30 de desembre 2008
27 de desembre 2008
Sortida btt
Els més espavilats ja veureu que no es la volta que teníem prevista de fer, ja que al moment de sortir ens va parèixer que estava més clar per la zona del Mas, així que vam decidir pujar a Casetes Velles, i ho vam encertar de ple, no ens va caure ni una gota de pluja, i Casetes Velles estava de postal nadalenca, en fi una sortida d’aquelles que sense esperar-teu surten redones.
Vam deixar els cotxes al barranc de la Carrobera i vam pujar per la pista fins al refugi del Mas del Frare, allí vam fer un mosset i després de jugar un rato i pel que es veu alguna agafar fred, vam emprendre la baixada per la sendera de Pinar de Gorra, uns fins a la Casa Forestal i els altres pel mas de Petrolí, retrobant-nos als cotxes.
Los variats i les cerveses tal i com mana la tradició els vam fer al Mas.
Per cert si mireu les fotos no intenteu buscar ni a Martí, ni a Pacolo ni a Xavi, els vam estar esperant fins a les 9 a quatre camins i no van aparèixer, ells s’ho van perdre.
PD. Felicitar a Tara, que es pensava que anava a fer la via verda, i va acabar pujant a Casetes Velles i baixant per la sendera fins al mas de Petrolí, això te el seu mèrit, ja que era la primera vegada que feia una sortida btt i amb una bicicleta deixada.
By xkf
Totes les fotos aquí>>
24 de desembre 2008
Propostes nadalenques
dissabte 27 de desembre
Sortida btt al voltant del riu Ebre per les comarques del Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre.
Recorregut de uns 31 km. , amb el següent recorregut: Benifallet, pont del Llaguter, Valliplana, Pinell, coll d’Argoles, riu Ebre, Mirabet, pas de barca, Rasquera i GR fins a Benifallet.
Hem quedat a les 8 h. a quatre camins, pujarem en cotxe fins a Benifallet.
23 de desembre 2008
Sopar de Nadal
I aixi va ser, bon soparet, moltes rises, molt de vi, molts comentaris i tots molt guapets sense pantalonets curts ni malles.
En acabar el sopar el jesusenc i el roquetero van fer entrega a tots els corredors de la uec presents unes fotografies per que tots recordiguen este gran dia i este gran any, crec que va ser un detall molt bonic i espero que a tothom li agrades, va sorgir fer-ho amb l'amic el jesusenc i crec que a part de tot el bonic que va ser fins i tot va ser una mica emotiu, l'any vinent més.
Després del sopar vam anar al buda per acabar la festa i......vaja festa tu, allí va apareixer l'alcalde de Campredo i un grapat d'autoritats que només de recordar encara ric ara i va ser un final de nit impressionant, esperem que tots ho haguin passat com a minim igual que jo.
By Puça
22 de desembre 2008
Premis esportius del Baix Ebre
Llegir més>>
KMV08
Classificacions:
01.- PAKO MURALL 1 H 21' 45''
02.- KARIM 1H 22' 30''
03.- JAUME (cuñaaauu) 1 H 24' 40''
04.- NANDO 1H 29' 26''
05.- ANGEL SOLA 1 H 29' 35''
06.- CARLOS BALAGUE 1H 29' 59''
07.- PERE PANISELLO 1H 30' 52''
08.- MAURO XKF 1 H 32' 50'
09.- ELENA 1 H 36' 10''
10.- ISA 1 H 36' 10''
11.- PACO ALSO 1H 36' 45''
12.- TARAZAGA 1 H 44' 00''
13.- XENXO 1 H 44' 00''
14.- ALEJANDRO 1 H 44' 00''
15.- ANNA 1 H 45' 00''
16.- PINYOL 1 H 45' 00''
17.- JAVI GINE 2 H 2' 10''
Més fotos aki>>
Les fotos de Martí aquí>>
19 de desembre 2008
18 de desembre 2008
Programa del dissabte
A les 9 hores KMVertical
Trobada a quatre camins pera desplaçar-nos a la Caramella, depenent dels vehicles i acompanyants farem la cervesa al Port, si no pot ser, pos baixarem caminant i anirem al Reguers.
