tortosa, hem participat Carlos Balaguer, lo Manso, la Isa, l’Elena, Marga, Jesús i jo mateix. 
He sortit amb una calma fora del normal. A la coa de tot i fent petar la xerrada descaradament. Semblava que la matinada que s’havien fotut (jo no, perquè visc molt a prop, je je, però què dic, no me l’he fotuda tant, però també he matinat de co...), fes que s’ho prenguessin en calma. En relaitat és que anavaen a fer quilòmetres per a la PTL, amb l’equip del Manos, Isa i Elena. De l’altre equip només Carlos. Jo no faig PTL i, de moment, Jesus i Marga sembla que tampoc. A més, la setmana passada s’havien fet el Congost. 
Total, que jo soc tan “xulo” que me n’he anat corrents, fins que abans d’arribar al refugi de “Cogullons” dels co... he petat com un globus. No sé no com he arribat a Prades. Però allí mitja hora de descans i el s “massatges morals” d’Isa i Elena m’han despertat al líbido com si res i ja he tornat a anar com un xaval. 
Després de molt quilòmetres d’anar fent petar al xerrda, com sempre, hem aconseguit arribar en dos grups, però juntets. La parelleta s’ha endarrerit un poquet, però res, que la Magie està feta tota una atleta. Dels altres què podem dir? 
Al final, agarrotats i cansats, però feliços com anissos. 
By Pep

25 de març 2010

Un altre cap de setmana a tope





Dissabte 27 de març de 2010Qualificativa per el UTMB  (2 punts)






Aquet diumenge s'ha disputat la segona i ultima prova del xallenge,a la localitat de seros,als plans de lleida,25km de fraga.La prova com no a tingut molt de exit igualant la gran participacio de almatret,en mes de 400 persones.Alli estavem jo,i el company fornos a primera hora en busca del dorsal,i en temps per pogue fer un bon calentament,ja que saviem que seria un circuit molt rapid,en poc desnivell,i corriols d'aquells mes ciclables.



Alli ens trobem amb la monica que sorpresa per troba algu de la uec en aquelles terres,xarradeta,fotet de rigor per fer constancia,i a calentar,alli tambe ens fem una foto de carrera en un company nostre el robert,2 classificat a la titan dessert 2008,que havia estat una bona temporada apartat de la competicio,pero que tornaba en ganes i forces de tornar a ser un dels millors bikers del estat.Calentem un rato,les sensacions en els canvis de ritme no son lo millo del dia,pero intentarem estar a la altura,ens coloquem a la sortida,fent bromes amb els demes companys de les terres de l'ebre,gent del can victor,i la peña i sortida!!!!!allo promet,escomença d'allo mes que rapid,la gent ja va pegant tirons de ven pronte intentant trenca el numeros grup que no afluixa en aquell primer tram que les forces estan en pleno auje,es una seleccio de prop de 10 bikers en les primeres rampes ja ven entrats a la pista,que seguit de varis corriols,ja dona una distancia en els demes que van venint per darrere.Les sensacions no son bones,les cames fan figa pronte,les tinc prou carregades,la semana de entrenos e intensitat no perdonen,i els 46 km de ahir tampok,pero en tot el que puc donar segueixo endavant en los cinc primers,aixo m'ajuda a segui aguantant aquell ritme que no baixa,la velocitat es elevada,i a mitja carrera ja tinc a qui escomença a passar,sense deixarlos marge,aquets no poden marzar molt lluny,senders i mes senders,tot un espectacle de patos que hi vaig avui per les senderes,el canvi de diametre de roda al davant no em senta gens be,pero a tronpicons vai fent i tirant abant, sendera i caiguda,pero rapid torno al puesto i segueixo pero malament dins aquelles senderes,que trealment no tenen re de complicat,pero les forces fallen,i jo cada vegada vaig pitjor.El final s'apropa i la pressio es nota,ens em format un grup de quatre bikers que ningu afuixa,tirant de aquelles pistes a tot drap!i jo novato,intentant pegar algun palo per marxar del grup que no em erveix de re.Ultia sendera i aqui vaig mes afinat,sortida i pista ja se deixa veure el campanar al oritzo,pero el pitjor estaba per arribar,problemes en el fre davanter,disco frenat que me fa despenjar del grup,no aguanto ni el plat mitja,alli algo passa pero no se que!!!!,segueixo com puc desprs de una parada,ja maleint tot i mes,pero encara men passen un parell dins el poble,els deus i osties se s'entien del mes enlla,i per fi meta,al final 11e,en sabor amarg,42km,680+,1h 52m,ritme mig de 22,3km/h,carrera molt intensa,rostida i tragos de vi i gots de cervessa que no faltin!!!!per matar aquell cuquet,al final 6e a la general del xallenge,content,i cap a casa!.Felicita a mestre fornos 3er,i 3er classificat de la general,tot un mestre!!!,salut,i a seguir contan-hu!!!!                                            BY PIÑASSO

