19 de juny 2012

x UT EMMONA 2012




Mentre encara rosseguem torrons qui més qui menys es fixa els reptes de la temporada, aquelles fites importants que volem escriure al nostre currículum, i per mi l'any 2012 l'EMMONA ha estat l'escollida. El que encara no sabia en el moment de formalitzar la inscripció es que havia de rebre una invitació, una proposta de boca de Paco i Isa, formar un EQUIP, qui por rebutjar-ho? poder fer l'Ultra amb companyia de dos grans de les curses de muntanya i amb una dilatada experiència que allà on van tothom els coneix... per mi TOT UN LUXE.




L'Ultra Trail Emmona, amb 106Km i 8300 mD+, és el 1er Campionat de Catalunya de Curses d’Ultra resistència. Es tracta d'un circuit circular amb sortida i arribada a Sant Joan de les Abadesses (Ripollés).

A les 6 del mati del dissabte 16 de juny, bengales, tambors i gralles donaven el tret de sortida a un total de 269 valents. Isa, Paco i jo, o millor dit, els XUT (Xalera Uec Tortosa) amb un ritme suau però constant empreníem el recorregut que ens portaria a passar per llocs tant emblemàtics com el Bastiments (2881m), el Pic de l'Infern (2869m), el santuari de Nuria i el Puigmal (2910m) i entremig camins d’ombra tupida, rocalls intransitables, avançar escoltant el brogit dels rius, prats alpins pintats d'un verd intens, les fagedes, les rouredes i les pinedes de pi negre, flors com la pastorella, el corniol o el neret florit com mai.... (ui! perdoneu, deformació professional, tornem al tema)

Ha estat una cursa dura, molt dura, marcada per un Sol intens sobre un perfil amb pujades de 1000m de desnivell, pujades que no tenim al circuit, ascensions continuades de més de dues hores, buffffff!!!, però això no es tot, per que com be sabeu tot el que puja, baixa, i baixar també hem baixat, a tall d'exemple, del Puigmal fins Planoles eren uns 14km en els que descendíem 2000m del tiron, casi nà!!. Els avituallaments que hem anat trobant han estat prou complerts (cervesa d'estranquis inclosa), a destacar els de Núria i Planoles, on tenies dos xiquets per corredor, omplint ‘he el got de veure i portant-he menjar mentre descansàvem uns minuts.


 Ens ha agafat la nit de Planoles a Ribes de Freser, el pitjor tram del recorregut, d'aquells que quan et penses que estàs arribant un cartell per excursionista et glaça quant indica que encara queden 4 hores Agggg!!!!. A Ribes una dormideta de 10 minuts i a trenc d'alba la darrera pujada (de 1000m+ un altre cop) fins al cim del Taga, ara ja només 13km de baixada ens separen de Sant Joan, i els emprenem corrent sense parar, com qui no ha fet res, que animals!!! al final 29 hores i 15 minuts i primers de la categoria d’equips mixtes. Hem fet podi, tots tres junts, Jajaja, un pasote!!!



Per acabar aquesta crònica menció especial als meus companys d'equip, amb la seva companyia i escoltant les seves experiències per aquests mons de Deu (n'hi ha per una trilogia, creieu-me) he gaudit UNA GRAN VIVÈNCIA!!! Isa i Paco, una vegada més moltes gràcies. Amb equip repte assolit i en ganes de tornar però no ara.... ara toca el decanso del guerrero, no vull més bamba fins passat l'estiu.



Per últim felicitar també a Elena i Karim per la seva cursa. La sort que han tingut la Olga i la Corinne que estigués tocada de l’Isquio que si no.... Molts ànims a Joan Perales i que es recuperi ben aviat de la seva lesió de genoll, amb la que va compartir 64km i un mal d’alçada de mil dimonis (amb la cara pagava). També un crit d’ànims a Carlos a qui la seva implicació en les curses de la UEC i la faena li han llevat hores d’entreno deixant-lo tirat al km 27. També a Xavi Giné, el nostre buc insígnia que va colisionar contra la set. Qui li havia de dir que el tram més llarg entre avituallaments, de 24 km sense un punt d’aigua, l’havia de fer al moment de màxima insolació, Molts ànims Xavi.



Per últim donar les gràcies a Jaks, l’amic que ens va cedir el seu pis a sant joan, estratègicament ubicat i que ha estat la base de la UEC + l’infiltrat.

