29 de desembre 2009

Saint Sylvester es talons. Crònica del cel a la terra passant per la mar


Montse eagle, Isa, Leo, Kloti, Martí, Jordiet, Pako, Toni, Jesús, Josep, Jordi i Carles som la colla de maltrabajas que avui hem gaudit del tram del GR92 de l’Ametlla a l’Ampolla acompanyats per un dia càlid i encalmat.
Després de comprar lo bitllet a pesar d’algunes reticències, que conste, mos hem embarcat al tren a l’estació de l’Ampolla. Lo revisor, que venia cap a natros, quan ha vist lo percal ha fet mitja volta i s’ha tancat a la cabina del maquinista i alguns passatgers s’han despertat sobressaltats, però per sort per a tots lo viatge ha durat poc.
A l’Ametlla hem fet lo cafè i puntuals a les 10 i pico hem arrencat a córrer. Troting troting admirant aquell paisatge meravellós, de la mar claríssima que acarona els penya-segats i els illots i les cales, los pins, coscolls i romer, algunes casetes que destil•len pura enveja i restes de búnquers i trinxeres, miradors privilegiats del sol sortint entre l'aroma de les algues.
Desseguida s’han fet tres grups. Lo que obria camí, més nombrós, anàvem trotant i fent reagrupaments entre natros, darrera venien dos grups més petits que s’han acabat trobant. Pel que s’ha vist a l’hora de les cerveses, no han faltat les punyalades entre els sector trekking i la facció running, aquesta útlima penosament lastrada (tot s’ha de dir) per una motxilla plena de llibres (uké?) que la casa patrocinadora li havia encolomat per provar i no ha tingut valor per fotre a mar (ja li diem, ja). Pos això, preciós.
Uns quants han escampat després de les birres i los més sacrificats (més Magüi, que ha vingut expressament a jalar) mos hem quedat a dinar al Racó del Port. Una taula de sis. La pluja començava a caure amb força darrera els vidres del menjador i per la taula ha anat passant tota una sèrie de requisits i un seguit d’ampolles d’un vi afruitat exquisit, que avui no han fet falta les carmanyoles.
Seguia plovent amb ganes i és clar, la sobretaula s’ha allargat abastament, adobada amb una estimulant conversa, una mica de rom i algun que altre patxaran. Com patim….
Les fotos ja aniran sortint. Al restaurant hem decidit no fer-ne, contraris com som a la tortura (ni que sigue piscològica) als animals.
Bon Sansil i feliç any nou

RECORDEU:
Dijous 31, a les 17 hores, a l'església de la Raval de la Llet. Amb equipació TrailUEC, farem una volteta lúdico-recreativa-esportivo-gamberra per on mos surtigue dels sansilvestres.
Divendres 1 de gener de 2010!!!, a les 10 hores (del matí) a 4 camins, (qui pugue) anirem a fer la Moleta d'Alfara. Es prega roba interior lo més tècnica possible i si és de color roig millor.

23 de desembre 2009

Sant Silvestre 2009... i espera't. Lakala-l'Ampolla pel GR (o no). 29/12/09


Fa anys que anem detràs d'esta sortideta i potser enguany ho aconseguirem. Després de fer alguns reconeixements del terreny no tenim clar ni lo recorregut ni los avituallaments ni l'hora que arribarem ni on dinarem ni si haurem de fer pesca submarina, però ho farem!!!
Lo tren bo surt de l'Ampolla a les 9.39 i en 7 minuts se planta a Lakala. Lo tren dolent surt a les 8.06, però no cal matinar tant.
Mos costarà fer los 16,5 km unes 2h30' o 3h mooolt xinoxano.
Arribats a l'Ampolla mos reagruparem al Sant Jordi i anirem a dinar o a fer lo vermut allà on m'on donen o allà on diguen los que hauràn arribat primer. Voleu més planificació?!?!?
No me sean cobardes i presentense a les 8.45 a l'església de la raval de la llet de tortosa lo dia 29 de desembre. Venga esa lista!!!
AKI unes fotos memorables

20 de desembre 2009

Quilòmetre vertical baix zero

Fotos de Nando

Fotos de Karim

Com ja vam dir, aquesta edició del Km. vertical ha sigut èpica. 22 participants, entre roqueteros, jesusenc, xertolins, canareus, tortosins i salouencs, ens vam aplegar a la casa de Carvallo, per emprendre la “mitica” pujada de la Caramella, aquest any amb un fred impressionant, menys 9º a Caro a les 11 del matí, i neu a partir de la “escaleta” i, per fer-ho més interessant, en lloc d’acabar al “Coll del Vicari”, vam decidir fer tota l’ascensió, fins al cim de “Caro”, una decisió que va estar molt encertada, ja que aquest tram va ser el més xulo de tota la pujada, mireu les fotos i ho entendreu.

Donades les condicions tan especials, no hem pres els temps, per tant aquest any no hi ha modificació del ranking, però tranquils que ja tindrem temps a la Cursa de Roquetes, que aquest any pareix que la volen fer per aquí.