23 de març 2010

Obrim les inscripcions de la Cursa de Paüls

Ja estan obertes les inscripcions de la Cursa de Paüls, aquest anys a demés de ser puntuable per al circuit ebrenc, es el “Campionat de Catalunya individual”  de la FEEC.
Com ja sabeu el Campionat de Catalunya de Curses de Muntanya, es disputa a una sola prova
I premia el millor resultat absolut en les categories masculina i femenina.
Una dada interessant a ressaltar es que els guanyadors del Campionat de Catalunya, tant en categoria d’homes com de dones, formaran part de l’equip que la FEEC enviarà a participar en el proper Campionat d’Espanya.
El recorregut d’aquest any és bàsicament el mateix de l'any passat, amb un canvi pel que fa al lloc de sortida i arribada; com ja sabeu els habituals d'aquesta cursa, des de la primera edició s’havia fet  a la plaça Major, però aquest any i per motius aliens a la organització ens hem tingut que desplaçar a la zona esportiva (piscines), aquest canvi no representa cap modificació substancial dels aspectes tècnics del recorregut. Així el recorregut comença davant de les piscines situades a la part baixa del poble i sense trepitjar cap dels carrers es puja cap a la Plaça Major i el cementiri, on connectem amb el GR7, que segueix el camí del Montsagre.
Tots els anys fem algun petit canvi al recorregut i aquest any no podia ser menys, i com a conseqüència del canvi del lloc d’arribada, hem posat un parell de trams de sender al final del recorregut que ens portaran quasi be sense trepitjar l’asfalt, fins a meta.

A punt d'emprendre el vol !

Ànim Puça que només te queden 8 dies per emprendre aquesta gran aventura.

Diuen d’aquesta cursa que és la prova atlètica més dura del món, no se si es cert del tot, però lo que està clar es que es tracta d’una cursa amb unes característiques molt especials, primer que es desenvolupa al Sàhara sud Marroquí, una zona amb brutals canvis de temperatura, de dia es poden assolir los 55º C  i per la nit pot baixar fins el -30 °C, es el lloc de la terra on s’experimenta el major canvi de temperatura, pel fenomen de la insolació. El terreny és desèrtic i variat on es poden trobar igualment trams d’arena com de cascallar. Els potencials contratemps amb els que es poden trobar són infinits: les altes temperatures, les tempestes de sorra, picades d’insectes i rèptils, etc.  I l’altra i molt important, és que cada corredor ha de ser autosuficient, el reglament de la prova estableix que cada atleta ha de portar a sobre tot el necessari per subsistir una setmana al desert: menjar, sac de dormir, farmaciola, brúixola, una bengala... i tot això sense superar els 15 quilos. L’organització només subministra 9 litres d’aigua per dia, a excepció de l’etapa reina d’uns 80 quilometres, on en faciliten 15. El quilometratge de les etapes és aproximadament el següent: 1ª 28Km, 2ª 34Km, 3ª 38Km, 4ª 80Km, 5ª 42Km, 6ª 20km. Les nits les passen en jaimes compartides per 8 atletes. Totes aquestes circumstancies han fet d’aquesta prova un emblema de superació per a esportistes d’elit de tot el món, que somien amb participar en un autèntic repte esportiu ple de gosadia, companyerisme i aventura.

Caminada pel GR-92

Més de cent persones van participar, aquest diumenge 21 de març, a la Marxa en contra del projecte aprovat per l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar que preveu convertir un tram de sender del GR-92 en un camí de formigó i pedra.
La marxa va sortir a les 9 del matí des de la Plaça del Canó del Port de l’Ametlla de Mar i va recórrer els 8 kilòmetres afectats pel projecte de Costes, des de la Caleta de Pepo fins a la platja de l’Àlia.





