22 de juliol 2009

III CLASICA DE L´OLLA DE LA VALL DE NURIA,I GRAN PREMI DE LES NACIONS I CAMPIONAT DE CATALUNYA DE CURSES DE MUNTANYA

Hola, com molts ja sabeu aquest fin de semana he anat a Nuria a correr aquesta magnifica cursa despres de desestimar soborns de revendré l´inscripció i malediccions per part d´alguns per a que no hi anes i poder- se fer amb la participació, deixant-ho a banda ja que al final m´hen he surtit amb la meva ús explicaré una mica com a anat, ja que m´ha costat molt la recuperació del fin de semana passat de la cursa del TAGA pero fent valer algus consells de jacutzis, masatges i demes al final cap a dijous, divendres ja hem notava les cames força be i en tenia ganes, amb l´allotgament buscat i tot a punt emprenem el viatge amb tren, ja que els horaris hem cuadraven i el cami de tornada despres de la cursa m´agues suposat un suplici. A les 7:30h. jo i els meus seguidors que no s´ho volien perdre (la meva dona, el meu fill i els pares) anem cap al cremallera que porta cap a Nuria ja al tren algunes cares conegudes de la nostra terra, Mestre Messeger, Toni Arbones i pocs mes, al baixar del cremallera amb el santuari de Nuria replet de gent de corredors amb tot el preparament i desplegament d´una macro cursa, de les que no s´acostuma a veure per aquí, amb els inflables de SALOMON tot el recorregut de l´arribada en cintes i pancartes etc, vaig per a buscar el dorsal i era un peto de la BUFF amb el nº incrustat, tots iguals i individualitzats, començo a veure cares que nomes les havia vist per les revistes i en foto, al kilian, Agusti Roc que aquest es va canviar al meu costat i quant li miro les cames totes musculades i fibrades m´agafen ganes de arrencar-li i ficarme-les jo, ja que feien una pinta d´anar i pujar soles que…………!! . Al poc tots juns dins del recinte, discurs molt catalanista que adjunto i tret de sortida ja amb totes les figures al davant, volteta pel santuari i sendera cap amunt per a enfilar la primera pujada el Puigmal que ja sobre el perfil ho deia tot, de primer començo conservador ja que era la 1ª i no la ultima, a la meitat de l´ascensió quant tot era un cuc i i ja feia de mes bon adelantar començo a remontar posicions i ja quant estaba a 1.5km de coronar agafo al Ferran Sebastia que hem coneix i hem crida, veig que porta bon ritme i decideixo fer una cursa intel.ligent, ja que el meu germà ja m´havia avisat i jo tambè era concient que a aquestes altures de temporada i tenint com a objectiu el Gran Raid una lesiò o una trencada seria fatal i en aquest ja eren 3 els fins de semana seguits que portava fent curses i tirades llarges amb desnivell amb aquest a mes de 7000+ positius despres d´un llarg tems de lesionat, i aixi ho faig, tot s´ha de dir que el ritme que marquem jo i ell tampoc es de mirar paisatge, coronem el Puigmal amb un ambientas de public ascridassant i donant suport que et ficava els pels de punta, des d´alli es podíen veure tots els cims que ens quedaben ja que la cursa era donar la volta a tota la vall i despres de la 1ª ascensió cresteijar la resta de cims ( Pic Segre,Pic Finestrelles,Pic Noufonts, Pic Noucreus i Pic Fontnegre) aquest ultim amb la famili a la cima amb la bandera Catalana, i el meu fill amb un bido per donar-me aigua, quin goig, hem paro un instant i els dono el paravents que era obligatori i portava lligat a la cintura i que hem va estorbar mes que fer servei, ja que va fer un dia explendit, emprenc la baixada amb cautela ja que no hem jugaba res i al poc ja veig el santuari al fons amb la música i replet de public per tot arreu, finalment 3h20min. i 71e de la general, sancer, amb bones sensacions i molt content d´haver pogut correr aquesta fantástica cursa repleta de craks i krakes. Ara a començar a fer be els deures per als pirineus.
By Javi


