VIII Cursa de muntanya del Pic del Vent

Caldes de Montbui. 6 d'abril de 2008

Comença el Circuit Català 2008 amb aquesta bonica cursa, apta per a tots los públics.

Cal esperar que los trailuecs anem en massa a recollir la copa de campions per equips del 2007 i els premis individuals que ens donaran al final i de passada aplaudir als companys i companyes que faran podi a la cursa.

Fem llista?

+ info: CECMO

Marxa Guai

Reportatge gràfic: http://reportatgestrailuec.blogspot.com/2008/03/marxa-gai.html

I aquí totes les fotos

http://picasaweb.google.es/trailuec/MarxaGuai

Crònica de la marxa guai (1ª etapa)

Acabada la Cursa del Montepio i amb una mica de retard sobre l’horari previst, a les 13:15 sortíem dels Reguers les/los 10 vivakeres/os, carregats com a burros, disposats a fer parada i fonda allà on convingués i preparats per si ens tocava passar uns quants dies perduts pel port.

Los plans que s’havien fet, quant al recorregut i els avituallaments, els vam anar trencant a cada passa i a cada mos. Vam pujar cap a la Vall Servera per l’inevitable i pestòs asfalt. Per sort lo dia encapotat mos va evitar una bona torrada i l’entorn bucòlic de la vall desseguida va endolcir la caminada. Progressàvem pels impressionants còduls de la Vall Figuera, amenitzats pel variat repertori del Manso... aPaTrUlLaNdO lA sIuDaaa!!!, lo Salt del Ximenot i sendera amunt amunt, fins empalmar amb el GR i amunt amunt i rapidet fins que per fi vam arribar al primer avituallament previst, los Pous de la Neu.

Allà tocava bocata i manta, però en lloc d’això ens esperava uns taula parada, amb pa amb tomata i fato i vianda i escudella i carn d’olla, vi, carajillo, etc etc. Només portàvem 4 hores de camí però jo estava rebentat i com que feia fresqueta, vaig començar a tremolar de fred, això i la perspectiva del que quedava per davant em va decidir a retirar-me. Un cop baix per a l’ego i un exercici inèdit de seny en un servidor.

De fora estant, els vaig veure allunyar-se, corrent i rient i s’em va fer un nus a l’estòmac.

By oudur

Crònica de la marxa guai (2ª etapa)

La segona etapa de la Marxa Guai va començar al restaurant emprenent el camí cap al Refugi de les Clotes seguint el GR7 per les Foies. Anavem capitanejats per Claudia, qui es coneix a la perfecció el tram. Com en la resta de la marxa el Fary de Soldevila ens va amenitzar l’excursió amb el seu Hit “Apratullando la Siudaaaaaa!!” i el seu cunyat John Wayne contraatacava amb l’èxit del moment “Baila el Chiki Chiki”. De sobte ens va atrapar la boira, la qual ens va acompañar fins al refugi. Un cop allí vam poder veure el bon resultat de les reformes, de fet, als nostres ulls pareixia un hotel-spa (en vistes de que havíem de pasar la nit a una cova, no anàvem tant mal encaminats). Vam fer un “tentenpie” i vam continuar la marxa, ja que… com podeu entendre, després d’estar caminant unes 7h no enteníem prou, era massa aviat per fer parada i fonda.Vam marxar direcció del Mas de la Franqueta, coneixedrors de que pel camí trobaríem aigua, la qual ja començava a escassejar. Durant la baixada vam deixar enrera la boira i vam poder gaudir d’una nit ben estelada, tot un espectacle i un regal per als sentits. Tot i que va ser Marga qui va veure de més a prop “les estrelles” per culpa de les seues llagues. A la passarel·la de la Cova Picasso, vam fer una parada a boxes per carregar d’aigua, per pendre uns Kinder Bueno i per fer les primeres cures a Marga, que li van servir per aguantar estoicament fins a la Cova del Frare. La pujada pel Barranc del Carrer Ample la vam començar ben aniamts, sabedors de que adalt s’acabava la primera jornada de la Marxa Guai. Arribats en aquest punt , el kefe va fer valer el seu títol per guiar-nos quasi directes fins a la cova. L’alegría ens va desbordar a l’entrar a la cova, i va ser Marga qui va exterioritzar-la amb més èmfasi amb uns crits de: “Casa, casa… ja estem a casa, bien!! Casa, casa!!!!
Un cop a la cova els hòmens van fer de machitos i sense descansar van anar a buscar llenya ràpidament, mentre les dones vam fer de laydies i ens vam canviar i acomodar també ràpidament. Lo Manso va ser l’encarregat d’encendre el foc, i no només encendre’l, sinó que el va estar revifant durant tota la nit, cosa que li vam agrair moltíssim. Un cop sopats i revitalitzats gràcies a la poció mágica de les Neus, Marga ens va fer morir de risa amb el seu repertori de xistes, jeje!! Què bo, lo de la nina, jajaja!! La nit va ser bona i mínimament vam poder descansar. Quina estampa, tots juntets tapadets amb les mantes, semblavem unes sardines platejades!! Elena diu que va patir una mica de fred, però no sé jo… perquè pel que es veu al reportatge, tant ella com Isa vam pasar la nit ben acompanyades, ui ui!! A l’endemà, després d’esmorzar, vam encarar l’últim tram del barranc per trobar-nos amb Fran, el Pràctic i Perales prop del mas de Maraco.
Al Coll d’Alfara a les Rases, Marga i jo vam treure lastre al grup i vam encarar la baixada cap a la Ganaderia de Mur. La baixada va ser molt animada, erem taaaant felices… pensant que arribaríem aviat a casa, que ens alliberaríem de l’olor de la cova, i que a més a més, seríem les primeres en arribar al Calau per birretejar ben agust… però… ja ho diuen que no hi ha res etern! Quan ja havíem saltat un parell de valles, no sabem perquè, ens vam encarar cap a un tancat de bous. Per arreglar-ho, vam saltar una valla i ens vam posar a un altre tancat de bous. Natros feiem uf,uf!! I ells conetstavem muuu! muuu!! Total que vam estar 10 minuts “arriva y abajo” pel de Mur buscant la sortida, i no va ser fins que vam pujar als cotxes que vam poder fer un llarg i relaxat: ufff!!

