Com sempre em passa, surto de casa disfressat pensant que sóc un rara avis, un frikie per què no dir-ho, amb les malles, lo gorret i tota la parafernàlia (altrament dit fato) habitual. La gent foten-se tapes, apurant les últimes compres i jo a córrer...però norrrrrrrrr, els 1300 inscrits (dorsals esgotats de fa dies) fan molt de bulto i quan vaig arribar a la zona de sortida estava tot ple de gent com jo, escalfant i comentant la jugada esperant el tret de sortida amb els i les santes habituals d’acompanyants (s’hauria de fer una cursa inversa: tot ple de serveis pels acompanyants com ara xocolata calenta, cava, servei de tapes, DJs, fira de l’acompanyant i entrega de premis als acompanyants dels primers classificats, sorteig de pernils, etc...hauré de patentar-ho!).
01 de gener 2010
Bon any a tothom!
Com sempre em passa, surto de casa disfressat pensant que sóc un rara avis, un frikie per què no dir-ho, amb les malles, lo gorret i tota la parafernàlia (altrament dit fato) habitual. La gent foten-se tapes, apurant les últimes compres i jo a córrer...però norrrrrrrrr, els 1300 inscrits (dorsals esgotats de fa dies) fan molt de bulto i quan vaig arribar a la zona de sortida estava tot ple de gent com jo, escalfant i comentant la jugada esperant el tret de sortida amb els i les santes habituals d’acompanyants (s’hauria de fer una cursa inversa: tot ple de serveis pels acompanyants com ara xocolata calenta, cava, servei de tapes, DJs, fira de l’acompanyant i entrega de premis als acompanyants dels primers classificats, sorteig de pernils, etc...hauré de patentar-ho!).
29 de desembre 2009
Saint Sylvester es talons. Crònica del cel a la terra passant per la mar
Després de comprar lo bitllet a pesar d’algunes reticències, que conste, mos hem embarcat al tren a l’estació de l’Ampolla. Lo revisor, que venia cap a natros, quan ha vist lo percal ha fet mitja volta i s’ha tancat a la cabina del maquinista i alguns passatgers s’han despertat sobressaltats, però per sort per a tots lo viatge ha durat poc.
A l’Ametlla hem fet lo cafè i puntuals a les 10 i pico hem arrencat a córrer. Troting troting admirant aquell paisatge meravellós, de la mar claríssima que acarona els penya-segats i els illots i les cales, los pins, coscolls i romer, algunes casetes que destil•len pura enveja i restes de búnquers i trinxeres, miradors privilegiats del sol sortint entre l'aroma de les algues.
Desseguida s’han fet tres grups. Lo que obria camí, més nombrós, anàvem trotant i fent reagrupaments entre natros, darrera venien dos grups més petits que s’han acabat trobant. Pel que s’ha vist a l’hora de les cerveses, no han faltat les punyalades entre els sector trekking i la facció running, aquesta útlima penosament lastrada (tot s’ha de dir) per una motxilla plena de llibres (uké?) que la casa patrocinadora li havia encolomat per provar i no ha tingut valor per fotre a mar (ja li diem, ja). Pos això, preciós.
Uns quants han escampat després de les birres i los més sacrificats (més Magüi, que ha vingut expressament a jalar) mos hem quedat a dinar al Racó del Port. Una taula de sis. La pluja començava a caure amb força darrera els vidres del menjador i per la taula ha anat passant tota una sèrie de requisits i un seguit d’ampolles d’un vi afruitat exquisit, que avui no han fet falta les carmanyoles.
Seguia plovent amb ganes i és clar, la sobretaula s’ha allargat abastament, adobada amb una estimulant conversa, una mica de rom i algun que altre patxaran. Com patim….
Les fotos ja aniran sortint. Al restaurant hem decidit no fer-ne, contraris com som a la tortura (ni que sigue piscològica) als animals.