By Mecagondena





18 de juny 2012

Duextrem 2012

1000 disculpes a la Nuria 

27 BESALDUCH CANES XAVIER ORIOL 05:55:28 UEC TORTOSA Sènior mascu





5 BALAGUE CASTELLS ANA BELEN 03:16:15 UEC TORTOSA Sènior femení
6 ANTO CASTELL LEO 03:19:12 UEC TORTOSA Veterà femení
13 FANECA MURIA MONICA 03:45:06 UEC TORTOSA Sènior femení




1 EL QAYED ABDERRAHIM 02:11:20 UEC TORTOSA Sènior masculí
23 MORA MARTINEZ JOSE LUIS 02:44:01 UEC TORTOSA Veterà masculí
47 BIELSA GARGALLO JOSEP 02:55:15 UEC TORTOSA Sènior masculí
69 FABREGAT CABRERA RAUL 03:04:48 UEC TORTOSA Sènior masculí
114 BESALDUCH CANES XAVIER ORIOL 03:26:25 UEC TORTOSA Sènior masculí


13 de juny 2012

La crònica de Sergi


És la primera vegada que emprenc la nocturna en versió cursa i tinc molts dubtes i nervis abans de sortir. La sortida caòtica, tothom intenta agafar bona posició abans d’arribar a la sendera; corredors ressagats que adelanten per on poden, caminadors que han sortit més prompte que de poc no els xafen... Les primeres sensacions són bones. Al cap de poca estona veig gent coneguda davant i accelero el pas per agafar-los. M’uneixo al grup amb el Xavi Giné, la Rosa Fabregat, el Xavi Royo, etc. Em sento molt còmode amb el ritme marcat per cracks de l’especialitat, però poc abans del primer avituallament tinc que parar a buidar la bufeta. En sortir de l’avituallament em trobo totalment tot sol, ningú per davant, ningú per darrera, a més he carregat massa aigua i baixo molt el ritme. Així arribo a la font de la Llagosta on m’alimento bé per afrontar el que queda. Esta vegada encerto en quantitat d’aigua i vaig còmode. És la primera vegada que arribo a la pujada a Pallers de dia i la cosa canvia bastant. M’ajunto amb dos nois foranis que pugen a bon ritme. 
En la baixada cap a Caro vaig més ràpid i els passo. Poc abans d’arribar al coll de carrasqueta hem trobo amb el David Duran que va amb un grup de la Cameta Coixa, tots junts arribem al sopar. Segueixo el bon consell d’Elena i m’estic poca estona sopant. Surto amb el David i els de Miravet fent la pista a un ritmet reservont, sabedors de que ens queda. Dos nois del grup es queden un poc atràs i els altres els esperen, David i jo decidim continuar amb el nostre ritme. A partir d’aquí em poso davant marcant ritme i David detràs sense perdre roda, anem bé i adelantem varios grups. En sortir de Clotes comencem a fer càlculs de quan ens costaria arribar i ens motiva el fet que poguem fer 7:30 h. Augmenten el ritme i arriben a les rases on, segurament, pago l’esforç fet i se’m fa molt llarga la pujada cap al coll d’Alfara. La baixada la emprenc amb moltes ganes, en el primer tram (més corredor) avancem a varios grupets, en el segon (més pedregós) baixem una mica el ritme ja que les plantes dels meus peus ja comencen a queixar-se bastant. Noto que David no va còmode amb este ritme de baixada però no es queixa i s’esforça al màxim per no perdre’m. Arribem al l’últim punt d’aigua i, com havíem, pactat ens prenem un gel per fer el tros que ens queda el més curt possible. Arribats a l’asfalt és David qui passa davant i m’esperona que no parar i intentar arribar en menys de 8:00 h. És increïble com després de 45 km encara ens queden forces per esprintar i arribar a meta amb un gran somriure a la cara i l’objectiu aconseguit. M’agrada veure les cares de sorpresa i felicitació de la gent del Trail que ja està a Paüls. 