A les 18:00 lliurament dels Premis esportius del Baix Ebre
Al Pavelló de l’Ampolla, los galardonats son los membres de la expedició Denali 2008, los PTLs, Puça, Isa, Elena i Kiko i l’equip de Trail.
A part dels que han de recollir els trofeus, estaria be que anéssim més gent.
A les 22:00 Sopar de Nadal a Equitor, en acabar festa grossa al Moet o han sigue.
17 de desembre 2008
16 de desembre 2008
ESPADAN, ESPADAN, que tindras que m’agrada tan.
La cursa en si mos va deparar una confirmació i una gran decepció. Una confirmació de que Pinyol esta en una galaxia diferent (igual se pensava que estava corrent la marato de Donosti) i una gran decepció com a venedors de Loteria. Ara vos explico. Al moment de la sortida, Pinyol mos va encarregar la guardia i custodia de Anna ja que era la seua primera marato. Natros com a “entessos” i mansos protectors pos ja se sap: “tu tranquila”, “Comença poc a poc que aixo es molt llarg”, “Nopares de minjar”, “no te preocupes que no te dixarem tot sola” etc, etc.
03 de desembre 2008
2a edició del quilòmetre vertical 20-12-08
CONFIRMAT !!! lo dissabte de matí del dia 20, farem la segona edició del “KMVC” o sigue lo quilòmetre vertical de la Caramella, per als que no sabeu de que va això, dir-vos que es tracta de fer una pujada molt vestia, que va des de la Casa de Carvallo a la Caramella fins al Coll del Vicari, prop del Cim de Caro, de més mil metres de desnivell (si algú es queda en ganes que acabe al cim uns 200 metres més) amb el menys temps possible. Suposem que contarem amb la col·laboració del cronometrador oficial de la Caramella “Official Chronometer by Monsieur Martin De La Bovine®”, d’aquesta manera podrem homologar los temps i publicar-los al prestigios ranking del KMVC.
Si feu una ullada a n’aquest rànking veureu que els temps oscil·len entre els 1:09 de un tal Albert Giné i els 2:45 que tenen los de la colla castellera de Xerta, per tant no serà gens difícil millorar-los, extraoficialment sabem que hi ha qui ho ha fet amb menys d’un hora. En acabar, podem fer dos coses, baixar pel mateix lloc o be si tenim algú que ens puje els cotxes, baixar fins als pous de la neu o l’esquirol i fer una cerveseta per a celebrar-ho.
Si esteu interessat en participar-hi, podeu fer la inscripció aquí al bloc, o sigui que vos apunteu a la llista i au. Està invitat tot hom, això vol dir que morencs, xertolins, canareus, roqueteros, o qui sigui, també esteu invitats, ànim que XALAREM!!!
Fitxa(no lo de Jesús) tècnica:
Data: 20-12-2008
Hora: 9:00
Desnivell: molta pujada i poca baixada
Recorregut: Casa Carballo, Mirador Cua de Cavall, Racó de la Gralla, Collet herbós, escaleta, Collet del mig, Coll del vicari.
Tipo de terreny: Tot sender amb algunes argelagues a la part baixa, boix a la part mitjana, i moltes pedres durant tot el recorregut.
Senyalització: cap (o sigui que es recomanable estudiar-se lo mapa)
Punt més baix: la Caramella uns 250 m. aprox.
Punt més alt: lo coll del Vicari uns 1280 m. aprox.
Punts d’avituallament: al Coll del Vicari o on vulgues si t’ho portes damunt.
02 de desembre 2008
Sopar de Nadal
De moment tenim a Elena negociant lo restaurant i el preu, quan tinguéssem alguna cosa lligada ja vos ho farem saber, esteu atents al bloc.
"Ara crec que ja és definitiu, voler un bon preu i ademés està sols a un restaurant com a que es una mica complicat, però ho hem aconseguit, el sopar serà a "EQUITOR" (ja que al restaurant Calau no podiem estar sols, zona ocupada pel ball del poble) i el preu 20€, hora la mateixa a les 10 de la nit, mateix dia, dissabte 20 de desembre."
