30 d’agost 2008

Kilian guanya i vat el rècord, Puça una mica més atrás, però molt be.

Ha estat molt impressionant veure al Kilian Jornet arribant a meta, tranquil i saludant al xiquets, com si vingues de fer lo vuit... només la ha tret un hora al segon. Hem sentit per megafonia que l’han penalitzat amb 15 minuts per assistència externa, es veu que un francès que el coneixia de les curses d’esquí, l’ha seguit un ratet per “detras” i han considerat que li feia de llebra, això era al coll de Montets, que esta molt prop de meta i ja portava una diferencia de un hora al segon (?). Estos francesos son una mica tiquis miquis, i li han estat controlant durant tota la cursa si portava el material obligatori. El tio portava una rinyonera amb tot el material i li pesava segons ens va dir 350 grams.
Els CCC han tingut una mica de defallida, Paco ja va sortir amb problemes fisic i es volia retirar a Champex, peró l’hem anat animant de continuar i arribat fins al final. Xavi va anar tirant molt be fins a la Bovin on es va trobar am l’home del mall, amb forma de vomits, que li van obligar a fer una parada molt llarga, finalment amb un xute de primperant, s’ha recuperat i a pogut continuar juntament amb Paco.

Puça va començar per detras de tot, fent els deus primers quilòmetres amb les nenes, a partir de Sant Gervais, ha començat a córrer i no para d’avançar corredors, en estos moment va 78 junt amb javalí, i ja a passat la Bovin, depenent de com s’acabi trobant pot fer un temps de 30/32 hores.
I les nenes com sempre, elles a la seva marxeta, pim, pam, pim, pam. Les hem vist a Courmayer i es veien prou ve, evidentment queixant-se, però es que allí arribes desprès de la baixada més dura de tot el recorregut. Aquesta tarde anirem a veure-les a Champex Lac a veure quina careta que fan...
Anit vam anar a veure als PTL, que feien nit al Coll de la Forclaz, estaven sopant a un corral d’una granja, i segons Paco es veu que ni els afiguren, tenien un aspecte molt demacrat, bruts i sense afeitar, pareixien una colla de pordiosseros, però l’ humor i les cerveses no el perdre’n, suposem que arribaran a meta sobre les 10 u 11 de la nit.

27 d’agost 2008

Ambarcada 2008



Ei, com va per Tortosa?, ja veiem que aneu quedant per entrenar i per a la marató de San Sebastián, com diu lo jesusenc, natros ens estem passant una mica en lo menjar i en les cerveses, però res que no es pugue cremar amb unes quantes hores de Trail. Aquest matí hem anat a despedir als PTLs i ha estat molt emocionant, amb la música de “l´último moicano” i les abraçades dels companys; al manso li han saltat les llagrimetes i tot.
Ara estem a casa acabant de sopar i com que estem a un apartament de “lujo”, fins i tot tenim internet i podem fer lo seguiment dels ptls que de moment van en molt bona situació, crec que els vuitens, de totes maneres això encara no és molt important, per que no han passat cap nit i només és el començament. Si voleu fer el seguiment és molt fàcil, entreu aquí http://stayloc.ultratrailmb.com/GEview.php i cliqueu el nº de l’equip i veureu per mitjà del GoogleEarth la seva situació, s’actualitza cada 15 minuts i podeu veure tots els equips que vulgueu al mateix temps. Qui no tingui instal.lat el GoogleEarth li demanarà si el vol instal.lar, li dieu que si, i en un moment s’instal.la. Més endavant suposo que activaran el seguiment de les altres curses, entreu a http://www.ultratrailmb.com/accueil.php cliqueu a la pestanya “live” i seleccioneu la cursa.

By Kf

Els PTL´s jan començat, estan passant la seua primera nit a la muntanya, s´estaran barallan o no?aniran junts o separats?son preguntes que ens estem plantejant tots, però del que estic segur es que acabaran i en dignitat, deixant el nom de la uec tortosa al lloc que es mereix!!!Bueno demà ens toca als altres comença el viacrucis i segur que sirà mes llarg que el de setmana santa, demà recollida de dorsal, fira del corredor i alguna cerveseta o dos, i lo divendres lo gran dia, no perque comencen les festes de jesus, ni res paregut, sino perque uns afrontarem la carrera del CCC i els altres la UTMB amb l´objectiu principal d´acabar i disfrutar...bueno ja vos ho anirem explicants, molts besets a tots, salut i cames.