18 de desembre 2009

Calendari FEEC 2010

IX Copa Catalana (Skyrunning) X Campionat de Catalunya individual
  • 23 maig - X Cursa de Muntanya de Paüls / Unió Excursionista de Catalunya de Tortosa www.uectortosa.org
VIII Circuit Català I Campionat de Curses Verticals

15 de desembre 2009

Vertical exxxtrem



FAQ: La sortida esta obert a tothom, com més serem més xalarem.
El lloc de trobada serà al bar de la gasolinera dels quatre camins
(davant l'Hotel Corona) a les 8h des de allí ens desplaçarem fins la Caramella on donarem la sortida fins arriba dalt, si no fa molt de fred ens esperarem que arribé tothom per baixa tots junts.

Més dificultat, més xalarem !!!!!

A veure estos que parlaven de trails blancs de 25 o 50 km. si ara se rajaran, que aquí només hi han 6 kilometrets de pujada .

Ja podeu preparar les polaines, crampons, bastons i gorro amb borla, que aquest any la pujada de la Caramella sirà èpica.

Trasllado la llista "d'inscrits" als comentaris, paral·lelament, podem fer-ne un altra dels rajats.



14 de desembre 2009

Marató Espadan

Montse Sisteré 1ª veterana a la Marató d'Espadan.
Enhorabona!!

La Mitja de Jesús

És una Mitja que resta lluny de qualsevol espectacularitat tipus Granollers o, fins i tot Tarragona, però que és d’aquelles curses fetes amb tota la bona voluntat de molts de voluntaris i voluntàries del barri que supleixen la manca de mitjans amb la seva bona disposició. Un barri, EMD i qui sap si en un futur poble independent, que als 90 ja organitzava triatlons i duatlons, a més d’una cursa benèfica i ara la 2a edició de la Mitja i dels 10 quilòmetres.

Per tercer cop consecutiu he corregut aquesta temporada sota la pluja. I aquesta ha estat la més freda de totes. A la Behòvia va fer molt de vent i pedra en alguns moments; a Tarragona feia fred i també va ploure. Però córrer amb 4 graus de temperatura i sota la pluja....buff...la pitjor. A més, un cop estàvem per sortir, l’Ambulància va tenir un problema i es va endarrerir la sortida 10’, amb la qual cosa l’espera del tret de sortida va ser terrible!.



Tots plegats varem sortir i amb calma però sense perdre el temps vaig anar escalfant el cos. Al 2n quilòmetre vaig veure que anava el 10è. En aquest moment la màxima preocupació era sobreviure a la incipient congelació d’alguns dels meus dits de la mà (errada: vaig decidir no posar-me els guants). Va costar però lo cos es va anar adaptant al mitjà i sota la pluja vaig anar recuperant posicions. Cap al 5è anava el 6è i d’aquest 5 que tenia al davant 2 feien els 10quilòmetres. Poca però efusiva gent animant al llarg del circuit i jo intentant correspondre però lo que es diu parlar, poc, tenia els músculs de la cara congelats. Eh, Leo i Toni?
Una Mitja el circuit de la qual és més dur del que sembla perquè punxa cap a munt que sembla que no però sí, i amb lo fred i els quilòmetres acumulats, la 2a volta...
Després de creuar-me amb els companys de la UEC –com anava Ahmed! – i la resta de patidors de la cursa, -com m’agrada això de creuar-me amb la gent durant les curses- veient de tant en tant al 3r, vaig comprovar que cada cop el tenia més a prop fins que al 17è el vaig passar. Amb les cames com bastons, degut al fred era qüestió de mantenir el ritme fins la meta.
I com diu la meua companya: no entenc com has pogut matinar, córrer amb fred i sota la pluja i arribar a casa amb un somriure a la boca. Ho enteneu? Si la resposta és afirmativa vol dir que sou corredors.



By Sinto Carla Muntanyola

Més fotos

03 de desembre 2009

Km vertical i sopar horitzontal



Recordeu que lo dia 19 de desembre ha de ser un dia de rècords, pel matí hem d’anar a “pulveritzar” tots els nostres rècords al Km. Vertical de la Caramella, lo Km vertical més impressionants de les Terres de l’Ebre.

De sopar trail, nadal 2008
I per la nit lo mateix, però al sopar de nadal, que aquest any se fa al restaurant la “Gela” de Jesús.

Fem una llista seria, que Puça vol saber quans hi serem.