01 de desembre 2008
Maratoiaren DonostiarenKronikoa
Després d’una setmana de previsions alarmistes de tempestes, trànguls i galernes, dissabte al matí Rosa i jo passejavem dolçament acaronats pel sol les romàntiques avingudes de San Sebastián. Per unes hores vaig oblidar què ens havia dut fins allà i m’omplia els sentits d’arquitectures rotundes, dels aromes cantàbrics i dels sabors primigenis d’un pais que t’ho diu tot a la cara si vols escoltar-lo.
TOTS LOS PARCIALS:
Haviem arribat divendres al tard, directes a la pensió que teniem a peu de sortida-arribada de la marató, després d’un plàcid viatge en el cotxe d’Ares i Xaski. Aquella nit no vaig poder dormir gaire, al llit tenia una basca.... al pis del costat un gosset que no parava de bordar i uns veïns amb la tele a tota pastilla. Que hi farem... em relaxava veient a Rosa que dormia com un sòc sense enterar-se de res.
Dissabte, recollida de dorsals a la fira del corredor i aprofitar per arreplegar propaganda i pegatines com uns crios. Rosa va fer-se un diagnòstic podològic, que li va fotre un disgust, perquè lo “viejoverde” que la va enganxar i no l’amollava, li va dir que tenia laxitud lligamentosa (la qual cosa puc corroborar) que li donava avantatge sobre els altres corredors. Després es va veure que algo de raó si que tenia.
Encabat de la fira, ja us ho he explicat, vam passejar, uns pintxos i no cal entrar en detalls. Total que vam fer gana per dinar la pasta de rigor i cap a fer la migdiada. A l’habitació ja mos esperava Amparo sobreixint adrenalina però vam aconseguir que s’ajoqués i los tres mos vam ficar al llit on vam passar quasi tota la tarda descansant i bevent aquarius, i a la nit pixant i dormint, després d’amordaçar al gosset i a l’amo i d’empassar-me unes quantes valerianes. De moment ni una gota de pluja.
Potser esperàveu la crònica d’una marató? Perdoneu la disgressió, ara m’hi poso.
Lo ritual pre-marató és una litúrgia que cadascú interpreta a la seva manera. Malgrat la contrarietat de les meves companyes em vaig posar lo despertador a les 6:15 i vaig esmorzar a consciència. Amparo s’hi va afegir i Rosa des del llit mos observava entre atònita i ensopida com endrapàvem, plàtan va, galeta torna.
Quan lo neguit no em deixava, vaig marxar cap a l’estadi. Ja només tenia una cosa al cap: la meva marató. A les 8:30 mos vam trobar tots los uecs (Leo, Rosa, Xaski, Pacomoto, Jordi i jo + Amparo) per fer-mos la foto i desseguida a prendre posicions per a la sortida, que era a les 9.
Estàvem a 6° o 7° i feia vent, però ni una gota i l’ambient estava ben escalfat.
A partir d’aquí només puc assegurar que vaig xalar com un condenat. Malgrat lo vent, lo fred i pluja ratxejada en algun moment, los carrers de Donostia estàven plens de gent que animava sense descans a tots los corredors. Dins la cursa l’ambient era festiu: los corredors animant-se i fent conya contínuament. Cap al km 6 vaig veure una aranyeta negra davant meu, que em resultava familiar. Un tatuatge a l’espatlla d’una noia petita i fibrosa... Carme “la seginera”!! Vam xerrar una estona sota la vigilància dels mansos que l’acompanyaven (us envia petons i abraçades). També ens vam creuar amb Toni “l’abuelo” i ens escridassàvem cada vegada. De Vinaròs va pujar Juanjo Panisello i d’Alcanar algun altre professional.
La cleca de Leo, que va pujar en 2 autobusos, mos oferia menjar en llocs estratègics i en una de les entrades a Anoeta, Fran de paisà, fent fotos a la penya, em va suscitar sentiments contradictoris: una gran alegria de veure’l allà i la decepció que no pogués córrer.
Cap al km 12 vaig agafar ritme de creuer. Les endorfines me sortien per les orelles i malgrat tots los mals, als kms finals em vaig sentir volar, portat pels ànims d’aquell públic entusiasta. Va ser molt emocionant.
