31 d’octubre 2007

Sortida diumenge 4 d'octubre

El diumenge dia 4, hem quedat a les 8:00 a.m. a quatre camins, per fer una sortida d’entrenament per la zona de la Punta de l’Aigua, Coll de l’Avenc i Joan Gran.
Estaria be que vingués el màxim de gent possible, ja que volem valorar alguns canvis que volem fer per a la Cursa de Paüls de l’any que be.

30 d’octubre 2007

Raid i duatló al Montsant

L'anterior Open Raid Costa Daurada es transforma aquest any en el II Open Raid Cornudella del Montsant i s'inscriu en el programa del “Priorat Outdoor Festival”, que, per a aquest any 2007, us ofereix un programa complet:
Dissabte, 3 nov. II Open Raid Cornudella de Montsant
Diumenge, 4 nov. I Duatlón de muntanya del Montsant
Us animem a participar en el raid i la duatlón que us permetran conèixer el místic entorn de la Serra del Montsant, de colors ocres a la tardor. Podeu escollir entre el repte d'iniciar-vos en l'aventura dels raids o posar-vos a prova en la duatlón; i els més atrevits, podeu reptar-vos a apuntar-vos a les 2 proves!
Més info AKI>>

Crònica de la 13º edició de la Marató i Mitja Marató de muntanya de Sant Llorenç Savall.


Paco i Rafa a l'arribada de la marató

Aquest diumenge ens hem trobat solament 10 dels més de 43 corredors de la tira UEC Tortosa per realitzar la cursa de Sant Llorenç de Savall. Suposem que la falta d’assistència deu tenir unes causes ben justificades i, si no les té, segur que la dormideta del diumenge va ser reconfortant. Així que, i tornant a la crònica, després d’uns petits entrebancs de primeres hores: uns no canvien l’hora i arriben massa prompte i els altres es perden i arriben gairebé tard, a les 8 :30 h les noies es disposen a sortir. Val a dir que, aquest cop, la secció femenina de la UEC Tortosa es mereix un reconeixement per part de la resta de la secció trail per ser la que ha representat en majoria absoluta i, per primera vegada, la UEC Tortosa al Circuit de Catalunya de curses de muntanya; 4 dones (Elena, Belen, Rosa i Marga) enfront 3 homes (Kiko, Albert i Tara) ja que els altres tres, José Luis, Rafa i Paco, han preferit fer la Marató i, per tant, no puntuar. També ha estat dona qui s’ha emportat trofeu amb Elena com a tercera veterana i quarta de la general. Tot i això, no cal desmerèixer la representació masculina amb Kiko i Albert en molt bones posicions. Ni tampoc ens hem d’oblidar de la Montse de Tarragona que ha tingut trofeu en la Marató. El circuit de la mitja, com molts ja coneixeu, és molt ràpid ja que es desenvolupa bàsicament per pista i en poca pendent, per tant, no és gaire atractiu per la majoria de cabretes que circulen per aquí. Fet que no era excusa per no passar-s’ho bé i no assistir a la trobada. A més, per als que venien cansats de les multiactivitats de dies anteriors, els ho ha anat de meravella. Per últim, felicitar a Rafa pel fet d’haver acabat la seva primera marató de muntanya sense saltar-se cap control de pas, això sí, hi havia el Manso que el va conduir per bona direcció en tot moment.
By Marga
Les classificacions AKI>>
I aquí les fotos de David (el novio de la Reyes)>>

