22 de juliol 2009
III CLASICA DE L´OLLA DE LA VALL DE NURIA,I GRAN PREMI DE LES NACIONS I CAMPIONAT DE CATALUNYA DE CURSES DE MUNTANYA
Tres Pics (i repicó)
Los tres Pics va anar prou bé, un bon entreno per al GRP. Varem ser sis los matats que a les 5:30 del matí voltàvem, 4 per quatre camins (Perales, Karim, Tara i Jo) i 2 per roquetes (Puça i Ivan) ens agrupem a l’Esquirol, prèviament deixem dos cotxes a Carlares. Molt de fred cap a Caro, un ritme no massa alt, que encara quedava molt i Puça feia tap. Quan ens varem separar de Puça, Tara i Ivan (Casetes Velles) ens pensàvem que anàvem malament de temps i varem apretar una mica cap al Negrell i el Tossal dels tres Reis. A Sant Miquel ja ho teníem tot més o menys controlat, menys lo mòbil de Perales que l’havia perdut (la cremallera de la butxaqueta lateral de la súper motxilla Salomon estava oberta). Cap avall que fa baixada.
Un banyet al pantà de la Pena (Beceit) amb la companyia del xkf (ens va venir a rebre uns km abans) i la kfa. Unes tapetes i un plat combinat, final d’etapa del tour a casa del kfes. Remuntem la pista de l’Ulldemó amb el “Patfinguer”.
Passats lo tres pics i l’etapa de transició de Beseit (banyet, dinarillo, cafetonet gelat, excursió patfinguer), a les 6 i quart comencem Lo Repicó. A meitat remuntada de l’Ulldemò per la sendera, gran descobriment de Perales: a la mateixa butxaqueta que portava el mòbil també
portava la clau del cotxe i per descomptat, tampoc hi era. Sense cobertura de mòbil, que si cap avant, que si cap atras, deus i hòsties, continuem pujant que tard o d’hora trobarem cobertura i algú ens rescatarà.
http://picasaweb.google.com/karim.chouaib/3PicsIRepico#
15 de juliol 2009
TAGA EVO 2040 ( COPA ESPANYA )
By Javi
13 de juliol 2009
Piscina i pernil party, dimarts 14-07
Després del cap de setmana tan dur que hem passat, curses, calor, sed, gana... no hi ha res millor que una festeta.
Demà dimarts hem quedat per jalar-mos lo pernil de Xerta, la festeta es farà a casa Anna. La primera convocatòria es a les 19:15 al cementiri del Reguers, anar a fer una volteta caminant/trotant, per soltar cama. La segona convocatòria en principi es al mateix lloc a les 20:30.
Qui necessite banyador o bikini per banyar-se que el porte, ens banyarem a la piscina d’Anna (mireu foto), també si podeu porteu algunes cadires, de los demés ja ens cuidarem natros.
Per cert es l’últim pernil que ens queda, o sigue que espavileus que els d’Alcanar aquest cap de setmana se’n van emportar dos d’una tacada.
12 de juliol 2009
DIOS MIO!!! …..SACARME DE ESTE INFIERRRRRNO!!!
De cursa cornudella siurana |
Perque aixo es el que ha estat esta cursa, un autentic infern tan pels desnivells, el calor i els avituallaments.
Rememoran a Bill Clinton durant la seua campaña presidencial del 92, i obviament cambian les paraules crec que la frase mes adient que s’em pot aplicar (a mi i a uns quans mes…) es alló de “ES LA COMIDA, ESTUPIDO!”. Mira que sempre m’agrada anar carregat de jalancia perque lo de minjar es una de les regles basiques de les curses de fons…pero claro…es que a la resta de curses del circuit mos tenien
molt mal acostumbrats en tota clase de viandes als avituallaments i es tot un clasic que de repent te troves que te surt lo codonyat hasta per les orelles….pero esta vegada aixo no ha estat una cursa (i mira que coneixen al personal ja anava una mica recelos) AIXO HA ESTAT UNA AUTENTICA PROVA DE SUPERVIVENCIA. I si no li pregunteu a Nico com estaben de bones les mores de les romigueres… De fet, no es una critica ja que jo soc partidari de la autosuficiencia…pero l’error ha estat de confiança i de “malacostumament” de la resta de curses, aixi que a repasar la lliço una i una i una altra vegada.
La cursa en si espectacular, realment es tot un privilegi lo circuit de curses de muntanya que tenim, espectacular i divertit de debo. Sobre tot molt encertat del pas del riu hasta mes a dalt del melic, pero realment vos tinc que dir que los 20 km s’han fet molt llargs……molta gana…tanta gana que a vegades me venien imatges de la película VIVEN! I no se no se que hagues passat si hagues vist algu una mica tocat…
A l’arrivada aquí si que em tingut un molt bon avituallament, pero en la recalentada que s’ha arrivat…pos en lo meu cas …tot lo que havia minjat s’ha quedat una mica mes trituradet a dalt a SIURANA al fer la visita turística. Que hi farem? Pos com Felipito Takatum: “YO…Sigo!”