Tres Pics (i repicó)

Los que van començar

Los tres Pics va anar prou bé, un bon entreno per al GRP. Varem ser sis los matats que a les 5:30 del matí voltàvem, 4 per quatre camins (Perales, Karim, Tara i Jo) i 2 per roquetes (Puça i Ivan) ens agrupem a l’Esquirol, prèviament deixem dos cotxes a Carlares. Molt de fred cap a Caro, un ritme no massa alt, que encara quedava molt i Puça feia tap. Quan ens varem separar de Puça, Tara i Ivan (Casetes Velles) ens pensàvem que anàvem malament de temps i varem apretar una mica cap al Negrell i el Tossal dels tres Reis. A Sant Miquel ja ho teníem tot més o menys controlat, menys lo mòbil de Perales que l’havia perdut (la cremallera de la butxaqueta lateral de la súper motxilla Salomon estava oberta). Cap avall que fa baixada.

Un banyet al pantà de la Pena (Beceit) amb la companyia del xkf (ens va venir a rebre uns km abans) i la kfa. Unes tapetes i un plat combinat, final d’etapa del tour a casa del kfes. Remuntem la pista de l’Ulldemó amb el “Patfinguer”.

Passats lo tres pics i l’etapa de transició de Beseit (banyet, dinarillo, cafetonet gelat, excursió patfinguer), a les 6 i quart comencem Lo Repicó. A meitat remuntada de l’Ulldemò per la sendera, gran descobriment de Perales: a la mateixa butxaqueta que portava el mòbil també
portava la clau del cotxe i per descomptat, tampoc hi era. Sense cobertura de mòbil, que si cap avant, que si cap atras, deus i hòsties, continuem pujant que tard o d’hora trobarem cobertura i algú ens rescatarà.


I los que van acabar
I com no havíem tingut cap moment CUCUT ... on collons està la sendera que ens havia de portar a Carlares (on teníem el cotxe sense clau)? Ostras que tenim cobertura i se’ns apareix “santa Clàudia rescatadora dels perdudets pel port”. Aprofitem per avisar les famílies que arribarem tard a sopar. Com a Perales, a totes les parades (és la parada que fem per trucar) sembla que li entra no se què, aprofita per treure lo mapa dels Ports i mig encertem on pot estar la sendera. Trobem la sendera. Trobem un cruce molt ben marcat, no sabem si és o no és lo correcte però que al final ens porta al Coll de Navic (em sembla que es diu així). Perales ja s’ho coneix. Segona comunicació amb Santa Claudia, xino xano cap Millers i després per la pista fins al cotxe. Aventures i rascades a part, ens va costar el que teníem previst (tres horetes) el que ens va retarda més va ser sortir tard de Beseit.
http://picasaweb.google.com/karim.chouaib/3PicsIRepico#

15 de juliol 2009

TAGA EVO 2040 ( COPA ESPANYA )