By Rosa

Crònica de la marxa guai (3ª etapa)

La tercera part d’aquesta crònica s’escriu sense haver llegit la segona, cosa que cinematogràficament pot passar. No es va rodar abans que la segona, la tercera part de Regreso al Futuro? No obstant, aquest atreviment pot comprometre el fil conductor de la crònica, conduint, bé a una manca de continuïtat entre les seves parts o a un excessiu solapament, o hauria de dir encavallament...Que no entens aquesta broma? Doncs acaba de llegir dropo/a!!
M’imagino que hauria de començar des del moment en què, després de trobar a Perales, Pràctic i Fran al Mas del Maraco, els cavernícoles ens disposàvem a continuar la nostra marxa, amb destí conegut, els Reguers, però per camins incerts. Les dues floretes de l’expedició van preferir abandonar-nos quan ens dirigíem cap a l’Enrajolada. Sabien que els hi esperava si continuaven la marxa amb la resta de cavernícoles: només quilòmetres, i desnivell, i que si Champex, i que si la Bovine...Elles buscaven emocions fortes, van triar el camí recte cap a Alfara i finalment “Margarita, la niña de Soldevila” i “Rosa la Coenta de Campredó” van sortir per la porta gran, amb dues orelles i el rabo (un per a cadascuna, per a no barallar-se).
Els cavernícoles continuaren el seu viu ritme, amb la companyia dels nouvinguts, que només van poder seguir-los gràcies als últims glops de la poció màgica preparada a la cova, seguint la recepta d’un vell druida que habita les muntanyes dels Ports (però que podeu trobar gairebé sempre als Pous de la Neu a l’hora del cafè). Després d’estrenar una ruta alternativa per a retallar una mica de temps a la Nocturna, començàrem la dura pujada al Coll d’Alfara. En aquest moment, els efectes secundaris de la poció màgica van causar estralls en Clàudia, però sobretot en els què hi anàvem al darrera. Almenys el moment va servir-li a Isa per a començar a aclimatar-se a la manca d’oxigen a l’Aconcagua. A partir de coronar el coll, i després d’una pràctica lliçó de geografia, el qui escriu començà el seu Via Crucis. A pesar d’haver-se embetunat de vaselina davant els primers símptomes, l’escaldada de baixos progressava al mateix ritme que davallaven les seves forces. Pensava que un bon avituallament a la font d’Alfara (un poble amb unes promocions immobiliàries interessants, amb habitatges de 3 habitacions més golfa a preus irrisoris) el faria revifar, però ni l’aigua fresca, ni les sobredosis d’Oreo ni el crit de guerra de la tribu (Apatrullando la siudaaaaá!!) van aconseguir ressuscitar-lo. I així, va començar a prendre forma la llegenda de John Wayne, un cowboy sense cavall, amb un únic destí: el Saloon Calau dels Reguers, on poder recuperar el seu orgull a base de bourbon. El tram final de l’expedició va venir marcat per la fina orientació de la Lluenta, que ens va voler fer una ruta turística per totes i cadascuna de les oliveres del terme municipal dels Reguers. Sort que l’aventura acabà com ho fan els còmics d’Astèrix, en companyia de la resta de la tribu i amb un bon banquet...

By John Waine

Crònica de la marxa guai (lo otros...)

Segur que és masa llarga, però entre diarrea i diarrea m'ha donat temps a fer una mena de crònica dels 2-3 oblidats...jeje

CRÒNICA PARTICULAR:

Després de tenir-ho tot preparat per canviar-me i sortir a l'endemà, dormir-me al sofà fins les 12 tot i l'emprenyada pels pocavergonyes del club de la ciutat comtal. Canvi d'hora als principals rellotges de la llar per no tenir susto i al cau.....al poquet, canvi de bolquer per repetir operació cap a les 5.....però a les 6,45 ja estava davant de l'esglèsia on l'altre penitent ja m'esperava. Un cotxe a l'entrada de la vall cervera, l'altre cotxe davant del de Mur, encara de nit i amb un cartell de PERILL BOUS BRAUS!!! (amb 2-3 idiomes més).