By JESUSENC



Avui he començat a veure el que és això del tour del mont blanc i l’ambient que es viu per l’entorn, la sortida dels ptl molt emotiva i veure’ls marxa cap al seu objectiu ha sigut molt bonic, després de veure’ls m’he dit que més que mai s’havia d’acabar esta prova, per tots ells i vatros. Ara estem ja un poquet ficats en busca del nostre objectiu. Esperem que tots puguessem dir que això s’ha complit i que em volem més. Fins aviat
By PUÇA ( lo roquetero )


L’hora de la veritat s’està atansant. L’ambient està en ple bullici, els nervis estan a flor de pell, demà ho viurem de més a prop, ja que anirem a recollir el dorsal i a fer els últims preparatius. AIXÒ JA ÉS AQUI!!!!!!!!! Molts besets a tots/es i esperem que ens envieu energia positiva.

By ISA I ELENA

12 d’agost 2008

UTMB, CCC, PTL i GRP 2008

Com passa el temps, pareix que sigui l’altre dia i ja ha passat un any, d’aquí a 10 dies uns marxem cap a Chamonix i altres cap a Saint Lary als Pirineus.
Un any molt dur però alhora divertit d’entrenaments, curses, lesions, nervis, algunes “ambarcades” i alguns dinars i sopars i sobre tot moltes cerveses.
La gent que no domina lo tema no pot arribar a pensar el temps que s’ha d’invertir quan et proposes un repte com aquests, i com a mostra del que ha suposat tot això, a continuació anirem penjant els entrenaments i curses dels corredors, sempre pot servir com a guia als que s’ho plantegen per l’any que ve.


_________________________________________________________________________________
UTMB


2614 FERRERES Elena (UEC TORTOSA)
2964 ARASA Isabel (UEC TORTOSA)
_________________________________________________________________________________ CCC

7918 ORTIZ Jordi (UEC TORTOSA)
8375 ALSO Francico (UEC TORTOSA)
8030 ROYO Javier (UEC TORTOSA)


_________________________________________________________________________________ PTL (PeTaLan ?)




666 - BALAGUE Carlos (UEC TORTOSA)
666 - ESTORACH Paco (UEC TORTOSA)
666 - PERALES Joan (UEC TORTOSA)

_________________________________________________________________________________

GRP (los otros)

414 - Rdo. Fran Vaquer (UEC Tortosa)
421 - Mr. Marten Cartoixà (UEC Tortosa)