Hola a tots, be aquest fin de setmana ens hem desplaçat a San Joan de les Abadesses per correr la cursa de Copa Espanya. Uns dies abans ja es notaven els nervis buscant allotjement i com anar, finalment a les 15h. arrencada desde l´Ajuntament de Roquetes Elena, Cesar i Fran i Jo, la meva dona (Rosa) i el meu fill Marc que mes endavant tambe te merit, despres d´una llarga kilometrada arribem al poble amb tot el desplegament de pancartes BUFF-SALOMON ja preparades per a l´endemà, anem a veure l´allotjement i deixar maletes i arribem a una casa rural molt acollidora ( gran encert per part d´Elena ) amb els propietaris molt enrrollats i amants d´aquest esport, despres de deixar maletes i veure els aposentos ens en anem a la recollida de pitralls i brifing i ja els meus ulls nomes miraven les pintes de tots aquells de les selección bent uniformats i amb una pinta de craks que impresionava, despres de veure el petit video de la pujada i rrecorregut la” birreta” que no falte i a sopar a carregar els diposit per a la cursa que tot sembla sera poc, omplim diposits de bona pasta, una mica de tertulia i a dormir, que ens espera una de bona, a les 7h. esmorzar, cosa que varem fer poc ja que el nostre estomac no estava per admetre embotits de la zona de bon hora, aixi que una mica de pa amb mermelada i cap a la sortida, on alli ens trobem amb Paco, Rosa Carles i Kiko que tambe no s´ho volien perdre, finalment les noies a meta, ja que sortien 30 min. Abans amb uns nervis d´aspant donen el tret de sortida i ja es veu a totes sortir com un cohet, una mica de calentament amb el mestre Paco per tranquilitzar i no pensar amb el que m´esperava, ja que aquest any les lesions no m´han acompanyat i no tenia ganes de arribar a meta trencat o en males sensacions, al cap de 30 min. tret de sortida i mare meva quina sortida, 440 corredors com als “San Fermins” vaig tenir que utilitzar fins als colzes, que no m´hen recordava per a que servien, no havia passat ni 100mts ja la cursa s´enfila cap amunt, el ritme era bo no volia apretar mes ja que la pujada era molt llarga i volia intentar de fer-la tota corrent, al cap de 5 o 6 km. de estar pujant a ritme cuasi no vaig adelantar ningú, alli vaig recordar que no estava al circuit terres de l´Ebre si no a una cursa de copa Espanya i si volia provar alguna cosa alli començaba a ser el moment, la pujada s´enfila una mica mes i ja el correr es fa molt dificil, començo a trobar noies i al poc Rosa que ens donem un mini-anims arribo dalt del Puig Estela i veig de lluny la creu del Taga ja que era una zona d´anada i tornada i alli tenia que treure tot ja que despres era baixada fins a meta i no podria remontar molt mes, i aixi ho vaig fer, quant ja la gent començava per fi a caminar i baixar el ritme, jo vaig apretar les dents aquells 3 km, al poc quant ja tenia el Taga a la butxaca hem comencen a vindre els primers corredors i el gran Kiko, que finalment va fer 6e, despres l´Elena que va fer tot un carreron i va pujar al podi com a 2ª veterana, jo que finalment vaig baixar de les 3 h. amb 2h.54min. i el 84 de la general i amb bones sensacios de cara al fin de setmana a la cursa Internacions de l´Olla de Nuria, la sorpresa va ser que el meu fill hem va vindre a recibi a l´arribada amb 2 trofeus a les mans ja que mentre jo corria ell tambe el van apuntar a la cursa popular i……..ferro cap a casa que es de la saga, Paco i Fran com sempre a l´altura i disfrutant, Rosa 31ª de la ctegoria femeni, despres temps per fer l´anunci publicitari de participacio al campionat d´Espanya per equips, la dutxa, les maletes tots vius i cap a casa, esperant mes imatges del manager-fotograf “Cesar”

By Javi

13 de juliol 2009

Piscina i pernil party, dimarts 14-07

Bon dia.
Després del cap de setmana tan dur que hem passat, curses, calor, sed, gana... no hi ha res millor que una festeta.
Demà dimarts hem quedat per jalar-mos lo pernil de Xerta, la festeta es farà a casa Anna. La primera convocatòria es a les 19:15 al cementiri del Reguers, anar a fer una volteta caminant/trotant, per soltar cama. La segona convocatòria en principi es al mateix lloc a les 20:30.
Qui necessite banyador o bikini per banyar-se que el porte, ens banyarem a la piscina d’Anna (mireu foto), també si podeu porteu algunes cadires, de los demés ja ens cuidarem natros.
Per cert es l’últim pernil que ens queda, o sigue que espavileus que els d’Alcanar aquest cap de setmana se’n van emportar dos d’una tacada.

12 de juliol 2009

Taga 2009 Copa d'Espanya i Copa Catalana

Kiko Martí 6e classificat de la general i millor català

Elena 1ª classificada veterana femenina

DIOS MIO!!! …..SACARME DE ESTE INFIERRRRRNO!!!