Surt un camió del de Mur i tots dos beneïts abordant lo camió a banda i banda preguntant si havien bous per la sendera. La resposta d'un immigrant torero fou:

-toros? pararriba? us los vais a encontrar eh? seguro que pararriba? y de noche? uff, seguro, seguro!!!!

Els dos beneïts mirant-se com dient: no serà tant, home.....però en anar-se'n el camió i abans d'engegar el frontal un beneït li pregunta a l'altre:

- i si anem pel toscà?

- pós quasi que sí respongué l'altre beneït

- però vols dir que estaran al mig de la sendera?

- pós no sé, però no seran mansos?

Em sembla que van sortir mes preguntes sense resposta per segon que a n'anquell programa de "donde estas corason", però com els entrevistats del programa, cor fort i pálante. Al cap de no res, primera porteta amb tanca......no portavem ni 5 minuts i el cor com si estessem pujant Joan Gran....els frontals no sabien ni on era la sendera, només miraven dreta i esquerra.

De cop se sent un MUUUUUU!!! ens aturem; venia del corral....però el pensament comú era: JODER QUE PATIREM!!!! però amunt i amunt.... De cop la sendera que es fa estreta i tancada i al pràctic només se li acut dir: ja hem arribat a estafeta!!! i natros sense el mocador roig de torn....allí només hauria hagut la sortida de fer salt d'alçada sobre la tanca amb punxes...... Segona porteta amb tanca: i això és bona o mala senyal? poques pasterades de bous feien pensar lo primer; sortosament, pensava jo s'anava fent de dia: però no, xato, no, pals bous pitjor: es veu que de nit igual no et veuen....però si et ve de cara, ves i explica-li...

Al poc, (i sendera amunt com no!!!), tercera porteta: ara ja, si era o no bona o mala senyal ja ens hi fotia. A sobre, mirant cap avall, òndia!!! un 4x4 blanc aparcat a l'entrada del de Mur.....i s'encèn una llumeta: 4x4 blanc=Perales, a quin sonat se li acudiria fer la selva, matinar i fer aquella pujada=Perales; que li dic al pràctic? que ve perales!!!!! com dos bous de miura i aprofitant l'eco, cridem: PERAAAAAAAALEEEEEEES!!!! però res, tot i que imagino que si havia algu despert al de Mur s'hi van Kgar....

Aquell crit li va servir al pràctic com una injecció de testosterona, i font-li corrent cara amunt.....això ell, jo només pensava en que la pujada eren entre 50-70 minuts i el collet no arribava (i algú em va dir que la pujada era suau....cardinale, cardinale....).

Per fi arribo dalt: lo meu guia ja baixava a buscar-me per tornar a fer les 2 darreres corbes, i sense gaudir que els dos peus tocaven a terra, comença a correr sendera avall. Aquí rai!!! 85 kilos tiren sense problema.

I ja, al mas del maraco, altre cop a pujar pulsacions: dos bous jovenets i mami vaqueta!!!. Ens mira la gran i comença a correr muntanya amunt. No va caler ni mirar-nos, maricon l'ultim i cap a la part de darrera del mas.....quan ens girem, resulta que els pobres vacunos sí que tiraven amunt, però per l'altre part de lloma i més kgadets que natros imagino. Mirant a la serra, uns mascles de cabra encara riuen ara.....

I per 2 minuts vam tenir la sort que els nocturns/es guais no ho van veure, els quals ja assomaven la pujada del mas del maraco, apunt per la retrobada.

No se vayan todavía......que sí, que sí, el del 4x4 blanc era Perales, i TOT I QUE RETALLANT NO ENS VA AGAFAR, l'ultra es va afegir al glopet de cremat.

Llarga, no?

By roquetero

1ª Cursa benèfica del Montepio

El Montepio de Conductors Sant Cristòfol de Tortosa i comarca, va organitzar aquest dissabte 29 de març, la primera Cursa benèfica del Montepio amb la lliga contra el càncer.
La carrera d’uns 4 quilòmetres de recorregut sortia davant l’antic cinema del Montepio i finalitzava a les instal·lacions esportives que l’entitat te a la carretera del Reguers. Va comptar amb una participació d’un centenar de corredors dels quals una bona colla eren de la UEC Tortosa, que un cop més van voler contribuir a una bona causa.
La cursa la va guanyar Xavi Queralt d’Amposta seguit de Xavi Royo de Tortosa, perdó de Jesús, en quant a la categoria femenina, la cursa la va guanyar la nostra crack Leo Anto, demostrant que no es necessari portar un “top” espectacular per a guanyar curses; la segona en entrar a meta va ser Elena Ferreres.
Sabem que el responsables del Montepio han tingut molta feina per tirar endavant aquesta activitat i que estaven una mica desanimats per tots els problemes que els han sorgit, però des de la UEC els volem donar ànims i encoratjar-los a que li donen continuïtat i que intenten superar tots els entrebancs, que d’altra banda son normals en tots els començaments.
Totes les fotos aquí>>

