Isa i Mauro a la Pedals de Foc 2011
27 de juliol 2011
KRAFT BIKE TRANSALP 2011 (estiu 2011)
Juanjo Adell i Oscar Pinyol a la TRANSALP 2011
Fotos i cròniques al bloc de Pinyasso: http://oscarpinyol.blogspot.com/
2ª edició de la cursa “Camí de Sirga”
Com l’ordre dels factors no altera el producte, no passarà res si mentre esperem crònica de la “Ronda dels Cims” (170Km i 12mil m+ donen per escriure molt) fem un repàs del que ha estat la 2ª edició de la cursa “Camí de Sirga” de Mora, on uns quants amics de la caló i amb ressaca renaixentista hi vam fer cap.
Dues coses a destacar, el primer de tot i més important: Puça i Jose Luís estan ja de nou corrent un cop recuperats de les seves lesions, ÀNIMS. El segon ha estat la temperatura agradable sota la que corríem gràcies al traçat que transcorria en bona part sota l’ombra dels pins i al vent de dalt que s’ha endut la canícula estival.
Entrant ja al detall de la cursa hem començat amb gairebé 3 km de neutralitzada que ha servit per llevar les tensions de la sortida, escalfà motors i pregunta per la família dels que en poc es convertirien en contrincants a abatre... (de bon rotllo). Els primers kilòmetres amb un suau desnivell entre senders enboscats, barranc i camins ens han portat a la primera pujada forta amb mini ferrata inclosa per coronar el Pic de l’Àguila (485m – Km10 de cursa) on hi havia realment una vista fantàstica com ja anunciava l’organització.
A continuació, una cresta tècnica i després una senda enboscada de nou, molt corredora i molt xaladora ens ha portat per dins la vall del Cebollot fins l’ermita de Sant Jeroni on emprenem la cresta de la creu (i quina creu buffffff) de pujada fins el pic més alt de la cursa, la Picossa (499m – Km 15 de cursa). Aquí no pregunteu per la vista que segur que era xulíssima però el que escriu estava més per recuperar l’alè.
Una darrera baixada també xaladora i però amb més pendent arribava a la Rovellonera on després de salvar el darrer desnivell teníem més d’un kilòmetre de cresta plana per anar grimpant i en acabar-la els darrer 4 km de pista fins la meta a la plaça de la vila.
14 de juliol 2011
ENTRENAMENT DEL DIMARTS
A les 7 mos trobem amb Diana i emprenem la ruta, amenaça tronada, però natros com si res, i al final no va ser res, quatre trons i alguna gota.
El paisatge espectacular, i és que a mi esta serra de Cardó cada dia em sorprén més.
Al final 18 Km, aixó si de nit “cerrada” cap a casa, sort del frontal de Diana.
Aquí van unes fotos
13 de juliol 2011
Reequipament
Anem a fer una nova comanda d’equipació, solament samarretes, us recordo que hi ha tres models: tirants, manega curta i sense maneges (tipo macarrilla), qui necessite més informació la pot demanar al correu següent: jcarles@gissl.com i els que ja ho tinguen clar podeu fer la comanda al mateix correu especificant talla i model.
MODEL
|
PREU
|
SAMARRETA TIRANTS COOLMAX HOME
|
24
|
SAMARRETA TIRANTS COOLMAX DONA
|
24
|
SAMARRETA SENSE MÀNIGUES (macarrilla) COOLMAX HOME
|
24
|
SAMARRETA MÀNIGA CURTA COOLMAX HOME
|
32
|
SAMARRETA MÀNIGA CURTA COOLMAX DONA
|
32
|
NOU MALLOT
CICLISTA
|
|
MALLOT M/C
RENGLAND COLL CREM. COOLMAX HOME
|
34
|
MALLOT M/C
RENGLAND COLL CREM. COOLMAX DONA
|
34
|
D'aquestos preus, hi haurà com sempre una part patrocinada per la UEC.
Ja s'informarà al fer la comanda.
12 de juliol 2011
La Ronda dels Cims.
