Montse eagle, Isa, Leo, Kloti, Martí, Jordiet, Pako, Toni, Jesús, Josep, Jordi i Carles som la colla de maltrabajas que avui hem gaudit del tram del GR92 de l’Ametlla a l’Ampolla acompanyats per un dia càlid i encalmat.
Després de comprar lo bitllet a pesar d’algunes reticències, que conste, mos hem embarcat al tren a l’estació de l’Ampolla. Lo revisor, que venia cap a natros, quan ha vist lo percal ha fet mitja volta i s’ha tancat a la cabina del maquinista i alguns passatgers s’han despertat sobressaltats, però per sort per a tots lo viatge ha durat poc.
A l’Ametlla hem fet lo cafè i puntuals a les 10 i pico hem arrencat a córrer. Troting troting admirant aquell paisatge meravellós, de la mar claríssima que acarona els penya-segats i els illots i les cales, los pins, coscolls i romer, algunes casetes que destil•len pura enveja i restes de búnquers i trinxeres, miradors privilegiats del sol sortint entre l'aroma de les algues.
Desseguida s’han fet tres grups. Lo que obria camí, més nombrós, anàvem trotant i fent reagrupaments entre natros, darrera venien dos grups més petits que s’han acabat trobant. Pel que s’ha vist a l’hora de les cerveses, no han faltat les punyalades entre els sector trekking i la facció running, aquesta útlima penosament lastrada (tot s’ha de dir) per una motxilla plena de llibres (uké?) que la casa patrocinadora li havia encolomat per provar i no ha tingut valor per fotre a mar (ja li diem, ja). Pos això, preciós.
Uns quants han escampat després de les birres i los més sacrificats (més Magüi, que ha vingut expressament a jalar) mos hem quedat a dinar al Racó del Port. Una taula de sis. La pluja començava a caure amb força darrera els vidres del menjador i per la taula ha anat passant tota una sèrie de requisits i un seguit d’ampolles d’un vi afruitat exquisit, que avui no han fet falta les carmanyoles.
Seguia plovent amb ganes i és clar, la sobretaula s’ha allargat abastament, adobada amb una estimulant conversa, una mica de rom i algun que altre patxaran. Com patim….
Les fotos ja aniran sortint. Al restaurant hem decidit no fer-ne, contraris com som a la tortura (ni que sigue piscològica) als animals.
Bon Sansil i feliç any nou
Després de comprar lo bitllet a pesar d’algunes reticències, que conste, mos hem embarcat al tren a l’estació de l’Ampolla. Lo revisor, que venia cap a natros, quan ha vist lo percal ha fet mitja volta i s’ha tancat a la cabina del maquinista i alguns passatgers s’han despertat sobressaltats, però per sort per a tots lo viatge ha durat poc.
A l’Ametlla hem fet lo cafè i puntuals a les 10 i pico hem arrencat a córrer. Troting troting admirant aquell paisatge meravellós, de la mar claríssima que acarona els penya-segats i els illots i les cales, los pins, coscolls i romer, algunes casetes que destil•len pura enveja i restes de búnquers i trinxeres, miradors privilegiats del sol sortint entre l'aroma de les algues.
Desseguida s’han fet tres grups. Lo que obria camí, més nombrós, anàvem trotant i fent reagrupaments entre natros, darrera venien dos grups més petits que s’han acabat trobant. Pel que s’ha vist a l’hora de les cerveses, no han faltat les punyalades entre els sector trekking i la facció running, aquesta útlima penosament lastrada (tot s’ha de dir) per una motxilla plena de llibres (uké?) que la casa patrocinadora li havia encolomat per provar i no ha tingut valor per fotre a mar (ja li diem, ja). Pos això, preciós.
Uns quants han escampat després de les birres i los més sacrificats (més Magüi, que ha vingut expressament a jalar) mos hem quedat a dinar al Racó del Port. Una taula de sis. La pluja començava a caure amb força darrera els vidres del menjador i per la taula ha anat passant tota una sèrie de requisits i un seguit d’ampolles d’un vi afruitat exquisit, que avui no han fet falta les carmanyoles.
Seguia plovent amb ganes i és clar, la sobretaula s’ha allargat abastament, adobada amb una estimulant conversa, una mica de rom i algun que altre patxaran. Com patim….
Les fotos ja aniran sortint. Al restaurant hem decidit no fer-ne, contraris com som a la tortura (ni que sigue piscològica) als animals.
Bon Sansil i feliç any nou
RECORDEU:
Dijous 31, a les 17 hores, a l'església de la Raval de la Llet. Amb equipació TrailUEC, farem una volteta lúdico-recreativa-esportivo-gamberra per on mos surtigue dels sansilvestres.
Divendres 1 de gener de 2010!!!, a les 10 hores (del matí) a 4 camins, (qui pugue) anirem a fer la Moleta d'Alfara. Es prega roba interior lo més tècnica possible i si és de color roig millor.
Així que recuperat i amb una mica de retard el 2009 era la meva oportunitat. Em vaig despistar amb la inscripció (18.000 dorsals que s’acaben en hores) però ho vaig salvar amb el dorsal solidari. Pagues una mica més i tens dorsal assegurat.
1h20’ a 4’/quilòmetre però era impossible. Miro el garmin i veig 3’4..., passen uns centenars de metres i 3’3...diuen que la cursa és dura pel circuit. No ho crec. Altres són molt més dures. Sant Cugat, qualsevol de muntanya, lo Llop, esta és dura per la gent i el nivell que hi ha. Sinó es té sang freda vas, com me va passar a mi, amb lo ganxo posat. Arriba el k3 i cau una pedregada impressionant. Segueix plovent i per cada poble que passes hi ha un munt de gent animant, orquestes, iaios, pares, mares i fills. I amb lo dia que feia!.
arribem a un poble i l’ambient és increïble. Ara tornem a pujar un port de muntanya, van passant los quilòmetres i amb un ritme més trànquil però per baix de lo esperat quan arribem al alto de Mirakruz. I aquí ja em sento ciclista al tour: passadís humà, sota la pluja, intensa un altre cop, i després de coronar-lo tot cap avall fins l’arribada.