10 d’agost 2008

Una crònica nocturna: Tivissa-Lakala, 9 i 10 agost 2008

Amb una mica de retard després de passar llista, mos embarcàvem als dos autobusos, que un cop ben remenats per les curves de Vandellòs, mos van tirar als afores Tivissa. Ni la dolça companyia de Marga i de Rosa, ni la conversa gastronòmica de les caleres del seient de detràs van evitar que arribés més marejat que una sopa. Per sort Mr. Martin em va convidar a un cafè i ja reubicat, vam tornar a la plaça de l’església, des d’on es donaria la sortida.
Vaig retrobar molts coneguts, la Reyes, Jabalí, L’Ester d’Ocisport, los extremteams tots uniformats i molts d’altres. Los jesusencs, patrocinats, molt mudats amb un modelet una mica demodé, de Patagaz. Ja em feia falta tornar al “ruedo”. De la UEC també estàven Rafa i Sebas, però al fer la foto devien estar al pub.
Un cop empomades les explicacions inservibles de rigor, empreniem la marxa, caminant en busca de la Llena, lo mateix coll que inicia la Cursa de Tivissa. Feia molt bonic la cuca de llum enfilant-se per la muntanya i m’emocionava amb les seves veus “loooooteriaaaa” i altres d’irreproduïbles.
Després de coronar, vaig començar a trotar molt fluixet i al primer avituallament dels tres que hi havia, ja ens vam ajuntar un grupet que fariem casi tot lo recorregut junts: Les dos floretes del Montblanc, Xaski, Rvdo. Johnny, Jordi, Benaiges de Miravet, un servidor i algú més. A les pujades, poques i suaus, les xiques tiraven l’ancla “jeeeeu Colomaaa!!!” i la resta ho trotavem aguantant un ritme molt còmode, sort d’això.
Passem lo segon avituallament, ben assortit i una seixantona calera que el regentava es volia lligar les xiques. Només amenaçant-la amb fer-la famosa per internet com “la kalera bollera”, ens va deixar marxar, no sense abans fer-nos tastar la seva truita de patata (puajjj!!!).
Seguiem suant a xorro, sense un alè d’aire, però gaudint d’un cel estrellat magnífic, d’estels fugaços i la lluna roja que s’amagava rera les ombres, quan de sobte, per efecte del meló de moro o perquè portava un frontal a la cintura com jabalí (però en el meu cas més apretadet és clar, com la lligassa d’una baldana), un forti dolori di ventri em va obligar a aturar-me. Ràpidament vaig expressar la meva profunda satisfacció i com se me n’anaven les llebres vaig apanyar-me amb dos còduls escantellats que van fer lo fet, encara que amb doloroses conseqüències. Tot s’entrena però espero no haver de menester tan ingrata experiència.
Recuperada la dolça companyia, vam arribar al tercer i últim avituallament. A partir d’aquí vam anar perdent unitats i el desig d’arribar tots junts que haviem demanat a un estel, es va esvaïr amb la pols del camí.
Los últims quilòmetres d’asfalt van ser agònics malgrat els esforços de Xaski per distreure'm a base d'històries de lligallos i jabalins enamorats. Mai una costa avall se m’havia fet tan empinada. A falta de 2,5 km per al final vaig fer veure que parava a pixar per deixar anar al company, que em portava mig puntet per sobre de les meves possibilitats i vaig seguir sol fins a meta, al cap de 3:40 hores de marxa. Al Pavelló de l’Ametlla l’únic ambient era el dels pocs corredors que tot comentant la jugada feien temps per marxar. I Puça, que va arribar lo primer, esperant a Mr. Martin per seguir la marxa fins a l’Ampolla. N’hi ha que no en tenen mai prou.
Ja perdonareu l’extensió, però he perdut la capacitat de síntesi.

MES FOTOS AKÍ
I AKI TAMBÉ

by oudur

07 d’agost 2008

Aixó ja està aquí.....

Bueno xiquets ja estem a menys de tres setmanes del UTMB, CCC, GRP i PTL, i els entrenaments forts podem dir que ja estan fets, ara només queda recuperar i conservar la maquinaria, el que s’havia de fer ja esta fet i penseu que en dos o tres setmanes que queden teniu més a perdre que a guanyar.
O sigui que res de fer lo burro i als que aneu a fer tirades llargues aquest cap de setmana, coneixement.
Crec que els millors entrenaments per aquestes dos setmanes que ens queden abans de marxar a Chamonix , son com els que hem fet el dimarts i ahir dijous, o sigui caminar molt i corre poc, tot i que a algú li semblen una mica ridículs.
Per a la setmana que be, hem quedat el dimarts i dijous per continuar amb aquests entrenaments, qui estigui interessat ja ho sap a les 7:30 al Coll de l’Alba, si hi hagués algun canvi ja ho diríem aquí al bloc.



Activitats del cap de setmana:
Divendres Marxa nocturna a carrec de Rosa i Marga.
Dissabte els PTL volen anar de Tortosa a Arnes sense passar per Bot.
També el dissabte una bona colla aniran a la marxa nocturna de l’Ametlla de Mar.
Dissabte i diumenge alguns farem unes sortidetes per la zona de Arnes i Beseit, probablement aniré a ensenyar a Isa per on va la sendera del Barranc del Corb, per si acas tornar algun dia en qui vatros ja sabeu.