Bon Sansil i feliç any nou
23 de desembre 2009
Sant Silvestre 2009... i espera't. Lakala-l'Ampolla pel GR (o no). 29/12/09
20 de desembre 2009
Quilòmetre vertical baix zero
Com ja vam dir, aquesta edició del Km. vertical ha sigut èpica. 22 participants, entre roqueteros, jesusenc, xertolins, canareus, tortosins i salouencs, ens vam aplegar a la casa de Carvallo, per emprendre la “mitica” pujada de
Donades les condicions tan especials, no hem pres els temps, per tant aquest any no hi ha modificació del ranking, però tranquils que ja tindrem temps a
18 de desembre 2009
Calendari FEEC 2010
- 2 maig - X Cursa dels Mossos d'Esquadra Sant Amand / Club Excursionista de Ripoll www.clubexcursionistaripoll.com
- 16 maig - II Cursa de Muntanya de Berga / Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà www.mountainrunners.eu
- 20 juny - V Cursa Pedraforca - Saldes / Associació Esportiva Mountain Runners del Berguedà www.mountainrunners.eu
- 19 setembre - XI Cursa de Muntanya Taga 2040 Evo / Unió Excursionista Sant Joan de les Abadesses www.uesantjoan.cat
- 10 octubre - V Cursa de Muntanya de Tivissa / Grup Excursionista La Rata Cellarda www.muntanyesdetivissa.com
- 7 novembre - V Cursa de Muntanya Montserrat Nord / Club Muntanyenc Monistrolenc www.montserratclimbing.com
- 23 maig - X Cursa de Muntanya de Paüls / Unió Excursionista de Catalunya de Tortosa www.uectortosa.org
- 18 abril - IV Cursa de Muntanya de Sanaüja - Alta Segarra / Centre Excursionista de la Segarra i Centre Excursionista Guissonenc www.ces.cat
- 25 abril - III Cursa de Muntanya de les Fonts / Centre Excursionista Xerta www.cursadelesfonts.com
- 9 maig - III Mitja Marató de Muntanya la Faiada / Centre Excursionista Alta Ribagorça www.elpontdesuert.com
- 28 agost - IX Marxa dels 3 Pics / Centre Excursionista Navàs www.totnavas.com/cen
- 4 setembre - VI Burriac Atac / Centre Excursionista Vilassar de Mar www.cevilassardemar.cat
- 12 setembre - II Cursa de Muntanya de Montblanc / Club Excursionista Montblanc http://montblancxtrem.blogspot.com/
- 26 setembre - IV Pujada al Montsià / Agrup. Excursionista Alcanar www.pujadamontsia.org
- 31 octubre - XVI Marató de Sant Llorenç Savall / Club Centre Excursionista Llorençà www.maratocatalunya.cat
- 14 novembre - VIII Cursa de Muntanya Castell de Burriac / Grup de Muntanya Argentona www.gmargentona.com
- 29 maig - II Cara Amón / Centre Excursionista Alta Ribagorça www.elpontdesuert.com
- 12 juny - VII Cuita el Sol / Centre Excursionista Lleida www.cuitaelsol.org
15 de desembre 2009
Vertical exxxtrem

| FAQ: La sortida esta obert a tothom, com més serem més xalarem. El lloc de trobada serà al bar de la gasolinera dels quatre camins (davant l'Hotel Corona) a les 8h des de allí ens desplaçarem fins la Caramella on donarem la sortida fins arriba dalt, si no fa molt de fred ens esperarem que arribé tothom per baixa tots junts. |
Més dificultat, més xalarem !!!!!
A veure estos que parlaven de trails blancs de 25 o 50 km. si ara se rajaran, que aquí només hi han 6 kilometrets de pujada .
Ja podeu preparar les polaines, crampons, bastons i gorro amb borla, que aquest any la pujada de la Caramella sirà èpica.
Trasllado la llista "d'inscrits" als comentaris, paral·lelament, podem fer-ne un altra dels rajats.
14 de desembre 2009
La Mitja de Jesús
Per tercer cop consecutiu he corregut aquesta temporada sota la pluja. I aquesta ha estat la més freda de totes. A la Behòvia va fer molt de vent i pedra en alguns moments; a Tarragona feia fred i també va ploure. Però córrer amb 4 graus de temperatura i sota la pluja....buff...la pitjor. A més, un cop estàvem per sortir, l’Ambulància va tenir un problema i es va endarrerir la sortida 10’, amb la qual cosa l’espera del tret de sortida va ser terrible!.
Tots plegats varem sortir i amb calma però sense perdre el temps vaig anar escalfant el cos. Al 2n quilòmetre vaig veure que anava el 10è. En aquest moment la màxima preocupació era sobreviure a la incipient congelació d’alguns dels meus dits de la mà (errada: vaig decidir no posar-me els guants). Va costar però lo cos es va anar adaptant al mitjà i sota la pluja vaig anar recuperant posicions. Cap al 5è anava el 6è i d’aquest 5 que tenia al davant 2 feien els 10quilòmetres. Poca però efusiva gent animant al llarg del circuit i jo intentant correspondre però lo que es diu parlar, poc, tenia els músculs de la cara congelats. Eh, Leo i Toni?