De cursa cornudella siurana

Perque aixo es el que ha estat esta cursa, un autentic infern tan pels desnivells, el calor i els avituallaments.
Rememoran a Bill Clinton durant la seua campaña presidencial del 92, i obviament cambian les paraules crec que la frase mes adient que s’em pot aplicar (a mi i a uns quans mes…) es alló de “ES LA COMIDA, ESTUPIDO!”. Mira que sempre m’agrada anar carregat de jalancia perque lo de minjar es una de les regles basiques de les curses de fons…pero claro…es que a la resta de curses del circuit mos tenien



molt mal acostumbrats en tota clase de viandes als avituallaments i es tot un clasic que de repent te troves que te surt lo codonyat hasta per les orelles….pero esta vegada aixo no ha estat una cursa (i mira que coneixen al personal ja anava una mica recelos) AIXO HA ESTAT UNA AUTENTICA PROVA DE SUPERVIVENCIA. I si no li pregunteu a Nico com estaben de bones les mores de les romigueres… De fet, no es una critica ja que jo soc partidari de la autosuficiencia…pero l’error ha estat de confiança i de “malacostumament” de la resta de curses, aixi que a repasar la lliço una i una i una altra vegada.

La cursa en si espectacular, realment es tot un privilegi lo circuit de curses de muntanya que tenim, espectacular i divertit de debo. Sobre tot molt encertat del pas del riu hasta mes a dalt del melic, pero realment vos tinc que dir que los 20 km s’han fet molt llargs……molta gana…tanta gana que a vegades me venien imatges de la película VIVEN! I no se no se que hagues passat si hagues vist algu una mica tocat…



A l’arrivada aquí si que em tingut un molt bon avituallament, pero en la recalentada que s’ha arrivat…pos en lo meu cas …tot lo que havia minjat s’ha quedat una mica mes trituradet a dalt a SIURANA al fer la visita turística. Que hi farem? Pos com Felipito Takatum: “YO…Sigo!”



Nota cultural: Vos recomano lo llibre de Angela Jackson “Els brigadistes entre nosaltres” que explica en tot detall i en nombroses imatges el pas dels voluntaris internacionals a tot el Priorat durant la GCE i en els mesos anteriors a la Batalla del Ebre i bla bla bla…

By Loteria Davidson

Les fotos de Mauro aquí

Més info aquí

06 de juliol 2009

SIURANA vs TAGA




12/07/2009


20,8 Km i 1200 m. de desnivell positiu


CIRCUIT DE CURSES DE MUNTANYA DE LES TERRES DE L'EBRE






12-07-09

COPA DE ESPAÑA DE CARRERAS DE MONTAÑA FEDME

COPA CATALANA DE CURSES DE MUNTANYA

Nuria-Queralt "al límit"



En primer lloc os explicaré lo final de la pel·lícula, he arribat l’últim de la marxa en un temps de 23'45 hores.
Lo dissabte a les 6'30 mon anem a Berga, anem a l'hotel i a buscar lo dorsal i lo bus pera Nuria.
Pujant en lo cremallera ja es veien los núvols que mos esperaven pera descarregar tota la seva furia damunt nostre, allí me trobo en l'amic Karim.
Ens donen la sortida, som 450 participants, i al cap de 2 minuts les primeres gotes, d’alt del collet lo diluvi, me poso la membrana, tapo la motxilla i amunt.
Los “experts” que anaven en lo porta bido, comencen a plegar. De cop una pedregada impressionat que mos agafa durant tota la pujada de l’HOME MORT, los que l'heu fet sabeu com es. L'avituallament intermedi havia desaparegut i el proper era baix a la Molina. D’aquí al coll de Portet un pujada per una pista d’esquí interminable.
Passem per Rebost i mos diuen que ja han plegat 200 i que natros anem molt justos del temps de tall, exigència de UTMB per poder donar els 3 punts.
Formem un grupet i anem fitxant al límit, fins que jo perdo temps, i lo mític Quico Soler me diu que han fet mots canvis, ,jo li dic que los temps de pas nous (la marxa no te res en la del últims anys) només es pera gent mol preparada. Jo segueixo fins Saldes i allí hi ha una esplanada d'abandonats, i lo control me diu que vaig fora de temps i podria ser que no trobes avituallaments. Jo li dic que en lo temps que queda arribo abans de 24 hores.
Penso en tot lo que he fet i dic jo me’n vaig a Berga a peu (l’autobús davant meu), demano als companys si algú me pot donar barretes gels i lo que sigue, i en un moment butxacada de genero (una abraçada mol forta pera n'ells/es).
Emprenc lo camí, amb la forta pujada de la “GALLINA PELADA” al costat, no sabia si ho aconseguiria però lo camí seu mereixia. En un control me diuen que vaig 10minuts fora de temps i al penúltim ja anava dins del temps. Quan estic al monestir pico a la dona que en 30 minuts estic a baix. Quan falten 15 minuts pera tancar lo control, ja estic a meta me donen lo diploma i lo xoriço de finixer.
A final crec que van plegar més de 300 participants, vaig parlar en la gent que els altres anys feia unes 20 hores i aqueste van fer 23'30 hores...... estic molt content de haver-la acabat, ja que vaig estar unes quantes vegades al límit, i estic molt agraït a la gent que en va proporcionar els gels per poder continuar.



