L'anterior Open Raid Costa Daurada es transforma aquest any en el II Open Raid Cornudella del Montsant i s'inscriu en el programa del “Priorat Outdoor Festival”, que, per a aquest any 2007, us ofereix un programa complet:
recollir-lo, me va cridar que me’n anés ràpid, corrent cap a la sortida colocant-me de qualsevol manera el dorsal, amb els últims segons Marga i Rosa me'l van acabar d'arreglar, les cames me feien figa estava molt però que molt nerviosa, i au a corre!Recordo que Albert al cotxe me va dir que aquestes situacions algunes vegades fan que et vagi bé la cursa, en el meu cas va tenir raó. Ah gràcies als tres per aguantar-me crec que me vaig posar una mica impertinent.Ah, Felicitats als Raiders!!Espero que els lesionats i els malalts ja estesseu bé!!
 |
| De Raid tavertet |
El I Open Raid Tavertet Extrem és una prova d’una sola etapa, que comença el dissabte 27 d’Octubre a Vallter , i acaba el mateix dissabte a St. Joan de les Abadeses. És un raid on els equips han d’enllaçar totes les seccions proposades ininterrompudament. Els equips son de dos corredors que han d’afrontar tota la prova sense cap tipus de relleu. Hi ha d’haver un assistent com a mínim per facilitar la logística de material i desplaçar el vehicle d’assistència.
L’equip de la UEC que ha participat en aquesta prova estava format per Joan Perales, Isa Arasa, i com assistent Mauro. S’ha de dir que era el primer cop que corrien en un raid d’aquestes característiques, per començar el terreny era d’alta muntanya i presentava una dificultat afegida amb la nevada que va caure el dia anterior, i amb temperatures al voltant dels 0 graus. La primera prova era una cursa a peu d’onze quilometres, que sortia de l’estació d’esquí de Vallter, en busca del Coll de la Marrana, el refugi de Coma de Vaca i el Refugi de Tregura. Un cop allí agafaven les BTT i havien d’anar fins a La Peçallarga. Aquí van tenir alguns dubtes d’orientació, però el que els va fastidiar va ser la pèrdua d’un pedal de la bici d’Issa, que els va obligar a prendre un itinerari alternatiu tot per pista de baixada fins a Pardines i Ribes de Freser, on els va recollir el vehicle d’assistencia. Evidentment, el no poder superar aquesta prova els penalitza considerablement. Un cop a La Peçallarga emprenen la tercera prova consistent en un recorregut d’un 4 km. a peu en busca d’unes parets on es fa la prova d’escalada, que superen sense cap problema. Tornen a La Peçallarga i comencen la quarta prova, 4 km. de cursa d’orientació a peu, on van necessitar un hora i tres quarts per a localitzar les 12 balises.Després surten un altre cop amb les bicicletes cap a Ogassa on han de localitzar una balisa a dintre d’una mina, i després continuar amb la bici fins el Pavelló municipal de Sant Joan de les Abadesses on s’acaba la cursa. Resumin tot i l’averia de la bici d’Isa es pot valorar molt positivament l’experiència, ja que encara no havien participat en un raid d’aquest nivell, res a veure amb els de Vandellós o Cambrils, podríem dir del nivell del Noraid, però amb la dificultat afegida de l’orientació i la lluita amb el crono.
 |
| Raid tavertet |
El proper cap de setmana tenim dues opcions molt bones una la Marató i 1/2 Marató de Muntanya de Catalunya organitzada pel Centre Excursionista Llorençà
i l'altra el VII Raid Tavertet Extrem i · I Open Tavertet Extrem, organitzats per l'Unió Excursionista de Vic
360 corredores i corredors mos hem trobat de bon matí al càmping de Tivissa, delerosos de tornar a matxacar-mos per aquells rocallars. Lo dia s’insinuava fresquet, estàvem a 12°, però hem fet la cursa amb una temperatura molt suau, això sí, amb l’humitat molt alta, sort que jo no suo. |
| cursa tivissa 2007 |
Després de la parada estiuenca de quasi 5 mesos, tornen les curses del Circuit Català de Curses de Muntanya, amb la segona edició de la cursa de Tivissa. L’any passat ja hi varem participar a n’aquesta cursa i ens va emportar un molt bon sabor de boca, tant pel circuit com per la organització (i de les botifarres). Aquest any han modificat una mica el circuit, reduint el tram de pista i allargant el tram de sender. Alguns companys de la UEC que han anat a provar-lo, ens han comentat que al seu parer el circuit ha millorant molt, tot i que el troben una mica més dur; el que més els ha impressionat es la nova tartera molt més llarga que la de 
l’any passat.
I TROFEO PEÑA GUARA
Desprès de llegir la crònica de la Pujada al Montsià i els comentaris que he sentit, no puc fer res més que felicitar, primer als organitzadors i després als companys que es van decantar per aquesta opció; personalment crec que ho van encertar, ja que aquest any la volta aventura a estat molt fluixeta, fins i tot Carlos la va poder aguantar. Pera començar el dissabte sortim de Tortosa amb una bona pluja que ens acompanya fins a Valderoures. Abans de sortir esmorzem una mica i cap a les 9,30, ja sense pluja, una trentena de ciclistes sortim des del pont vell de Valderoures en busca del Pantà de Pena, Fontdespatla, Penaroja i Montroig, on arribem desprès d’algunes panes, de trencar un parell de cadenes i com diria Pako de fer lo xona a les escales de la Virgen de la Fuente (per cert fuente sin agua ni bar). Ens avituallem a base de bocates i birres (més birres que bocates) i continuem de cara a Aiguaviva per uns senders d’escàndol (lo millor dels dos dies sense dubte), aquí com era d’esperar ens acalentem una mica i “lo grupo” sense desfer-se va començar a pegar-li canya, fins que una providencial pana de Pinyasso, millor dit de la bici de Pinyasso, ens va fer parar un ratet, lo suficient per alenar i per a que la mare naturalesa, que ja sabem que es sabia ens delectes amb uns bona remullada abans d’arribar al poble.