La Marxa de la Selva del Camp 2008

La Marxa de la Selva del Camp 2008: les impressions des de la UEC. El dia encara no havia nascut en l’horitzó, quan, molt mandrosament i amb un fort desassossec a l’estómac, els “uequeros” tortosins saltaven del seu llit per començar una nova aventura perduts per la muntanya. Els cruixits dels músculs es deixaven sentir dins la fredor de la nit, però el “bon dia” càlid i una mica foteta dels companys començaven a fer espavilar les neurones. Carretera i manta cap a la Selva del Camp.
Una mica més tard, molt més a prop de la Selva, un altre “uequero” havia de posar en solfa el seu cervell adormit i començar a calmar els nervis per treure’s del cap l’eterna pregunta de “qui t’ha manat anar a fotre’t una matada de quilòmetres perdut per aquestes muntanyes i què hi guanyes deixant-hi la fel esbocinada en milions de particules per aquests móns de Déu?” De fet, ja sap que la resposta només la tindrà en el moment final de l’arribada (el que tots esperem molt abans de sortir).
La Selva del Camp, ben a prop de l’Aleixar (l’altre melic del món, a més de Tortosa), les encaixades de mans, les frases tòpiques, les converses amb les persones que només et trobes en aquestes ocasions i les frases iròniques per treuren’s els buit de l’estómac. Durant uns breus minuts tots anem junts, anem comentant les altres curses, els raids, la ultratrail del Montblanc que s’apropa i endavant. De seguida, però, l’Albert desapareix de la visió; el Martí, essent realista s’ho pren en calma; el Joan que aguanta una miqueta més al meu costat, però em trobo un col·lega de marxes de resistència que està més a l’alçada i li dic que vagi tirant; el Pinyasso, que incomprensiblement està superxerrameca en aquelles hores del matí, se’n dóna compte que li ha marxat el Joan i també desapareix. Cadascú fa la seva cursa, espanta els seus dimonis i segueix els seus reptes.
Malgrat que alguns tenim la mala consciència de no haver anat a la cursa solidària i de pensar que ens hem perdut una sortida guapíssima pel Port; us he de dir, que la nostra Marxa va passar pels llocs més bonics i emblemàtics de les Muntanyes de Prades. De veritat que els paisatges de l’Albiol, Capafonts, el Pont de Goi, El Tossal de la Baltasana, la Mola dels Quatre Termes, el Cogullons, Farena i Montral són una passada. No diré que són millors que els del Port, perquè això no ho penso. Simplement són diferents i poden formar part, alhora, del nostre món particular. Ara bé, la bellesa del paisatge no em fa oblidar la duresa de la cursa. Uns desnivells constants que et deixaven les cames entumides pel dolor i que feien ben difícil continuar. Però què us he de dir! Tots els “uequeros” ja coneixeu aquesta sensació i ja sabeu de què us parlo. Fins i tot l’Albert mateix em sembla que ho va patir i això que em va treure un munt de temps. El Joan també em va confessar que havia patit molt amb la duresa del recorregut, tot i que, pel que em va comentar, pel Pinyasso va ésser una passejada molt agradable. En canvi, no conec l’opinió del Martí, ja que va arribar un moment que me’n vaig haver d’anar. Espero que s’ho hagi passat bé o, com a mínim, que li hagi sortit un bon etrenament pel Montblanc. Hi havia més gent de la UEC, però no els conec i no vaig poder parlar amb ells. No obstant això, vaig coincidir amb un rapitenc que es diu Vicent, que també és de la UEC i li va anar força bé.
Les classificacions i el lloc, per mi són una incògnita. Si algú ho sap, ja ho dirà. Jo sé que vaig tardar 10 hores i 25 minuts i les vaig suar moltíssimmmmmmmmmm.
Fins aviat (el rotllo del començament està fet expressament, és una petita venjança).

Pep Anglès

Les fotos son de Ramon "el de Huesca"

Mitja de la Calçotada

Dissabte vam dormir una hora menos... al menos lo personal que portem rellotge! Ja sabem que alguns neandertals encara viuen a les cavernes i no entenen d'això. Pos amb una horeta menos de son, vam enfilar-nos cap a Valls una magnífica representació d'aquesta organització semiclandestina: Jose Tarazaga, Nando, Jordi Pitart, Paco González i un servidor de vostès (lo Chasqui... res de Hasqui!).

El viatge, fora d'alguna petita ginkana involuntaria als peatges degut a un Teletac mig defectuós, va anar de primera.

Recollida de 4 pitralls i 1 dorsal (Jose, sempre donant la nota...cony!) i a fer lo cafelito de rigor (i alguns a afluixar lo ventre). Canvi de roba i escalfament.

La climatologia esplèndida i no es pot demanar res més.

La sortida-arribada, a la zona esportiva del Fornàs, molt ben muntada: pàrquing ample i tots los serveis allà mateix.

Bona participació (uns 450 corredors) i una organització molt professional.