De nou, unes ments dèbils mos hem deixat caramelitzar pel Manso i el seu afany per fer més i més quilòmetres i mos hem apuntat a donar una volta a tot un país sencer: Andorra, el país dels Pirineus!!!
Hi ha 5 modalitats diferents i, pels qui no ens coneixeu, sapigueu que evidentment ens hem apuntat a la més "llarga i dura" què es com ens agrada: La Ronda dels Cims.Sortim lo divendres a les 8h del matí, així que si esteu avorrits o teniu curiositat per saber per on estem patint o si ja ens hem retirats, podeu fer el seguiment de la cursa: http://chrono.geofp.com/aut2011/
Los nostres dorsals:
Lo Manso: 128
Lo Carinyo: 130
L'infiltrat: 131
11 de juliol 2011
09 de juliol 2011
05 de juliol 2011
TLP 2011
Fos com fos havia de continuar sent lo rei de la TransLosPorts (TLP). Lo meu “carinyo” me volia pendre la corona. Ell era dos vegades finisher i jo tres. Com la edició 2011 havia de tindre més kilòmetres que la segona edició (la que a ell li falta) em superaria als punts i em fotria la trona.
Tot va començar al darrer enTORnamet, quan lo meu “carinyo” es va compixar amb la una TORsusoditxa i un inTORfiltrat. La TORsusoditxa, aprofitant la debilitat d’esperit que me provocava una cerveseta de més, m’engatussa i m’inscriu a la Núria Queralt. Lo inTORfiltrat, amb l’alegria d’una cerveseta de més, s’autoproclama director de la TLP 2011 i decideix que serà lo mateix cap de setmana que la Nuria Queralt. No sé que els va prometre lo meu “carinyo”, però em vaig proposar posar-li difícil la corona. Primer una nina d’estes de drap amb una agulleta clavada al genoll va deixar fora de combat a la TORsusoditxa. I segon, vaig acceptar pagar un increment del 500 % en el preu de la inscripció fora de termini de la TLP2011 que em va demanar lo inTORfiltrat.
Però lo munt d’entrebancs per poder tornar a ser finisher no va acabar aquí. Lo divendres per la nit lo sopar de festes de Roquetes. A dormir prop de les dos del matí amb unes cervessetes de més. Un parellet d’horetes dormint, aixecar-se a les quatre, cap a Xerta. Quin aiguat que va caure de Xerta a Gandesa. Arranquem a les cinc i quart tres xertolins i tres uequeros (això va ser un altra guerra, al final el resultat).
Fontcalda, Prat de Compte (cerveseta i caferet), Montsagre, per arribar a Paüls. On un xertoli ens va preparar una de grossa a Ca les Barberes: a veure qui rebenta pujant l’Enrajolada en l’estomac ple? A més de l’unflija cinturera, una calor a la una del mig dia ens va fer suar la grossa per pujar a l’Espina. Les sueres van deixar les reserves d’aigua una mica apurades. Lo coloret verdós de l’aigua de la cisterna del mas del Marraco sols ens va servir per remullar la gorra. Però la de la cisterna de Clotes ens va salvar la travessa de les Foies.
Als Pous de les Neus ens van rebre un parell de fans. O millor dir un parell d’“embaucadores” segurament compixades amb l’aspirant a la trona. Una, que si música en directe de les sis de la tarda a les sis del matí a les piscines del Reguers. L’altra, que si em ve de passo allargar-vos en cotxe fins la sendera de Pallers.
Corrinyant, corrinyant... tocadets, tocadets... arribem a Fredes a les 11 de la nit. Que si dutxa, que si gana... al final tindran que desinfectar lo bar, va guanyar l’opció gana. A dormir prop de la una (dutxa prèvia) per despertar-nos a les quatre i mitja i arrencar a les cinc i quart.
Fins a Vallibona ens acompanya una boireta que no deixar pujar massa la temperatura. Bocateta, cervesetes... i una mica més tocadillos emprenem la darrera etapa. Lo dia va acompanyar i prop les tres arribem al Forcall. Dutxa superguai prop del bar, on ens fotrem lo darrer tiberi de la TLP2011.
L’altra guerra va acabar: Xertolins 1 Uequeros 2.
Crònica by lo manso.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)