Un detall: lo filldeputa del gosset del veí (i potser ell també) esperant-me a l’última entrada d’Anoeta, s’em va ficar entre peus per fer-me caure com a venjança per la nit anterior, però ahir jo portava la flor al cul i no es va sortir amb la seva.
Tots los nostres vam triomfar. Los tres debutants: Rosa, Pacomoto i Jordi van acabar molt bé, que és del que es tracta en una primera marató. Sobretot Rosa, sub 4h., en progressió contínua i al final fresca com una ídem. Pacomoto va patir algun contratemps físic, però va saber-s’hi sobreposar i va arribar amb Rosa (Jordi els hi va imposar les medalles a l’arribada). També Xaski arrossegava molèsties, però malgrat això, amb la seva experiència maratoniana va saber gaudir de la festa. I Leo va estar immensa, fregant les 3h30’.
A més, qui no s’acontenta és perquè no vol. Com diu un proverbi euskaldun “zozoak beleari ipurbeltz” (lo tord li diu al corb: cul negre!)
Quin rotllet no? Pos espero que los altres maratonians donésseu també la vostra versió, perquè segurament m’he deixat fato al tinter.
30 de novembre 2008
26 de novembre 2008
25 de novembre 2008
La representació de la UEC Tortosa a la Cursa del Burriac
Després d’unes hores de camí arribem a Argentona i com no el primer objectiu va ser omplir la panxa per agafar forces i d’aquí a la piltra. A les 8.00 del matí ens aixequem per tornar a omplir la panxa. Tot seguit ens posem els bartols de córrer i agafem dorsals. Oscar proposa escalfar però per a variar entre salutacions i xarretes no ens dona temps de res. Ja sento que criden a les dones per passar el control de dorsals, cinc minuts i donen la sortida, vint minuts més tard donaran la dels homes. Així que entre màquines i alguna que altra debutant sortim amb molta energia a encarar la primera pujada (el Coll de Codera i Turó de l’infern). Paso del fred que tenia a la sortida a les sueres de la pujada. Minuts més tard m’agafa el nostre company Aguilò (aficionat a les voll-damm) i darrere Oscar xafant-li els talons i la resta de Canareus. Entre pujades i baixades arribo a l’ultima pujada (inesperada) al Castell de Burriac, ara sí tot baixada i cap a meta!! L’últim tram d’asfalt (1km) mortal, les meves cames ja fan figa però ja veig l’arc d’arribada i això em motiva per a seguir lluitant fins a meta. Directament a les dutxes i a reposar a l’estil de la Canarinya, voll-dam x 8! Són uns cracks, beuen tant com corren! I entre cervesa i cervesa celebrem el segon esglaó del Robert Sancho. I d’aquí cap a casa.
By Anna
Aquí les classificacions>>
LLICÈNCIES 2009
Més info aquí >>
23 de novembre 2008
BANGKOK MARATHON 2008
M'ha costat la punyetera marato de Bankok 3 hores i 36 minuts. Jo amb 3:50 3:55 en tenia prou, pero un s'engresca i acaba pagant lo pato. I com la matinada ha sigut bestial.
M'ho he passat molt be, de menos a mes hasta lo km 36. La marato una mica avorrida, sortiem a les 3 del mati, sols he vist el sol a l'arribada, els primer 30 km tenien com a camp de batalla una autovia que hem fet d'anada i tornada, recta, ampla i plana. A part d'aixo i algun km molt medit es una marato molt ben organitzada. Tots els serveis, mils de voluntaris, aviatuallaments a gogo. I no us podeu imaginar la sorprsa final, de les que a mi m'agrada: lo buffet lliure de menja thai a l'arribada, sopa de fideus, arros ...
A continuar en la escursio que la Montse i jo ens hem montat per aquestes terres.
Fins aviat
http://www.bkkmarathon.com/
Sortida alternativa a la Cursa de Castell Burriac
Si ho voleu veure amb 3D feu clik a una de les xinxetes i despres a ver en google earth
Camí de Desferracavalls. Camí o MR (Mauro Recorregut)?
