Després de comprar lo bitllet a pesar d’algunes reticències, que conste, mos hem embarcat al tren a l’estació de l’Ampolla. Lo revisor, que venia cap a natros, quan ha vist lo percal ha fet mitja volta i s’ha tancat a la cabina del maquinista i alguns passatgers s’han despertat sobressaltats, però per sort per a tots lo viatge ha durat poc.
A l’Ametlla hem fet lo cafè i puntuals a les 10 i pico hem arrencat a córrer. Troting troting admirant aquell paisatge meravellós, de la mar claríssima que acarona els penya-segats i els illots i les cales, los pins, coscolls i romer, algunes casetes que destil•len pura enveja i restes de búnquers i trinxeres, miradors privilegiats del sol sortint entre l'aroma de les algues.
Desseguida s’han fet tres grups. Lo que obria camí, més nombrós, anàvem trotant i fent reagrupaments entre natros, darrera venien dos grups més petits que s’han acabat trobant. Pel que s’ha vist a l’hora de les cerveses, no han faltat les punyalades entre els sector trekking i la facció running, aquesta útlima penosament lastrada (tot s’ha de dir) per una motxilla plena de llibres (uké?) que la casa patrocinadora li havia encolomat per provar i no ha tingut valor per fotre a mar (ja li diem, ja). Pos això, preciós.
Uns quants han escampat després de les birres i los més sacrificats (més Magüi, que ha vingut expressament a jalar) mos hem quedat a dinar al Racó del Port. Una taula de sis. La pluja començava a caure amb força darrera els vidres del menjador i per la taula ha anat passant tota una sèrie de requisits i un seguit d’ampolles d’un vi afruitat exquisit, que avui no han fet falta les carmanyoles.
Seguia plovent amb ganes i és clar, la sobretaula s’ha allargat abastament, adobada amb una estimulant conversa, una mica de rom i algun que altre patxaran. Com patim….
Les fotos ja aniran sortint. Al restaurant hem decidit no fer-ne, contraris com som a la tortura (ni que sigue piscològica) als animals.
Bon Sansil i feliç any nou