02 de desembre 2009

A Jesús fan una mitja (i un 10000)


Com que la temporada ja s'ha acabat, los que vulgueu córrer una mitja d'asfalt no sereu excomulgats. A més esta de l'EMD, amb los clots que hi ha a la carretera i les costes podriem dir que és com la cursa de muntanya de Jesús.
Animeu-vos i apunteus, que els dorsals s'acaben (jeje) i emuleu els herois asfalteros que tan admireu en lo vostre foro intern.
Clicant la imatge tota la info de la cursa.
Fem llista

30 de novembre 2009

Mitja de Tarragona



Més fotos: http://picasaweb.google.es/mcartoixa76/MitjaTarragona#

Amb la pena ben grossa per no haver obert llista, i no haver sabut que havia més gent de la UEC fins que la ja estàvem corrent i mos anàvem creuant (Pep), començo la crònica. Això sí, la samarreta de la UEC en sí mateixa atreu comentaris d’ànims de tota mena d’aficionats. Més de mitja dotzena de vegades vaig escoltar allò de: estos tortosins!; vinga uequeroooooooooooo!; xeic que ja falta poc; i altres que no es poden reproduir donat que estem en horari infantil. I també va servir per identificar-mos amb Paco quan mos vam creuar a l’escullera. Una joia vamos!.
Martí: me quedes pendent però espero que s’arreglarà pronte. Felicita a ton fill i, sobretot, que disfrute corrent.



La mitja marató de Tarragona sempre m’ha agradat. Fins i tot abans de viure-hi es va convertir en una de les preferides de la temporada. Un bon circuit, facilitats pels corredors i familiars, era, en definitiva, una bona excusa per visitar Tarragona.
I enguany tot això s’ha confirmat. S’ha millorat el circuit, més pla i més amè, on en molts de punts et creuaves amb els primers –sempre m’ha agradat viure la cursa des de dins- amb uns espais per la recollida de dorsals, servei de dutxes, etc...carpes variades amb informació de tota mena –una mini fira del corredor molt digna- i tarifa plana de xocolata desfeta que, amb el fred d’ahir, entrava de “muerte”.
A nivell personal més que satisfet. Uns entrenaments molt fluixos des la Behòvia per unes molèsties al peu m’havia fet rebaixar les expectatives. Així que vaig practicar la sortida de Reus, dels últims, i a veure què. I el què va estar molt bé. Uns primers quilòmetres a 4’ avançant a molta gent –a l’Albert camuflat: xeic, coneixement amb lo genoll!- fins arribar al 6 on un noi d’Alcañiz es va posar a tirar i amb ell que me’n vaig anar. Varem fer uns 10 quilòmetres a 3’40’’ aproximadament tirant tots dos alternativament fins que es va quedar. I estant al 16, per on entreno habitualment, sols quedava acabar de patir i arribar amb un temps molt inferior a les meves previsions. 1h19’46’’, de temps real. Amb pluja i tot al final, que sabent els monyes que havíem a Donòstia varem decidir a última hora que plogués a Tarragona i no allà dalt
Em queda un dubte existencial. Què és millor, sortir fort i anar amb el ganxo posat com a la Behòvia, o bé anar com a Reus o com a Tarragona, on cada vegada que veig a un grup davant vaig a per ell i em dic -Ara descansaràs a l’atrapar-los- i quan els agafo sóc incapaç de descansar perquè van més lents i segueixo en solitari. Un patir sempre, en tot cas, que de fet és lo que ens agrada, no?
La City of Jesus Half marathon ens espera en dos setmanes i ens donarà la resposta, o no. En tot cas a vore si arreglem lo candelari que l’any que ve vull fer l’Espadan, amb neu si pot ser.
Sinto Carla Muntanyola.


DIUMENGE VAM ANAR UNS POCS DE UEC TORTOSA A UNA CURSA ,QUE CREIX CADA ANY,ENGUANY 2000 PARTICIPANTS.
LA MITJA DE TARRAGONA S'HA CONVERTIT EN UN REFERENT,DEL ASFALT,MOL BEN ORGANITZADA,ENGUANY CENTRALITZAT TOT AL SERRALLO,EN LO PAVELLO I PISCINES COM A BASE,MOL MILLOR QUE LES PALMERES(ANCARA QUE A MI ME RECORDAVEN LOS ANYS D'ESTUDI A TGN)
JO ENGUANY NO VAIG PUGUE CORRER,PER PROBLEMES QUE SABEU,PERO VA DEBUTAR EN LA DISTANCIA,MUN FILL CARLES.
EN 17 ANYS I UN ANY D'ENTRENO,SE VA ENFRONTAR A LA DISTANCIA.
JO LOS DIES ABANS FEN-LI MENJAR PASTA I DONAN-LI CONSELLS D'ULTIMA HORA,JO MES NERVIOS QUE ELL.
A TARRAGONA MOS TROVEM EN PACO,PEP,I NO TROVEM A FERRAN,(DESPUES LO VAIG VORE CORREN EN LOS DE DEVANT)
ALBERT MOS DIU QUE VA A FER 1,30 ACOMPANYANT UN AMIC,AL F.INAL 1,22 (POBRE AMIC COM VA ANAR).
PACO MANSO EN TOT LO QUE VA MENJAR I VEURE DISSABTE A LA KIKIU PARTY VA FER UN GRAN TEMPS 1,35 ,DESMENTINT TOTES LES TEORIES DE LA CARREGA DE HIDRATOS,ELL NOMES VA CARREGAR GRASES(CANSSALADA,BALDANES,LLONGANISSA,CERVESA ,VI ETC.
LOS NUTRIOLEGS TENDRIEN QUE FER UN ESTUDI DEL ESSER MANSO.
PEP ANGLES PORTAVA TRES CAMISETES MOS VA DIR QUE A L'ALEIXAR FEA FRED VA ANAR MOL BE 1,38 PERO JO DE VEUREL TAN ABRIGAT M'AGAFAVA SUERES.
FERRAN ES UN CRAC L'UNIC EN LA CAMISETA OFICIAL UEC,EN LO SEU CORRE TAN BONIC QUE PAREIX QUE FLOTE,VA FER 1,20 AIXO ES ANAR MOL RAPIT.
CARLES MUN FILL VA ANAR MOL TRANQUIL EN UN CORRE MOL CONSTANT,I EN MOL DE RESPECTE,VA FER 1,58 UN GRAN TEMPS,CUAN VA VORE QUE BAIXAVA DE LES 2 HORES SE VA POSAR MOL CONTENT.
PER ALLI ESTAVEN CAMACHO,GIMENEZ 1ER DE LA SEVA CATEGORIA I MOLTA GENT DE JESUS,ULLDECONA,AMPOSTA,ETC
UN MATI MOL BO I PER MI EMOTIU.ARA A JESUS,I GRANOLLERS.
By Marten