Deu ser pel vent que feia, per què els 100% muntanya cada cop són menys o per què preocupava el fet que fos un MR? No ho sabem. El fet és que solament ens hem trobat Helena, Isa, Mauro i jo. El kf no cabia a la pell per dos motius. El primer és que portava el seu nou rellotge Suunto de 4ª generació, amb dades d’altura, velocitat, distància, recorregut… I el segon és que l’acompanyàvem dues rosses i una morena. Havia de ser l’enveja de tots els Ports però no ens ha vist ningú. I quan dic ningú és ningú. Bueno, tres cabretes.
Qui s’hauria atrevit a anar per allí? Bufava un vent espectacular i el sender…, on està el sender? El recorregut es descriu a continuació però, si el voleu fer, la UEC Tortosa no es fa responsable de les esgarrapades i punxades assegurades(pareix que tingui la rubèola a les cuixes), roba esgarrada (Mauro no sabia com ensenya-nos el pernil), relliscades (Isa, aguanta!!), males xafades, “heu vist la senyal roja?”…Quin estrès!! Tant de pujada com de baixada. Això sí, un diumenge al matí molt estretingut i amb unes vistes excel·lents de les planes i de tot el Delta.
Recorregut: Barranc de Covalta, Bufadors de Covalta, , vistes a Lloret, Portella de Caro, Barranc de la Geganta, Mola del Móro, Mola Castellona, Coll de la Garrofera, Barranc de la Garrofera, Barranc de Covalta.
Desnivell: 1.300 m positius
Distància: 14 km
Temps: 5 hores
by Marga
Camí de Desferracavalls, Roca del Migdia |
17 de novembre 2008
La festa del Port
La Marxa del Port s’està convertint en un sinònim de diversió per als qui som amants de la muntanya i, molt especialment del Port. Tot i que els més de 200 Km. d’anada i tornada, tot sol, se’m van fer força pesats, la veritat és que no me’n vaig arrepentir gens ni mica, ja que va ser una matí i un recorregut de xalar molt, sense ni parlar de l’ambient distès de les 1.000 persones que ens vam aplegar al Refugi de la UEC.
De xx marxa del port |
El primer que es notava a l’ambient eren les ganes de fer el recorregut, però sense els nervis i la tensió que quasi sempre ens caracteritza quan anem a les curses de muntanya. Vaig arribar a pensar que semblava una continuació de la Pernilada del dia abans. De fet, alguna baixa sonada (i no direm noms) hi va haver i els efectes també es van notar en altres que van decidir passar la “ressaca” en família, però caminant. Per cert, algun trosset de pernil em tocava i no n’he vist cap, malgrat haver “patit” la Cursa de Tivissa.
De xx marxa del port |
Doncs tal com deia, ambient relaxat, xerrameca distesa i algunes cares de son amb els efectes de la “ressaca” ben dissimulats. Un munt de gent a la sortida, però sense els estirabots i els cops de colze de les “curses”, llevat dels nostres “màquines” que no van poder resistir la temptació de sortir disparats per arribar abans i així ser els primers de fer les baldanes i la llonganissa a la brasa (????). Tot i el començament asfàltic que hi ha només
De xx marxa del port |
sortir del refugi, de seguida vam entrar en un senderó i ja ens vam encarar amb el que seria la constant de quasi tot el recorregut, diversitat de paisatges, pujades i baixades constants, trossos molt tècnics on només intuïes l’itinerari a seguir gràcies a les cintes que havien col•locat el dia abans, on s’hi barrejava el paisatge més agrest típic del Port amb alguns bosquets que cobrien amb pinassa el camí i que ens feia agrair el massatge extra que ens regalava.