Els participants es mostraven esperançats que l’Ajuntament calero rebaixi la intensitat de la intervenció i que acceptin les al·legacions presentades, ja que tot i l’objectiu general del projecte de suposada millora de la costa, hi ha tota una sèrie d’accions que artificialitzen greument el seu traçat i modifiquen la seva morfologia original.
El projecte aprovat preveu actuacions com:
- Pavimentació del sender amb pedra d’Ulldecona a les zones semiurbanes, i a les zones forestals aportar-hi graves
- Ampliació del sender sempre que es pugui a una amplària superior als 1,5 m, això vol dir llocs amb 2 i fins a 3 metres, i una gravíssima afectació a l’hàbitat litoral.
- Acompanyament del camí amb murs de pedra a les zones semiurbanes i baranes de fusta als trams forestals.
- Passarel·les de fusta pilotades i sense pilotar allí on el camí travessa petits torrents o barrancs
- Multitud d’escales de pedra i de fusta per salvar desnivells
- Bancs de pedra
- Substitució de murs de pedra en sec per murs de formigó


D’aquesta manera, tal com s’ha plantejat, aquest projecte és molt agressiu amb el medi costaner i fa desaparèixer per complet la morfologia i la identitat actual del GR-92. El projecte obre nous traçats en gran part de l’itinerari i, suposadament per raons de seguretat dels usuaris, s’utilitzen una gran quantitat de materials durs, com la pedra i el formigó, en gran part del seu traçat. A més, creiem que és innecessari dotar de tanta quantitat de material extern (pedra, passarel·les de fusta, formigó, baranes, etc.) al mateix terreny, quan un dels principals atractius que caracteritza el GR-92 és el seu caràcter de sender natural.  
Jordi Gaseni


22 de març 2010

Marató del Congost

Montse Sisteré segona classificada de la Marató


Elena Ferreres 1ª veterana femenina 

Resultats: 
http://www.thunar.com/thunar/arxius/MARATO.pdf
http://www.thunar.com/thunar/arxius/MITJA.pdf

Fotos de Ramón

Cabres entre els Montsagres de Paüls i d’Horta

El passat dissabte, tres assedegats per tornar a trepitjar els senders que travessen pels Montsagres de Paüls i d’Horta van desplaçar-se a l’escenari principal d’una de les curses de muntanya més belles del Circuit. Eren les 9:20 quan deixàvem enrere el cementiri del poble i començàvem a fer la primera pujada que ens situaria prop del Forat de la Finella. Abans, però, vam aturar-nos a l’abeurador on l’any passat hi havia lo Sr. Perales preparat per facilitar les coses a la gent que passava per davant del que era el primer avituallament en l’última edició de la Cursa de Paüls. Les expertes que m’acompanyaven van assegurar-me que no havien vist mai abans que hi brollés tanta aigua. Emplenem les motxilles que duiem a l’esquena i comencem el segon ascens important.


Prop del Tossal d’Engrilló ensopeguem amb una trentena de cabres de totes les generacions possibles entre aquesta espècie. Al principi es van mostrar tranquil·les, potser perquè ens reconeixien certa semblança. I és que la fortalesa que desprenia la nostra presència ben bé podia confondre’s amb qualsevol individu de la subfamília dels caprins!

Després de mossegar amb ganes lo bocata que portàvem cadascú de natros cuidadosament preparat abans de sortir de casa, vam començar a baixar cap al Coll de la Gilaberta fins arribar a lo Vacarrissal. Allà començava la pujada que ens portaria als 1091 metres que fa la Punta de l’Aigua. Per cert, sapigueu que lo Centre Excursionista del Penedès ha posat una brida que fixa a la roca un paperet plastificat amb el nom de l’entitat en qüestió. Alguns es van preguntar sobre la conveniència d’aquest gest més propi dels conqueridors de cims del segle XIX.
Certament, lo tema ens va portar ocupats una bona estona. El debat va ser molt intens i ens va retardar molt la sortida. Entre això, la calor sobrevinguda a mig camí i la quantitat de cabres que no van parar de passejar-se pel nostre costat, vam acabar invertint 4h i 46min en fer tot el trajecte. Una llàstima perquè mireu que anàvem a bon ritme... En arribar a Paüls vam posar lo cap a remulla i, poc després, vam tornar a recuperar lo ritme de carrera per apropar-nos al bar del carrer de baix de la plaça de l'Ajuntament. Ens haviem guanyat asseure'ns una estona abans d'anar-nos-en a fer lo dinar!