El diumenge matí semblava dins la normalitat, el típic dia que ens peguem la gran matinada per poder gaudir de la cursa del dia, segur que cap des quatre que anàvem al cotxe, Tara(vaig poder comprovar que és un crac conduint), Albert, Kiko i jo(Elena), pensàvem que acumularíem durant les properes hores tant d’estrès. L’odissea del viatge va començar quan ens vam saltar la sortida de Sabadell Nord, parem a un àrea de Servei per preguntar i les xiques aquelles es van espantar quan vam dir que volíem anar a Sant Llorenç, just anàvem en sentit contrari ens anàvem cap a Andorra(segons Kiko podríem comprar sucre), tornem a sortir a l’autopista (jo histèrica) ens paren a fer control alcoholemia (jo a punt de posar-me a cridar), que després de preguntar per on estava Sant Llorenç que anàvem a una cursa....ens vam lliurar de bufar, i cinc quilometres més abans de poder fer canvi de sentit, tornàvem a passar pel costat dels mossos(ara estaven a l’altra banda, sort d’això per que anàvem una mica rapidets), un cop agafada la sortida correcta , entràvem dins Sabadell, preguntàvem a la gent, a la que dubtaven (quasi tots ho feien) els deixàvem parlant i amb cara de no entendre rés, ens vam saltar algun semàfor en roig, això sí mirant que no vingués cap cotxe, vam passar una miqueta els límits de velocitat, quan adelantavem els cotxes ens pitaven (tampoc hi havia per a tant), vaig trucar a Paco per a que me reculligués el dorsal, m’anava traient la roba dins del cotxe, (ei, portava l’equip baix) temps d'arribar al poble, Paco esperant-mos amb el dorsal i les agulles, sembla que no li volien donar, si no li donen no surto, no havia temps d’anar a recollir-lo, me va cridar que me’n anés ràpid, corrent cap a la sortida colocant-me de qualsevol manera el dorsal, amb els últims segons Marga i Rosa me'l van acabar d'arreglar, les cames me feien figa estava molt però que molt nerviosa, i au a corre!Recordo que Albert al cotxe me va dir que aquestes situacions algunes vegades fan que et vagi bé la cursa, en el meu cas va tenir raó. Ah gràcies als tres per aguantar-me crec que me vaig posar una mica impertinent.Ah, Felicitats als Raiders!!Espero que els lesionats i els malalts ja estesseu bé!!
By Elena (la isterica)


Lo bemeuve de Tara

28 d’octubre 2007

I Open Raid Tavertet

De Raid tavertet

El I Open Raid Tavertet Extrem és una prova d’una sola etapa, que comença el dissabte 27 d’Octubre a Vallter , i acaba el mateix dissabte a St. Joan de les Abadeses. És un raid on els equips han d’enllaçar totes les seccions proposades ininterrompudament. Els equips son de dos corredors que han d’afrontar tota la prova sense cap tipus de relleu. Hi ha d’haver un assistent com a mínim per facilitar la logística de material i desplaçar el vehicle d’assistència.

L’equip de la UEC que ha participat en aquesta prova estava format per Joan Perales, Isa Arasa, i com assistent Mauro. S’ha de dir que era el primer cop que corrien en un raid d’aquestes característiques, per començar el terreny era d’alta muntanya i presentava una dificultat afegida amb la nevada que va caure el dia anterior, i amb temperatures al voltant dels 0 graus. La primera prova era una cursa a peu d’onze quilometres, que sortia de l’estació d’esquí de Vallter, en busca del Coll de la Marrana, el refugi de Coma de Vaca i el Refugi de Tregura. Un cop allí agafaven les BTT i havien d’anar fins a La Peçallarga. Aquí van tenir alguns dubtes d’orientació, però el que els va fastidiar va ser la pèrdua d’un pedal de la bici d’Issa, que els va obligar a prendre un itinerari alternatiu tot per pista de baixada fins a Pardines i Ribes de Freser, on els va recollir el vehicle d’assistencia. Evidentment, el no poder superar aquesta prova els penalitza considerablement. Un cop a La Peçallarga emprenen la tercera prova consistent en un recorregut d’un 4 km. a peu en busca d’unes parets on es fa la prova d’escalada, que superen sense cap problema. Tornen a La Peçallarga i comencen la quarta prova, 4 km. de cursa d’orientació a peu, on van necessitar un hora i tres quarts per a localitzar les 12 balises.Després surten un altre cop amb les bicicletes cap a Ogassa on han de localitzar una balisa a dintre d’una mina, i després continuar amb la bici fins el Pavelló municipal de Sant Joan de les Abadesses on s’acaba la cursa. Resumin tot i l’averia de la bici d’Isa es pot valorar molt positivament l’experiència, ja que encara no havien participat en un raid d’aquest nivell, res a veure amb els de Vandellós o Cambrils, podríem dir del nivell del Noraid, però amb la dificultat afegida de l’orientació i la lluita amb el crono.