Una Mitja el circuit de la qual és més dur del que sembla perquè punxa cap a munt que sembla que no però sí, i amb lo fred i els quilòmetres acumulats, la 2a volta...
Després de creuar-me amb els companys de la UEC –com anava Ahmed! – i la resta de patidors de la cursa, -com m’agrada això de creuar-me amb la gent durant les curses- veient de tant en tant al 3r, vaig comprovar que cada cop el tenia més a prop fins que al 17è el vaig passar. Amb les cames com bastons, degut al fred era qüestió de mantenir el ritme fins la meta.
I com diu la meua companya: no entenc com has pogut matinar, córrer amb fred i sota la pluja i arribar a casa amb un somriure a la boca. Ho enteneu? Si la resposta és afirmativa vol dir que sou corredors.
By Sinto Carla Muntanyola
Més fotos
03 de desembre 2009
Km vertical i sopar horitzontal

Recordeu que lo dia 19 de desembre ha de ser un dia de rècords, pel matí hem d’anar a “pulveritzar” tots els nostres rècords al Km. Vertical de
I per la nit lo mateix, però al sopar de nadal, que aquest any se fa al restaurant la “Gela” de Jesús.De sopar trail, nadal 2008
Fem una llista seria, que Puça vol saber quans hi serem.
02 de desembre 2009
A Jesús fan una mitja (i un 10000)

01 de desembre 2009
30 de novembre 2009
Mitja de Tarragona

Amb la pena ben grossa per no haver obert llista, i no haver sabut que havia més gent de la UEC fins que la ja estàvem corrent i mos anàvem creuant (Pep), començo la crònica. Això sí, la samarreta de la UEC en sí mateixa atreu comentaris d’ànims de tota mena d’aficionats. Més de mitja dotzena de vegades vaig escoltar allò de: estos tortosins!; vinga uequeroooooooooooo!; xeic que ja falta poc; i altres que no es poden reproduir donat que estem en horari infantil. I també va servir per identificar-mos amb Paco quan mos vam creuar a l’escullera. Una joia vamos!.
Martí: me quedes pendent però espero que s’arreglarà pronte. Felicita a ton fill i, sobretot, que disfrute corrent.
La mitja marató de Tarragona sempre m’ha agradat. Fins i tot abans de viure-hi es va convertir en una de les preferides de la temporada. Un bon circuit, facilitats pels corredors i familiars, era, en definitiva, una bona excusa per visitar Tarragona.
I enguany tot això s’ha confirmat. S’ha millorat el circuit, més pla i més amè, on en molts de punts et creuaves amb els primers –sempre m’ha agradat viure la cursa des de dins- amb uns espais per la recollida de dorsals, servei de dutxes, etc...carpes variades amb informació de tota mena –una mini fira del corredor molt digna- i tarifa plana de xocolata desfeta que, amb el fred d’ahir, entrava de “muerte”.
A nivell personal més que satisfet. Uns entrenaments molt fluixos des la Behòvia per unes molèsties al peu m’havia fet rebaixar les expectatives. Així que vaig practicar la sortida de Reus, dels últims, i a veure què. I el què va estar molt bé. Uns primers quilòmetres a 4’ avançant a molta gent –a l’Albert camuflat: xeic, coneixement amb lo genoll!- fins arribar al 6 on un noi d’Alcañiz es va posar a tirar i amb ell que me’n vaig anar. Varem fer uns 10 quilòmetres a 3’40’’ aproximadament tirant tots dos alternativament fins que es va quedar. I estant al 16, per on entreno habitualment, sols quedava acabar de patir i arribar amb un temps molt inferior a les meves previsions. 1h19’46’’, de temps real. Amb pluja i tot al final, que sabent els monyes que havíem a Donòstia varem decidir a última hora que plogués a Tarragona i no allà dalt
Em queda un dubte existencial. Què és millor, sortir fort i anar amb el ganxo posat com a la Behòvia, o bé anar com a Reus o com a Tarragona, on cada vegada que veig a un grup davant vaig a per ell i em dic -Ara descansaràs a l’atrapar-los- i quan els agafo sóc incapaç de descansar perquè van més lents i segueixo en solitari. Un patir sempre, en tot cas, que de fet és lo que ens agrada, no?