By Chasqui

(((Bueno, no sé que ha passat pero lo Kefe m'ha censurat mitja crónica! Com se pot comprovar, als asfalteros mos censuren més que los xinos als tibetans.... Aquí va la part "inédita" de la crónica...)))

Nando arranca fort ben pronte, la cosa va en serio. Els que anem de cachondeo, sortim fent bulto, amb lo populacho. Deseguida s'acaba el cachondeo i, al grito de "Maricón el último!", cadascú es busca la vida com pot.El traçat resulta entretingut: carreteres secundàries o terciàries d'asfalt fent un circuit rural Valls-Alió-Bràfim-Puigpelat-Valls. La topografia, sense ser planera, és corredora i les costes suaus venen seguides de baixades suaus... tot se compensa. Els avituallaments coincideixen amb la travessa de les poblacions i allà l'ambientillo s'anima bastant.

La cursa se va estirant. Nando entra en un temps fantàstic 1:29. Quan em falten 2 kms per meta, Jordi m'avança arrencant-me fins les etiquetes dels calçotets! Lo paio va llençat i no hi ha qui pugui seguir-lo... A la baixada d'entrada a meta, Paco m'alcança i entrem junts. Als pocs minuts, Jose fa acte de presència. Tothom ha complert els seus objectius i es respira satisfacció general.Recollida d'una bossa del corredor ben generosa (samarreta tècnica, ampolles de vi i cervesa...) i dutxa merescuda a les instal·lacions del pavelló esportiu. Recollim els premis sorpresa (a algun li van vore la cara de bebedor i el van carregar de més vi...).

Enfilem direcció als Reguers, que tenim gana i al Calau ja van acudint tots los runners de la marxa de la Selva del Camp i de la marxa-vivac del Port. Volem saber...Lo Chasqui

By Chasqui

Les classificacions>>>

Que toca esta setmana??

Propostes per al cap de setmana

V Marxa de la Selva del Camp.

67 Km de recorregut.

Organitzada pel Club Excursionista Arítjol de La Selva del Camp,

Inscripcions tancades (500).

1ª Cursa Benéfica del Montepío

Organitzada pel Montepío de Conductors San Cristofol de Tortosa,

d’uns 4 o 5 Km. de recorregut, amb sortida a les 9:30 hores davant de l’antic cinema del Montepío.

Marxa i vivac al Port.
Aquesta cursa la complementarem (per compensar als que no podrán participar a la marxa de la Selva), amb una volteta pel Port, en un principi el recorregut no està decidit del tot, però es possible que sigui molt semblant al següent: Sortida del Reguers, Vall Cervera, Punta del Farrubio, Portell, Barcina, Caro, Pallers, Mola, Terranyes, Coll de Miralles, Mas de Corretja, Franqueta, Bc. del Carrer Ample, aquí dormirem (o no) a la cova del Frare. Diumenge de matí continuarem cap a les Rases, Clotes, Roca Campanari, Vall Figuera, Vall Cervera i Reguers, on tindrem un habituallament ben arregladet al de Calau.
No sirà la Marxa de la Selva, però deu ni dó....

7ª mitja marató de la Calçotada.
Com que no eren prou les opcions per aquest cap de setmana, al final els més esfalteros s’han buscat un altra activitat i van a córrer la mitja de la Calçotada de Valls.

Processons de Setmana Santa

Divendres:

FARRUBIO

8:00 4 camins o 8:30 Carreretes

FARRUBIO versió light:
Pepe

Pepita

Rosa

Leo

FARRUBIO versio aventura:
Roquetero 69
Amic de roquetero 69
Moto

Claudia

Lo manso

Diumenge:

Paüls

8:00 4 camins o 9:00 Plaça Paüls

Esther(ocisport)
Kefe
Isa
La Lluenta
Peraldinho
Claudia
Lo manso

Les fotos de la sortida aquí>>

Entrenament d'altura

Com podeu veure, Isa no perdona cap entrenament (això va per a la lluenta), ja podeu anar al Marturi o a la Caramella, que ella quan te un ratet aprofita per fer entrenament d’altura, diu que li fan falta “globos rojos” o algo així, jo lo que penso es que lo que li fa falta es un vull, però bueno son punts de vista.

Aquí vos poso un parell de fotos de la “torrada” corrent per Avoriaz, probablement l’estació d’esquí més xula de les que hem estat.

He vist que lo diumenge aneu a Paüls, si no estem massa cansat del viatge, compteu amb natros.

By Mauro

TRES SKYRUNNERS PUJANT PER LA CARAMELLA

Recorregut fet diumenge 16 de març.

Bones companys /es de la muntanya, avui m'he tret l'espina que fèia un cert temps portava clavada, ja que per desorientar-me no vaig poder resalitzar.

Es tractava de fer un recorregut corrent (lo que es pogués), amb unes vistes espectaculars, molt aeri, amb una varietat de vegetació i racons sorprenents.

Hem començat cap a les nou del matí per la pista dels Bandejats, encarant amb moltes ganes i decisió la pujada de la Caramella.