Dinarillo i kikius

Aquest dissabte passat, la secció de Trail de la UEC Tortosa hem fet un dinar de final de temporada i de pas hem celebrat el campionat per equips del circuit català. La festeta ha comptat amb una assistència prou important de corredors i corredores, tenint en compte que hi havia algunes baixes importants, per compromisos familiars, competicions (Donostia, Tarragona) i malalties varies...
Tots els assistents han pogut disfrutar bevent i menjant especialitats de la zona, acompanyats d’un bon ambient, amenitzat per l’inesgotable Puça i el seu concurs de kikius.
Podeu veure algunes
fotos aquí.

Una crònica de la Donostiako Maratoia 2009

Més bon temps que l'any passat!!!
O sigue, que tot i estar núvol no va ploure, no feia fred i només alguna bufadeta de vent mos va acompayar los 42,195 km pels carrers de San Sebastián.
Lo públic va estar fenomenal, passaves entre passadissos de gent apretada cridant i animant tota la cursa. L'ambient espectacular.
A la foto no surt Jordi Pitart perquè ja s'havia colocat amb los negres sota l'arc de sortida i esta que veieu no estava programada però los dropos mos vam trobar detràs de tot i ho vam aprofitar per fer unes rises i desdramatitzar una mica los primers quilòmetres.
Vam xalar i vam patir, com no en una marató d'asfalt? Però los quatre podem estar satisfets. Al final:
Paco Murall.........3:26:11
Jordi Pitart...........3:35:22
Rafa Poyatos.......3:40:31
Paco González.....3:57:45
No tinc més fotos (aprofitables). Si n'arroplego per algun puesto ja les penjaré.
by oudur

25 de novembre 2009

CAMPIONS !!!!

L'equip de curses de muntanya de la UEC de Tortosa s'ha proclamat campió per equips al VII Circuit Català de Curses de Muntanya de la FEEC.

CAMPIONA UEC DE TORTOSA 2568,2 punts
SOTS-CAMPIONA ASS.ESP. DIEDRE 2192,6 punts
TERCERA CLASSIFICADA CLUB EXCTA. UECANOIA 2180 punts

Enhorabona campions!!!


22 de novembre 2009

Dinarillo a casa lo sinyor Antó


Lo dissabte 28 de novembre fem una festeta a casa lo sinyor Antó. Aquesta vegada les dones estan en vaga de "celo", que no vol dir res més que no pensen fotre res (vaja, com sempre), o sigui que si volem menjar ens  ho haurem de montar los tios.
Leo la marimandona, no para de dir-me lo que hem de fer, se déu pensar que som incapaços d’organitzar-mos .
Als comentaris podriem anar fent llista dels que hi sirem i llista del que s’ha de portar.
Com és costum farem  lo prestigios concurs de conills, concurs d’all i oli, escalada a l' arbre,  jocs malabars, partit de futbol tios contra ties, i elegirem als matxitos 2009, els més fumats, i al personatge que aquest any s’ha merescut anar al galliner (descartant a ou d'or que no està).
No cal dir-ho, però està convidat tothom.
Diu Elena que lo dissabte a les 8 al Reguers per fer la primera ullada del circuit de la cursa dels Reguers

Castell Burriach


Més fotos

Festa final de curs


Aquest divendres, dia 20 de novembre, ha tingut lloc el lliurament de premis del 2on Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre, Trofeu Pam i Toc.
Igual que l’any passat aquest acte s’ha celebrat a la sala petita de l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, amb la presencia de destacades autoritats de les Terres de l’Ebre, un acte que ha estat tot un èxit, superant inclús al de l’any anterior.
D’aquest acte voldria destacar la gran afluència de gent, la sala estava plena de gom a gom, el discurset de l’Auré i el fantàstic piscolabis de final de festa.
Aquí vos deixo unes fotos i el discurset:

Intervenció pública a càrrec de Jesús Auré

Patriota és una qualitat associada a aquell qui estima profundament la seva pàtria, el seu entorn natal, l’espai de territori que l’ha vist créixer. Però per estimar profundament alguna cosa cal caminar en direcció a la seva ànima, a la seva part essencial, i visitar-ne les seves entranyes. Perquè amb la seva coneixença superficial no n’hi prou, no és suficient.