06 d’agost 2008

1ª CURSA URBANA LA GALERA 2008

El passat dissabte dia 2 d´agost es va celebrar a la Galera la 1ª cursa urbana amb representació UEC de Nando i qui escriu aquesta crònica Xavi Giné.
Temps d´arribar ja vam veure un ambientàs, amb uns vuitanta inscrits de tots colors, i les nostres primeres paraules ja van ser....Uf! hem penso que tots aquests fan pinta d´anar molt depressa. Be la cursa era un circuit d´uns 3.5 kmts al qual es tenien que donar 3 voltes, meitat asfalt i l´altra meitat es feia per un camí que feia cap al barranc, on el terreny era pedregos, o sigui de sortir a tope i arribar com puges, dit i fet, només sentir el tret de sortida no sabíem si ens havíem equivocat de cursa i ens havíem apuntat al 100 mts llisos o si allò era real, doncs si, era real, van sortir a un ritme endiablat ja que clar, aquests de La Galera van ficar la mel a la boca a tothom donant premis en metàl·lic...............i amb la crisi que hi ha, ja us podeu imaginar, al 200 mts de sortir ja es va formar un grupet capdavanter al qual els dos representants de la UEC s´hi trobaven, el que passa es que es veu que no ens volien ja que als 2 km s’en van anar a buscar la setmanada, nosaltres ens vam ficar el ritme mes alt el qual podíem aguantar fins al final, i així va ser, vam arribar a meta jo en 15ª posició i a poques posicions l´amic Nando, que aquesta setmana s´ha confós i ha canviat el pla d´entrenament per les nits del renaixement, però com tots ja sabeu i ha demostrat aquest tipus de curses en condicions normals se li donen molt be.
En arribar a meta ens enterem de qui havia guanyat...Alibaba i els seus discipuls, un de tots els marroquins, campió d´Espanya de 1500 i 3000 i amb una millor marca de 28 min. als 10.000 mts no res....una llebreta, tot plegat per a nosaltres un bon entreno, ara fins la nocturna de Tivissa- l´Ametlla que aquesta segons tinc entès es costa avall.
By Xavi Gine

05 d’agost 2008

Marxa Nocturna Tivissa-L'Ametlla de Mar


Aquest dissabte dia 9 d'agost es celebra la novena edició de la Marxa Nocturna Tivissa-L'Ametlla de Mar.


Un recorregut d'uns 33 km amb sortida a les 23:00 hores de la Plaça de l'Església de Tivissa i arribada al Poliesportiu municipal de la Cala.

Data límit d'inscripció: 08/08/08

A L'ARRIBADA HI HAURÀ XOCOLATADA!!



04 d’agost 2008

Sort que era una volteta.....

Abans que aparegui el comentari d’algun/a de torn, sí, jo estava pels dos dies, però la volteta se m’atragantà......

En previsió, la tarda-nit anterior ja trucava a Kfe i manso per no fer massa el passarell amb lo fato a prendre i no, massa no el vaig fer....només vaig fer de passarell, de cadernera, i no vaig carregar la gàbia perquè no cabia a la motxilla.....quin pes, tu!!!

Ja la volteta va començar aviat, aviat...a les 5,35 ja estava asperant un taxi que em van dir passaria cronometrat cada 5 minuts a buscar lo personal...quan lo taxi arribà, canvi de plans: torna a casa a buscar claus del cotxe i cap a Alfara que a més de Pakolo, Manso i mi, encara falta gent. Alfara dius? Primer al de Mur, aparquem. I si estan a Alfara? Nem cap a Alfara, arribem a la fonteta, pos no, deu ser que Elena s’ha adormit i torna-t’en cap a Mur; de cop llumeta: per algo estan los mòbils i sí, allí estava la trucada de torn. Jugant a l’amagatotis l’altre grup ja estava despertant lo veinat (quan digui qui eren, pensareu en los veïns......: Isa, Elena, Solà Loteria, Perales qbata il Jesusenc, aquest últim abans de començar ja amb un bastó de menys.....).

I el Barranc del Llop que ens esperava; i aquí un dubte perquè segur que té història lo del llop, però un dia d’estos tindrà història lo dels bous i li canviaran lo nom; xeic, quins burlacos, que si amb cries son més perillosos que si pugen que si baixen, que si en grup no passa res....sí, sí....i quès un grup? Demaneu-li a n’anquell que sa mare li deia que de gran havia de fer-se torero. Va fer uns 20 metres de baixada que semblava que estés al carrer Estafeta en ple ansierro.....il manso encara parlant dels ullets del pobre bou.