Raid tavertet

25 d’octubre 2007

Ultimes noticies de la FEDME

Aquí us transcric el correu que m’acaba d'arribar de la FEDME

Ya se ha cerrado el plazo de presentación de candidaturas a formar parte de la Copa y Campeonato de España de Carreras por Montaña FEDME 2008, han sido 14 las peticiones recibidas, lo que representa un rècord absoluto para este deporte.

Más información sobre las candidaturas en:
http://www.ocisport.net/buffsalomon/news/detail.php?i_d_c=74

Ya está colgado en la web de Ocisport el vídeo de la carrera de La Vall d'Uixó.
http://www.ocisport.net/buffsalomon/news/detail.php?i_d_c=73

Jordi Marimon
Área de carreras por montaña / FEDME
www.fedme.es

23 d’octubre 2007

Cap de setmana 27 i 28 d'octubre

El proper cap de setmana tenim dues opcions molt bones una la Marató i 1/2 Marató de Muntanya de Catalunya organitzada pel Centre Excursionista Llorençà
http://www.maratocatalunya.cat/




i l'altra el VII Raid Tavertet Extrem i · I Open Tavertet Extrem, organitzats per l'Unió Excursionista de Vic
http://www.unioexcursionistavic.org/

14 d’octubre 2007

Crònica de la II Cursa de Muntanya de Tivissa. 14 d’octubre de 2007

360 corredores i corredors mos hem trobat de bon matí al càmping de Tivissa, delerosos de tornar a matxacar-mos per aquells rocallars. Lo dia s’insinuava fresquet, estàvem a 12°, però hem fet la cursa amb una temperatura molt suau, això sí, amb l’humitat molt alta, sort que jo no suo.
Enguany Tivissa s’ha estrenat al Circuit Català de Curses de Muntanya, potser per això van fer overbooking tan aviat i també ha estrenat recorregut, amb un magnífic espenegall, tot i que massa curt (sempre es fan curtes les tarteres).
En canvi ha mantingut la característica dualitat entre una primera part de la cursa poc tècnica i amb un llarg tros de pista i una segona meitat súper-tècnica, per la cresta de la Serra de la Creu on no es pot fer peu pla en tot el tram i on la “sendera” està ben marcada pels cagallons que han anat deixant los crestons a canvi de la cinta que s’han anat menjant estes setmanes.
Una dificultat afegida avui ha estat l’humitat de les roques, sobretot al final del tram de cresta i començament de la baixada. La trampa eren les tres pujades que quedaven fins a meta, però com ja estàvem avistats i anàvem en direcció a l’olor de les botifarres, hem superat l’obstacle sense més entrebancs.
Encara que sembla difícil, l’organització s’ha superat en relació a l’any passat. Los avituallaments en cursa han estat molt correctes, la bossa del corredor, amb material de qualitat i a l’arribada s’ha muntat un ambientasso a l’entorn d’un suculent rostifaci. Moltes gràcies a l’organització i a tots los voluntaris (sobretot a la xica que tirava la cervesa).
Enhorabona a totes i tots los que hem corregut, als que hem fet podi (jo he guanyat un peRRRnil ex-aequo) i als que no. Quan hi ha la disposició, es pot treure més ensenyança d’una caiguda de les roques que de pujar a un caixó de fusta.
Salut i garnatxa, que avui no n’hi havia, però n’haurem de comprar unes damajuanes per a fer passar lo peRRRRnil.
Les classificacions AKI >>
I aquí el resum de la FEEC >>
by pako
cursa tivissa 2007