Hem arribat al coll del Vicari per baixar en busca de la GR que va a la Vall Figuera, passant pel Racó del Ximenot fins arribar a la Font del Caragol. Allí hem fet una pujada duríssima cap un coll fins arribar a la Font del Gel (fantàstic racó) baixant pel Barranc del Pastor per empalmar finalment la pista dels Bandejats.

Dic hem perque hem anat tres, Albert Giné peça clau en el recorregut, ja que anava molt preparat amb barretes energètiques i ens ha proveït, Joan Farnòs un gran home el qual aprecio molt i un servidor Kiko Marti.

L'únic aspecte negatiu a destacar és la baixada pel Barranc del Pastor, ja que és bastant perdedora, està molt bruta i acabes tot rascat.

Bé companys/es, ja teniu algo per fer, fins aviat.

by kiko

Més fotos akí

Crònica del tranki-trail. 16 de març 2008

Després de dos mesos sense fer cròniques tinc lo canell desentrenat, ja perdonareu les faltes.
A les 8 i pico mos hem ajuntat als 4 camins la lluenta, la coenta, lo cucut, lo 69, lo kroketa i l’oudur, disposats a purgar los excessos de dissabte la nit. De repent mos ha entrat lo canguelo quan ha arribat una figura atlètica de color taronja. Era puça amb cara de velocitat, que venia a ensenyar-mos la membrana. Com que se mos veia d’una hora lluny que anàvem a fer tonteries, se n’ha anat a entrenar amb la èlit (Kiko & cia.). Menos mal.
Pakolo mos ha citat a Cova Avellanes, on piltrafilla ja tenia preparat un esmorzar de barbacoa per començar amb energia. Jo no he menjat res perquè m’he d’aprimar, però Rosa s’ha ficat les botes.
Arreem pakals bassis del Marturi i lo pas de l’Embarronat amb tanta alegria que cada ratet m’havia de parar fent veure que em lligava les bambes, uff.
Los 4° o 5° i lo ventet que feia dalt de Serrassoles, ha refrescat algunes idees que s’acalentaven amb una suggerent vista de la Joca que s’oferia des d’allà dalt. A Casetes Velles i pista avall hem parat a la Font de la Llangosta a prendre un biomamán i pel camí dels Avellaners cap a Pallers.
Peraldinho que ja n’estava fins al co___ns, ha levat ancles. Elena i Fran, a ritmet i Pakolo, Rosa i un servidor, la fauna, gaudint de la flora i del paisatge.
A la pista (coll de la Carrasqueta) mos hem reagrupat. Joan ja mos esperava amb lo Trail-Bus i tot s’acabat buidant unes gerres de cervesa a l’Esquirol.
Per cert, hem trobat un cavero-ampostí, habitual de totes les mogudes i amic de Fran, que mos ha proposat una sortida per les zones més desconegudes i boscades del Montsià. Trobo que això s’ha d’aprofitar.
Aupos. A beneïr la pauma.
AKI alguns afotos

by oudur

Neix “Le Grand Raid des Pyrénées”: 150 km, 9.000 metres de desnivell positiu

A imitació del Ultratrail del Mont Blanc, neix una prova de 150 quilòmetres i més de 9.000 metres de desnivell acumulat que recorrerà part del Pirineus francès central, amb començament i final en Saint Lary, travessant, entre uns altres, el massís de Neouvile i el del Midi de Bigorre.
46 hores de màxim per a finalitzar-la.
dies 28, 29 i 30 d'agost.

Des del passat 1 de març s'han obert les inscripcions per a la primera ultramarató que tindrà els Pirineus, a imitació del Ultramarató del Mont Blanc.

L'aposta és forta, i té els mateixos quilòmetres que aquesta última, així que espera afermar-se en el calendari internacional.
Creuarà les valls de Saint Lary Bufen, Saint Sauveur, Cauterets, Pierrefitte i la Mongie, el massís de Néouvielle, el picde Cabaliros i el pic de Midi de Bigorre

llegir més>>

La web oficial: http://www.grandraidpyrenees.com/

Comencen els Open Raids X-Race a Begues, amb victoria de l’equip de la UEC, Terres de l’Ebre.

Seixanta tres equips es van donar cita dissabte 8 de març a la població de Begues per disputar el primer dels Open Raids X-Race de la temporada.

Els equips eren procedents des de qualsevol punt de Catalunya, així com Andorra i Saragossa.

La cursa es presentava amb un nou sistema de puntuació que consistia en donar més importància al nombre de controls fets, entre obligatoris i opcionals, que no pas al temps de cursa, de manera que es modifica l’estrategia i la tàctica, per tal de fer el màxim número de controls dins el temps màxim de cursa.

El raid s’obria amb un sector de BTT, neutralitzada la primera part per discòrrer pels càrrers de Begues, a on els equips rebien una informació amb rumbs i distància per localitzar les primeres fites, que no tenien marcades al mapa. En aquesta primera part molts equips ja van decidir saltar-se aquestes primeres balises i anar directament al segon sector, un trekking de 5 km, al final del qual tenien la prova sorpresa: memoritzar 15 objectes seleccionats per l’organització.