De xx marxa del port |
Abans de sortir de casa ja tenia molt clar que no podia fer el camí sol i que l’havia de gaudir en companyia. Un encert. Ens vam ajuntar els “no tant canyeros” amb les “noies canyeres” que no havien desertat i, mentre anàvem fent camí, s’anaven ajuntant més gent, com els companys de la Ribera i el de Vandellòs, que també s’havien pres la Marxa amb molt de divertiment. Entre broma i broma i força xerrameca (amb permís de Marga), ens aturàvem a fer fotos i a contemplar les vistes que “el kfe” (res “d’xkefe”) ens anava recomanant. Les més destacades van ser la
De xx marxa del port |
Mola del Moro i la Castellona, malgrat ens va obligar a fer marxa enrere i a pujar, vam haver de reconèixer que tenia raó, la vista era magnífica. Un recorregut que podia semblar dur, però que les vistes l’atemperaven i que, en el meu cas, fins i tot em va semblar molt curt (havien parlat de 24 km. i el científic del grup en va comptar només 16). És més, jo que em pensava que els “trialeros de la UEC” es coneixien tots els racons i amagatalls del Port i que jo era l’únic que mai me’l coneixia, resulta que també era la primera vegada que el feien (no tots, és clar).
De xx marxa del port |
Amb un ambient tant festiu, no podia faltar la teca perquè fa festa i fer dinar per quasi 1.000 persones afamades per l’esforç, no ho veig tan fàcil. El menjar potser no arribava a l’alçada dels paladars més fins entrenats a “Cal Bulli”, però després del “puja i baixa” del recorregut, segur que molts van agrair la recuperació dels fesols, les baldanes i les llonganisses dels dos abnegats companys de la UEC que es van passar hores passant-les per les brases. Si a la majoria no els hagués agradat el menú, com és que es van fer les cues que res tenien a envejar a les del “Dragon Khan”, “La Mina” o altres divertiments del Port d’Aventura?
De xx marxa del port |
En definitiva, un ambient de festa grossa i a tornar-hi a l’any que ve.
By Pep Anglès
Totes les fotos aquí>>
14 de novembre 2008
MARXA DEL PORT 2008
10 de novembre 2008
Pernil party (2)
Tal com varem anunciar-ho farem un dinaret el dissabte (15 de novembre). El lloc no el teníem massa clar, a final ho farem al xalet del Jesusenc al port. Així tots aquells companys que vulguin donar un cop de ma als organitzadors de la marxa no tindran excusa per decidir si anar a un o a l’altre activitat. Que tots sabem a quin lloc haguessin fet cap.
Suposo que sortirem a quatre eurets per cap. Suposant que lo jesusenc hagi custodiat bé lo pernil (a veure si nomes trobarem l’os i lo cordell) i que Kiko s’ha emparrat en pagar la carn de la rostida i quatre cocs que ens farà la seva mare.
Esteu tots convidats!!!
No estaria mal que anessin sortint los típics voluntaris que fan falta per aquestes mogudes:
· qui fa lo foc
· qui porta un poal de mandarines
· qui fa l’all i oli
· qui organitza la bicicletada
· qui tallarà lo pernil
· qui ...
by lo manso
Montserrat Nord. Ufff quina ràbia!!!
09 de novembre 2008
XX MARXA DEL PORT. Memorial Josep Mª Brull. 16/11/2008
Per recollir los forfaits busqueu l'oudur abans de la sortida.
AKÍ tota la info.
I Mitja Marató de Jesús: de P3 a la universitat sense passar per la eso
Però tot i que l’ambient era molt familiar, la sortida ha sigut elèctrica. Los 10.000eros han imprés un ritme fort, que ha arrossegat a tothom en un començament molt viu.
Desseguida m’han passat Leo i lo Manso i per un moment m’he pensat que anaven a fer los 10 km, uf!. Jo coto. No els he perdut de vista i a poc a poc els he anat atrapant però mantenint-me a una mitja de 4’25”. Les continues pujades i baixades, i los tomba i gira pels camins i los carrers del poble obligaven constantment a canviar lo ritme i amb tant de pensar com havia de negociar les curves, se m’ha fet una cursa molt distreta.
L'última pujada pel Terrer Roig estava sembrada de cadàvers i des de la bassa fins a l’arc de meta ja no he vist res, només sentia un airet de cul que m’empenyia i no em deixava afluixar.
L’organització ha estat excel·lent, moltes felicitats. Espero que sapigueu mantindre este bon ambient casolà en les pròximes edicions.
Los asfalteros a temps parcial ja no mos posarem un dorsal fins a Donosti i los anti-asfalteros 100% muntanya, ells s’ho han perdut.