08 d’octubre 2007

II Edició de la Cursa de Tivissa-Circuit Català de Curses de Muntanya

Després de la parada estiuenca de quasi 5 mesos, tornen les curses del Circuit Català de Curses de Muntanya, amb la segona edició de la cursa de Tivissa. L’any passat ja hi varem participar a n’aquesta cursa i ens va emportar un molt bon sabor de boca, tant pel circuit com per la organització (i de les botifarres). Aquest any han modificat una mica el circuit, reduint el tram de pista i allargant el tram de sender. Alguns companys de la UEC que han anat a provar-lo, ens han comentat que al seu parer el circuit ha millorant molt, tot i que el troben una mica més dur; el que més els ha impressionat es la nova tartera molt més llarga que la de l’any passat.
De moment les inscripcions pareix que van força be i fent un càlcul aproximat he comptat una trentena de corredors de la UEC, tot i que al llistat d’inscrits a alguns d’ells no els surt el nom del club.
http://www.tivissa.net/


llistat d'inscrits>>

03 d’octubre 2007

Campeonato de España de Raid de Aventura

I TROFEO PEÑA GUARA
CAMPEONATO DE ESPAÑA DE RAIDS DE AVENTURA 2007
6 Y 7 DE OCTUBRE DE 2007
Modalidades:
Carrera a pie, BTT, rapel, patines, tiro con arco, natación, piragüismo en aguas tranquilas.
DESNIVEL:
Elite: 3.902 metros. Aventura: 3.300 metros. Iniciación: 1.000 metros

Més info>>

Volta Aventura 2007

Desprès de llegir la crònica de la Pujada al Montsià i els comentaris que he sentit, no puc fer res més que felicitar, primer als organitzadors i després als companys que es van decantar per aquesta opció; personalment crec que ho van encertar, ja que aquest any la volta aventura a estat molt fluixeta, fins i tot Carlos la va poder aguantar. Pera començar el dissabte sortim de Tortosa amb una bona pluja que ens acompanya fins a Valderoures. Abans de sortir esmorzem una mica i cap a les 9,30, ja sense pluja, una trentena de ciclistes sortim des del pont vell de Valderoures en busca del Pantà de Pena, Fontdespatla, Penaroja i Montroig, on arribem desprès d’algunes panes, de trencar un parell de cadenes i com diria Pako de fer lo xona a les escales de la Virgen de la Fuente (per cert fuente sin agua ni bar). Ens avituallem a base de bocates i birres (més birres que bocates) i continuem de cara a Aiguaviva per uns senders d’escàndol (lo millor dels dos dies sense dubte), aquí com era d’esperar ens acalentem una mica i “lo grupo” sense desfer-se va començar a pegar-li canya, fins que una providencial pana de Pinyasso, millor dit de la bici de Pinyasso, ens va fer parar un ratet, lo suficient per alenar i per a que la mare naturalesa, que ja sabem que es sabia ens delectes amb uns bona remullada abans d’arribar al poble.
Cap a les 4 de la tarde arribem a Aiguaviva, ens instal·lem a l’hotel i ràpidament anem a la recerca d’algun bar on hi hagi una mica d’ambient, donem voltes per tot lo poble i acabem un altre cop a l’hotel. Desprès de sopar i vista la marxa que hi ha al poble els més joves  decideixen anar-s’en a Alcanyís, be els jovens i els no tan jovens, ja que excepte 4 o 5 hi van anar tots.

El segon dia amb algunes cares de son, sortim des de la Canyada de Verich i així ens estalviem un tram de carretera asfaltada, només sortir del poble emprenem una pujada a peu seguint un PR, aquesta sirà la tònica del dia, pujades, algunes d’elles a peu, i baixades per senders molt divertits. Així arribem a Montroig, passant abans per Belmonte i la Cerollera, aquí tornem a fer una parada d’avituallament, al mateix Bar del dia anterior, i tornem a fer lo xona per unes escales, aquest cop les de davant de l’església del poble, amb la mirada “atònita” d’un pobre home que pareixia pensar “quina colla de burros”, i tenia raó. A partir d’aquí seguim el GR cap a Penaroja, amb un tram de sender bastant brut i mal ciclable, que ens porta a una granja on prenem una pista que ja no deixem fins Penaroja. D’aquest segon dia voldria destacar la baixada del mirador dels cirerers, el camí empedrat i l’arribada a Belmonte i l’últim sender abans de Montroig.
En resum una sortida fluixeta, on no vam poder disfrutar ni del recorregut ni de la companyia i on ens vam avorrir d’allò més. Està clar que als ampostins no se’ls ha de deixar organitzar mai més un recorregut de la volta Aventura, no tenen ni idea de lo que es anar en bici ni xalar, només cal que mireu les fotos i els vídeos i ho podeu comprovar.