Nota cultural: Vos recomano lo llibre de Angela Jackson “Els brigadistes entre nosaltres” que explica en tot detall i en nombroses imatges el pas dels voluntaris internacionals a tot el Priorat durant la GCE i en els mesos anteriors a la Batalla del Ebre i bla bla bla…
By Loteria Davidson
Les fotos de Mauro aquí
06 de juliol 2009
SIURANA vs TAGA
Nuria-Queralt "al límit"
Lo dissabte a les 6'30 mon anem a Berga, anem a l'hotel i a buscar lo dorsal i lo bus pera Nuria.
Pujant en lo cremallera ja es veien los núvols que mos esperaven pera descarregar tota la seva furia damunt nostre, allí me trobo en l'amic Karim.
Ens donen la sortida, som 450 participants, i al cap de 2 minuts les primeres gotes, d’alt del collet lo diluvi, me poso la membrana, tapo la motxilla i amunt.
Los “experts” que anaven en lo porta bido, comencen a plegar. De cop una pedregada impressionat que mos agafa durant tota la pujada de l’HOME MORT, los que l'heu fet sabeu com es. L'avituallament intermedi havia desaparegut i el proper era baix a la Molina. D’aquí al coll de Portet un pujada per una pista d’esquí interminable.
Passem per Rebost i mos diuen que ja han plegat 200 i que natros anem molt justos del temps de tall, exigència de UTMB per poder donar els 3 punts.
Formem un grupet i anem fitxant al límit, fins que jo perdo temps, i lo mític Quico Soler me diu que han fet mots canvis, ,jo li dic que los temps de pas nous (la marxa no te res en la del últims anys) només es pera gent mol preparada. Jo segueixo fins Saldes i allí hi ha una esplanada d'abandonats, i lo control me diu que vaig fora de temps i podria ser que no trobes avituallaments. Jo li dic que en lo temps que queda arribo abans de 24 hores.
Penso en tot lo que he fet i dic jo me’n vaig a Berga a peu (l’autobús davant meu), demano als companys si algú me pot donar barretes gels i lo que sigue, i en un moment butxacada de genero (una abraçada mol forta pera n'ells/es).
Emprenc lo camí, amb la forta pujada de la “GALLINA PELADA” al costat, no sabia si ho aconseguiria però lo camí seu mereixia. En un control me diuen que vaig 10minuts fora de temps i al penúltim ja anava dins del temps. Quan estic al monestir pico a la dona que en 30 minuts estic a baix. Quan falten 15 minuts pera tancar lo control, ja estic a meta me donen lo diploma i lo xoriço de finixer.
A final crec que van plegar més de 300 participants, vaig parlar en la gent que els altres anys feia unes 20 hores i aqueste van fer 23'30 hores...... estic molt content de haver-la acabat, ja que vaig estar unes quantes vegades al límit, i estic molt agraït a la gent que en va proporcionar els gels per poder continuar.
01 de juliol 2009
De corrent crític a minoria respectada?
Aquesta humil crònica està dedicada de tot cor a tots i totes les lesionades. He passat molt de temps desitjant fer el llop un altre cop i massa vegades em van dir que seria impossible tornar-ho a fer. Així que passarà lo menisc, la fascitis, la periostitis, etc... i tornarem a xalar tots plegats més prompte que tard. I si cau Zegama serà la òstia, eh?
Reasfaltament.cat.
Fa una mica de vergonya fer una crònica d’una prova que no és més que una sisena part de tot el Llop però ja sabeu que estos de l’asfalt, si alguna cosa ens caracteritza, és lo ligeros de cascos que som.
Vagi per endavant l’admiració més sincera pels valents (trobo a faltar una primera Lloba) que han estat capaços de poder amb tot. De Puça, després de llegir el seu post sobre l‘entrenament Santa Coloma de Queralt – Roquetes ja no en tenia cap dubte. I per a tots i totes los que després de córrer lo dissabte ho vau fer també lo dumenge ens teniu als asfalteros al vostres peus...escalfats. Al proper congrés proposarem coma Patrona a Santa Leonor, Patrona dels fondistes desamparats!.
Agrair també a la UEC l’esforç en asfaltar i aplanar tots els camins possibles de Mig camí a Fullola. Posats a demanar no estaria gens malament alicatar la sendera del GR per l’any vinent!. I els Maitoquen a la inauguració...ja ho veig!.
Respecte a la cursa, com no les tenia totes després de Paüls, me la vaig empendre com una contrarellotge individual Bar del Parque- Nàutic.
La pujada va ser mítica. A ritme vaig anar anant adelantant fins que vaig arribar a estar a 20 metres dels líders –gràcies Pako pels ànims al mig del no res; també a la resta-. Llavors vaig viure en directe la fuetejada de l’Ahmed. Va dir-nos adéu i se’n va anar com va voler. Un crack!.
De cursa llop 1er dia |
Després, la sendera sense alicatar em va portar a fer-me amic dels llops que venien per detràs. Amb lliçó magistral de l’Òscar baixant i pujant alguna trialera –i tu de ki ets ke portes la kamiseta del meu klub?- va dir-me a mode de presentació.
I ja, com un vell motocultó, vaig anar cap a L’Ampolla pensant que per detràs anaven si fa o no fa com jo d’arreglats.
Magnífica cursa que agermana asfalt i montanya i que obre pas a una integració de la sectorial de l‘asfalt a la UEC de cara al proper Congrès de la tardor, quant tots i totes voldreu sortir de l’armari per anar a fer les mitges i 10 quilòmetres que organitzen per les nostres terres.
Salut i quilòmetres.
By Sinto Carla Muntanyola