OPEN RAID X-RACES CORNUDELLA DEL MONTSANT
Arribem a la Cornudella, on veiem l’ambientillo com esta, alguns saluden a coneguts. La majoria d’equips escalfen i fan estiraments, excepte natros los de la UEC que anem al bar.
A les 9:30 fan el breafing, a les 10 ens donen la sortida cada 20’’, la primera prova es d’orientació urbana on ens separem per poder guanyar temps, ajudant-nos mútuament amb els de la UEC 2 . Sortim de boxes amb BTT en busca de les dos primeres balises, les trobem sense cap problema, després dubtem i agafem el camí principal així evitant-nos un sender no massa clar, conclusió acabem pegant més volta. Seguim en direcció la Morera en busca de les balises del recorregut B, i sense cap problema arribem.
A la Morera deixem les bicis i sortim amb l’equipament de la ferrada, més caminant que no corrent, fins arribar al peu de la via ferrada on ja es comença e notar la rivalitat entre equips de la UEC, aquí hi ha una mica de cua i neutralitzen el temps. En 40’ arribem a dalt del Montsant on hi ha tres balises obligatòries les trobem sense gaires dificultats, deixant de banda dos opcionals ja que sol valen 1 punts.
Arribem de nou a la Morera pel GR, on agafem la BTT i tornem cap a Cornudella, marcan 4 balises obligatòries i dos d’opcionals. Aquí fem el canvi de sector i continuem amb la bici fins al pantà de Ciurana, per fer la prova de Kayak, on avancem als de la UEC 2, abans d’arribar a la transició del Kayak, un altre cop es fa una mica de cua i ens hem d’esperar neutralitzats fins que podem pujar a la barca.
Al Pantà em de buscar una balisa obligatòria i dos d’opcionals, també sense cap problema, i de tornada cap a Cornudella amb la BTT, fem l’ultima balisa opcional.
Per ser el debut en això dels raids, ho trobo bastant divertit, pot ser tornem l’any que be.
By @lbert
Moraleja: al món dels raids, lo més important no es la velocitat...si no pas pensar.
Les fotos de Joan Fornós >>
Les classificacions>>
04 de novembre 2008
FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I … SENY!!!!
L’ EQUILIBRI el van utilitzar al plantejar la cursa. Va ser una decisió conjunta entre el primer entrenador Puça i el tècnic Manso, no sé com va anar la cosa, però la estratègia final va ser:
- Els 1ers 17km (10 km abans de la cursa + els 1ers 7 km de cursa) a 6 min/km
- Els següents 10 km (del km 7 de cursa al 17) a 5 min/km
- I els últims 4 km recuperant a 6 min/km
Ja sabeu que jo no sóc una gran corredora, però això de pensar que havia de fer els primers 7 km de cursa a 6min/km em va alienar,i només feia que pensar:”que pensarà Leo de mi?? Segur que quan ho llegeixi estarà rient tota una setmana”. Per uns moments vaig arribar a pensar que la pròpia “ambulància-cotxe escoba” m’atropellaria… quin mal son, tu!!!
A les 9:05h vam utilitzar tot el VALOR del que disposàvem per començar a córrer sabent que ja no ens aturaríem fins a finalitzar la ½ marató. Els primers 8km van ser molt divertits i vam aprofitar per fer turisme per Vilafranca visitant la zona esportiva, el centre de la ciutat i el casc antic… en conclusió, una vila molt guapeta! Com que formàvem un equip de tres, la sensació de ridícul no va ser tant, tot i que la gent ens mirava estranyats (estàvem corrent abans de l’hora i en direcció contrària a la cursa) i al•lucinats (estava plovent). Amb hora justa vam fer una ràpida transició i ens vam canviar les samarretes xopetes per unes de seques. Encara no sé perquè, ja que al cap de 5 min tornàvem a estar ben mullats… Tot i el ritme suau, en cap moment vam ser el últims de cursa, la qual cosa em va relaxar, la meva vida ja no es veia amenaçada per “l’ambulància-cotxe escoba”, uf!!! Al km 5, ens vam prendre un gel en vistes de que aviat havíem d’augmentar el ritme, al km 6 vam accelerar una miqueta i al km 7 ens vam posar a 5 min/km. Personalment, diria que la cosa va anar prou bé, tot i algunes pujadetes (NO totes!) que en van “relentir”, però el meu estimat i volgut Manso ja es va encarregar de compensar-ho, i de sobres, a partir del km 12. El bon humor i l’harmonia ens van acompanyar tota l’estona, exceptuant algun moment en que entre Paco i jo quasi surten xispes, les quals quasi passen a llamps i trons quan un fenomen paranormal es va apoderar del seu Polar i del Garmin, menos mal que el Gonçal va calmar la situació! La tensió es va acabar al km 17, a partir del qual el ritme tornava a ser suau i les rises i la conversa van passar a ser les protagonistes.