Els equips tornaven a pedalar per arribar fins el següent control canvi a Can Burigues, a on començava un trekking per la zona de Fontanelles que els portava a l’avenc de l’esquelet: rapel, electrón i tirolina eren les proves que els permetien moure´s per dins l’avenc. En aquest punt van donar-se les primeres neutralitzacions als equips i es trencava la cursa ja que els equips havien de decidir si esperar-se al seu torn o saltar-se la fita obligatoria. Al donar-se temps de neutralització excessius, l’organització va decidir ampliar el temps de tall restants per tal que els equips poguèssin progressar en cursa.

De retorn a Can Burigues, els equips retornaven a la BTT per arribar-se a un altre avenc, el Gruixut, per fer també un rapel + electrón i continuar fins a la prova de Rumbs: els equips havien de calcular 3 rumbs correctament en un camp de batalla minat de balises. Cal destacar l’alt nivell dels participants ja que només 3 equips van fallar una de les 3 fites.

Finalment els equips feien cap al Poliesportiu de Begues, a on començava una prova d’orientació urbana de 3km i a l’arribada se´ls hi preguntava pels 15 objectes memoritzats als inicis de cursa. Per amenitzar la festa esportiva, una suculent Rústic Party de pasta i butifarra donava temps per treure les primeres classificacions provisionals i el sorteig de material dels sponsors i col·laboradors.
by naturetime

Més informació, fotos i classificació aquí: http://www.naturetime.es/Openbegues/Begues.html

Les nostres fotos aquí http://picasaweb.google.es/trailuec/RaidBegues

Llimpiant senders

Res, que el que tot tenia que ser un dia més, va acabar sent un dia de rajades i queixes i molt mal rollo.
Arribo a les 8 del mati als 4 camins i trobo a 4 senyors de la uec sentats a una taula i el primer que penso que havíem quedat a les 8:15 que en lo munt de gent que som a la "familia uec tortosa" no podia ser que només siguesem 5, un dia que se mos necessita per treballar, dons si això va passar. Res marxem tots 5 en una cara d’incrèduls però Mauro dient-me: QUE ET PENSAVES?? dons la veritat es que això no.
Els que érem, que això trobo que val la pena que es digue, erem:
Rosa l'unica dona, un exemple per a totes les dones, en un sorrac i com una desbrossadora es va ficar a llimpiar la sendera com una profesional, clar que també a les 2 de la tarde va acabar indignada en totes les mans plenes de punxes i fen-li malt tot, avui no se com podrà menejar el "ratoli", jo només li puc dir OLÉ. Mauro que per això te ben guanyada la paraula jefe ficant cor, mans i cotxe, simplement el jefe. Paco "lo manso" que va camí de ser el membre mes gran de la uec si ja no ho es. Jakson, pareixia un jutge de la cursa sorracava i sorracava sense pietat deixant la sendera com si fos una autopista. I jo el roquetero que dient això, roquetero sobra tot el demes.
Vam treballar per a destall i per tots vam deixar una sendera digna, per a la cursa que s'organitza. Despres com a bons treballadors vam parar la ma per cobrar pel nostre treball i amb molts esforços podíem agafar una cervesa ja que les nostres mans pareixien cactus.
Lo colmo en arribar a casa la novia en uns morros... eren les 3, lo dina gelat, i ja res li va arreglar el dia. Gracies a tots els que no hi hereu, i no cal ficar noms que la llista es faria llarga, per ser tant companys, que se segur que a la cursa no fallareu, recordeu aquell, dia que vam dir que faríem un berenar, sopar a la uec en lo pernil que havíem guanyat, pensava que em tocava menjar a les escales, ara ahir al maletero de Mauro es van quedar molts de sorracs, perquè no hi havia mans.
I ja per acabar dir-li al jesusenc, per que si no rabento, que lo mínim que pots fer, es al menys no ficar que vindràs, i desprès..... ara que ja saben tots les diferencies entre bons i dolents, roqueteros i jesusencs, etc, etc.
by puça

PD: a tots els craks fins a la selva del camp, cursa d'entrenament per a chamonix.

Resum de l’assemblea general de socis de la UEC de Tortosa.