La City of Jesus Half marathon ens espera en dos setmanes i ens donarà la resposta, o no. En tot cas a vore si arreglem lo candelari que l’any que ve vull fer l’Espadan, amb neu si pot ser.
Sinto Carla Muntanyola.
DIUMENGE VAM ANAR UNS POCS DE UEC TORTOSA A UNA CURSA ,QUE CREIX CADA ANY,ENGUANY 2000 PARTICIPANTS.
LA MITJA DE TARRAGONA S'HA CONVERTIT EN UN REFERENT,DEL ASFALT,MOL BEN ORGANITZADA,ENGUANY CENTRALITZAT TOT AL SERRALLO,EN LO PAVELLO I PISCINES COM A BASE,MOL MILLOR QUE LES PALMERES(ANCARA QUE A MI ME RECORDAVEN LOS ANYS D'ESTUDI A TGN)
JO ENGUANY NO VAIG PUGUE CORRER,PER PROBLEMES QUE SABEU,PERO VA DEBUTAR EN LA DISTANCIA,MUN FILL CARLES.
EN 17 ANYS I UN ANY D'ENTRENO,SE VA ENFRONTAR A LA DISTANCIA.
JO LOS DIES ABANS FEN-LI MENJAR PASTA I DONAN-LI CONSELLS D'ULTIMA HORA,JO MES NERVIOS QUE ELL.
A TARRAGONA MOS TROVEM EN PACO,PEP,I NO TROVEM A FERRAN,(DESPUES LO VAIG VORE CORREN EN LOS DE DEVANT)
ALBERT MOS DIU QUE VA A FER 1,30 ACOMPANYANT UN AMIC,AL F.INAL 1,22 (POBRE AMIC COM VA ANAR).
PACO MANSO EN TOT LO QUE VA MENJAR I VEURE DISSABTE A LA KIKIU PARTY VA FER UN GRAN TEMPS 1,35 ,DESMENTINT TOTES LES TEORIES DE LA CARREGA DE HIDRATOS,ELL NOMES VA CARREGAR GRASES(CANSSALADA,BALDANES,LLONGANISSA,CERVESA ,VI ETC.
LOS NUTRIOLEGS TENDRIEN QUE FER UN ESTUDI DEL ESSER MANSO.
PEP ANGLES PORTAVA TRES CAMISETES MOS VA DIR QUE A L'ALEIXAR FEA FRED VA ANAR MOL BE 1,38 PERO JO DE VEUREL TAN ABRIGAT M'AGAFAVA SUERES.
FERRAN ES UN CRAC L'UNIC EN LA CAMISETA OFICIAL UEC,EN LO SEU CORRE TAN BONIC QUE PAREIX QUE FLOTE,VA FER 1,20 AIXO ES ANAR MOL RAPIT.
CARLES MUN FILL VA ANAR MOL TRANQUIL EN UN CORRE MOL CONSTANT,I EN MOL DE RESPECTE,VA FER 1,58 UN GRAN TEMPS,CUAN VA VORE QUE BAIXAVA DE LES 2 HORES SE VA POSAR MOL CONTENT.
PER ALLI ESTAVEN CAMACHO,GIMENEZ 1ER DE LA SEVA CATEGORIA I MOLTA GENT DE JESUS,ULLDECONA,AMPOSTA,ETC
UN MATI MOL BO I PER MI EMOTIU.ARA A JESUS,I GRANOLLERS.
By Marten
Dinarillo i kikius
Aquest dissabte passat, la secció de Trail de la UEC Tortosa hem fet un dinar de final de temporada i de pas hem celebrat el campionat per equips del circuit català. La festeta ha comptat amb una assistència prou important de corredors i corredores, tenint en compte que hi havia algunes baixes importants, per compromisos familiars, competicions (Donostia, Tarragona) i malalties varies...Tots els assistents han pogut disfrutar bevent i menjant especialitats de la zona, acompanyats d’un bon ambient, amenitzat per l’inesgotable Puça i el seu concurs de kikius.
Podeu veure algunes fotos aquí.
Una crònica de la Donostiako Maratoia 2009
25 de novembre 2009
CAMPIONS !!!!
22 de novembre 2009
Dinarillo a casa lo sinyor Antó
| Diu Elena que lo dissabte a les 8 al Reguers per fer la primera ullada del circuit de la cursa dels Reguers |
Festa final de curs

Aquest divendres, dia 20 de novembre, ha tingut lloc el lliurament de premis del 2on Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l'Ebre, Trofeu Pam i Toc.
