La crònica de Montse del Aguila.
Avui he anat, coixa coixa, a fer un café amb lo Manso, i li he dit, Paco estic feliç, i ell contesta potser hauries de fer una crónica no?
Pos aquí va…
Arribo justa al bus, i és que jo vaig al meu ritme per a tot. Arribem a Rasquera i ja es noten els nervis, els meus? Noooooo!!
Sortim i a l’ermita plega la primera corredora, diu “me’n torno al poble” i Paco Murall intentant que segueixi, i ella que no, que plega , quins ànims, per una vegada que portava algú darrera meu…
O sigue que ens quedem i continuem, quin trio, Tara davant meu i Paco darrera, i anar fent fins que Paco diu a aquest ritme podriem treure cintes , i a partir d’aquí vaig tots els Km sola, només em vaig trobar a dos caminants pujant a la Creu de Santos i a les persones dels avituallaments, i quins avituallaments, menjar poc, però ànims molts, sobretot a la Creu quan Alfredo em va dir, a hora de sopar a Tortosa i jo dic a la de berenar, i així va ser!! El que em passa pel cap quan vaig tantes hores sola, no ho sé explicar, ès uns terapia de xoc, jo crec que el cap se’m buida i tots els pensaments que hi tornen a entrar són positius…
Arribo a Xeta i Pepita m’acompanya un tros i d’allí al Pouet, el tram més costós, vaig pensant que quan arribi allí decidiré que faig, arribo i decideixo continuar, passo per l’Alentar i quina gana, m’ofereixen uns macarrons, els millors que he menjat mai, gràcies Sergi, Diana i amb molt d’ànim arribo al Coll de l’Alba, arribo i hi ha música en directe, Ivan esperant-me i al cap del rato arriben Carlos i Perales, i Tara, que s’ha equivocat i no ha seguit el recorregut del trail, jo no entenc res perque em diu “ tu has ido y has vuelto?, penso aquest no està bé i és que ell no sabia que s’havia equivocat.Quina risa quan al acabar ho vaig entendre. Torno a menjar! I arranco en companyía d’Ivan i Tara, i passant per terreny molt conegut, arribem a la meta, uns 500mts abans vaig adelantar a dos nois, bien!!
I a la meta, arribada amb canço inclosa “Perla preciosa” i molt contenta d’haver-la acabat. M’hagués agradat fer més bon temps, però cadascú es coneix i sap el que pot donar. I ara a esperar que es curin les llagues i ens veiem a la nocturna.
El més impactant d’aquesta experiència, el silenci enmig de la zona cremada, de Creu de Santos a Xeta!