By Auré


Totes les fotos 

17 de març 2010

Dos propostes més per al cap de setmana.


XIV CURSA DE MUNTANYA LA VALL DEL CONGOST

21 de març de 2010 a Aiguafreda


Dos recorreguts: marató (3.800 metres +) i mitja marató (1.900 metres +)


Més informació aquíhttp://www.cursavalldelcongost.com/2010/Inici.html



I Marxa de La Joca


Enguany La Joca ha complert 25 anys, i s’ha arribat a aquesta xifra gràcies a un grapat de gent amb ganes de conéixer la natura. Per celebrar-ho, aquests darrers mesos s’han realitzat diverses activitats: conferències, 
audiovisuals, exposicions, …  
Aprofitant l’avinantesa hem muntat aquesta marxa que vol ser un punt de trobada per a la gent de les nostres terres amants de la muntanya.  Per tant, tenim el plaer d’oferir-vos una caminada pel Parc Natural dels Ports on podreu gaudir d’esplèndides panoràmiques i la singular silueta de la Joca.  


Més informació aquí: http://www.lajoca.net/marxadelajoca.html



PRIMERA PROVA DEL XALLENGE DE BTT DAVID DUAIGUES

La xallenge ha sigut una idea de les persones que coneixien i estimaven al david duaigues,organitzador de la prova molts anys,degut a la seva absencia,es decideix crear aquet gran event de la btt,en memoria del david.La primera de les proves s'ha disputat a almatret,locallitat natal del david.La prova va constar de 42km,i 1200 de desnivell positiu,en uns paratges dels mes bonics dels plans de lleida,en molts de trams tecnics per corriols,que posaven a prova als bikers.bueno sona el despertador!matinada del quince,son 5:30,i al aire,un poc de esmorzar,tracalets i la pepi,i cap a mora a buscar al mestre sensei,joan fornos,caminito i cap amunt!!!.Arribem d'hora,diuen que quien madruga dios le ayuda no?,pos si,dorsal,preparatius,consells del mestre,que si posa mes aire,que si no se qintos,que si no se quantos,calentem una miqueta,en lo company sauquillo,i ens posem a la parrilla de sortida,es fan uns honors i un minut de silenci pel company david,i gass,sortida,i a tope!!, 


tenia clar que sortiria a tope,encara i que les sensacions despres de la carga de la semana no perdonaria,ja rodaven 260km per les cames de la semaneta,quina semaneta,escomencen a fer-se lloc a la cursa,i em planto despres de 8 km,al pas pel poble,i en lo grup del 10 del davant,aixo promet,escomenço a creure que ls entrenos,comencen a dornar fruit,ale sendera,i vaia sendera,aqui ja es disfruta la cursa,nomes de passar per aquets corriols,recordan que jo hi pasaba corrent per estos llocs.Fent sombra al sensei,pensant,que faig per aqui,la pagare cara,aquet esforç,pero pujades senderes i mes pujades,no em fan parar,les cames no estan sobrades,pero aguanten els apretons de casrrera,les pulsacions als nuvols,tota la cursa,avituallaments??sisisisi,pero mels paso tots de llarg,maxima concentracio,i molt motivat no afluixo corda,apretant les dents,i xafan trams de fan,que me castiguen les cames,quin goig de senderes,i mes en lo comode que mi trobo.Arribem a la vora del riu,planejant a tot drap,que me porta a encarar la ultima pujada i la mes dura!!!les cames fluixeigen,pero pujo encara millo que mai,que bones sensacions,pero ja em fan mal les dents,me tocara anar al dentiste lo dillums,ja ho veig a vindre,coronem lo coll,i ja si veuen les granges properes al poble,ara si que ja ho dono tot,i soc capaç de recuperar un lloc!!content,i molt content,trepitjo la meta!!,un ambientasso de gent a l'arribada del poble,quatre paraules que me fan dir lo nom de l'origen que venia al arribar!duxeta,rostida,cervessa,i rises i comentaris en la gent,com no xarrant en lo benaiges,artiste i famos del mon de la farandula,que ens fotem un fart de riure,ja no se si es per la seva actuacio,o es que ens estem passant de cervesses, jjejejeje,fotet de rigor,i cap a casa.Content per haver arribat sise,que no ho hauria firmat mai,i esperan a diumenge que es fara la segona i ultima prova del xallenge,a la localitat de seros,poble vei,salut i a seguir.     
 BY PIÑASSO