En començar a assomar-se lo sol per la banda de Cardó, les braferades de ¿? del cap de files Cucut li feien portar un ritme de pujada que semblava que portés cascos a ritme maquinero. Sort que per darrera hi va haver qui se’n recordà de la commemoració del 70è aniversari de la batalla de l’Ebre i xerrant, xerrant (això sí, sense parar....como no!!) vam anar fent, que si trinxeres, que si els italians, que si Falset.....tot i així, ni aquest ritme vaig poder seguir. Al final en 1hora i quart ens plantem al collet i pensant que a aquell ritme jo no tenia nassos (per no dir una altra cosa) d’aguantar ja no 14 hores, sinó ni la meitat....

Vam pujar a l’Espina, amb Perales de cabreta a dalt de tot com imagino es veurà a les fotos i a tornar-hi. Tot i tenir encara dubtes de per on vam tirar, el que sí vam tornar a trobar van ser unes vacotes d’aquelles típiques del Pirineu, que sort que portàvem a Orzowei Perales fent de pastor perquè aquells quilos d’entrecots no tenien cap intenció de moure’s del mig de la sendera. Vam parar a esmorzar entre unes ortigues molt majes que ens van deixar marcadets a la majoria i com si res, arrenca l’autobus un altre cop i reprenem marxa, aquest cop per pista (diria que per la Muntanyola i els seus bassis a vessar de vacotes, però no feu massa cas dels noms...). Una bonica baixada per sendera ens portà a un mas derruit que Solà es dedicà a rastrejar en busca de “marques de guerra”. Per aquí les vistes de les Roques Benet senzillament brutals......

Un trosset de cucut (pel que es veu també es celebrava el primer aniversari.....devia ser sonat fa un any....) ens portà a la Cova d’En Joan (seguiu sense fer-me cas amb els noms....ja faig prou de recordar algo....); molt guapa, però seguia adonant-me que com
més prop estavem d’Arnes o Beseit, més lluny se’n volien anar i fer més i més volta....

Seguint per la sendera que Perales havia fet en bici (quina no ha fet?) les pujades es començaven a notar; jo recordava aquelles sàvies paraules d’un altre roquetero pujant mig camí fa uns mesos: “quan hi ha pujada mira’t els peus i passa de la pendent”.....com més em mirava els peus més veia que no anaven i més ganes tenia que s’acabés la punyetera pendent.

Crec que d’aquí vam fer cap a la “Presa” del riu que ve de la Franqueta; allí, vam fer un altre mos, omplir d’aigua (tot i que havia una colleta banyant-se els peus....) i l’autobús ditxòs que tornava a arrencar a ritme (era igual que fossa pla que pujada) amb Perales de xofer (joder, sort quel tio no havia dormit....arriba a anar descansadet i quedem arreglats).

A aquella hora Manso, Elena i Pakolo anaven fent la xerrada per darrera i Orzowei nerviòs de veure que la gent no es posava les piles (només m’hagués fet falta carregar les piles a la motxilla.....). I on trobarem més aigua?

I sendera avall (aquella que Solà va baixar en la bici amb la seva dona i que Perales havia aconseguit pujar-la: la costa en bici, malpensats......) cap al mas de les Valls, amb no sé quants quilos a l’esquena matxacant-mos los lumbars (puc constatar-ho amb marques.....). I quan ja dius, ara pos per la pista d’Arnes a Beseit farem cap al Mas de Pau...què va, què va.....coll de Miralles, coll de Monfort (o sigui, amunt, amunt...) i sort del bassis/font que havia a meitat pujada. Aquí les converses ja eren més tècniques: que si l’hidrateision, que si el recupereision, que si de llimona o de taronja....sense oblidar als birlantes de sobrets de sals de la darrera UTM (i no diré cap nom.....).

Després d’un segon ratet cucut (els GPS’s van anar que van volar, tot i que les emisores feien bonic, sobretot la grogueta a la disfressa de canari del jesusenc.....SENSE CAP ANAGRAMA DE LA UEC!!!!! Quina consideració.....(xeic, havia de dir-ho...jeje)), que si pugem , que si no, que si a la dreta que si “Cap allà!!!!”, pugem per la pista i arribem al Coll de Monfort, baixant seguidament i gens espaiet cap al Mas de Pau.