Les Terres de l’Ebre han estat el bressol d’una activitat esportiva que enguany ha enganxant centenars de persones que han pogut gaudir de catorze escenaris diferents i més de 350 quilòmetres plens de senders costeruts.

Allò que acostumava a ser poc trepitjat per la multitud, s’ha vist sorprès per un allau de gent precipitant-se amunt i avall de serres com la del Montsià, la de les Fites, la de Godall i la de Llaberia. Hem pogut veure el Castell de Miravet amb una mirada diferent a la que estem habituats quan ens desplacem per l’eix de l’Ebre. Hem vist de reull les ermites de Mig Camí, Pallerols, de la Pietat o del Remei... Ens va costar Déu i ajuda arribar fins la Punta de l’Aigua o la Coscollosa... De la pujada a la Llena o al Montsianell segur que més d’un se’n recorda encara ara... I de la panoràmica de les Roques de Benet, també!

És per això que estic convençut que amb aquesta segona edició del Circuit, el conjunt de persones que ara militen amb més intensitat per la seva terra ha crescut en número.

Gràcies, per tant, a tots els que heu fet possible cadascuna de les proves que s’han celebrat al llarg de tota aquesta temporada. Gràcies als qui, a cada poble, heu liderat la seva organització, però també a aquells que et trobaves en els avituallaments amb un got d’aigua a la mà i lo codonyat ben servit a la safata de cartró. Als que estaven prop de les brases rostint botifarres i llonganisses i, perquè no, a aquell senyor d’Horta ubicat estratègicament per dir-te: oco en esta pedra que relliscaràs!

Una vegada més, hem pogut comprovar com, els qui hi viuen, s’abocaven per fer d’aquell matí una jornada única en què carrers i places vessaven de gent amb indumentàries de colors vius i amb ganes de passar-s’ho bé. Cada recorregut es presentava amb una fisonomia pròpia, escollit expressament per mostrar els seus matisos i accents peculiars, els seus principals atributs, en definitiva, els trets identitaris del terme per on passava.

Aquest circuit ens ha permès fer un tast del que ens envolta i sentir un viu plaer davant instantànies de paratges que ens han recordat, un cop acabada la cursa, que allò que has fet ha valgut l’esforç aplicat.

Però lo 2010 ja el tenim aquí i cal pensar en les coses que vindran. I és dins d’aquest context que vull animar-vos a reflexionar en una possibilitat. Aquest estiu he pogut escoltar pregons de la mà de veus femenines que m’han portat a proposar-vos fer un salt, que aprofiti aquesta accentuada sensibilitat que hi ha en aquests moments per les curses de muntanya, i converteixi Els Ports en el lloc per fer-ne una de grossa.

60? 70? 80? 100? No sé pas quants de quilòmetres ha de tenir, però estic segur que, si ens hi posem, podem! Ens ho heu demostrat cada quinze dies. Aquest territori, avui, ho té tot per poder organitzar l’ultra trail més espectacular de Catalunya. Els valors ecològics, històrics, simbòlics i identitaris del que hi trobem sota el cim de Caro difícilment els podrem trobar enlloc més.

I, concloc! Concloc felicitant a aquells per als qui el simple fet d’acabar la cursa era el motiu primer de començar-la, i per a aquells qui us heu situat algun cop a dalt del podi.

Espero i desitjo tornar a coincidir en tots vatros a la tercera edició.

Moltes gràcies.

18 de novembre 2009

Lliurament de trofeus del 2n Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre "Trofeu Pam i Toc".

( en roig els de la UEC )

General femení

  • VALERO EXPOSITO, MARIA REYES (UEC TORTOSA)
  • DEBATS, RAGNA CATHELIJNE (CE XERTA)
  • SISTERE LLOP, MONTSERRAT (UEC TORTOSA)

General masculí

  • ELQAYED, AHMED (UEC TORTOSA)
  • RUBIO MARTICELLA, JOSEP LLUIS (CE BEGUES)
  • GINE CID, ALBERT (UEC TORTOSA)

Màster femení

  • GARCIA PECELLIN, AMPARO (AE ALCANAR)
  • MOSCOSO REGA, MARIA JOSE

Veterà femení

  • ANTO CASTELL, LEONOR (UEC TORTOSA)
  • FERRERES SEBASTIA, MARIA ELENA (UEC TORTOSA)

Sènior femení

  • BALAGUE CASTELLS, ANA BELEN (UEC TORTOSA)
  • MARIN MORA, ANNA (UEC TORTOSA)

Màster masculí

  • MESTRE MESSEGUER, ANTONIO (TRAIL CER LA SENIA)
  • MARINE OLLE, PACO

Veterà masculí

  • SANZ GARGALLO, ARTURO (AE ALCANAR)
  • ARBONES ESCODA, TONI (CEC)