16 de març 2010

Una bona proposta per al cap de setmana


Tal i com es troba plantejat actualment, aquest projecte es considera agressiu amb el medi costaner i fa desaparèixer per complet la morfologia i la identitat actual del GR92. El projecte obre nous traçats en gran part de l’itinerari, i s’utilitzen, per suposades raons de seguretat per al vianant, gran quantitat de materials durs com la pedra i el formigó en gran part del seu traçat. Es creu innecessari dotar de tanta quantitat de material extern (pedra d’Ulldecona, passarel•les fusta, formigó, baranes...) al propi terreny, quan un dels principals atractius que caracteritza el GR92 és el seu caràcter de sender natural.  

14 de març 2010

II Pujada a la Foradada


Tothom a qui preguntava sobre la pujada a la Foradada, em responia “és dureta”, però tu al teu ritme, i tant que al meu ritme.
A les 6,30 del matí, seguint les ordres del Manso estàvem als jamones, quatre arroplegats, Àngel, Xavi, lo Manso i jo i al arribar a La Ràpita no hi havia molta mes gent, crec que hem sigut els primers a recollir el dorsal, i com ja és costum, a fer el café.
A les 8,25 ha començat la cursa, i tots han desaparegut ,  darrera meu el cotxe que tancava la cursa, fins arribar al camí de terra per on no podía pasar, que sinó el porto enganxat fins a la Foradada. La pujada a la Foradada ha estat bestial, puja i puja, però a partir d’allí i de baixada, bastant be, i torna a pujar a Matarrodona i el calor i el sol apretant, fins que hem arribat gairebé al poble i aquí sí que he soltat tots els maldits que m’han vingut be, perqué si lo del Cristo, té un passe ( mol volen ensenyar, ja que el tenen) tota la part de la nova zona urbanitzada sobrava i sí del que es tractava era de fer la cursa més llarga, pos fes uns quants Km més per la muntanya, perqué era una cursa de muntanya, no? i el final ha estat de marató ( asfalt i més asfalt).
I per no queixar-me més diré que el tros de sorra a mi m’ha agradat, encara que ja no podía més… però l’he acabat i d’això es tractava i com ja és costum pódium i tot ( si tardo cinc minuts més ni arribo a l’entrega de premis). Sort que a la meta estàven tots (Leo, Isa, Mauro,lo Manso, Xavi i la resta de uequeros..) donant-me ànims.
By Montse

08 de març 2010

Cursa de les Dos Torres

De Imágenes de Blogger
En tantes felicitacions als maratonians, pareix que ahir nomes hi havia la “Marató de Barcelona", pos no, afortunadament lo país no es paralitza per una sola prova i, a part de la marató hi havien altres curses, algunes una mica lluny, com la “Transgrancanaria”  una cursa molt exigent amb un recorregut de més de 123 Km i 7200 m. de  desnivell,  on l’Adolfo Aguiló va fer tercer amb un temps de  14 h02m. , desprès de superar moments difícils després d’una caiguda, passant-li pel cap fins i tot d’abandonar (veure crònica al bloc dels canareus) . Un altra cursa que es va disputar va ser la Marató Salvatge de Les Guilleries de 42 km y 2200 m. de desnivell positiu, on la incansable Reyes va fer segona, amb un temps de 5:48 (crònica de Ramón )
També vam tenir la cursa de les dos torres a Campredó, aquí es on vam tenir més representació de la UEC, no se si per la proximitat o per que Carlos ens va amenatzar...,be, es igual la qüestió es que en ho vam passar d’allo més be. Aquí vam tenir representació en les tres modalitats, a la marxa, a la cursa, on ens vam emportar un bon grapat de trofeus i per no variar lo pernil  i, fins i tot al canicros, amb Tarazaga i  Xenxo.
La organització va estar a l’alçada de les últimes curses del circuit i no va faltar de res, un circuit molt ràpid del tipo trencacames, o sigue un continuo puja i baixa,  molt ven marcat i avituallat, molt de trofeus i regals, una bossa del corredor molt complerta,  rostida, cafès i fins i tot, suc de taronja natural, en resum una festassa, llàstima que el canvi de temps ens va aigualir una mica la festa.