By M. Marten de la Bovin ara "en Martí l'Home Mort"

01 de juliol 2009

De corrent crític a minoria respectada?


Aquesta humil crònica està dedicada de tot cor a tots i totes les lesionades. He passat molt de temps desitjant fer el llop un altre cop i massa vegades em van dir que seria impossible tornar-ho a fer. Així que passarà lo menisc, la fascitis, la periostitis, etc... i tornarem a xalar tots plegats més prompte que tard. I si cau Zegama serà la òstia, eh?
Reasfaltament.cat.




Fa una mica de vergonya fer una crònica d’una prova que no és més que una sisena part de tot el Llop però ja sabeu que estos de l’asfalt, si alguna cosa ens caracteritza, és lo ligeros de cascos que som.

Vagi per endavant l’admiració més sincera pels valents (trobo a faltar una primera Lloba) que han estat capaços de poder amb tot. De Puça, després de llegir el seu post sobre l‘entrenament Santa Coloma de Queralt – Roquetes ja no en tenia cap dubte. I per a tots i totes los que després de córrer lo dissabte ho vau fer també lo dumenge ens teniu als asfalteros al vostres peus...escalfats. Al proper congrés proposarem coma Patrona a Santa Leonor, Patrona dels fondistes desamparats!.

Agrair també a la UEC l’esforç en asfaltar i aplanar tots els camins possibles de Mig camí a Fullola. Posats a demanar no estaria gens malament alicatar la sendera del GR per l’any vinent!. I els Maitoquen a la inauguració...ja ho veig!.

Respecte a la cursa, com no les tenia totes després de Paüls, me la vaig empendre com una contrarellotge individual Bar del Parque- Nàutic.
La pujada va ser mítica. A ritme vaig anar anant adelantant fins que vaig arribar a estar a 20 metres dels líders –gràcies Pako pels ànims al mig del no res; també a la resta-. Llavors vaig viure en directe la fuetejada de l’Ahmed. Va dir-nos adéu i se’n va anar com va voler. Un crack!.

De cursa llop 1er dia


Després, la sendera sense alicatar em va portar a fer-me amic dels llops que venien per detràs. Amb lliçó magistral de l’Òscar baixant i pujant alguna trialera –i tu de ki ets ke portes la kamiseta del meu klub?- va dir-me a mode de presentació.

I ja, com un vell motocultó, vaig anar cap a L’Ampolla pensant que per detràs anaven si fa o no fa com jo d’arreglats.

Magnífica cursa que agermana asfalt i montanya i que obre pas a una integració de la sectorial de l‘asfalt a la UEC de cara al proper Congrès de la tardor, quant tots i totes voldreu sortir de l’armari per anar a fer les mitges i 10 quilòmetres que organitzen per les nostres terres.

Salut i quilòmetres.

By Sinto Carla Muntanyola