Sènior masculí

  • BEL FABREGAT, JOSEP (AE ALCANAR)
  • MARESMA FELIPO, LLUC (CEU SUDACTIU)

Jùnior masculí

  • MORRALLA BORT, ALBERT (AE ALCANAR)
  • SOROLLA EMILIO, AXEL

Atletes que han completat tot el circuit (14 Curses)

  • QUEROL HERRERO, NARCIS (CLUB BTT MONTBIKE)
  • CID PUIG, JOSE GABRIEL (ROCA MILOCA EXCURSIONISTA)
  • NEBOT FORCADELL, MAIKEL (UEC TORTOSA)
  • VALLES VIVES, JOSEP (UEC TORTOSA)
  • ARASA PELLISA, ANGEL (CLUB JONNHY MONTANYES)
  • MONTEVERDE REDO, FRANCESC (UEC TORTOSA)

Ebrencs

  • QUEROL HERRERO, NARCIS (AMPOSTA - CLUB BTT MONTBIKE)
  • FRANCES PANEA, MARIA CARMEN (L'AMETLLA DE MAR - CN REUS PLOMS)

Equips

  • UEC TORTOSA
  • AE ALCANAR
  • TRAIL CER LA SENIA


Cap de setmana

Agenda del cap de setmana

Divendres:

  • A les 20:30 lliurament de trofeus del 2on “Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre” a l’Auditori de Tortosa.
  • A les 21:30 assemblea General extraordinària al local de la UEC.

Dissabte:

  • A les 18:00 xerrada d’esport i muntanya amb Kilian Jornet a Alcanar (S'HA SUSPÉS)
  • A les 18:00 lliurament de trofeus del VI PREMIS ESPORTIUS BAIX EBRE al Pavelló del Perelló.

Diumenge:

  • Cursa d’Argentona, hem quedat a les 5:30 al Consell.

16 de novembre 2009

VI PREMIS ESPORTIUS BAIX EBRE

Us informem dels esportistes d'excursionisme que rebran un guardó en els VI PREMIS ESPORTIUS BAIX EBRE el dissabte 21 de novembre a les 18'00 h al Pavelló del Perelló. L'acte és obert al públic en general i esperem comptar amb la vostra presència així com tots els premiats.

EXCURSIONISME I ESPORTS DE MUNTANYA

  • Albert Giné, de la UEC Tortosa, guanyador i rècord de la cursa del Llop 2009 i del Raid 7 Cims 2009 i 4t classificat a la Gran Raid des Pyrenés.
  • Reyes Valero, de la UEC Tortosa, campiona absoluta del segon circuit de curses de muntanya 2009.
  • Elena Ferreres, de la UEC Tortosa, subcampiona veteran de la Copa d’Espanya de Curses de Muntanya 2009.
  • Ahmed Elqayed, de la UEC Tortosa, campió absolut del segon circuit de curses de muntanya 2009.
  • Equip de la UEC Tortosa guanyador del segon circuit de curses de muntanya per entitats.
    Dones de les Terres de l’Ebre a l’Aconcagua (alpinisme), expedició íntegrament femenina al cim més alt d’Amèrica (6.962 m.)
  • Ebrencs a Reunions (barranquisme), expedició a la meca de barranquisme a l’illa francesa de Reunion a l’est de Madagascar.

CONSELL ESPORTIU BAIX EBRE

A Campanilla le queda mucha marcha

mmm...... No ho acabo d’entendre, resulta que fa un mes o dos o tres!!! Que m’estic queixant, que si haure de parar, que si ja porto massa curses, que si em fa mal tot!!! Però el cas, no puc!!!!! I es quan penso que;
- La Uec encara està ahi, recordant-me cada dia tot el que puc compartir amb ells!!
- “”M’encanta”” quan pel matí t’aixeques i, tot i que, el que menys t’apeteix es parlar (més que res per les matinades), arribes al lloc i tothom comença a saludar, a preguntar.... no sé l’ambientillo aquest enganxa!!!
- També, perquè quan acabes i ho aconsegueixes “”xalesssssss””” un munt, jijiji!! i quan no, pos no res, en qüestió de cinc minuts i una dutxeta arreglat!
- En fi, perquè ja ha fet un any que vos vaig conèixer i cada día estic més contenta de poder disfrutar d’això!!
Agraïr a l’organització i als veterans tot el que fan perquè les cabretes disfrutem, i donar l’henorabona als que acaben de surtir de lessions i han pogut constatar que encara estan per donar guerra!!
Pd: Cada dia m’aixeco i penso en allò que em faria il·lusió que em pases i ahir va estar ser la més ràpida a la marxa (jijijiji), Sé que no era competició i que si ho hagués segut jo no hagués estat la primera!! Però, tot i així em fea “ilu”!!!, també veure com companyes de batalla ho sabien i em van cedir la posició!!
MOLTISSIMES GRACIESSSSSSSSSS!!!!
Isa, una crack, segueixo aspirant a arribar algún dia!!