Sergi Chavarria 


PD: És inexcusable el llançament massiu d’envoltoris de gels, barretes i altres que ens vam trobar per tota la muntanya. Els corredors haurien de reflexionar si tant costa perdre tres segons en posar l’envoltori a la butxaca de la motxilla o ronyonera (que quasi tothom portava)

08 de juny 2012

“She WOLF” - La Crònica...-



Començaré per descriure aquella màgia, de la que parles quan un somni es converteix en una il·lusió,  la que potser només tu creus i la que et fa lluitar més enllà del que moltes vegades ni un mateix confia. Aquesta màgia és la il·lusió imprescindible per a engegar i lluitar, per aconseguir un projecte com aquest.
Sóc conscient de que aquestes motivacions són incomprensibles per a la raó, perquè per molt que les adornem la realitat és que el sofriment i l’esforç són unes constants amb les quals lluites dia a dia i, a més, moltes vegades en solitari . Però, finalment, ho projectes en un objectiu, una meta, i a per ella! Y ya no explico “cuando lo consigues.... para eso no hay palabras!!”


Ana, ara que ja et coneixem més, podem afirmar que de les tres ets la més competitiva i això, en un principi, ens feia por. “No complirem les expectatives… Ana se’ns emprenyarà…”. A la vegada, el teu esperit guanyador se’ns ha encomanat per poder fer el màxim d’entrenament i així no defraudar a la resta de l’equip. Ana, ets una llobeta molt especial i que, com totes, ha sumat. Com diu Cinta Espuny“dones aquell toc canyero a l’equip”.
Recordo  l’any 2008 quan vaig iniciar-me en aquest món de les curses de muntanya; durant aquest any i els consecutius he tingut el plaer d’anar coneixent a les que avui serien part del gran equip que hem format per realitzar la cursa del Llop i a la que em faria de ” llebre” a una de les dos proves; Mònica, Marga i Leonor, (sí, sí.. Leonor...te recuerdo ahí sentadita en l’Ampolla al finalizar los 30 y pico km diciéndome:
- Xicaaa!! Que aquí se viene a disfrutar!! Jajajaja what???…eso mismo te tendría que haber dicho yo subiendo a Caro!!! 2.24!! Gracias Leo!!!


Ei Monix!! I qui t’ho havia de dir a tu… que aquesta vegada seria jo la que entraria a “100 metres” de meta al teu costat…. Que bona és la vida amb les voltes que pega!!!
Pos si… Aquell estiu, aquell dia... buf! Només vaig participar a la cursa de Tortosa- l’Ampolla i, des de llavors, que ha estat un repte aconseguir fer totes les proves de la Cursa del Llop (sola o acompanyada...).  Aquest any he tingut la gran sort de tenir a dos companyes amb les que compartir-ho i amb les que finalment ho he aconseguit! Moltes gràcies My wolves!! sense vosaltres aquesta aventura no hagués estat possible. Aquesta és una cursa que pren com a símbol el llop (nosaltres des del inici ens hem sentit identificades com a llobes). Almenys jo m’he sentit identificada amb aquesta forma d’interpretar-ho; un esforç que es pot dur a terme a nivell individual amb una il·lusió compartida, m’encanta! Así pues… las connotaciones negativas de la palabra “loba” para referirse a una mujer nada que ver con nuestras pretensiones al identificarnos con éste animalito feroz que habita en los bosques!
Però, com tots sabem, aquí no acaben els agraïments. El suport i els ànims durant el procés són també part d’aquesta energia que has de rebre per creure’t que pots fer-ho i per motivar-te i seguir lluitant. Gràcies pels ànims que hem rebut quan la incertesa de si ho aconseguiríem ha tingut lloc, ja que també han estat una constant des de que les tres membres del UWT vam decidir engegar i creure en aquesta il·lusió, moltes gràcies a tothom per confiar en nosaltres!
Per acabar i donar pas a la transformació de Pubilla-lloba (que no tiene ningún desperdicio) mi más sincero agradecimiento a todos aquellos que, presentes o no, han creído y compartido con nosotras ésta ilusión!!!  

Ja que les pubilles som natros (Mònica i Marga), Ana seria més aviat fallera per ser de la Vall d’Uixò, explicar que en els darrers anys hem tingut una gran metamorfosi al passar de Pubilles amb una banda i un vestit elegant a les festes majors del poble a ser llobetes, cansades, amb roba d’esport, apretant les dents... I que aquesta metamorfosi és una simple  metàfora per dir-vos que qui creix evoluciona, qui somia està viu, qui té reptes es mou, qui camina avança... i, al final, l’important no és arribar-hi, sinó disfrutar dels moments i amb la gent que t’envolta, mentre ho estàs intentant.



06 de juny 2012

Fredes-Paüls 2012

INSCRIPCIONS TANCADES!




El 9 i 10 de juny us esperem a la
 XVI edició de la travessia FREDES-PAÜLS.







03 de juny 2012