Igual que l’any passat aquest acte s’ha celebrat a la sala petita de l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, amb la presencia de destacades autoritats de les Terres de l’Ebre, un acte que ha estat tot un èxit, superant inclús al de l’any anterior.
D’aquest acte voldria destacar la gran afluència de gent, la sala estava plena de gom a gom, el discurset de l’Auré i el fantàstic piscolabis de final de festa.
Aquí vos deixo unes fotos i el discurset:
Intervenció pública a càrrec de Jesús Auré
Patriota és una qualitat associada a aquell qui estima profundament la seva pàtria, el seu entorn natal, l’espai de territori que l’ha vist créixer. Però per estimar profundament alguna cosa cal caminar en direcció a la seva ànima, a la seva part essencial, i visitar-ne les seves entranyes. Perquè amb la seva coneixença superficial no n’hi prou, no és suficient.
Les Terres de l’Ebre han estat el bressol d’una activitat esportiva que enguany ha enganxant centenars de persones que han pogut gaudir de catorze escenaris diferents i més de 350 quilòmetres plens de senders costeruts.
Allò que acostumava a ser poc trepitjat per la multitud, s’ha vist sorprès per un allau de gent precipitant-se amunt i avall de serres com la del Montsià, la de les Fites, la de Godall i la de Llaberia. Hem pogut veure el Castell de Miravet amb una mirada diferent a la que estem habituats quan ens desplacem per l’eix de l’Ebre. Hem vist de reull les ermites de Mig Camí, Pallerols, de la Pietat o del Remei... Ens va costar Déu i ajuda arribar fins la Punta de l’Aigua o la Coscollosa... De la pujada a la Llena o al Montsianell segur que més d’un se’n recorda encara ara... I de la panoràmica de les Roques de Benet, també!
És per això que estic convençut que amb aquesta segona edició del Circuit, el conjunt de persones que ara militen amb més intensitat per la seva terra ha crescut en número.
Gràcies, per tant, a tots els que heu fet possible cadascuna de les proves que s’han celebrat al llarg de tota aquesta temporada. Gràcies als qui, a cada poble, heu liderat la seva organització, però també a aquells que et trobaves en els avituallaments amb un got d’aigua a la mà i lo codonyat ben servit a la safata de cartró. Als que estaven prop de les brases rostint botifarres i llonganisses i, perquè no, a aquell senyor d’Horta ubicat estratègicament per dir-te: oco en esta pedra que relliscaràs!
Una vegada més, hem pogut comprovar com, els qui hi viuen, s’abocaven per fer d’aquell matí una jornada única en què carrers i places vessaven de gent amb indumentàries de colors vius i amb ganes de passar-s’ho bé. Cada recorregut es presentava amb una fisonomia pròpia, escollit expressament per mostrar els seus matisos i accents peculiars, els seus principals atributs, en definitiva, els trets identitaris del terme per on passava.
Aquest circuit ens ha permès fer un tast del que ens envolta i sentir un viu plaer davant instantànies de paratges que ens han recordat, un cop acabada la cursa, que allò que has fet ha valgut l’esforç aplicat.
Però lo 2010 ja el tenim aquí i cal pensar en les coses que vindran. I és dins d’aquest context que vull animar-vos a reflexionar en una possibilitat. Aquest estiu he pogut escoltar pregons de la mà de veus femenines que m’han portat a proposar-vos fer un salt, que aprofiti aquesta accentuada sensibilitat que hi ha en aquests moments per les curses de muntanya, i converteixi Els Ports en el lloc per fer-ne una de grossa.
60? 70? 80? 100? No sé pas quants de quilòmetres ha de tenir, però estic segur que, si ens hi posem, podem! Ens ho heu demostrat cada quinze dies. Aquest territori, avui, ho té tot per poder organitzar l’ultra trail més espectacular de Catalunya. Els valors ecològics, històrics, simbòlics i identitaris del que hi trobem sota el cim de Caro difícilment els podrem trobar enlloc més.
I, concloc! Concloc felicitant a aquells per als qui el simple fet d’acabar la cursa era el motiu primer de començar-la, i per a aquells qui us heu situat algun cop a dalt del podi.
Espero i desitjo tornar a coincidir en tots vatros a la tercera edició.
Moltes gràcies.