By Campanilla

Retrobament.Uec (Marxa del Port)

Després del “creck” per sprintar (mala versió) i la mística baixada en la mateixa btt en lo qf, era l’hora de tocar altre cop muntenyeta, tot i que l’aureola de pupas va fer que la febra estés apunt de pifiar-la.
I que millor terreny per mi que Beseit, la Belenguera i els seus masets....i la frescota del matí (ja no recordava aquestes matinades per sortir a córrer.....) amb pantalonets curtets esperant que Betin passés a recollir-me.
En arribar, los exhandboleros passats a maquines barranqueres i muntanyeros, i la tropa trailera que anava arribant: veure a Isa anant a provar m’ha alegrat molt, que si ho faré al trotet (puça...ja voldria jo la t de trotet), que si acaminá (javierin&family...d’aquí 4 dies no podran lligar al minut), les maquinetes deien que ja cansades (les madams dels podiums), lamotet de campa, lo manso il seu catxull, lo sr. murall reconvertit a asfaltero m’han dit, pinyolet, rosa, nando....vaja que per un moment havien passat tres mesos i no ho semblava.
I arranquem capamún buscant la belenguera, primer suau fent qua al peloton, pero als cinc minuts accelerant lo pas fins agafar los traileros/eres que anaven de xáxara (sinó de què...), quasi trobant un pebràs que acabava sent una pedra molt ben camuflada (en lo que hagués presumit.....) i arribant al collet del primer avituallament. Espero al company que puja en cinc minuts i arreando ximpampum cap a les moletes d’arany sense deixar de pujar i amb elena i reyes pisando los talones (no corrien però tampoc massa xáxara, jeje). Prop de Roca Morera, la resta de traileros amb lo qf al capdavant fent-se la foteta al pont de roca molt recomanable per ser visitat...i per estimbar-se si un fa molt lo tonto...
Aprofitem que los traileros/eres feien fotetes per trotar una miqueta per la sendera de pinassa de les moletes d’arany, fent visita obligada al pouet de borràs i tirant cap al Pla de la Creu sentint los crits del manso pel darrera dirigits al primer grup de traileros, ja no de tanta xáxara, tot i que amb lo qf dirigint lo tràfic....
En no res lo “cruse“ dels que feien la marxa curta, amb la vista posada a un costat al maset de Borràs i a l’altre les antenes de Caro, sense deixar de mirar anterra que de pedres n’havia un rastre (cony, això son 3 ulls, no?....) i seguint trotant, només parant als repetxonets encarant lo coll de ganxo on lo qf us mostrarà les fotos que feia mentre descansava del “rizmo endiablau”....
La sendera s’enfilava capavall de mala manera, vaja, de les que agraden als traileros no asfalteros de la zona.....amb llocs on només senties “no puc parar, no puc parar....i patapum...arbre que si que em para”, retrobant-me també amb “lo rei” also i amb Perales, que clar, caminant ell (i senyora) i venint de darrera jo, pos com que no l’havia conegut.
En estes baixades des del coll de ganxo, lo grupet de davant de traileros també s’havia separat i de quan en quan encara veiem a elena, reyes i david, i per darrera, la loteria se cebava en aquells que no feien cas a allò de “OCO, forta pendent!!”.
Caminant caminant, arribem al segon avituallament (aquell que digui que no hi ha rovellons que ho pregunti als que havien allà) i pensant (inocentment) que aquella pista portava a la pista que ens duria a la llonganissa, pos no, toca-te’ls.....l’organització volia que la gent veigués los masets/masies de Miquel (o lo que queda), fent la volta a la mola d’aquest bon home; pel to, comprendreu que no era costa avall......i com estavem per les vores dels 13 quilòmetres i no sabia si la volta era de 15 o de 20 pos ja em temia lo pitjor.....i ara altra vegada, en lo grup manso al darrera en ganes d’arribar; però res, com los que ho monten son bona gent (¿?), resulta que la pujadeta era per a retallar i ja des del collet davant del cop de paret del mas de lluvia es veien els cotxes de l’aparcament.
En no res, feina feta, 16 quilòmetres i cap a la samarreta, amb la pobra Marga il turmell envenat, canviar-mos i a per la baldana, llonganissa, fesols pa qui li agradessen, pastissets i mistela......veieu com son bona gent?
Com havia dit, era impossible que només fes quatre ratlles........SALUT !!
By lo Padre Jony
Fotos aquí:

12 de novembre 2009

Behòvia: la crònica

Ni 100% muntanya, ni Reasfaltament.cat. Qui no hagi anat a una cursa al País Basc, mai, s’està perdent una de les millors experiències esportives que un pot viure.
Això, que ho havia viscut fa 10 milions d’anys com a triatleta, ho he tornat a experimentar aquest cap de setmana multiplicat per 15.
Era el 2002 quan vaig acompanyar a uns amics que anaven a córrer la Behòvia-San Sebastian. I hem vaig quedar flassejat amb l’ambient, la quantitat de públic, el que explicaven els corredors de l’ambient de la cursa pels pobles que passava, i em vaig prometre que si tornava a córrer, la faria. No va anar tot tan bé com esperava i vaig tornar al 2003 i al 2004 com a espectador. Un any amb paraigües i l’altre amb un sol que ens va permetre banyar-mos a la Concha. La ciutat, los pintxos, qualsevol excusa és bona per anar-hi.
Així que recuperat i amb una mica de retard el 2009 era la meva oportunitat. Em vaig despistar amb la inscripció (18.000 dorsals que s’acaben en hores) però ho vaig salvar amb el dorsal solidari. Pagues una mica més i tens dorsal assegurat.
Passats els mesos lo divendres passat vam marxar cap a Donòstia. L’home del temps ho tenia clar: temporal. Aiguats successius, onades de la òstia, i una pedregada no van minar la nostra moral i lo diumenge a les 8h45’, després de recollir a uns autèntics cracks –que em van convèncer ràpidament per fitxar, en l’àmbit asfaltenc, pel seu club d’4 el kilòmetre-, estàvem a l’euskotren cap a la sortida acompanyats del vent i de la pluja.

A les 10h havia de deixar la bossa –la sortida era a les 11- amb l’equipament així que donat lo fred i l’aigua calia estar escalfant un bon rato per no perdre la calor i carregar-se amb les camisetes tècniques més fees de la temporada per llençar-les un minut abans de la sortida (no donaré noms). Així em vaig trobar amb Chema Martínez amb qui vaig rodar una estona. Un tio simpàtic, sens dubte.
Vaig saludar al blocaire Marc Roig (http://carrerasdelmundo.blogspot.com/), 3r al final, i vaig veure de reüll a Roger Roca i el per mi mític Pablo Vega, tots dos ara a Strands.

Sortida i collons, com corre la gent. Intentava anar amb el fre de mà posat ja que la idea era fer 1h20’ a 4’/quilòmetre però era impossible. Miro el garmin i veig 3’4..., passen uns centenars de metres i 3’3...diuen que la cursa és dura pel circuit. No ho crec. Altres són molt més dures. Sant Cugat, qualsevol de muntanya, lo Llop, esta és dura per la gent i el nivell que hi ha. Sinó es té sang freda vas, com me va passar a mi, amb lo ganxo posat. Arriba el k3 i cau una pedregada impressionant. Segueix plovent i per cada poble que passes hi ha un munt de gent animant, orquestes, iaios, pares, mares i fills. I amb lo dia que feia!.
Cada cop que miro el crono veig que la cosa va desmadrada i decideixo afluixar una mica. Sols baixar 10’’ per quilòmetre lo ritme i me passen corredors i corredors per tots los costats. Segueixo forçat però un pèl més còmode.
Ara unes vaques amb fons verd per aquí, ara uns alts forns per allà, menys xulo, més aigua, ara arribem a un poble i l’ambient és increïble. Ara tornem a pujar un port de muntanya, van passant los quilòmetres i amb un ritme més trànquil però per baix de lo esperat quan arribem al alto de Mirakruz. I aquí ja em sento ciclista al tour: passadís humà, sota la pluja, intensa un altre cop, i després de coronar-lo tot cap avall fins l’arribada.

Queden poc més de 600 metres quan al doblar cap al Kuursal i obrir-nos al mar ve una ventada que casi tomba. Intento veure l’arribada però no està. Li han tret tot pel vent i sols ho veus quan està més a prop. Passo a Joseba Beloki que va petat i a Abel Antón que ho va una mica menys. Arribo a la meta i elevo un puny a l’aire. Sí. S’ha fet. I si tot va bé, l’any que ve a tornar-hi. Sóc feliç.
I 1h17’, amb lo temps que feia i lo circuit no està gens malament. La mitja de Jesús m’espera; abans Tarragona. Sé que estic enganyant al trail però la carn és dèbil companyers.

El p...crack enguany va ser Rafa Iglesias (http://blogs.runners.es/rafaiglesias/). 
Un humil maratonià que tornarà a la marató de Donòstia i que altres companys explicaran.

By Sinto Carla Muntanyola

11 de novembre 2009

LLiurament de trofeus II Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre "Trofeu Pam i Toc"

Ja s’acabat lo II Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre "Trofeu Pam i Toc", ara només ens queda anar a participar a la festa de lliurament de Trofeus, los que ja vau anar l’any passat no cal que us explique res, però per als que no hi van anar, dir-vos que val la pena anar-hi, ja que es un acte molt especial on es reconeix l’esforç que heu fet durant aquest llarg any (i l’any que be, encara ho sirà més de llarg), i un bon moment de retrobar-mos amb els companys i companyes d’una manera més relaxada i vestits de “civils”.

Us recordem que sirà a:

Lloc: Auditori de Tortosa (mateix lloc que el 2008)
Data: divendres 20 de novembre de 2009
Hora: 20:00

I que els corredors de la UEC que tenen que recollir trofeu son:

Absolut FemeníAbsolut Masculí Trofeu a la regularitat Equip millor classificat
ReyesAhmedMikel NebotUEC TORTOSA
MontsePuçaJosep Valles


Kiko Monteverde
Veterà FemeníSenior FemeníBelen Balagué
LeoBelen