Pel que fa a Pako, quasi no el vam vore, només en dos moments que ens van creuar durant la cursa, quan natros anàvem... ell ja tornava!
Un cop a l’arribada, tota la nostra atenció es va centrar en els bocates i els obsequis, eh Paco?? I després d’una dutxa ben merescuda vam tornar cap a la Ciutat Comtal, disposats a trobar el SENY. Al principi la nostra cerca va ser infructuosa, però finalment el vam trobar en un bar del barri de Gràcia en forma d’una enorme gerra de cervesa!!!!!!!
By Xica Trail
03 de novembre 2008
OPEN RAID CORNUDELLA DE MONTSANT 2008
Dissabte, 8 de novembre - III Open Raid Cornudella de Montsant
Diumenge, 9 de novembre - II Duatlón X-trem de muntanya D.O. Montsant
RECORDEU! Tots els equips inscrits en cadascuna de les 4 proves dels Open Raids X-Races de la temporada 08, tindreu 2 FREE PASSES a la DUATLÓN X-RACE D.O. MoNTSANT, 9 de novembre 2008. Us animem a participar en el raid i la duatlón que us permetran conèixer el místic entorn de la Serra del Montsant. Podeu escollir entre el repte d'iniciar-vos en l'aventura dels raids o posar-vos a prova en la duatlón; i els més atrevits, podeu reptar-vos a realitzar les 2 proves.
Última prova del Circuit Català de Curses de Muntanya
La sortida, des de la plaça Font Gran de Monistrol de Montserrat, serà a les 9.15 h per la categoria femenina i a les 9.30 per la masculina. Un recorregut de 22 km amb un desnivell positiu de 1.100 m del que destaquen com a trams claus i tècnics, el remuntar la canal de Sant Jeroni per culminar al punt més alt del massís, amb 1.237 m, i un descens pel camí dels ¾. L’arribada serà al mateix lloc que la sortida, la plaça Font Gran, lloc on els participants hauran d'arribar en un temps màxim de 5 hores.
Més informació al següent web.
31 d’octubre 2008
I MITJA MARATÓ DE JESÚS + 1/4 DE MARATÓ
El proper dia 9 de novembre de 2008 es durà a terme aquesta prova que constarà de dues voltes (mitja marató), i una volta (1/4 de marató) a un circuit amb un 100% d’asfalt, de dificultat mitjana i majoritàriament urbà.
30 d’octubre 2008
Calendari oficial FEDME 2009
El calendari oficial de Carreres per Muntanya FEDME 2009 ja està a punt, aquest any els corredors i corredores s'enfrontaran a sis carreres que reuniran a l'elit nacional, repartides en dos Campionat d'Espanya i quatre proves de la Copa d'Espanya.
En total es repartiran més de 15.000 euros de premis en metàl·lic.
Més informació i calendari akí>>
XX MARXA DEL PORT. Memorial Josep Mª Brull. 16/11/2008
Tothom de l'equip de trail que vulgue fer-la, que s'apunte a la llista fins al dia 12 i tramitarem les inscripcions en bloc.
AKÍ tota la info.
Per qualsevol dubte apreta l'ou:
29 d’octubre 2008
Trail blanc a l'octubre ?
Jo estic tocat del lumbars, però a la baixa, o sigui que per poc que pugue lo dissabte pujo al port.
Podem triar, una volteta per la part més alta, Caro, Marturi, Serrasoles, o alguna pujada forta Caramella, Toscà, Bc. del Llop ...
Va fem llista