Una marató de rècords!!

Una altra al sac.
Ens hem pegat una altra matinada però amb molt de gust.Avui anava molt acompanyada, amb tota la meva família, això et dona molt de suport i ànims. Ens hem trobat amb Toni Martín, ell per supost, també molt ben acompanyat i hem fet camí.Hem arribat a Barcelona i hem buscat aparcament I cap al bar on haviem quedat en Paco, lo manso. Ell ja estava allí fent el caferet, ens ha donat el dorsal i el xip i sobre les 8 hem anat ala torre on haviem quedat per si venia


algú de Tortosa, o Ferran, també ens hem trobat en Rafa. Bé un poc de nervis i a la vegada emocionats per tanta gent i perque és la marató de Barcelona.
Ales 8.30 han donat la sortida, ens ha costat una mica avançar per la gent. IMPRESSIONANT!!!!
Estavem un poc atràs del globo de 4h, però tranquils ja anirem fent.Anavem a un ritme bastant còmode.
Hem anat bastant rato en Arcadi Oliver, li hem parlat i molt simpàtic, avui feia la100 marató, i Paco ahir li va comprar un llibre i li va dedicar.
Avui que estava tota contenta perque no em "llagava", vaig i al km 22 apròximadament he caigut a terra com un lliçal, tot el genoll pelat i un poc de sang , lo manso m´ha tirat aigua i a tornari.
Bé no m´enrrollo més , estic molt contenta perque m´he trobat molt bé i casi les cames m´anavem soles, si em trobo així a París "CHAPEAU"...Recomano aquesta Marató és una passada, jo tinc molts bons records, eh Isa t´en recordes, les nostres Maratons.
Felicito a Toni per la marató que ha fet, hem anat els tres junts i molt bé. I A Ferran pel temps que ha fet. I Paco com sempre un gran manso i conseller. Bé ara per la tercera a Paris que segur que serà també per a recordar. El temps que hem fet és de 3.55h.
Besets LEO.


La marató
Tot va començar un dia d’eufòria i he acabat eufòric. Això sí, conscient que a l’igual que un dia que no et va bé no sé li ha de donar més importància de la que té; avui que estic molt satisfet tampoc em deixaré emportar. Això sí, n’he après un munt.
Al desembre, després de llegir tota una sèrie de comentaris als foros vaig decidir apuntar-me a la marató de BCN –era un dia d’eufòria -.
A les poques setmanes d’haver-me ficat, me’n vaig donar compte de per què feia tant de temps que no fea una marató. Va ser posar-se a fer quilòmetres i les cames van començar a donar-me avisos. 1a lliçó: no es pot fer volum i qualitat. O fas molts quilòmetres o els fas ràpids, les dos coses a l’hora malament.
Vaig incomplir el 100% dels exigents entrenos que m’auto posava, però vaig fer-ne més que mai. I això em donava la confiança que 5 dies al llit per poc me treuen. Un comentari del sabi Sr Oudur sobre la hipercompensació em va ajudar al moment adequat. En aquest procés vaig aprendre la 2a lliçó, esta domés aplicable individualment. Per fer bones maratons he de fer tirades llargues, llargues. Per la propera acabaré en una de 36k. Dos tirades de 31k en sis dies em van fer pensar que potser podria anar tot bé. 3a lliçó: és clau menjar hidrats la mitja hora després de fer la tirada llarga i beure tot lo dia hasta que pixes claret. Et recuperes molt millor i si cau una migdiada millor. Això els MT h o tenim millor.
I ahir, pos a les 4 de la matinada m’estava menjant un plat d’arròs bullit i dos torrades de pernil dolç. A pesar de l’hora, per poc arribo tard i no vaig poder saludar a ningú dels uequeros. Tampoc m’he vaig colocar bé i a la sortida em va costar adelantar a la gent. Aquests primers quilòmetres vaig saludar a un jesusenc –Gerard Borràs- i al GRAN senienc Antoni Mestre, que als 80 va ser un dels protagonistes de la mateixa. Al 7 agafo un grup que veig que va a 4’/q i m’instal·lo fins al 27. Aquí ja estic fiplant amb la marató de Barcelona. Molt de públic, moments “gallina de piel”, un recorregut espectacular, més si ets guiri, una molt bona organització, amb avituallaments grans i suficients, no sé on arribaran d’aquí a uns anys...veig que vaig còmode i que el grup comença a fallar i decideixo anar-me’n tot posseït per la cançó de l’estiu “Vivo por ella” de Baute i Marta Sánchez que se m’incrusta al cervell al girar a la Diagonal. I còmodament fins al 39 adelanto a unes 100 persones; els últims 3 anava quadrat però de ritme m’aguantava. I al anar fent números i veient la marca que cauria se’m posava un somriure tonto a la cara –l’acabament eufòric-.
Tornant en lo cotxe cap a Tarragona pensava que tot aquest període d’esforços i algun que altre sacrifici amb un objectiu en ment –fer un bona marató i no patir massa- ha valgut molt la pena -4a lliçó-. I potser per això este esport mos agrada tant. Tothom pot fixar-se un objectiu i lluitar per ell, sigue quin sigue: des d’acabar la 1a mitja a Granollers a corre la Marató des Sables. Lo important és lo camí. Que ja ho va dir algú però quan ho comproves personalment, pos com que ho valores més...