Aquí eren les 13,30. Dinem aquí o als Masets de Lino? Sort que l’autobus va parar (sobretot per Angel, pobre...estava atrinxerat en sí mateix.....) i vam dinar a l’ombra de l’anoué.......que vale, que vale, Pakolo, que estava errat, que era una carrasca i un roure: queda clar (i si ho diu lo kfe encara més...). En acabar la pífia més gran: deixar que mi mijmo anés al davant (amb el GPS de Pakolo d’apoyo). Com no, perduts, sense sendera i sense més remei que refrescar-mos obligatòriament los peus (bé, Orzowei i després lo Manso feia estoneta que anaven sense contemplacions).

I barranc de la Paridora cap a dins, que si el GPS no marca la sortida a la dreta, que si una fita per aquí, una marca vermella per allà....i quan per fi trobem la sortida a la dreta, em passo el desviament del barranc del Corb i au, tots al darrera a fer lo cabra per la paridora remuntant-lo per dreta i esquerra (recordo allò de “Fran, per on ens has fotut!!!”; sort que era Cucut que en té per donar i per vendre.....jeje), amb pals, amb cordes, amb alguna que altra “cagarela” dissimulada.....i amb un sol a les 3 de la tarda que ensenia le pedres....

Però arribem dalt i, després d’una paradeta, se sent “ bé, ara ja sabem cap on anar....”; no havien passat ni 2 minuts que cucut va fer la seva aparició de nou....i si vols, a continuar per la sendera que fa cap a la pista de la Mola.

Aquí, i després ja de 10 hores de marxa, jo tenia clar que el camí havia de ser a l’esquerra (cap a casa) i no a la dreta (cap als Masets de Lino), però si algo s’apren d’aquestes marxes és que els moments de crisi han d’existir per deixar pas a moments de cansanci i moments de recuperació (ni que sigui mínima). Així que després del banyet de Mister Orzowei a la bassa de la Mola i de comprovar que la poca aigua que entrava a la bassa era calenta, calenta, a tirar milles per la pista cap als Masets de Lino.

Allí (i passant de la ditxosa Canal del Rito) i encapçalant la marxa amb el jesusenc, fem el darrer mos abans de Beseit. Moment crucial: trucada al kfe (eren les 6 de la tarda) i cap avall que encara s’havia de pujar, Ejem!!!, lo coll de Ganxo o al mas de Ganxo o al mas de les Oliveres......no sé, com no ens va portar ningú, no recordo lo nom....

Però no, en arribar baix a l’Ulldemó, ja teníem al kfe fent de sirena en una pedra al mig del riu, i els seus cants “d’aigua de gubia” van absorvir els pensaments de pujar la GR per creuar aquella mole de terra que teníem al davant. Aquí, jo ja tenia clar que preferia els X quilòmetres de la pista de la Pesquera que tornar a pujar i baixar, per més desnivell i històries que haguessin (la motxilla pesava massa.....).

I així fou com, després d’alguns estires i arronses als que no vaig entrar, la penya va començar a fer lo golfo, a córrer/trotar per la pista, a deixar la motxilla al cotxe (no sabreu qui era este, no?), a deixar-se carregar directament al cotxe....en fi, les fotos a l’aigua de la gubia ho diuen tot; això sí, encara té nassos córrer per la pista uns pocs quilòmetres després de 13 hores de marxa....i encara més que les nenes, després del banyet anessin caminant fins Beseit (ahí sus oeufs...o millor, ahí ovaris!!!!).

Lo de les cerveses/xampús, morros i braves ja ho deixo per qui faci la segona etapa ja que jo, com els altres 2 que anàvem de paquet al cotxe del Jesusenc ens vam quedar groguis i només ens vam despertar amb les llums del Corona........


By Padre Jony, perdó Fran



Després de l’experiència d’aquesta última sortida, Paco ha decidit canviar d’equipament per a les properes sortides pel Port. A la foto el podem veure lluir un model ultrarunning d’última generació.

Reis, AKI us deixo les fotos de la sortida, he tardat una mica, però es que estic molt liat, ja sabeu, la bici, lo gps, les corrides ....

By Paquirrin