Divendres 7 de març es va convocar a la seu de la UEC l’assemblea general de socis, que havia de triar una nova junta per jubilació de l’anterior.
Amb una afluència massiva, de per lo menos 20 socis, la sala de reunions del local es feia petita i es palpava la tensió pròpia d’un final de campanya electoral. Les enquestes no definien clarament un candidat guanyador i les mirades entre les diferents faccions tallaven l’espès ambient.
Després d’acabar-mos totes les cerveses de la nevera per reduïr la crispació, va començar l’assemblea. La secretària-metralleta va diparar una ràfega que portava escrita en un paper, lo tresorer sortint va presentar un tediós balanç econòmic entre los badalls dels assistents i tot seguit lo president jubilat va fer un repàs de les activitats realitzades durant la legislatura per les diferents seccions de l’entitat, que es poden resumir en lo següent:
Los cursets, que serveixen per pescar nous socis.
Les caminades, per als que ja no poden córrer.
Los barrancs, on algunes noies són convenientment introduïdes.
Les curses, per als que los agrada córrer-se a la muntanya.
L’escalada, per als penjats.
Les expedicions, per als sobrats.
A continuació es va obrir el torn de precs i preguntes. Aquí la gent ja començava a pelar-se de fred per culpa de la bomba de calor invertida i los vidres trencats, per la qual cosa només algun valent va atrevir-se a demanar alguna cosa. Si no recordo malament 200 metros de corda, no se si per a fer una execució en massa o per a saltar a xúlit. Quant a les preguntes, un soci va tindre la genial idea d’interpel·lar la junta sobre el refugi de Caro, a lo qual un membre (re-membre) va respondre parsimoniosament amb hipèrboles, metàfores i circumloquis, fins que el tremolor dels assistents, va aconsellar passar al següent punt de l’ordre del dia, les votacions.
La nova junta va sortir elegida com un part espontani i sense dolor. I vatros us preguntareu quants vots comprats i tejemanejes van haver-hi? Pos segurament, però com només hi havia una candidatura, pos au! Això sí, l’abstenció altíssima, com correspon a una democràcia occidental ben consolidada.
Al final lo president sortint va adreçar-mos unes paraules tan emocionades que va ser difícil contenir los plors. Per tancar l’acte vam anar tots en peça a l’Sport a ofegar les penes en cava.
Desitgem molta sort i courage a la nova junta. Saben que estem fent-los costat per tirar endavant i sempre millorar i fer gran la nostra entitat.
by oudur

II Open Raid X-Race Begues

08 de març 2008

Un altre any a Begues!

En aquesta temporada 08, la població del Baix Llobregat innaugura els Open Raids X-RACES.

El magnífic entorn del Parc del Garraf tornarà a acollir a tots aquells de vosaltres que vulgueu tornar a viure l'experiència de un raid d'aventura o bé conèixer-la de primera mà.

Si t’agraden els reptes i estimes la natura, no t’ho pots perdre!!!
Més informació aquí>>

Tots els atletes de la uec Tortosa acaben millorant els seus pronòstics

La marató de Barcelona. Una cursa per emmarcar, un ambient exquisit, una organització perfecta, una participació record, un català al pòdium. Qualsevol d'aquests podria ser el titular de les revistes esportives, però per a la uec Tortosa podríem ficar tots els atletes de la uec Tortosa acaben millorant els seus pronòstics. Dissabte ja vam ser molts els que ja estàvem a Barcelona per anar mes relaxadets (no cal fer rallis per este mon com en tara) vam anar a buscar el dorsal i cap a casa. Dissabte em gito a dormir a les 10:30 i a les 12 de la nit li foto un crit a Tere dient-li que no m'havia tocat el despertador, em diu calla sonat que son les 12!!! M'havia cagat se’m va fer la nit llarga no podia dormir molt.
Pel mati hem presento a la torre on havíem quedat i ens fem les fotos de rigor i ens desitgem tota la sort del mon, a la Leo la vaig veure molt excitada. Comença la cursa i com no vaig tenir un altra experiència amb un noi que al km 13 es fica al meu costat i hem pregunta:quant vols fer?2:48 li responcLi pregunto i tu?Ojala pugue fer 2:55, li contesto pos vas massa ràpid si vas en mi, i no em passa res jo faré 2:48 i em contesta que va molt comodo, li dic pos si vols al meu costat, hi ja saps, passen 4 km i diu eeee claves els parcials li dic si, si.
Passen 7 km més i li dic a partir d'ara si realment estàs fort començaràs a disfrutar.
Per que ?
Perquè començaràs adelantar a molta gent i això motiva molt, 2km mes i passa del costat a detras meu i comença a bufar-me el clatell inconscientment em surt una sonrisa, em despisto un momentet i em giro perquè no notava el clatell gelat dels bufits i. . . . d'on, nostre senyor se
l'havia emportat, mira que la carrera allí estava estirada però no es veia en lloc, vaig pensar que el 2:55 li quedaria molt lluny, de passo vaig notar el meu canvi com a corredor, jo a la primera marató em van posar dos goteros i ara estava donant consells com si sigues un veterà mes, jo si que vaig fer 2:48, vaig arribar a meta el 78 de la general i molt content. desprès va arribar l'amic Xavi (lo jesusenc) també en marca personal 3:07:53, crec hagués fet menos, però va córrerPer cert tambe be Javier CHaverri,Carlos Ferrando,Xavi Nadal,Francesc Jimenez,Enric Colome massa al principi. Desprès Angel Solà que li van sortir tots els entrenos en secret mes los del compex 3:09:18 molt be també. Després Paco i Leo, Paco sobrat però a la seua linea, i Leo impressionant. Es va marcar un objectiu i en tres mesos la cumplit i quins objectius de veritat, moltes felicitats. Rafa i Carlos també anaven amb ells però es van soltar els últims km a Rafa el vaig veure senceret a Carlos no el vaig veure, però no entrena gents i la va acabar en 4 hores vatros mateix.
No res que comencem a canviar les zapatilles per les de tacos que ja en tinc ganes.
By Puça

Aquí les fotos de Marga: http://picasaweb.google.es/rafa.poyatos.lopez/MaratBarcelona2008