Sinto


Les fotos de Krusty 
Les fotos de Toni 

05 de març 2010

Reequipament

¡¡¡URGENT!!!
Claudia, la directora general de “fiestas y festejos” m’ha demanat que us informe de que anem a fer una nova comanda d’equipació, en un principi la idea es demanar solament samarretes, us recordo que hi ha tres models: tirants, manega curta i sense maneges (tipo macarrilla), qui necessite més informació la pot demanar al correu següent: jcarles@gis.cat i els que ja ho tinguen clar podeu fer la comanda al mateix correu especificant talla i model.

01 de març 2010

Crònica asfaltera. Mitja de Cambrils. 28/02/2010

Uns a Miravet trotant per la muntanya i els altres a Cambrils relliscant per l’asfalt, però la UEC estava allí, a totes bandes. Moment de glòria aquest on mos trobem a vora de casa curses i lo mateix dia per a triar. Que no pare!.

A Cambrils es va estrenar ahir una nova cursa, que si la poden ajustar de dates, segur que serà un referent d’aquí a uns anys. De totes formes van esgotar els 1300 dorsals 10 dies abans –mai m’havia estressat per apuntar-me a una carrera i ara xiquets, qui no corre, vola o va a la loteria: Benifallet, Cambrils, Zegama o Hawaiï, tan i fa que valgue 15€ la inscripció o 400€-.

Tornem a Cambrils. Un circuit rapidíssim d’una volta pels 10 quilòmetres i dos per a la mitja. Figures de la talla de Martin Fiz (47!) o Joseba Beloki –je, je...ja van dos cops que el veig pel retrovisor- i una molt bona organització que sols va fallar a l’escollir Thunar com a empresa dels xips. Segons ells estic perdut –i d’altres- per l’hiperespai. A vore si estos de Volando Voy confirmen en un vídeo la meua presència –Juanjo Panisello podria fer de testimoni- sinó ja em veig en un especial d’Iker Jiménez al Cuarto Milenio!

Personalment buscava una mica de xispa de cara a la setmana vinent, quan patint per Barcelona me’n recordaré de Campredó. Vaig complir l’objectiu fins el quilòmetre 5 i a la tornada, sol i amb vent en contra, vaig perdre una mica de ritme. Al final sobre 35’40’’ i cap al 11 o 12 de la general. Bé. La família es divideix i arrasa allà on corre, que tot se sap i ràpidament.

Ànims pel Sr Ou dur. Vostè sap millor que jo com van aquestes coses però espero i desitjo que no sigui res i poguem compartir prompte alguna cursa de per on sigue.

Salut i quilòmetres! i abdominals per l’Albert, que acabarà com Ànsar :-)

Sinto

AKÍ moltes fotos

Muntanya o carrer

Aquest cap de setmana teniu dues opcions, una de bona i una de dolenta, la bona es anar a correr la Cursa de les dos Torres a Campredó, amb tres modalitats, canicros, cursa i marxa, l'altra es la marató de Barcelona o com diria Leo, corre pel canal pero pagant, je je.

powerbar open de españa de marathon


Despues de un mes de entrenament en la nova disciplina de mountain bike,algo mes de 1000 km ales cames i una bona preparacio arriba la hora de debutar,i com pijor que en el open de españa de marathon que es disputa a aguilar de segarra provincia del bages,a 20 km de manresa.Disabte tarde,tot carregat i cami cap aguilar,ara em toca acostumarme a fer aquets desplaçaments sol,ja que no hi venia ningu d'aquestes terres,despres de 210 km arribo a aguilar,alli em guarden la bici per a que no pugue ser acte de urto mentres paso la nit,aprofitant la desconeixença del territori,vaig a sopar a sant pere de sallavinera un poblet de mitja muntanya molt acollido,alli paso desapercibut mirant el barça i cap a dormir a la home mobil,on perfi estrenare la nova vivenda.



7.30 i al aire,toca preparar tots los tracalets per tindreu apunt per a l'hora de sortida,escomencen a arribar furgons i mes furgons de diferents equips de arreu de la peninsula,solora molt ambient professional,els primers nervis escomencen a fluir,que si m'enduc recanvis de camara que si eines,que quina pressio de rodes,que si la he acertat posant 2.10 davant i 1.90 detras,ja que el terreny sera tecnic en molts corriols i el fang que a quedat despres de les plogudes de disabte,que no deixara de enganxarse a les rodes al seu pas,primers problemes que ja m'esperaba,un membre dels arbits em demana la llicencia de competicio,la qual no porto perque esta a la delegacio de tarragona,m'envien en un atre arbit que em diu que aixi no es pot corre,pero sort que despues de una gestio de la base de datos del master de la FEC,veuen que si que estic llicenciat per competir ala carrera,un suspiro i dorsal,217,aquet sera el meu,un poc de calentament,i escomencen a cridar als corredors per colocarse dins de les parrilles señalitzades,aqui li diriem burladeros.Tambe hi ha una marxa de btt de 30 i 60 km respectivament,els quals els fan retirar,per a que ens puguem colocar els que fem la carrera,escomencen a fer passar als corredorsfins baix el arc per ordre exclusiu de dorsal,ami com no sortire en la posicio 217,nervis,suspiros,i sortida!!el ritme,que he de dir de el ritme de sortida,acollonantme ja,aqui no n'hi ha cap de coixo.Les cames no rutllen,estan encara gelades i clabades ja que les ultimes molesties de la semana em van fer estar parat,pero esta gelo dura poc,i la csa escomença a funcionar primera pujada forta,i anem tirant amunt passant gent en conta gotes,ara ja anem baixant,ja escomencem amb les rialeres que fan molt goig,i et donen uns suspirs mentre continuen les pujades i baixades,aixo fot pinta que sera un trencacames continu.KM 30 pas per meta,es el pas de mitja cursa,i ara ens desviem cap a l'altra cara de vall per afrontar el que sera un grapat de km,trialejant,amunt i avall,pujades de pistes baixades de senderes,que em fan disfrutar com un xiquet,primera caiguda,voltereta per davant!!,es el que passa si et distraus tocant el bloqueig del amortidor!!,ostia!em dono conte que he perdut el conta km,i la bomba de aire,per areglala troca,la cuberta de darrera em va perden aire,que al final em fa para a vore que passa,no tinc suficient aire per seguir en normalitat,pero aqui com per a fer parar a algu saps!!!aqui diuen maricon l'ultim.Pero en la sort que en acudeix un que ja va en lo canvi trencat que em diu que si em fa falta algo,e¡aquet a sortit com un angel del cel!!,jo li dic sii!!!!!,una bomba!,em dona una botella de gas,i ale cames!!que ja men han passat un rastre!!vaig desorientat,de temps de km,i de tot!!algo del que me quedat parat que et donen el minja sense que tingues que parar,igualment que l'aigua,que fort!!50km,ara ja se el que me queda,10 km,i quins 10,pujades fortes,i mes pujades,i aixo que no s'acaba!!,ara ja si que començo a sentir la megafonia que anuncia lo poble!i meta!!60km,1700 de desnivell positiu.A segut una experiencia molt bona encara que no la millor per debutar en competicio,pero aixo diuen que curtix i et fa agafar mes ganes per continua entrenar per superar-te mes.Duxeta,botifarrada,tambe saludo dos cares conegudes com son el josep barrufet,i la mireia santesmasses que els tenim per alli animan als sufrits!!!,per problemes informatics(gis),fins arribar a casa no se el temps ni posicio.90 classificat i 34 de la categoria elit,3h 37m de esforç i sacrifici,que em donen forces per continua lluitant per millorar.                                                                                                                     BY PIÑASSO